domingo, 28 de septiembre de 2008

RETORN ALS ORIGENS


Primer anem per lo que ha sigut el cap de setmana, amb sessió doble, dissabte el 2n Triatló de platja D'Aro, i diumenge la Marxa del Pilar, organitzada per els companys del Atletisme Girona, de la comandancia de la Guardia Civil.

Amb els companys del Club, i en Daniel Herrera, que debutava després de Salitja

TRIATLÓ DE PLATJA D'ARO: sencillament, espectacular i dur. Aquest ha sigut l'ultim triatló que disputo aquesta temporada, que finalitza oficialment el proper 31 de octubre. La natació, amb una aigua més que moguda, i sortint després del 750 metres, amb la sensació de haver estat centrifugat dintre d'una rentadora, i a continuació, enfilar cap al circuit de ciclisme, 4 voltes per completar els 20 kms... però que es feien més dures del que podria semblar per la distància.


Sortint de la centrifugadora, amb la Mercé del Xaloc animant

En el marc incomparable de l'avinguda que travessa la localitat, amb gir de 180º davant el magic part, seguint en direcció a S'Agaró, pujant a la rotonda de la Rosa dels Vents, per baixar a continuació uns 300 metres, un altre gir de 180º, i novament pujar, en un tram més curt,però més intens, cap a la rotonda de la Rosa dels Vents... i això 4 vegades. La gran ventatge és que podia anar veient als companys i aprofitar per animar... i és que com va dir en Dani, semblava que anava de passeig, amb cara de felicitat i sense patir... que ja ho faria després corrent.

Finalitzant el 2n Triatló de Platja d'Aro, ben content

I així arribar a la meva part preferida, la cursa a peu, amb 4 kms escasos, però intensos. Un primer kilometre planer, per a continuació començar a enfilar, per asfalt, en direcció a la Conca, i a continuació, gir a la dreta... i sorpresa, muntanya amunt, amb un primer tram d'escales que encara es podia pujar força bé, i un altre tram, més amunt, on sencillament, la decisió més inteligent va ser fer-la caminant. A partir del kilometre 2 i mig, de nou cap a baix, i l'ultim planer.

Sencillament, un circuit a peu espectacular. Desde aqui felicitar a en Daniel Herrera, que després de Salitja, va debutar a un Triatló més oficial.

En quant a la organització, perfecte, tot i que crec que s'ha de resaltar un tema molt important. A part de trovar ilogic, que un Sprint sigui més car que un olimpic (Banyoles), considero una presa de pel que per el preu que es paga, en donguin una petita motxileta, amb propaganda de Platja D'Aro, i que quan han arribat la meitat de la primera serie ja faltin alguns tipus de beguda. Ja fa temps que no corro per el regal que em puguin donar, però d'aqui a pagar lo que val un triatló per no tenir ni un bon avituallament final...

CURSA DEL PILAR I el diumenge, a les 9h del matí, la Cursa del Pilar, a Girona, organitzada per companys del Atletisme Girona. una mica més de 9 kms, per tota la zona de Palau, amb pujes i baixes continuament, que hem aprofitat per fer, amb els companys que el dissabte vam fer el triatló, tot xino xano. I al final, un bon esmorçar, amb entrepans, beure i una samarreta tecnica, tot això per 5 euros ( com si haguessim anar a esmorçar a algun lloc, però amb la satisfacció de haver corregut primer una estoneta).


Abans de la sortida, amb en Llorenç, en Dani, en Daniel i els organitzadors

RETORN ALS ORIGENS com triatleta. doncs si, després de 20 anys competint en triatló, i haver corregut una colla d'anys al C.N. Olot (una satisfacció que els jutges encara es recordin de aquella epoca, quan corriem amb uns tops roses i fucsia, que van ser el furor d'aquella epoca tan bona), després al Castellfollit (amb l'amic Isidre Grau, una llegenda del Atletisme Gironí), d'haver conseguit, al cap de molts anys i molts esforcos, crear l'any 2.003 el primer Club de Triatló a Girona, (amb una colla d'amics amb els que segueixo disfrutant, ja sigui entrenant, competint, o simplement anant a sopar i a prendre alguna cosa), i una ultima temporada, després de la fusió amb els companys del Costa Brava, competitn suposadament amb el Girona Costa Brava (i dic suposadament, perque no se per quina raò, hem competit tota la temporada amb el nom de Costa Brava), torno als meus origens, aquells dos primers anys (89-90), amb llicencia d'independent i amb la samarreta del meu club de tota la vida, L'ATLETISME GIRONA.

Total, que amb el canvi de temporada, el proper 1 de novembre, ja ho saveu, em veureu sempre amb la samarreta a ratlles del Girona (això si, amb el nou model que estarà a punt en 15 dies).

ULTIMA FOTO AMB EL MONO DEL GIRONA -C B


PROPERA TRIATLÓ la propera triatló, ja per la propera temporada, tot i que serà dintre de aquest 2008, serà el proper 21 de desembre ¡¡si, ho heu llegit bé!!. Junt amb companys del ATLETISME GIRONA, i de l'antic TRIATLÓ GIRONA, ens montarem el I TRIATLÓ SOLIDARI DE NADAL. Més endavant acabarem de donar els detalls, però es pot adelantar lo següent, la natació serà en mar obert, entre Riells i L'Escala (1.500metres), circuit de ciclisme, fins a Girona (en principi fins l'Estadi del Girona F.C.), amb 40kms, per finalitzar amb part del circuit de la Marxa de la Diada (10kms)

lunes, 22 de septiembre de 2008

MARXA DELS SANTS METGES

Amb els companys de l'Atletisme, al estadi de Montilivi

Ahir es va celebrar la 29à edició de la Marxa dels Sants Metges, a Sant Julià de Ramis, amb un recorregut de 8,3kms. El recorregut constava d'uns primers 4kms planers, per a continuació iniciar la pujada, per el mig del bosc, cap als Sants Metges (iglesia), amb un tram de 1oo metres d'anada i tornada per rebre l'avituallament. A continuació, iniciavem el descens per asfalt, per aproximadament cap al kilometre 6,5 agafar un nou cami que ens portava fins al castell que domina tota la zona.

I d'aqui a l'arribada, prop de 1,5 kms. de descens per asfalt fins a l'arribada, on ens esperava un got de xocolata desfeta i coca. I per relaxar les cames després de Nottingham, doncs a un ritme més o menys tranquilet, acompanyant a la primera noia i sense forçar la maquina.
Amb en Dani, en Daniel, en Sergi i en Llorenç, moments abans del inici de la Marxa: "El quinteto de la muerte...."

A continuacuó, per acabar d'aprofitar el matí, i com que havia de pujar a Canet a segar l'hort, doncs trajecte amunt en bici, 2 horetes de treballar al hort, i tornada a Girona en bici. I a la tarda, a veure la primera derrota del Girona F.C.

Finalment, aquesta setmana iré a correr el Triatló de Platja d'Aro ( i potser la cursa del Pilar, diumenge) per tancar la temporada (de triatló, logicament) i un ultim any (de setembre del 2007 fins a setembre del 2008), amb un total de 9 maratons, uns quants triatlons i un fotiment de marxes i curses populars. I a l'octubre... tornar a engegar la maquina per als propers reptes.

lunes, 15 de septiembre de 2008

ROBIN HOOD MARATHON

Catalans a Nottingham: Carles, Xavi, Xevi, Lluis i Llorenç

Sensacional, per desciure la Marató en una paraula.... Anem per pams, el divendres, després d'arribar, amb el dia tot encapotat (acabaria mab pluja) a fer la primera visita al Olde Trip to Jerusalem, la taberna més antiga d'Anglaterra, datada del 1.189, al peu del Castell de Nottingham, i d'on va sortir la creuada del Rei Ricard "Cor de Lleó", i a beure la primere cerveseta (una va ser a la teva salut, Dani). A continuació, amb en Lluis i en Llorenç, vam anar a visitar la estatua de Robin Hood (la vam catalanitzar per la foto), el castell, i el centre de Nottingham.

Amb un cavaller, a Olde Trip...

Dissabte al matí, ja amb sol, vam anar a trotar una estona fins a Victoria Embankament, punt de sortida i arribada, de cares a trovar el camí més curt per anar al dia següent (ho teniem a 15' caminant del Bed & Breakfast), i de pas vaig a fer una foto amb la samarreta dels correcats a la estatua d'en Robin. Aprofitem el matí per visitar el Castell de Nottingham, on desde la seva alçada es poden comtemplar unes grans vistes, i per fer alguna compra, entre elles un barret de Robin Hood per correr la marató (i va trionfar, tothom ens animava).
Entrenant amb la samarreta dels Correcats

A la tarda vam anar a recollir els dorsals i a la Pasta Party, potser lo més pobre de la Marató, amb un sencill plat de pasta, sense beguna ni fruita ni res més. Allà trovo en Xavi, un correcat de Barcelona, amb el que haviem quedat per al vespre al Olde Trip (la trovada va seguir en peu, per anar a fer un altra cerveseta...). Els auguris per el dia següent seguien indicant sol, cosa rara a la zona.

The Olde Trip to Jerusalem, punt de trovada diari dels atletes catalans....

El diumenge va neixer amb un lleuger xiri-miri i el cel encapotat, i ens dirigim, després de un bon esmorçarm cap a la sortida, on regna un gran ambient de festa, res a veure amb els nervis i ganes de marques que hi ha per aqui. Mentres deixem la bossa a la tenda, trovem (de fet ens trova ell), l'altre català, i també correcat, que hi ha a la mitja (de fet ja ens haviem quedat per fer la foto una mica més tard a la sortida).

Ens dirigim al arc de sortida, al costat del Riu Trent, on uns canyons del ejercit seràn els encarregats de donar més tard la sortida, i ens fem la todo oficial de la Selecció Catalana a Nottingham.

Minuts abans de la sortida, trovo a una llegenda de la marató (perque després digueu que jo estic sonat), en WILLIAM GOVI, un italià devorador de maratons. A la samarreta, amb un sistema de números amb velcro, porta les maratons totals que porta fins al dia de la carrera (688) i les maratons del any en curs (19). O sigui, que aquesta serà la 689 del total, la 20 del any, em comenta la 198 fora de Italia... i té previst acabar l'any amb 31. I jo que estava tant content fent la 51.... i és una miseria en comparació.
William Govi, tot una llegenda... amb 688 maratons abans de la de Nottingham...

En quant a la cursa, sortida conjunta (marató, mitja, marató per relleus i mitja per relleus de empreses), fins a mitja cursa. La 1º mitad, amb unes quantes pujadetes dures, que es notaràn a la segona part, i pasant per el Castell de Nottingham (vaja pujadeta de llambordes), la Universitat (també amb unes bones vistes.... degut a la alçada a que es trova) y Wollaton Park (també amb bones vistes), i atravesant alguns talls de bosc, per camíns, que son una pasada. Quan ens separem dels corredors de la mitja (poc abans adelantem a un corredor, dels que ha sortit amb la gent amb cadira de rodes, amb proteis a les dus cames, sencillament IMPRESIONANT) ja quedem pocs corredors que completem la Marató sencera.


SENCILLAMENT.... IMPRESIONANT

A partir d'aqui, no hi ha tant de public (a la primera mitad haviem trovat força gent), però els pocs que hi ha no paren d'animar, sobretot els voluntaris. Així anem seguint, avançant milles amb en Llorenç (felicitats per la nº25), i la gent no ens para d'animar al crit de "Go, Robin", en alusió als gorros que portem posats. La segona mitja transcorre per alguna urbanització, carreteres secundaries envoltades de camps, algun petit tall de bosc, i una mica més de 3 milles per el National Water Sports Center, un canal de 2kms, on es realitzen regates, e inclus un triatló. A partir, de la milla 22, seguin el riu Trens, pasant sota el camp del Nottingham Forest, i cap a meta, on hi ha en Lluis i en Carles (l'altra catàlà, que viu a Oxford) que han corregut la mitja i ens animen al tram final.

En Robin de Girona, corrent per el National Water Sports Center

I la foto d'arribada, tregent i disparant la fletxa (de forma imaginaria), al estil Robin Hood. I lo que faltava, després d'arribar amb en Llorenç, i estar asseguts, amb el barret posat, la samarreta penjada i embolicats amb la manta termica, el fotograf del Nottingham Evening Post ens demana per fer una foto. El temps final, 3h30'57". Una marató recomanable com a visita turística, per la seva organització (un 10) però no per fer marca (ni a la mitja, logicament)

A la estatua d'en Robin Hood, amb la medalla de finisher de la Marató
¡¡¡¡¡DANI!!!!! LES FOTOS PROMESES, AMB LES BIRRES....

lunes, 8 de septiembre de 2008

"ESTAN SONATS AQUESTS TRIATLETES..."

TRIATLÓ DE BANYOLES:
Com diria l'amic Obelix "estan sonats aquests triatletes..." i és que una mica tocats si que ho estem. Si ja s'ha d'estar iluminat per nadar, sortir en bici o correr sota la pluja, encara més per fer un triatló sota la pluja. I és que la tarda no es presentava placentera per la pràctica del triatló, amb pluja desde 2 hores abans de la sortida i amb el vist i plau de la fede (i ho reconeg, les ganes que en teniem tots, tot i que la logica indicava que només es podia nadar i correr..)

"Idefix, mira aquests triatletes.... estan una mica sonats..."

Total, tohom al aigua, amb un circuit que recuperava de nou la sortida desde el camp de futbol, amb una llarga recta, de facil guiar, gracies a les boies, i un cop sapat el Club Natació Banyoles, recular una mica fins la sortida. Aquest any, s'ha de dir, el circuit potser estava més ajustat que l'any passat, que era una mica curtet.

Amb alguns companys i acompanyants abans de la entrada a boxes.
A continuació el tram cicliste, amb precaucions donades les condicions meteorológiques (traduit en 3' més que l'any passat), i amb precaució a les zones de baixada, doncs els frens, lo que es diu frenar, no gaire. Tot i això, pelotons amb molta gent i ganes d'apretar. Després d'anar en un pelotó de més de 20 unitats, durant el tram de Besalú cap a Figueres, deixo anar el grup en una baixada, veien com anava el tema dels frens, i no tinguen ganes d'anar per terra, ja que l'objectiu final era que el triatló també servis de tirada llarga per Nottingham.
Sortins de l'aigua, amb un somriure al sentir a la meva filla animant.
I en quant a la cursa a peu, doncs dir que el circuit estava més ajustat que l'any passat, quan es van correr 9kms justets, al arribar-se més a prop del final de l'estany. I aqui, amb les forces ja una mica justes, anar remontant posicions ( i van ser una bona colla), per acabar finalment amb un temps de 2h31', i amb la sensació de tenir la feina feta per la propera setmana amb aquesta tirada (desde Monschau, lo màxim ha sigut una tirada de 1h45').

Saludant a la meva filla, a pocs metres de l'arribada.

MARXA DE TAIALÀ:
I diumenge al matí, per acabar bé el cap de setmana, tocava la 6ª Marxa de Taialà, de aproximadament 9,5 kms, per acabar d'estirar les cames. I com toca en aquests casos, sortida tranquila, i anar sumant kilometres amb companys i coneguts, per al finalitzar, fer un bon esmorçar. Ara només toca esperar a divendres, per agafar l'avió i cap a Nottingham , a fer la Robin Hood Marathon, la que serà la nº51 de la conta (ara hauré de començar a pensar en acostar-me a la 100...)

Amb companys del Atletisme Girona, abans de la sortida


Amb en Daniel i en Llorenç, entaulats a la taula del cole per esmorçar