lunes, 29 de abril de 2013

MARATÓ D'EMPÚRIES 2013: MOLTES EMOCIONS...

 Amb la samarreta en honor als pares...
Els que em coneixeu sabeu que Empúries, per mi, és molt més que una marató.. és la MARATÓ. Si, no és de les més importants del món, ni multitudinària, ni mediàtica (o potser si...), però em te el cor robat des de la primera edició. Aquí es cuida al corredor, el contacte entre els ateltes és inigualable, i tots som més amics que rivals... Per això ho he fet venir bé per celebrar aquí la meva 75a marató.
La meva gran il·lusió era arribar amb els meus pares, després de tot, de forma directe o indirecte, ells han viscut totes les meves maratons, i es mereixien aquest petit reconeixement per tot el que han fet. Però la caiguda del meu pare, que l'ha portat a estar ingressat a la Uci, ens va trencar aquest somni. També el somni de veurel al meu costat durant les presentacions del meu llibre, però d'alguna forma, ell havia d'estar amb mi a Empúries, i celebrar amb mi aquesta marató tan especial. La idea de fer una samarreta commemorativa de les 75 maratons ja la tenia de fa temps, però aquesta samarreta s'ha acabat convertint també en un homenatge als meus pares, per això hi feia posar la seva foto. D'alguna forma, ell estaria al meu costat durant els 42,2kms.
Tot el cap de setmana ha estat molt emotiu, el dissabte feia la presentació del llibre, durant la entrega de dorsals al pavelló de l'Escala. Una presentació rodejat de grans amics, que en tot moment m'han fet sentir la seva energia i els seus ànims. Una menció especial per alguns dels amics correcats, que quan venien a comprar el llibre, em donaven els seus ànims per la situació viscuda. També tenia la oportunitat de coneixer gent nova, que ara ja formen part de la meva historia maratoniana. Després tocava la presentació, dirigida per en Carles Alonso (gràcies per tot el que estas fent), i amb la presència del regidor d'esports de l'Escala, en Jordi Pagés. Els que ja teniu el llibre, heu vist que aquest esta dedicat precisament als meus pares, l'Esteva i la Cianin... i al mencionar-ho durant la presentació vaig haver de deixar el microfon, les emocions van ser més fortes que jo.
I diumenge... el dia s'eixecava amb males perspectives meteorológiques, tramuntana, estones de pluja i molta fred. En definitiva, és presentava una marató epica. Després de les fotos pre-marató, amb amics del club, amb els amics de Corredors.Cat, amb els de Blanes, tocava prendre la sortida. Aquest cop no volia tenir cap objectiu, només finalitzar i dedicar-li la meva victoria personal al meu pare. El rellotge es quedava al cotxe, no volia controlar cap ritme, senzillament... córrer. I no ho vaig fer sol, potser si fisicament, però sentir l'escalfor dels companys, dels amics cada cop que ens creuavem, escoltar els seus ànims, veure la familia i els acompanyants quan pasava per la zona de meta i sentir els seus crits, em feia veure que aquest cop viatjava per el camí de la marató amb la millor companyia. I com no, també estava ell al meu costat, perqué el seu esperit era allà i m'enpenyia en cada pasa. Aquest cop ni la forta tramuntana que en algunes pujades em frenavem, ni la pluja que colpejava la meva pell, ni el fred que travessava les meves defenses, podrien amb nosaltres.
A 300 metres del final, al passeig marítim, sentia de cop una gran cridoria, allà, amagats darrera els matolls, hi havia tots els meus, esperant per acompanyar-me. La Cati, la Laura, en Carles, en Dani, en Marc, l'Adrià, s'ajuntava uns metres més endavant, al final de la pujadeta, la Nadeia, també la Martina. La Gemma, després de fer una foto, també s'ajuntava i corria els últims metres amb nosaltres. Allà esperaven també els companys del club, els Xicu, Manel, Toni, les dones.... motls donant els seus ànims. La victoria final de creuar l'arc d'arribada ja estava aconseguida, allà hi havia també l'Antonio i la Joana, de Esports Parra, per donar-me el seu suport, en Llorenç, i altres que ara no recordo. Unes quantes llàgrimes més per celebrar aquest moment tant especial, i dedicar-li als meus pares. Després una de les fotos més emotives que m'he fet mai, amb tots ells i algun altre company que arribava en aquell moment. Emotives les paraules del correcat Jaume Baraut, que arribava amb mi i em deia que també anava per el meu pare...
Lo dit, un cap de setmana molt especial, molt emotiu... ara toca seguir lluitant, i sobretot, no perdre la esperança de un dia poder parlar de nou amb el meu pare, explicar-li com vam córrer junts a Empúries i varem aconseguir arribar a meta.
Soc maratonià, això implica ser lluitador i no perdre mai la esperança, i no la penso perdre en cap moment.... GRÀCIES A TOTS, esteu al meu cor.
 Amb en Txaos, de corredors.cat
 Amb un corredor de la mitja, que estic segur aviat debutarà en marató.
 En Josep de Torroella
 L'Emili Carrasco...,
 Amb un dels grans... en Vicenç Soler
 Amb grans amics,....
 La Yolanda, que debutava en marató..
 Part de la meva historia maratoniana..en Jordi Rosell, n'hem compartit moltes...
 La presentació...
 Amb tota una campiona, la Carme Ballesteros..
 Fent nous amics.. en Josep
 Uns metres amb la Nadeia... gràcies preciosa..
 Inoblidable l'arribada... la Cati, la Nadeia, la Laura, la Gemma, la Martina, en Dani, en Marc, l'Adrià.. tots junts cap a meta.
 Una foto super emotiva...
 Felicitats per el debut, Maria
 Escalfant motors..
 Amb els amics de Blanes... sempre fidels a la prova
 La taronja mecànica...els correcats
Anant cap al amagatall per donar-me la sorpresa final..

domingo, 21 de abril de 2013

EMPÚRIES: RECORDANT FILÍPIDES

 Gràcies a l'Antonio i la Joana de Esports Parra per tot el suport...
Dissabte el projecte iniciat a principis de maig del 2012 va veure la llum. En aquell moment em vaig proposar escriure les meves memories maratonianes... i 8 mesos després al desembre, les acabava d'escriure. Després vindria la feina d'editar-ho, anan a la editorial, fer pressupostos, la correcció, la maquetació, el disseny del llibre (obra de la meva filla, la Nadeia), en fi, tot el que envolta la sortida de un llibre. Ara puc dir que això és més dificil que preparar una marató o un Ironman.... però ha valgut la pena. Finalment, la setmana pasada m'arribaven els exemplars de "Empúries: recordant Filípides", i divendres feia la presentació.
El lloc escollit, la botiga de Esports Parra, havia de ser un local acollidor, on hi tingues bons amics, i cap millor que l'he escollit. Donar les gràcies a la gent de Esports Parra, que des de que els hi vaig proposar de fer-ho, van acollir la idea amb molta expectació. I s'ho van currar, magnific l'aparador muntat per la Joana, la sorpresa del cartell commemoratiu de 25 anys corrent, que fan fer amb complot amb la meva filla, la Nadeia, en fi, genial l'ambient que varem viure.
I lo millor de tot, la gran quantitat d'amics que van venir a la presentació, res millor que estar amb la gent que estimes i que t'estima en una jornada aixío. Bé, havia de ser un gran dia, però que va quedar ofuscat per la caiguda del meu pare dijous de la setmana pasada, que el te a l'Uvi. Faltava ell i la mare, que en aquell moment era de visita al hospital, però a l'igual que el llibre va dedicat a ells, també la presentació va per ells.
En quant al llibre, es tracte de les meves experiències, memories, records, anecdotes... al llarg de 25 anys corrent maratons, com dic, si durant algun moment de la seva lectura, sentiu que esteu corrent al meu costat, estaré més que satisfet. El seu preu de venda és 20 euros, els portaré jo a sobre, per Girona, a les curses,... i tot i que la editorian n'ha posat 40 en circulació... us demano que me'l compreu a mi directament. Com podeu suposar, he hagut de pagar tota la edició del llibre i la impressió de tots els meus, i haig de mirar de recuperar la inversió (la editorial només paga la impressió dels que ells posen en circulació).
I per la setmana que ve, la marató d'Empúries, la que farà 75. La veritat és que volia celebrar-ho entrant amb els meus  pares, ells han estat en totes les meves maratons... logicament, amb el pare a l'uci, no podrà ser, però faci el temps que faci, en aquests moments és el que menys importa, va dedicada a ells... Ens veiem a Empúries!!!!!
Us deixo unes quantes imatges de la presentació, i us recordo que dissabte que ve, al Pavelló de l'Escala, coincidint amb la entrega de dorsals de la marató, faré una altra presentació, amb venda i signatura a partir de les 17h., i la presentació a les 18h. Us hi espero























viernes, 12 de abril de 2013

Un petit avanç....

La portada del llibre, amb la espectacular foto que en el seu dia va fer JJ Vico a l'arribada de la marató de Barcelona 2010.

A una setmana de la presentació del llibre, crec que és el moment de fer un petit avanç editorial, una part del pròleg per anar entrant en calor... Han estat 8 mesos de feina dura (entre maig i desembre de 2012), ara puc dir que escriure un llibre acaba sent més dur que preparar una marató o un Ironman...
Després ha vingut la feina de buscar una petita editorial on publicar el llibre (logicament, corrent amb totes les despeses que això comporta), la correcció del llibre, la maquetació, rellegir-ho tot de nou per intenta trobar possibles errors, els dissenys de portada (fet per la Nadeia)... però finalment, tot ha arribat a bon port, i aquest proper dimarts tindre els llibres.
Les presentacions seràn el proper divendres 19 d'abril a Esports Parra (C/Migdia 1), amb la venda i signatura de llibres a partir de les 19h., i la presentació a les 20h. La segona presentació serà el dissabte 27, coincidint amb la marató d'Empúries, al Pavelló municipal de l'Escala. La venda i signatura a partir de les 17h., i la presentació a les 18h. El dia de Sant Jordi sere també per la Rambla, pujant i baixant, amb els llibres.
I ara us deixo aquest inici del pròleg... Espero que us agradi!!!
 
Niké
 
Corria l'any 490 aC quan, a la vella Grècia, es va viure una batalla més
en la lluita que aquest país mantenia contra l'exèrcit persa de Xerxes.
Les seves tropes havien desembarcat i acampaven a la població grega de
Marathon amb un gruix important d'efectius; per defensar la ciutat d'Atenes,
capital de la nació grega situada a uns 40 quilòmetres d'allà, un grup de valents
soldats es va desplaçar fins a Marathon. Tot anava contra els grecs. El que no
s'esperaven els perses, però, era un atac per sorpresa, inesperat per la diferència
del potencial d'ambdues forces. Malgrat tot, això és el que va succeir i l'atac dels
soldats grecs els va suposar la victòria sobre els homes de Xerxes.
 
A partir d'aquí la llegenda entra en joc, segurament barrejada amb una part
de veracitat. Un guerrer grec, anomenat Filípides, tot just finalitzada la batalla
i aconseguida la victòria, va fer el trajecte de tornada cap a Atenes vestit de
soldat i amb el mateix calçat que havia portat durant la batalla per anunciar
als ciutadans de la capital que les tropes gregues havien vençut les perses. Diu
la llegenda que, en arribar, va pronunciar la paraula Niké —el nom de la deessa
grega de la victòria— i que, tot seguit, va morir a causa del terrible esforç que
havia realitzat. S'ha de tenir present que el més probable és que aquest soldat fes
el trajecte caminant, des d'Atenes fins a Marathon, amb la resta de les tropes
gregues, participés en la batalla i, tot seguit, emprengués el camí de tornada a la
capital, uns fets que donarien força a la credibilitat del mite sobre la seva mort.
 
Aquests fets, com he dit, naveguen entre la certesa i la llegenda, potser una mica
a cavall de cadascuna, i no serien més que simples anècdotes si no fos perquè,
amb el transcurs del temps, al llarg dels segles, centenars de milers d'homes i
dones d'arreu del món han fet el seu homenatge particular a aquest antic heroi
imitant la seva gesta, recorrent el mateix camí que va fer, des de la planura de
Marathon fins a Atenes, amb la diferència de fer-ho sense la càrrega dramàtica
suportada per Filípides, pròpia de qualsevol guerra entre civilitzacions.
 
El cert és que cada setmana té lloc, entre els milers d'esdeveniments esportius
que se celebren a qualsevol racó del planeta, una de les proves més mítiques del
món de l'atletisme. La prova en la qual desitgem participar, algun dia, la majoria
d'els homes i les dones que correm, sobretot en curses populars, per superar-la
i demostrar-nos a nosaltres mateixos que els límits només ens els posa la ment.
La marató: un nom que per si mateix ja imposa. Molts atletes, conscients de la
distància que cal recórrer, mai no s'hi arriben a encarar; i els que ens decidim a
fer-ho, quan ho fem, som assaltats pel temor d'allò que ens trobarem durant el
seu llarg recorregut, pel neguit de si serem capaços de finalitzar-la.

domingo, 7 de abril de 2013

 Amb la Nadeia abans de la sortida..
Aquest cap de setmana s'ha disputat el Duatló popular de Porqueres, en la modalitat individual, per equips de 2 o de 3. I cap allà vam anar amb la Nadeia. Com la Nadeia esta plena recuperació del genoll, corrent ja distàncies de entre 2 ó 3 kms, i els 7 inicials més els 3,5 finals eren massa, ella feia la BTT. Lo de popular és un dir, doncs a diferència del traitló per relleus que ortganitzen a l'estiu a Banyoles, aquí els circuits eren durissims, empitjorats més per les pluges caigudes, i el nivell, altissim, amb participants de primer ordre.
Les primeres dues voltes corrent, en un circuit trencacames, amb pujades i baixades, trams on el fant no deixava pujar (amb relliscada i caiguda inclosa), el finalitzava en 30'17", i li donava el relleu a la Nadeia, amb la premisa de que no es fes mal. La BTT, per ella, va ser massa, amb molts trams que va fer caminant, i al finalitzar la primera de les dues voltes (en total eren 15kms), em cedia amablement la bicicleta i em "deixava" fer la segona volta. Realment, per ella era un circuit dur, com ho va ser per molts participants. Al finalitzar, volia fer ella els darrers 3,5kms, però hagues estat un perill per el seu genoll. Seguia jo corrent i li deia que m'esperes cap al final del circuit, per arribar junts...
I ho vam fer, que millor que compartir el duatló amb ella, veure-la feliç amb un dorsal 7 mesos després de la lesió, i menjar després plegats la butifarra que ens donava la organtizació. Ara ja te en ment el triatló de Banyoles, en categoria sprint (també hi ha olimpic), que es disputarà el proper 4 de maig a Banyoles. Allà la veurem corrent el triatló amb el seu somriure.
Empúries: recordant Filípides..,.
Ja esta el llibre a la impremta... i les presentacions definides, el proper divendres dia 19, a Esports Parra, a partir de les 7 de la tarda signatura de llibres i a les 8 del vespre presentació. I el cap de setmana d'Esmúries, el dissabte 27 signatura de llibres a partir de les 5 de la tarda, i presentació a les 6 de la tarda. Aquesta propera setmana us fare un petit avançament editorial, amb un tall del pròleg.... (el llibre el vendré jo directament).
 
 Imatge maca pressa per la Laura.
 Feina feta!!!
Tot i estar borrosa.. aquesta és la nostra arribada... contents i feliços

lunes, 1 de abril de 2013

Corrent per l'Empordà...

 Abans de la sortida amb els amics i companys amb els que hem compartit marxa.
Avui s'ha disputat a Bellcaire d'Empordà, el poble d'en Tito Vilanova, la 35a marxa Xino Xano. Aquesta edició ha estat presidida per la pluja, que ens ha acompanyat durant tot el recorregut, tant als que hem fet la volta curta de 12kms, com als companys que han fet la llarga de 21. El dubte era quina fer de les dues, però veien com estava la climatologia, he finalment sortir amb l'Anicet Casellas, en Carles Soler i en Josep Maria Coma, i fer el circuit més curt, que ens portava per aquests paratges tant bonics que ens depara l'Empordà, inclús en un dia de pluja com avui.
Al final, hem arribat amb un temps exacte d'una hora, i després d'una bona dutxa reparadora, hem pogut degustar, com cada any, la sardinada que ens tenia preparada l'organització. Una bona forma de recuperar forces, i sobretot, de parlar una estona amb els amics.
Si va ser emocionant escriure durant 8 mesos (maig- desembre de 2012) el llibre de les meves histories maratonianes, ha estat encara més emocionant  llegir aquests dies de festa les galerades corretgides, a punt d'anar a impremta... I si!!! el llibre estarà a punt per Sant Jordi
 
 Amb els germant Martí
 Amb els companys de fatiga, l'Anicet i en Carles, abans de començar..
 Al costat d'en Josep Mª Reverter i en Joan Pons, que han fet la llarga
2 valents més que han fet el recorregut llarg.. en Nacho Barceló i en Toni Bautista