lunes, 27 de septiembre de 2010

OLOT- GIRONA- S'AGARÓ: REPTE ASSOLIT!!!

Vaig a intentar resumir en no gaires paraules tot lo que ha donat de si aquest intens cap de setmana, el del repte Olot- S'Agaró, i sobretot, en moltes imatges, qué valen més que les paraules...
El vell repte de fa temps, per fi va prendre forma, i d'aquesta forma, el dissabte a les 8h del matí començavem el camí cap a aquesta Itaca... i puc assegurar que hem gaudit i molt del viatge. A Olot vam sortir en Llorenç, en Lluis Copete i jo que feiem tota la etapa corrent, en Dani que desde la Btt ens va donar soport els 2 dies, i la Laura i en Jordi que ens van pujar amb la furgoneta i ens van acompany els primers 6km de camí. També mencionar a en Lluis Pages, que va pujar  a part del grup en cotxe. Així vam emprendre el camí, envoltats de boira i humitat, per la zona de la garrotxa, per la via verde, rodejats de natura i amb unes vistes espectaculars. A cada pas de poble, aprofitavem per fer-hi la foto conmemorativa amb el cartell respectiu. A l'alçada de les Planes, primera sorpresa, trovem la Fina Sucarrats i en Salvador Mundet, que havien sortit a trotar desde el seu poble, Sant Feliu de Pallerols, per veure si ens trovavem.. gracies!!! seguim el trajecte, aprofitant les fonts per veure, i quan arribem al pont del pasteral, trovem en Xevi Bassols, que desde Anglés ha vingut corrent a veure si ens trobava, i compartim camí durant uns kilometres, fins la seva vila on ens deixa. Poc a poc ens acostem a Girona, i a l'alçada de Bonmatí, amb 45kms a sobre, parem a fer una cerveseta ben fresca, que bé ens la teniem guanyada. Entre aquest punt i Bescanó, hem de superar alguna de les valles que hi trovem per les obres, saltant per sobre, i així arribem a Bescanó, el poble on viu la meva filla, que ens espera, amb els avis que l'han portada, per correr amb nosaltres els ultims 7 kilometres fins a Girona. També ens esperen amb les bicicletes la Maria, la Marta, en Quim, en Juan i el petit Aran. Després de 57,8kms, i 5h27' corrent, a un promig de 5'42"/km.. arribem a Fontajau, on trovem a una amiga del blog, la Jacqueline, amb una de les seves filles, que ens ha vingut a veure a l'arribada. La primera etapa ja estava finalitzada, faltava saber com reaccionarien les cames al dia següent.
El diumenge m'eixeco, amb la primera sensació de cames cansades, fins que poc a poc van entrant en orbita. Ens trovem de nou al inici del carril bici, amb en Llorenç, en Dani amb la btt, i en Joan Casacuberta i en Manel Peralta, que ens acompanyaran fins a Llagostera, situat a 21kms de Girona. Comencem, i la sorpresa és que un cop calentes, les cames van tirant bé!!! a Quart trovem l'Albert Rutllan que ens ve a buscar desde Cassà, per correr amb nosaltres, amb la Jordina, que bé amb la bici. D'aquesta forma anem fent camí, parlant, parant a fer les fotos de rigor, fins a Llagostera. Aqui trovem la Elena i en Narcis que han vingut a buscar a en Joan i en Manel. La Jordina i l'Albert, tornen cap a Cassà, i nosaltres aprofitem per fer una cerveseta ben fresca amb la resta. En aquest punt... resten 18kms per acabar el repte, alguns d'ells cap avall, i la resta planers, això ja esta a tocar, s'ensuma el mar, com aquell que diu... Ens adonem que el ritme és el mateix del dia anterior, 5'42" per kilometre, és ben bé que el cos humà és la maquinaria més perfecte que existeix...
Anem cobrint els ultims kilometres tots 3, en Llorenç, en Dani i jo, saben que ens espera un bany, i el reste de la tri-famili, la Gemma i la Martina... i una bona paella. I així arribem pas a pas cap a S'Agaró, divisem de lluny el mar, les emocions en comencen a sortir, molts pensaments, pensar en molta gent que ha recolçat aquest repte, que ha animat, que hi han pensat, moltes coses que fan que se m'escapi alguna llàgrima... i arribem, si, arribem a la platja, on ens esperen la Gemma i la Martina, i la felicitat de finalitzar aquest repte personal. Tot i que l'aigua esta freda, complim amb la paraula, i ens tirem al mar, mai un bany ha sigut tant bó. El recorregut ha sigut de 38,4kms, el temps 3h37' (96kms totals en 9h4').. però ja és el de menys, no importa, hem cobert el camí, l'hem gaudit i ho hem aconseguit!!!!!!
Gracies, gracies a tots els que heu cregut en aquest projecte, donant ànims, corrent o pedalant una estona amb nosaltres, fent comentaria al facebook, en directe.. heu sigut molts, però sobretot, GRACIES, amb majuscules, a la "famili": en Dani, la Gemma, la Martina i en Llorenç, per compartir tot aquest somni, i per que sempre hi sou, en els bons moments, en els dolents, quan tinc alguna idea esportiva per tirar endavant, sempre!!! gracies!!1
I per finalitzar, un bon dinar, amb "pescadito" fregit, paella, uns bons postres... i una sorpresa d'aquelles que no s'obliden, la coca que ens havien preparat per commemorar el repte la Martina i la Gemma (Dani, cuideles bé, tens 2 tresors a casa) el mateix diumenge al matí... estava de "muerte".
Bé, segurament que en el futur vindrà algun altre "repte" d'aquests, en ment ja en tinc.., ha sigut una gran experiencia, i si hagues de decidir si ha sigut fisic, mental, espiritual.... em quedaria amb una mica de tot, amb tot el camí recorregut i amb les amistats.



L'inici.. Olot, a les 8h del matí
Sant Feliu de Pallerols

42 kilometres per arribar a Girona

En Dani, sempre al nostre costat amb la BTT

Amer

Sortint d'Anglés, amb en Xevi Bassols que ens havia acompanyat

42,2kms recorreguts, ja falta menys!!!

Una cervesa per reposar forces a Bonmatí, amb 45 kms a les cames

L'arribada a Girona

Sortida de la 2ª etapa, a Girona

Cassà de la Selva

Una cerveseta a Llagostera amb els amics, abans d'encarar els ultims 18kms

REPTE ASSOLIT, HEM ARRIBAT!!!!!

El bany final!!!!!!!

Mai una coca ha fet tanta ilusió!!!! Gracies Martina

domingo, 26 de septiembre de 2010

Repte assolit!!!

Bé, demà ja faré una cronica de tot el cap de setmana.. però de moment, dir que el repte s'ha assolit!!! Ahir, Olot- Girona, 57,7kms en 5h27',i avui, Girona- S'Agaró, 38,4kms en 3h37' (curiosament, els 2 dies al mateix ritme, 5'41"/kms), en total, 96,1kms en 9h4'. Gracies a tots els que heu participat d'aquest repte, ja sigui una part d'ell, corrent o anat en bici amb nosaltres, en Lluis Copete, que va fer tota la 1ª etapa corrent, i sobretot... a la tri-famili (Dani amb la Btt, Gemma i Martina), i en Llorenç corrent tot el repte, per estar sempre al costat, en totes les meves aventures i reptes... gracies a tots de tot cor. Demà, una bona crónica i moltes, moltes fotos.
El següent pas.. les 6hores de Calella, el 5 de desembre!!!!


L'arribada a Girona, final de la primera etapa



El bany promés a S'Agaró, punt final del repte. 96 kms de la muntanya fins al mar!!!!

sábado, 25 de septiembre de 2010

1a Etapa: Olot- Girona...

La primera etapa del repte ja esta superada, Olot- Girona. Gracies de tot cor als que heu compartit aquest matí, tot o una part d'ell: Dani, Llorenç, Lluis Copete, Laura, Jordi, Lluis Pages, Salvador Mundet, Fina, Xavier Bassols,Nadeia, Maria, Quim, Marta, Juan, Aran, Jacqueline... gracies a tots!!! Al final, 57,7 kms., 5h28'.
Demà....la 2a etapa, Girona - S'Agaró, al voltant de 40kms.

sábado, 18 de septiembre de 2010

RUNNER EVOLUTION: EL SEGUENT PAS...

Al igual que la raça humana ha evocionat al llarg dels segles (bé, en la majoria dels casos, tot s'ha de dir!!!), també el runner sufreix una evolució al llarg dels anys. Es comença per sortir a caminar, trotar una estona, que al principi tot costa, ja sigui per cuidar la linea, posar-se en forma, per sentir-se bé... per infinites raons, segurament tantes com runners hi ha al mon. A partir d'aqui, començem a entrenar una mica més, sols, amb amics, amb nous coneguts que fem practicant esport, i arriba la primera marxa, o cursa, la que potser fan a prop de casa, o al poble del costat, i que ens fa gracia fer, per que no provar-nos i "competir" amb altra gent, o amb amics...
Després el següent pas és buscar més curses, amb distàncies que ens siguin assequibles, abans de començar a somiar en quin dia farem una més llarga, ostres!!! una mitja!!!, anem a provar, i així, anem seguint aquesta evolució del runner, a intentar superar-nos, a demostrar que els nostres limits poden ser una mica més enllà... i després, per que no anar a per una Marató, la distància mítica del atletisme. Aqui ja costa més arribar, ens ho podem pensar més o menys, serem capaços? molts arriben a fer realitat el somni (crec que tot runner hauria de provar, com a minim un cop, els 42,2km, és una experiencia inoblidable), alguns s'ho poden pensar durant temps.. i no arribar a debutar, però com a minim han tingut aquesta ilusió que els ha motivat.
I després, que? la majoria segueix fent maratons mentrés el cos aguanta, junt a proves de menor distància, i una altres busquen anar una mica més enllà, buscar nous limits, demostrar que el cos humà don molts més de lo que molta gent es pensa, i s'endinsen en el mon del ultrafons (6hores, 50km, 100kms, 24hores...).
Personalment, al meu cap molts de cops he tingut el pensament de buscar una mica més enllà dels mitics 42,2kms.. algun cop ja havia pensat fer alguna prova més llarga, no sabia quina, però sempre hi havia alguna excusa, que si coincideix amb altres proves, que estaria bé però esperare a l'any que bé.. Ara si!!!, crec que ha arribat el moment de evolucionar una mica com a runner, i anar més enllà, provar nous limits, no hi ha res a perdre. Després de compartir diumenge passat l'ultim tram del repte de l'Alexandra, la Ultra Pirena, i fer amb ella i el seu magnific equip, amb la Estefi, amb en Jacky i altres que ens van acompanyar, el tram entre l'Escala i Girona, i que en un moment donat em fessin la proposta, no vaig trigar ni 10' a decidir-me!!! La proposta era fer les 6hores de Calella al desembre, i sense que insistissin molt, no va caldre, vaig aceptar. Era hora de provar el ultra fons. De moment, de forma "extra oficial",el proper cap de setmana, el del 25 i el 26 de setembre, començara el camí, amb el repte que tenia feia anys de baixar el carril bici, desde Olot a Sant Feliu de Guixols. Per aquest primer cop, serà en dos dies, dissabte Olot- Girona (55kms aproximadament), i diumenge, Girona - S'Agaró (40kms aprox.), en comptes de Sant Feliu, per temes de logística, l'arribada la farem a la platja de S'Agaró (amb bany inclós). M'acompanyarà en aquesta aventura en Llorenç corrent (un altra que es deixa enredar facilment), i en Dani, la Laura i en Jordi en BTT, per donar soport, a part de gent que ens acompanyarà durant algun dels trams.
I el debut oficial, a les 6 hores de Calella, el proper desembre. Un cop superat això, segons com vagui, veuré si plantejo nous horitzons... (s'admeten apostes, je,je....)
Us deixo el perfil de les 2 etapes del repte "Els de Olot van a la platja", com l'ha bautitzat en Jordi Arnau, i 4 fotos més del final del repte de l'Aelxandra, 1.000 kms. en 12 dies, desde Sant Sebastià fins a Girona.
Salut... i a "Kilometrar"






lunes, 13 de septiembre de 2010

ALEXANDRA PANAYOTOU: A KILOMETRAR

L'Alexandra amb en Oz, un dels membres del seu equip

La de ahir va ser una gran experiencia, i molt emotiva, d'aquelles que marquen. Amb en Jacky vam anar a acompanyar un bon grapat de kilometres a l'Alexandra Panayotou, l'atleta d'origen grec, afincada a Catalunya, que feia el repte UltraPirene, desde Sant Sebastià fins a Girona.. 1000 kms en 12 dies!!! l'última etapa tenia la sortida a Cadaques i l'arribada a Girona, 92kms en total. Nosaltres vam començar el trajecte a l'Escala, seguint pobles com Bellcaire, Verges, Jafre, Colomers, Cervià de Ter, Sarria de Ter, per arribar finalment a Girona, davant el Pavelló de Fontajau. Que dir?... soposo que hi ha experiencies en que sobren les paraules i les imatges ho diuen tot, veure l'Alexandra, com kilometre a kilometre s'acostava al fí del repte, a tot el seu equip, o com diu ella, la familia, donant recolçament, desde la bicicleta, la forgoneta, el cotxe, a altres corredors que es van afegir, com la Estefi de Lleida, que ja havia realitzat algun tram d'altres etapes, el noi de la Bisbal que també la va acompanyar durant forces kilometres, la gent del club i altres  que esn va venir a esperar els ultims kilometres, en Xicu i la Carmé que ens van venir a fer una visita durant el trajecte tot plegat, una pasada. Veure com pas a pas avançava, fent parades per recuperar forces, per ser mimada i cuidada per tot l'equip, sensacional. I l'arribada final a Fontajau, sencillament, super EMOTIVA, amb gent de la fundació ASEM, a la que anava destinada la part solidaria del repte, amb la venda de samarretes, amb gironins i algunes autoritats esperant l'arribada de l'atleta. I com em deixo enredar facilment, alguna nova amistat feta durant el camí, la mateixa Alexandra, l'Oz... ja m'han "embolicat" per el desembre... però això ja és una altra historia ultrafondista.. Com deia el seu crit de guerra: " A KILOMETRAR"
L'arribada final...1.000kms en 12 dies!!! Felicitats, tota una campiona!!
Corrent per l'Empordà, que es veu molt diferent a quan vas en cotxe, és una pasada
Refrescant una mica el cap
Recuperant forces per seguir el camí
Alguns dels acompanyants durant una de les parades
Molts kilometres compartits al llarg de la jornada
Amb l'Alexandra i en Jacky, durant els primers kilometres que vam compartir
Foto final a Fontajau
La samarreta signada per l'Alexandra, un gran record!!!!

El cap de setmana també ha donat per més... divendres al vespre, amb alguns dels companys del club, vam anar a fer la Marxa Nocturna de Cornellà de Terri, 7kms que per alguns s'ens van convertir en un parell més... el que pasa quan corres de nit, i no veus alguna de les senyals... però tot i això, un gran ambient i una bona estona pasada.
Marxa nocturna de Cornellà de Terri
I dissabte, dia de la Diada, amb la gent del club vam organitzar la nostra marxa, la de la Diada, que enguany arribavà a la edició nº16. Com sempre, molt bon ambient, i al finalitzar, amanides, entrepà i meló per tots els assistents, i agrair la col.laboració de FESTINA, gracies a GONZALEZ RELLOTGERS... l'any que bé, més!!! En finalitzar, cap a dinar a Canet, amb la Tri-famili, en Llorenç, la Marti i en Jordi, on vaig aprofitar per donar a en Dani, la Gemma i la Martina el quadre del Ironcat
Realitzant inscrpicions per la marxa

La tri- famili!!!

jueves, 9 de septiembre de 2010

REPTE PIRENE- ALEXANDRA PANAYOTOU


Com molts de vosaltres ja sabreu, i si no ho fareu ara, l'Atleta d'origen greg, Alexandra Panayotou, es trova aquests dies completant el Repte Pirene. 1000 kms en 12 dies, desde San Sebastià fins a Girona, corrent una mitjada de 80-90km diaris. El proper diumenge dia 12, farà l'ultima etapa, entre Cadaques i Girona, de 92kms, i l'hora d'arribada prevista és al voltant de les 6 de la tarda (18h), davant el pavelló de Fontajau. El repte també té una vessant solidaria, en favor del esport adaptat, i a tal motiu s'han fet unes samarretes, a un preu de 15 euros, destinats a la Federación ASEM (Unión de asociaciones de personas afetetadas por patologias neuromusculares). Podeu seguir l'evolució de l'Alexandra, en tot moment, a traves de la seva web http://www.alexandrapanayotou.com/ , om mitjançant sistema GPS es pot saber la seva localització.
Desde l`'ajuntament de Girona i l'Atletisme Girona, fem una crida per diumenge, bé per que vingueu a veure l'arribada de la atleta, o encara millor, que vingueu a fer companyia els ultims kilometres,  per l'autovía de Sarria.
En Jacky i jo mateix, vindrem amb ella desde la població de l'Escala, i estarem en contacte amb Fontajau de forma continua. D'aquesta manera, quan estiguem aproximadament a uns 10kms de Girona, trucarem a la Laura del servei d'esports, que ho farà saber als atletes congregats a la zona d'arribada, per que puguin anar a esperar a l'atleta els ultims kilometres...
US HI ESPEREM, crec que l'esforç de l'Alexandra bé és mereix que siguin molts els corredors que vinguin a fer-li costat en aquest final d'aventura. GRACIES A TOTS

domingo, 5 de septiembre de 2010

CORRER EN FAMILIA...

Amb la Nadeia, abans del començament del Aquató de Caldes

10 DUATLÓ DE CALDES (4-09)
Dissabte es va celebrar la 10ª edició del Duatló de Caldes, tot i la denominació, en realitat es tracte d'un aquatló, amb 500 metres de natació i 5 kms de cursa a peu. La prova es pot fer tant a nivell individual, com per relleus, i aquest any, aprofitant que la Nadeia esta entrenant i tenia ganes de fer-la, ens vam dirigir cap a Caldes.
Com cada any, una gran organització a carrec d'en Satur i tota la gent de Caldes, i un ambient molt familiar i molts amics animant la festa. Primer, la prova individual, amb 2 sortides. Vaig quedar enquadrat en la primera.. i cap a la feina. Després del tram de natació en 9'22", sorto en la 3º posició, que mantindria fins al final un cop acabada la cursa en 19'06". A continuació, la segona sortida, i un cop finalitzada, els relleus, que cada any tenen més aceptació. Aqui entrava el correr en familia, després de 9'10" de natació, la Nadeia va començar a correr, amb la seva música a sobre, i a un ritme constant va anar fent les 6 voltes fins completar els 5 kms en 29'06", ben contenta i feliç.
Un cop finalitzades  les proves, un bon berenar i sorteig de molts lots, de fet, dels 60 participants, van sortir tots els números menys 4, entre els que hi havia el meu, però també vam ser obsequiats amb una ampolla de Vicui Catalan.... o sigui, que tots contents, i a esperar la edició de l'any que bé.



Cursa finalitzada, FELICITATS, NADEIA!!!!



PUJADA A SANT MIQUEL
I el diumenge, una clàsica gironina, la pujada a Sant Miquel, amb sortida i arribada a Sant Daniel, i 9kms per endavant, més o menys mitat de pujada i la resta de baixada, amb un tram planer tant al principi com al final. Podriem dir que de nou és com correr com en familia, doncs amb aquesta colla, de tant coincidir a tot arreu, ja ho podem considerar així. Sobre la cursa, dura, com sempre, potser una mica més. En aquests moments falta una mica de "xispa", falta que torni a entrar la 5ª marxa, potser ja és un tema més mental que fisic, una mica de manca de motivació, ganes... però bé, poc a poc a recuperar el nivell per intentar agafar de nou el ritme de cursa.
En finalitzar la cursa, com a Caldes, un bon esmorçar, i lo millor, compartir una estona amb els amics, petant la xerrada asseguts a la pista de Sant Daniel.
Lo que deiem... correr en Familia

I PER DISSABTE, LA MARXA DEL CLUB, LA 16ª MARXA DE LA DIADA, AMB SORTIDA I ARRIBADA A L'ESTADI DE MONTILIVI. US HI ESPEREM.