lunes, 14 de agosto de 2017

Triatló de Salitja.... i cap al Pedraforca

Arribada del Triatló de Salitja

Un any més ha tocat tornar a Salitja, i van 24 participacions en 29 edicions. Aquest cop, tot i estar lluny del món del triatló i no fer bicicleta des de setembre de l’any passat, tenia ganes d’anar-hi, després de tot és una distància molt i molt curta, amb 200 metres de natació, 6kms de ciclisme i 2km de cursa a peu, i amb l’entreno de córrer i natació era més que factible. Al no disposar de bicicleta, hi anava amb la de la meva filla, de mida petita i que lògicament es notava al pedalar, però que no va ser un inconvenient per fer el sector i disfrutar de tota la prova.
Pocs participants en aquesta edició, al coincidir amb alguna travessia en mar obert, i és que any darrera any el calendari esta més i més atapeït de proves. Al final 3r lloc de la categoria masculina, amb la primera fèmina just per davant meu. Un ambient totalment popular, i al mateix moment competitiu, doncs cada un de nosaltres ha intentar donar el millor que teníem.
I el mateix dissabte a la tarda, camí capa Gósol amb 3 girunneres per pujar el diumenge al Pedraforca, una muntanya en la que encara no havia estat. Estada a l’Alberg el Molí de Gósol, un lloc encantador al mig de la muntanya, on per sobre de tot varem riure (i menjar) molt.
A primera hora del matí, bé, tampoc a primera, que ja eren les 9, i després d’un abundant esmorzar, començàvem l’ascens des de aquesta petita població. Per sobre de tot a muntanya sempre ha de prevaldre el companyerisme i el respecte cap a la natura, i per això, quan ens faltaven uns 150 metres de desnivell per arribar al cim, i una de les noies decidia desfer el camí i no seguir endavant, en un moment en que quedava bloquejada (en aquells moments estàvem grimpant per una paret de roques, gairebé vertical), el pas més sensat era baixar amb ella. Les altres dos component del grup seguirien el seu ascens per arribar a dalt, però no era el moment de deixar a ningú sol al mig de la muntanya.
També l’acabava de decidir a girar, el fet de que en aquell moment jo acabava d’agafar-me amb la mà dreta a una gran roca que deu portar allà milers d’anys.. i em quedava amb un tros d’ella trencat a la mà, i agafat només amb la esquerre i un peu recolzat. Un instant d’aquells que et fa pensar amb la nostra fragilitat, en el respecte cap a la natura, i que un mal pas pot tenir conseqüències.
Mentres la Roser i la Feli pujaven i baixaven per un altre camí, amb la Carme desfèiem el camí amb parada a menjar una mica del que portàvem a la motxilla, i amb una cerveseta només arribar al poble per esperar a la resta.
Gran experiència, i sobretot gran cap de setmana de rialles i bon ambient... El Pedraforca segueix i seguirà allà, però ara ja el conec.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms



 Albert el Molí de Gósol
 El Pedraforca, imponent...
 Crema de carbassó de l'hort del molí.... boníssima...

Camí del Pedraforca, sempre amb una bona rialla..

domingo, 6 de agosto de 2017

Moon light swim Begur

 Sortida Girunnera del cap de setmana...
Nou cap de setmana intens... que començava el dissabte amb un entreno amb les Girunneres per la Vall de Sant Daniel, direcció a la Font del Lleons. Aquest cop teniem un convidat especial, el germà d'una de les Girus, la  Jacqueline, que era a pasar el cap de setmana a Girona. En Robert, el "Little Brother" d'edat, que no de tamany, ens acompanyava a córrer i li ensenyavem durant una estona una de les parts més boniques dels voltants de la ciutat, aquesta Vall de Sant Daniel que és porta de pas per anar fins a lloc emblemàtics com la muntanya dels Àngels o el Castell de Sant Miquel. I com volia que veies una altra de les nostres joies, la Catedral, amb ell finalitzava l'entreno amb una pujada a les 90 escales, des d'on podia contemplar una bona vista de la ciutat. Com no, després un refrigeri relaxat tots plegats per parlar i recuperar forces.
Ben dinat iniciavem expedició cap a Begur, per participar en una prova molt interesant, la Moon Light Swim... ni més ni menys que 1.000 metres de natació, en plena nit (sortida a les 22:30) i sota la llum de la lluna, des de Sa Riera a Illa Roja, a la que donavem la volta, i tornar. 
Una bona expedició de Girunneres, de les que feien la prova la Montserrat, l'Anna Fontanen, la Irena, la Marga i l'Anna Macià amb el seu marti, en Nani, amb qui ens trobariem més tard. També ens acompanyaven com a equip de soport, la Bibiana i la Raquel. 
Una visita a Begur, pujant a dalt del seu castell, menjant un gelat i prenent alguna cosa en una terrassa (no explicaré el que preniem abans de la prova, per no espantar-vos) abans d'anar cap a Sa Riera. Instal·lats ja a la platja, força buida a aquelles hores, ens tocava fer un bany, sopar una mica sobre la sorra amb cervesa i llimonada inclosa, per esperar l'hora d'anar a buscar els dorsals.
La xerrada técnica a les 10 de la nit era el preludi a aquesta nova experiència, la de tirar-nos a fer una travessia al mar en plena nit. Molt bona organització, amb boies lluminoses que marcaven la direcció dels nedadors, però sobretot amb una "carril" sota el mar, fet amb polseres luminiscents que ens indicaven en tot moment el camí a seguir. I sempre durant tot el recorregut d'anada i tornada vigilats pels kayacs.
La prova la realitzavem tota la colla junts, en un ambit festiu, i amb les nostres boies a les que haviem introduit llinternes al seu interior. Tota una experiència. Per finalitzar la llarga jornada, una parada al Mas Sorrer de Gualta per prendre alguna cosa, abans de tornar a Girona. 

 Visitant Begur
 Sopar a la platja, esperant l'arribada de l'hora per fer la Travessia...
 Preparats per la sortida...
Cuques de llum a l'aigua..

miércoles, 2 de agosto de 2017

Aigua i més aigua...

 En ruta cap a la Font del Ferro..
Cap de setmana de molta aigua esportiva.. tot i que primer de tot tocava sortida amb les Girunneres el dissabte a primera hora, com ve sent habitual durant els caps de setmana d'estiu, sigui el dissabte o el diumenge. Aquest cop la ruta prevista era la volta a la Font del Ferro, a la Vall de Sant Daniel. Un circuit circular i agradable de fet, que finalitzava amb un cafè relaxat per recuperar les energies perdudes.
Al migdia del dissabte tocava anar cap a Cadaques, on a les 8 de la tarda es disputava el 1r Aquatló solidari per parelles, amb unes distàncies de 1.000 metres de natació, amb arribada a la platja gran de la localitat, i disputat amb un mar perfecte en el seu estat, i en un circuit on no hi havia perdua possible: les barques a la nostra esquerre i les roques del litoral a la dereta, això si, protegits per kayacs en tot moment. La gran peculiaritat d'aquesta prova és que s'havia de en equips de 2, i sempre haviem d'anar junts. Quan algunes de les Girunneres m'ho van proposar, no ho vaig dubtar ni un moment. Era una bona ocasió per anar a visitar aquesta població llunyana de Girona, en la que feia anys que no hi havia estat. 
A continuació de la natació, s'havia de córrer en un circuit d'anada i tornada, amb les seves pujades i baixades. La festa no podia finalitzar d'una altra manera que amb un bon sopar, abans de tornar a Girona on arribava a les 2 de la nit.. pensant que a les 6 m'havia de despertar per la següent prova del cap de setmana. 
I és que per diumenge estava inscrita a la Travessia de Les Medes, una prova que només havia realitzar l'any 1991... fa 26 anys!!!! A les 7 havia quedat amb una altra Girunnera per anar-hi, la Montserra Calvera. Un esmorzar i un cafè amb tranquil·litat abans d'anar a recollir dorsals i preparar-nos per ser transportats en barques fins al punt de sortida, a les mateixes Illes Medes. Allà haviem de saltar directament al mar, fer uns 200 metres fins la línia de sortida, des d'on fariem el tram de natació fins a la platja situada dins l'espigó. 1.650 metres per davant, sempre que anessim rectes, cosa que dificultava una mica les corrents marítimes.
La gran sorpresa era que els jutges no ens deixaven fer la travessa amb el rellotge, per alguna absurda normativa que no discutiré, però que encara trobo més poc coherent per a tots els nadadors populars quan resulta que el sistema de cronometratge va fallar, no hi havia cap cronometre a la sortida de l'agiua i a més de que els participants ens hem quedat sense saber el temps, no es van poder entregar copes en cap categoria... per prendre nota. De totes formes em va quedar la bona sensació de trobar-me bé durant tot el trajecte i realitzar una bona natació.
Ara a esperar un nou cap de setmana d'aigua, amb la celebració de la travessa nocturna de Begur el proper dissabte, 1.000 metres al mar amb sortida a les 22h30'... una nova experiència per explicar.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
 La Font del Ferro
 Amb l'Anna Fontanet, la Irene i en Quim a Cadaquès
Amb la Montserrat a l'Estartit, on es celebra la Travessia de Les Medes