viernes, 15 de diciembre de 2017

MARATÓ DE LANZAROTE 2017

 20 anys després tocava tornar a l’illa que al seu moment ja m’havia enamorat del tot, Lanzarote, a on havia participat per 3 vegades en un dels Ironman més durs del circuit a nivell mundial. Amb els seus desnivells, el calor i sobretot el vent que gairebé sempre bufa, fan d’aquesta cursa una veritable prova d’esforç pels seus participants.
Molts anys amb ganes de tornar a viatjar a les Canàries, i finalment aquest cop prenia la determinació d’anar. Això sí, ara només per córrer la marató que se celebra cada mes de desembre.
A l’octubre agafava els vols per desplaçar-m’hi, i al poc de fer-ho sorgia la ocasió de participar com a llebre en la marató. Després de llegir a les xarxes socials que es buscaven “Pacemakers” per diferents temps, m’hi posava en contacte i m’assignaven la marca de 4h15’. A més amb unes condicions, que si bé no era el que buscava, senzillament em feia il·lusió poder col·laborar, eren totalment engrescadores. 3 nits d’allotjament al Sands Beach Resort de Costa Teguise, organitzadors de la prova, així com l’equipament per córrer, samarreta i pantalons. Una nova aventura acabava de començar sense saber-ho. A més estaria allotjat amb altres llebres de la cursa.
Arribava a Lanzarote el dijous, amb una temperatura totalment allunyada del fred que teníem a Girona. A l’illa podria anar amb pantalons curts i samarreta, una veritable sort al mes de desembre. Arribar al Resort, anar a l’habitació i veure que just al davant tenia al piscina de 25 metres on hi havia nedadors practicant, em feia tenir clar que passaria estones a l’aigua.
Després de recollir el pack del corredor i fer una volta per la fira, just davant l’hotel, on també hi havia la zona de sortida i arribada, tocava anar a nedar una estona abans de sopar.
Pel divendres al matí tocava sortir a córrer una estona amb les demés llebres, envoltats de camps de lava i amb el mar sempre al costat i a la vista. Era el primer pas per saber els uns dels altres, compartint uns kilòmetres. Tampoc faltava la sessió de natació que repetiria també a la tarda. També era obligada una passejada per conèixer la zona de Costa Teguise, doncs els anus en que havia disputat el Ironman, per aquí només passàvem durant el circuit de ciclisme.
Cap al vespre arribava el meu company d’habitació, en Jose Mendoza que venia de Gran Canària per fer de llebre de els 3h30’. Recollíem la samarreta i pantalons amb que correríem dissabte, i després de sopar cap a dormir per descansar. El dissabte tocava matinar doncs la sortida era a les 8 del matí.
Al programa hi havia 5 curses, la marató en cadira de rodes a més de la marató en si mateixa, la mitja marató que començaria més tard des del nostre punt de gir a Puerto Del Carmen, els 10kms i la més curta de totes, la de 5. Cal dir que el divendres s’havien celebrar diferents curses per a mainada.
Un circuit d’anada i tornada, gairebé sempre a costat del mar, amb alguns petits desnivells en aparença, tot i que a la tornada comprovaria com aquests, en els últims 10kms, eren força exigents. Amb la meva banderola de 4h 15’ sortia acompanyat d’un bon grapat de corredores i corredors, que a un ritme molt constant de 6 minuts per kilòmetre anàvem avançant per Costa Teguise, Arrecife, Playa Honda i la zona de l’aeroport fins arribar al punt de gir, on els corredors de la mitja esperaven el seu moment de començar a córrer.
 Just abans, al creuar-me amb en Jose Mendoza, em deixava anar un “agarrete” referent al vent que ens trobaríem just al moment de canviar de direcció. I efectivament, era fer aquest canvi i el temut vent que bufa pràcticament sempre a l’illa ens venia en contra. Tot i això, seguíem avançant a ritme constant, amb alguns maratonians que a poc a poc anaven perdent metres del grup, fins que passat el km 30 em quedava sol amb una maratoniana irlandesa, feliç amb la possibilitat que tenia de fer la seva marca.
Però sobretot havia de seguir al meu ritme, el que portava marcat, no podia ni esperar ni córrer més ràpid, i així quan l’irlandesa tirava cap endavant, jo seguia al meu pas preestablert. Anava agafant a corredors que havien anat perdent les forces i als que animava i acompanyava, fins que a falta de 4 km  tornava a agafar a l’atleta d’Irlanda que havia afluixat. Durant una bona estona tornaria a tirar d’ella, fins que a 1 km de meta li deia que ho donés tot, ja ho tenia a tocar. A la zona de meta m’esperava per fer-nos una foto record del dia.
Els últims metres els dedicava a animar als corredors, alguns de la mitja, els que acabaven al voltant de l’hora i quaranta-cinc minuts i maratonians que arribaven en el temps que jo tenia marcat. Havia estat una tornada al punt de sortida marcada pel vent, l’alta temperatura, fins als 25 graus i uns últims 10 km amb fortes pujades que havien anat desgastant les forces dels corredors.
A l’alçada del km 30 havia estat una delícia veure passar als primers corredors de la mitja, entre ells en Chema Martínez en segona posició, amb un córrer ràpid i elegant, i sobretot a la primera dona, que arribaria en 5na posició, a només 3 minuts del primer classificat.
Un gran avituallament final, amb menjar i beure sense restricció, cervesa, begudes, pasta, fruita, gelats, llaminadures... de tot i en abundància. En definitiva, una gran organització per una gran prova. La resta del dia la passaríem amb les llebres, dinant, fent alguna cervesa i sopant, amb un gran ambient entre tots nosaltres. I ens emplaçaven a repetir experiència el proper any, doncs aquesta havia estat molt gratificant.
Diumenge quedava encara una bona sessió de natació a la piscina, dinar a Costa Teguise i anar cap a l’aeroport amb la sensació d’haver viscut un gran cap de setmana, i amb la decisió de no esperar aquest cop 20 anys per tornar a aquesta illa, diferent a moltes altres, i que et deixa marca al teu interior.











domingo, 3 de diciembre de 2017

Marató de Sant Sebastià 2017

 Alguns dels representants gironins a la marató de Sant Sebastià
Diumenge de la setmana pasada tocava tornar a córrer una marató després de 7 mesos des de l'última. Per aquesta nova marató, la que feia 101, el destí era Sant Sebastià, on anava a córrer per 5na vegada la seva prova, tot i que feia 15 anys que no l'havia fet.
aquest cop, però, després de molts temps hi havia un objectiu al moment de córrer, i és que la Larua volia baixar de les 3h 30'. Després de 4 mesos entrenant dur, amb series i tirades a bons ritmes, arribava l'hora de viatjar. 
Un cap de setmana intents on es barrejava gastronomia, cultura i esport. Per dormir el destí era a Pasaia, a prop de Sant Sebastià, i la intenció pel dia de la marató era córrer un bon grapat de kilòmetres amb la Laura, intentat controlar-li el ritme, de forma que arribès a la segona mitja marató el més sencera posible. Gairebé 19kms junts, també amb en Raul Sanchez, abans d'agafar un ritme més tranquil per finalitzar la meva propia marató. I és que en 2 setmanes tenia una altra a l'agenda, a Lanzarote. 
Una tempesta d'aigua una hora abans de començar feia preveure que tindriem un matí mogut en el sentit meteorològic, peró finalment només en un parell de moments curts ens plouria. Al final inclús le sol ens acompanyaria.
Al final entrava a meta en 3h55'03", i allà trobava a la Laura eufórica, després d'aconseguir el que havia vingut a fer, amb un gran temps de 3h26'31". Bona organització de la marató, tot i que el canvi de circuit d'aquesta edició, amb 2 voltes de 21kms, fa que aquest ja no sigui tant bó com anys anteriors. Molts de tobogans en el tram nou prop de l'estadi d'Anoeta, i sobretot en la zona passat el tunel de la platja de la Concha, que s'allargaba més per compensar l'àntic circuit, amb uyna serie de pujades i baixades que sobretot a la segona volta castigaven força les cames. 
De totes formes, com que sempre és un plaer viatjar a aquesta fantàstica ciutat i al pais Basc, el cap de setmana acabava sent perfecte. 
Ara a esperar la propera, el dissabte dia 9, amb una temperatura que en principi haurà de ser totalment diferent a la que vam torbar a Donosti on la fred va fer acte de presència.. i és que la 102 serà a Lanzarote.
Bona setmana a totes i tots, salut i kms.
 Preparats per córrer els 42,2km
 Costes vasques.. mar mogut!!!!
San Telmo, escenari de "Ocho apellidos vascos"
La Concha al pas pel km 33

domingo, 12 de noviembre de 2017

Sortint de la zona de confort

 Amb l'Anna Macià i en Jordi Turon abans de la travessia solidària a Les Medes
Les últimes 2 setmanes ha tocat participar en un parell de proves ben distintes, i que d'alguna manera m'han fet sortir de la meva zona de confort. La primera d'elles, el passat dissabte dia 4 de novembre, era la travessia solidària per la Marató de TV3 que s'organitzava a L'Estartit. En principi no havia de representar cap esforç més enllà de la zona en que et pots trobar més o menys còmode. En el meu cas em decantava per realitzar els 3.400 metres d'anada i tornada fins Les Medes. Hi havia també una distància més curta, 1.700 metres i una de més llarga, 5.200 metres, que donava la volta a les illes.
El veritable problema va ser primer les tempestes que sobre la població de L'Estartit van descarregar en l'hora prèvia a la celebració de travessia, i que va fer enrederir la sortida 30'. En alguns moments Les Medes no eren visibles degut a la pluja i la nuvolositat que hi havia. 
Un cop obert el cel, amb una previsió meteorològica d'una hora i mitja sense tempesta, es donava la sortida. Amb un mar molt alterat per les condicions del temps, sobretot un cop sorties de la zona protegida cap a mar obert, el fet d'avançar i sobretot poder veure les boies que delimitaven el circuit es feia difícil. Però amb el cap fred, intentant dosificar al màxim l'esforç, aconseguir arribar fins el punt de gir, a pocs metres de la Meda Gran, girar, parar un moment a la embarcació que feia les funcions d'avituallament, i seguir de  nou nedant cap a L'Estartit. Sempre intentant no desviar-me gaire, gairebé impossible en aquelles condicions, però arribant finalment content a l'arc final. Un cop aquí, el cel tancava el període de tranquil·litat que ens havia donat, per tornar a descarregar una altra tempesta.
Amb ganes de repetir aquesta prova solidària el proper any, esperem que amb unes condicions millors. De la travessia em va quedar el record durant uns dies (de fet encara és visible) de la picada d'una medusa, però amb les onades que hi havia el que menys em va preocupar al notar-la, va ser parar o patir per si n'hi havia més.
I avui diumenge ha tocat anar cap a la Cursa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners. Amb distàncies de 25 i 11kms, amb les Girunneres ens decidíem per la prova cursa, suficient per les nostres cames i més amb el recorregut que presentaves tots dos recorreguts. Un circuit exigent en alguns trams, amb avituallament a mig camí on no podia faltar la Ratafia, en una prova molt ben organitzada pels amics del Club Olímpic Farners. Al final un bon avituallament, on un cop més no hi faltava la ratafia. De fet entre els obsequis, a més d'una samarreta amb un disseny molt original, hi teníem una ampolleta d'aquest licor.
La cursa també ens ha servit d'excusa per anar a continuació al Magma, on hem gaudit de les seves aigües, jacuzzi, saunes, piscina d'aigua freda que tan bé ens ha anat per recuperar cames, i del seu buffet per dinar que ens ha servit per recuperar totes les forces perdudes durant el matí.

La propera prova, en 2 setmanes, la Marató de Sant Sebastià, on tornaré després de molts anys, amb un altra objectiu que m'ha portat durant els últims 3 mesos també a sortir una mica de la zona de confort. I és que després d'uns anys ha tocat tornar a les series per acompanyar aquest cop a la Laura en el seu objectiu de baixar de les 3h30'
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
 Amb la samarreta i l'ampolla de ratafia
 El Girunneres Team a Santa Coloma de Farners
 Que no ens faltin mai els somriures i la bona companyia
Cursa finalitzada

domingo, 22 de octubre de 2017

20 KMS DE PLATJA D'ARO

 Un cop més, Girunnres i Club Atletisme Girona representats...
Aquest diumenge s'ha celebrat a Platja d'Aro la quarta i última prova de la Lligueta Vall D'aro, en aquest cas la prova de 20km. Després de la nocturna aquí mateix, la Cursa de Castell d'Aro i la Lineal entre Torre Valentina i Sant Feliu de Guíxols, tocava la més llarga de totes les proves.
20km per diferents terrenys, començant pel passeig marítim, un tram petit de cami de ronda amb un petit pas per la sorra, talls d'asfalt per conectar camins.. i pistes cap amunt i cap avall, amb alguns desnivells que han fet de la cursa un trenca cames, i alhora que fos entretinguda al 100%.
Amb sortida pels caminants a les 8 hores, entre els que hi havia en Xicu i algunes de les Girunneres, la sortida dels corredors era a una hora més tard. Més endavant ja els avançariem a mida que ens acostavem al fianl del recorregut. 
Última pujada forta al km 13, abans d'iniciar un descens que ens portaria a creuar la carretera entre Santa Cristina i Castell d'Aro per sota, abans d'encarar els últims 5 quilòmetres planers, per tornar a donar ritme a les cames. 
Un bon entrenament de cares a la propera marató de Sant Sebastià, que es celebrarà el proper 26 de novembre. Avituallament final amb cervesa i entrepà, abans de fer entrega dels premis als millors de la prova i de tota la lligueta. Pels que hem corregut a les 4 proves, una samarreta de Finisher exclusiva.
I davant el bon dia que feia, només ens quedava anar a fer una cervesa vora el mar, menjar una pizza i disfrutar d'un gelat tot caminant pels carrers de Platja d'Aro. Un dia de diumenge ben aprofitat.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms


 Amb companys de l'Atletisme Girona
 Les TR Girls
 Una parada al camí per una foto amb els amics mai ve malament
 Amb en Joan Lopez, amb les nostres samarretes de Finisher
 Disfrutant de l'excelent sol que encara ens esta fent a finals d'octubre

domingo, 17 de septiembre de 2017

De tornada a Castell d'Aro..

Representació un cop més de Girunneres i Club Atletisme Girona a Castell d'Aro.
Una setmana després de córrer la marxa de l'Escurço a Castell D'Aro, avui ha tornar tornar a aquesta localitat per participar en una nova cursa, aquest cop organitzadada per Temps x Curses i els Ajuntaments de la localitat, dintre de la lligueta de 4 proves que es disputen. La primera d'aquestes va ser la nocturna de Platja D'Aro a finals d'agost. 
Aquest cop, hem anat cap a l'altra banda del poble, recorrent nous camins que diferents als de fa una setmana. Bona organtizació, i un atractiu circuit de gairebe 9kms, la majoria per camins i amb algunes vistes dignes de contemplar durant uns isntants. 
Un primer kilòmetre força planer per sortir de la població, seguit d'una pujada inicial que posava a prova als participants. A partir d'aquí, camins amunt i avall, però que practicament es podia córrer i trotar en la seva totalitat. L'últim quilòmetre, ja a la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guixols, ens portava de nou a Castell d'Aro, punt on ens espera l'esmorzar final per recuperar forces. 
Una cursa entretinguda en la que he corregut al costat de la Bibiana, l'Alba i en Jaume. Un camí fet amb bona companyia.
I per la propera setmana, festa gran a Girona amb la celebració de la 4a Cursa de la Dona. Aquesta serà una setmana d'ultimar detalls, de lligar mil temes per aconseguir que la cursa sigui de nou una festa.
Bona setmana a totes i tots.. salut i kms


Amb les Girunnrers participants aquest matí a Castell d'Aro.

 Bon recurregut amb bona companyia.

Primers metres de la cursa

Amb en Juanjo, habitual també a la lligueta


Amb en Joan Lopez

lunes, 11 de septiembre de 2017

A on ens portin les cames..

 Fent camí a la marxa de l'Escurço amb bona companyia.

Aquest ha estat un diumenge d’aquells ben aprofitats, i que també s’ha de dir, et fan arribar al final del dia amb ganes d’agafar el llit i descansar. De bon matí tocava anar cap a Castell d’Aro, amb les girunneres Montserrat i  Carme. La primera ens havia “enredat”, cosa que s’ha de dir no ens costa gaire, per anar a fer la Marxa de l’Escurço. Amb 2 recorreguts, un de 12kms i un altre més llarg i exigent de 18kms, ens decantavem pel curt.
Aquesta transcorria, i ja ho sabíem, per camins i corriols pels voltants d’aquesta localitat de Baix Empordà, en un circuit amb varies pujades, també baixades, on córrer ho podríem fer en alguns dels seus trams, i caminar en molts. Però aquesta era la intenció amb la que hi anàvem, caminar, córrer una mica, i sobretot estar al mig de la natura amb el nostre esforç i observant algunes vistes meravelloses, tant cap a les muntanyes, com en direcció al mar.
Només ens va faltar el cafè d’abans, la rutina d’asseure’ns un moment, gaudir d’aquesta beguda i acabar de riure una estona abans de l’esforç. Però això no va ser un impediment per sortir, realitzar el circuit, conèixer nous companys de fatigues, i finalitzar amb un bon somriure i l’avituallament final. Això sí, de tornada cap a Girona parada a Llagostera per prendre finalment el tan anhelat cafè.
Ben dinat em tocava anar a acabar de marcar el circuit de la Marxa de la Diada, que com cada 11 de setembre, organitzem des del Club Atletisme Girona. Amb la bici de muntanya, i carregat amb la bossa del guix a sobre, feia el recorregut per deixar la feina enllestida.
Encara quedaven unes hores per davant d’aquest diumenge, però el camí no estava finalitzat. A la nit teníem nova caminada-correguda a Cornellà del Terri, en la 24a edició de la marxa nocturna d’aquesta localitat. Aquest cop amb unes quantes Girunneres, tant gironines com de Banyoles, a tocar de Cornellà, i amb companys del Club Atletisme Girona, preníem la sortida amb la idea de caminar. Aquest cop, tot i ser més corredor que caminador, els hi proposava imposar un ritme alt... a l’estil del nostre estimat Xicu, tan alt que passat el kilòmetre 3 les girunneres que m’acompanyaven em proposaven posar-nos a córrer. Era més senzill això que seguir caminant a un ritme ràpid.
Al final 7 kilòmetres i mig, i la recompensa de l’avituallament final. Un llarg diumenge, on les nostres passes i cames ens havien portat per diferents paratges de la nostra província, i que, com aquell que no vol, i amb el cafè davant, com sol passar molts de cops, sortia una nova proposta esportiva per més endavant.

Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms




Sense cafè abans de sortir, però amb un somriure.


Muntanya amunt, muntanya avall, però sempre endavant.
 Bona colla a la nocturna de Cornellà del Terri... club Atletisme Girona i Girunneres, sempre caminant en la mateixa direcció.
Feina feta... cap a l'avituallament i a descansar, que el dia havia estat llarg.



 Els 4 genets de l'apocalipsi..... 
 Amb les Girunneres que han participat a la Marxa de la Diada.. aquest cop ha tocat organitzar pels que demes disfrutessin...

martes, 5 de septiembre de 2017

BRACADES SOLIDARIES

 Amb en Nani, les 3 Anna's i la Nùria disposats a fer una nedada per una bona causa
Dissabte es va fer a Llançà la presentació de l'Associació Bracades Solidàries, que en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, s'ha creat per recaptar fons per fer un embassament a l'India que servirà per abastir d'aigua a moltes famílies d'una de les zones més pobres del planeta. Després de la presentació i els discursos, tocava fer una nedada solidària i no competitiva a la Platja de Grifeu. Prop de les 8 del vespre, en un dia de Tramontada que provocava onades al mar, un grapat de valents solidaris ens llànçaven per nedar en un circuit d'anada i tornada per la Via Brava.
Uns més i altres menys, però tots vam fer un grapat de metres solidaris, i sobretot, compartits amb amics. Com no podia ser d'una altra forma, cap allà ens vam desplaçar amb algunes de les Girunneres, per aprofitar aquests banys a mar que tant ens agraden.
La bona causa s'ho valia.
I diumenge tocava córrer una de les marxes clàssiques de les comarques gironines, la de Flaça que arribava a la edició número 38. 10kms ondulats i a bon ritme per posar a prova les cames de cares a próxims objectius. En finalitzar, butifarra i cansalada per tots els participants, de cares a recupera forces.
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms




martes, 22 de agosto de 2017

44 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

 Girona des de la muralla
Per  no perdre la rutina d'anteriors caps de setmana, aquest comencçava amb una sortideta matinal el dissabte amb les Girunneres, descubrint nous camins de la Vall de Sant Daniel tot corrent amb tranquil·litat per aquesra zona tan bonica i propera a Girona,. A continuació, com no podia ser d'una altra forma, tots asseguts al voltant d'una taula amb el cafè, la cola o la infussió per parlar de mil temes.
I el diumenge tocava tornar a fer la travessia de Sant Feliu, 14 anys després de la meva última participació. Amb el nou circuit que es fa des de fa uns anys, sortint des de la Cala de Port Salvi, i nedant a mar obert fins la platja de la població ganxona. En total 1.100 metres, amb la companyia de Girunneres, la Montserrat i  l'Anna, en Jordi Turon, i els debutants Santi i Yago que per primer cop es llançaven a l'aventura de participar en una travessa. Mar molt calmat en un bon matí per practicar la natació.
La nota trista, tot i que sortosament al final tot va quedar en un bon ensurt pel participants, i per tots els que ens hi varem trobar pel mig, va ser l'infart sofert per un dels nadadors al mig del mar. Participnats parats cridant ajuda que va arribar primer des d'un kayac i ràpidament des de la zodiac de la Creu Roja. També l'helicopter d'Emergències Mèdiques aterraria a la sorra de la platja.
Al sortir de l'aigua estaven tots els efectius actuan i reanimant a l'afectat, que finalment es va poder estabilitzar. Un bon ensurt per tots, i també pels familiars que des de la sorra veien que alguna cosa passava però sense saber que era.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
 Participants i acompanyats.. tot el grup al complet
 Amb tot un crack, en Ferràn Claro... no paris!!!!


Una foto.. un somriure... moment de la sortida de l'aigua