domingo, 29 de mayo de 2016

V Marxa de Fornells de la Selva


Foto de grup amb companys del Club Atletisme Girona i de les Girunneres abans de la sortida
Aquest matí s'ha celebrat a la veina localitat de Fornells de la Selva, a tocar de Girona, la 5na edició de la seva marxa popular.
Matí assolejat i amb calor, que no obstant ha deixat als participants córrer bé, i és que alguns dels trams, per mig de bosc, feia que la temperatura fos molt agradable. 3 circuits, de 6,5, 10 i 15 kms, per tots els gustos i ganes dels corredors i marxaires. A la línia de sortida un bon grapat de companys del club i de Girunneres, 70 entre els 2 grups, que proporcionaven molta animació als instants previs. 
Aquest cop, i després de patir el dissabte una mica d'estrebada a l'esquena, m'he decidit pels 10kms i a un ritme molt tranquil per no forçar. Un recorregut molt bonic pels voltants de Fornells, amb molts trams de camí i de bosc, tocant l'asfalt només per entrellaçar aquests camins. Amb algun tram de pujada i baixada, però sense ser excesius, he tingut temps d'ensopegar i tot amb una pedra i anar per terra, per sort sense cap conseqüencia més enllà d'embrotir la samarreta.
Al finalitzar, un bon entrepà de llom per recuperar forces, tot fent la xerrada amb els amics, i bossa del corredor amb uns mitjons i una caixeta de 5 càpsules de cafè... fantàstic. Pel proper cap de setmana, 2 curses que practicament comparteixen el recorregut per les Deveses de Salt, divendres la Cursa de la Policia d'aquesta població, i diumenge la Cursa a l'Alba organitzada per Esports Parra.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms




Durant el caí hem trobat aquest 600 tan xulu...

lunes, 23 de mayo de 2016

IM 70.3 BARCELONA

 Preparat per tirar-me a l'aigua.. comença la jornada
Ahir vaig disputar a Calella, a la costa del Maresme, l'Ironman 70.3 d'aquesta localitat. 1,9kms de natació, 90kms de ciclisme i 21,1kms de cursa a peu, unes quantes hores d'esforç m'esperaven per davant. Em feia il·lusió fer aquesta prova per diversos motius, era un dels reptes dels meus 50 anys, des de 2007 no havia fet tampoc cap triatló de marca Ironman, i tenir-ne un a 50 kms de casa, era una oportunitat que no podia deixar passar. A més unia el tema a un retpe solidari, el TRI4RETT, per recaptar fons per l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett.
Divendres tocava anar a buscar el dorsal, les bosses per deixar les equipacions de ciclisme i córrer, per d'aquesta forma anar amb més tranquil·litat dissabte. Aquest era el dia en que ho haviem de deixar tot al seu lloc, la bicicleta als boxes on dormirien les més de 2.500 bicicletes dels participants, i les bosses a la carpa on el diumenge fariem els canvis de disciplina, les transicions natació-ciclisme i  ciclisme- cursa a peu. Tot estava al seu lloc. 
Molt d'ambient a la zona, i és que erem molts els triatletes que preniem part a la prova, només quedava abans d'anar a dormir, viure la Pasta Party, que va ser molt completa. Pasta amb diferents salses, pollastre amb amanida o arros, yogurts, fruita, aigua, cervesa, coles... de tot per agafar les últimes energies pel dia següent.
El diumenge tocava matinar, el primer ritual, l'esmorzar a les 5 del matí a l'hotel, i amb tot el que em venia a sobre, aquest va ser més que complet. El pas segúent cap a boxes, deixar la bossa amb la roba de carrer, inspeccionar la bicicleta que estigues tot correcte, deixar els bidons, i cap a la platja. Per davant 1,9kms de natació, amb un mar mogudet. Molt bona senyalització, amb boies gegants als punts de gir, i altres més petites cada 100 metres per guiar-nos bé. A els 7h sortida dels professionals, dos minuts després les dones pro, i a partir de les 7h05' sortida dels grups d'edat amb la rolling start. Et posaves segons el temps que esperaves fer, anavem sortint tots i el control de xip feia la feina de controlar l'inici real.
Bona natació, molt cómode i sense aglomeracions, i tot i la mar que estava remenada, uns bons 49 minuts llargs. Un cop a la tenda, problemes per acabar de treure el neoprè, que em solucionava un triatlete fent una estirada forta a a cada una de les zones de les cames... moltes gràcies per l'ajuda. Transició tranquila, sense deixar res a l'atzar i tocava començar el sector ciclista. Aquí és on hi havia més dubtes, esperava un circuit dur, dur... pujant primer el Collsacabra, després pujant part de la zona del Montseny, per a la tornada toranar a pujar per l'altre costat el Collsacabra. La veritat és que les tirades més llarges entrenant havian estat de 2hores, sabia que el que havia de fer era anar a la meva, sense obsesionar-me, i anar avançant part a part del circuit, menjant, bebent, i aprofitant les baixades per recuperar bé les cames. Els primers 40kms els més complicats, fets en 2 hores, i haig de reconéixar que el circuit em va agradar molt. Els 50 restants, amb més zones de baixada i planer, i amb la pujada per segon cop del Collsacabra, però no tan dura, els acabava fent en unes altres 2 hores. 
Arribada a boxes on m'esperaven abans de posar peu a terra la Cati i Nadeia i en Narcís, una injecció d'energia per encarar la mitja marató que faltava. Transició segura per no deixar-me res, pas pels serveis per no haver de parar més endavant...i a córrer. 1,5kms en direcció a la zona de meta pel passeig, abans de girar i fer el circuit que ens portava cap a la zona de Pineda de Mar, d'anada i tornada, que fariem 2 vegades. Amb avituallament complets cada 2 kms, no havia de patir pel beure i menjar. Aigua, beguda isotónica, cola, gels, fruita... gana no pasaria. Pas a pas, sense parar en cap moment anava sumant kilòmetres, i saludant als que m'animaven, ara més numerosos amb la presència de la gent de la Síndrome de Rett, en Sergi i la Nuri. Per molts dels triatletes, sobretot pels grups d'edat, al tram de córres es tracta de sobreviure, tractar d'agafar un ritme més o menys cómode on avançes intentant patir el mínim possible. 
A falta de 2kms corria amb un noi que vaig atrapar, d'Albacete, debutant a la distància, jovenet.. al preguntar-li la edat, 23 anys, ja li vaig comentar, jo feia triatlons que ell no havia nascut. La grandessa d'aquest esport, segurament, tots hi tenim cabuda.
Últimes salutacions a la familia i amics a 100 metres de l'arribada, la feina estava feta, només em faltava disfrutar de la recta d'arribada, com vaig fer, braços enlaire creuava l'arc, rebia la medalla que m'acreditava com  a finisher, la samarreta final... Alegria pura. Un bon avituallament final, de nou amb pasta, entrepant, yogurts, fruita, begudes.. de tot, per recuperar una mica les forces.
Només quedava la dutxa final per quedar com nou, amb la satisfacció de la bona feina feta, i anar a dinar amb els meus i la gent de la Rett per celebrar el final de festa.
Gràcies a tots els que heu col·laborat amb aquest projecte solidari, i a Esports Parra i Gonzales Rellotgers pels productes aportats pel sorteig final. Organització perfecte de la prova, i sobretot, amb ganes de repetir-la en el futur, sabent el circuit i que l'entreno de bicicleta ha de ser més complet.
Per cert, el temps final, 7h2'41"
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
Sortint de boxes cap al circuit ciclista
2.500 triatletes esperant el moment de tirar-nos al mar... espectacular
La tradició... petó final a la medalla
Tram de cursa a peu..
Finalitzant la bicicleta
Finisher...

lunes, 16 de mayo de 2016

999 i..... 1.000

 Cap de setmana doble, competint dissabte i diumenge, que ha servit per arribar a les 1.000 competicions. Dissabte al matí es celebrava a Palamós la 1a Travessa de la Badia de Palamós, coincidint amb Palamós Terra de Mar. 1.500 metres amb una mar força tranquil·la, amb només una mica de mar de fons. D'aquesta forma podia provar el neoprè que feia 2 anys que no feia servir, de cares al mig ironman de la propera setmana. 
Pocs participants, i molts bones sensacions a la prova, amb una natació que em va resultar fàçil, al final 29'.
I per diumenge, la marxa de Sant Narcís, amb un recorregut de 10kms, que he  fet amb la companyia de la Cati i en Santi Seguí, en la que ha soposat la competició número 1.000 des de que vaig començar a córrer per allà al 1979. Han passat molts anys, molta gent compartint kms, fins a arribar aquí. Al final ha estat una sort poder celebrar aquest número rodó de curses a casa, a la meva ciutat. 
Ara ja toca pensar en el proper diumenge, amb la celebració de l'Ironman 70.3 de Calella. 1.900 metres de natació, 90 kms de ciclisme i 21,1kms de cursa a peu, amb el projecte solidari Tri4Rett.
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms




domingo, 8 de mayo de 2016

4 Marxa de Palau -Acaps

Club Atletisme Girona i Girunneres Esports Parra units i preparats per disfrutar del matí
Avui diumenge s'ha celebrat la 4 Marxa de Palau - Acaps solidària amb el poble Saharaui. Organitzada per l'amic i company del club, l'Antoni Bautista, disposavem de 2 circuits, un de prop de 9kms i un altre de poc més de 12kms. Amb sortida i arribada al Pavelló Municipal de Palau, bona part del recorregut anava pel carril bici i els boscos i camins a tocar de Quart. 
La pluja que ha anat caigent, sense gaire força, ha fet que es corres amb una temperatura molt agradable, i sobretot disfrutant dels camins i la natura. Pujant de tornada pel Bon Pastor, una pujada dura per acabar el recorregut, l'últim kilòmetre en baixada ens portava de nou fins al Pavelló, on ens esperava un bon entrepà de botifarra per recuperar energies.
Entre companys del  club Atletisme Girona, i algunes de les noies de les Girunneres, 80 inscripcions dels casi 300 participants que han disfrutat d'aquest matí atlétic..
I ara ja només 2 setmanes per disputar l'Ironman 70.3 de Calella el proper 22 de maig. Amb moltes ganes, sobretot de gaudir el circuit, al meu ritme, per acabar aquesta prova en la que hi ha més de 2.000 triatletes inscrits, tot aixó amb el projecte solidari TRI4RETT, 113 samarretes que podeu adquirir fins el dia 21, una per cada un dels 113 kms de la prova. Només us heu de posar en contacte amb mi (676539759),  i entrareu també al sorteig final que es farà el mateix dia de la prova entre tothom que col·labori amb el projecte solidari..
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms

lunes, 2 de mayo de 2016

Marató Empúries 2016... la marató que vaig córrer sol

 El somriure que no falti mai....
Aquest diumenge s'ha disputat a Empúries... millor dir, s'havia de disputar, una nova edició de la Marató d'Empúries- L'Escala. A primera hora quan vaig arribar ja vaig parlar amb l'Anton, que em va comentar la possibilitat d'anular la Marató (no la mitja ni els 10kms) per la forta Tramuntana. El primer que li vaig dir és que haviem corregut en pitjors condicions aquí, que respectaria el decidís la organització... però que personalment correria tota la marató, encara que fos sol.
I si, finalment es va anular la prova reina, el dorsals passaven a la mitja marató, i el més trist, alguns soposats "maratonians" estaven contents de fer només 21,1kms.... gent que no respecte el que representa córrer una marató. Vist amb el pas de les hores, cada cop entenc menys la decissió, per una banda, si la marató no es pot córrer per seguretat, tampoc la mitja, però clar, era Campionat de Catalunya de Mitja Marató. Com he dit, hem corregut aquesta prova amb temporal, vent, fred, pluja.. potser mantenir tota la infraestructura per només 200 maratonians no valia la pena? no ho sé ni segurament ho sabré mai, però el que importa és que va quedar anulada.
Amb la decissió ferma de córrer el que havia vingut a fer, 42,2kms, vaig sortir a fer la primera mitja amb tots els corredors, fins arribar al passeig, no vaig voler entrar per meta, no volia sortir a la classificació de la mitja, i vaig seguir endavant, tot sol, Primer vaig afegir una volta a tot el perimetre de les Ruines d'Empúries per la carretera i el passeig, adelantant a alguns dels corredors de la mitja que anaven en posicions finals. Un cop arribat de nou al passeig, em vaig dedicar a anar de punta a punta del passeig, arribant fins la platja, on acabava l'asfalt, per allargar-lo, fins a completar la distància mítica de la marató...Vent? si, però vaig lluitar contra ell com haurien fet la majoria de participants d'haver-se realitzar la prova. Ho viag fer en solitari, sense defallir en cap moment i feliç del que feia. Cada cop que passava davant l'hotel del passeig, la Cati em donava una ampolla d'aigua per aguantar els següents 5kms, i així, km a km, vaig avançar fins la línia de meta que ja no existia, tot estava recollit.
No m'esperava la medalla, que més dóna, és un tros de metall i prou, però si una cervesa ben fresca per recuperar i la satisfacció personal d'haver acabat la meva marató preferida, que sempre recordaré com la marató que vaig córrer sol..
Ara ja toca pensar en el Mig Ironman del proper 22 de maig a Calella, amb el projecte solidari TRI4RETT,... recordeu, podeu comprar una de les 113 samarretes solidàries (10 euros), una per kilòmetre del mig Ironman, en benefici de l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett. Hi haurà un sorteig entre tots els col·laboradors. Aquesta setmana em trobareu amb les samarretes a la Marxa de Palau- Acaps.
I la propera marató? sino hi ha cap contratemps, a Pamplona el proper dissabte 18 de Juny, una marató que per cert és nocturna... però ja hi haurà temps de parlar.
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms