domingo, 29 de agosto de 2010

SANT BONOS I L'ESCALA

Amb els companys del Atletisme Girona, abans de la sortida.
Recuperem les entrades al blog, després de fer festa la setmana pasada, tot i haber-hi cursa durant aquell cap setmana. El dissabte 21, a les 22h30', tocava la Sant Bonos, a Blanes, aque arribava a la seva edició 28. Després de pasar la tarda per la zona, amb la meva filla, que aquest any és va animar també a correr, i de fer les inscripcions del club, els amics van arribant, i lo primer, anar tots plegats a prendre alguna cosa i menjar uns calamars i altres tapes al centre de la vila, per esperar l'hora de la sortida, amb alguna cosa dintre del cos. La sortida era a 2/4 de 11, amb una calor i una humitat desorbitda, sense una mica d'aire per refrescar l'ambient. Prop de 4.000 persones disposades a afrontar aquesta cursa- caminada, que en el seu curt recorregut té 2 pujades, una cap al 2km, que ens porta a una baixada per atravessar el centre, abans d'enfilar la dura pujada per el Carrer de Santa Barbara.. sort encara que és de nit, i no arribes a veure mai el final, però quan l'has vist de dia, i ja la has corrgut altres cops... sabs el que espera. Un cop s'arriba a la zona del jardí botanic, una forta baixada i ultim tram planer per el passeig per arribar a la meta, tornar a veure cares conegudes, i rebra la xindria que tant bé entra després del esforç.
De nou, trovada amb molta gent, i el tema estrella, la gran calor i humitat que ha fet durant tot el trajecte. Després d'un  bany nocturn al mar, i la pertinent dutxa a la platja a sopar amb els companys una mica abans de tornar cap a casa. El temps, una mica més alt que l'any passat, 33', però vinguen de correr una marató, i amb la climatologia existent, satisfet, com sempre. I sobretot, content per la meva filla, la Nadeia, que també la va fer en 47' i va arribar super satisfeta i contenta. Felicitats!!!
Amb en Rafa Villalba, amb qui he compartit Barcelona i Empuries, i amb un repte conjunt per el 2.012, ajuda´t al campionat d'Espanya de Marató per veterans, abans de la cursa.

2ª TRAVESSA DE L'ESCALA
I el dissabte 28, amb en Dani Junca, vam anar a fer la travessa de l'Escala, entre Riells i la platja de les barques, i donant la volta al cargos. Ens vam desplaçar nosaltres 2, acompanyats de la Gemma, la Martina i la Nadeia.. que dir, primer, si no entrenes la natació, no t'emboliquis... Després de fer 1600 metres dimarts, vaig decidir apuntar-me. L'anada fins la sortida, en barca, la tramontana i les onades ja feien prevuere una travessa dura, i la barca, que no es pot acostar a la platja, amb lo que hem de saltar-hi i fer 300 metres extres fins la zona de sortida. En quant a la travessa... eterna, ho reconeg, mai he patit en una cursa, marató, ironman.. com ahir!!! al mig del mar, amb fred, les onades que em feien anar cap aqui i cap alla, ben marejat... no sabia si riure, si plorar, si eixecar el braç i que em vingussin a buscar les piragues, unes braçades de crol, altres de braça... mirar on eren les boies, però en fí, vaig treure tot lo millor, sobre tot lo mental, per anar tirant, al final, 1h3', i un grapat de minuts per recuperar la temperatura i el color.
Lo millor, una mica de platja amb la Tri famili i amb la Nadeia, i un bon dinat tots plegats.... i sobreviure!!!
Amb en Dani, aband d'agafar la barca per anar a la sortida.
Amb un grup de companys de Girona.
Dinant amb la Tri-famili i amb la Nadeia, al costat del mar.

I per finalitzar, aquesta setmana he tret un parell de dies la bici, inclos una sortida amb la vella Softride, que necesita una bona ITV, per estrenar la equipació del Triatló Banyoles, amb els que faré la propera temporada de triatló (un parell de triatlons, com aquest any, per treure una mica el "mono2, cauràn).
Rodant una mica amb la Softride, per estrenar la equipació de la propera temporada.

martes, 17 de agosto de 2010

HELSINKI CITY MARATHON (2)


Y por fin... la crónica!!!! Esta vez, sera en castellano, para que mis nuevos amigos de Granada, puedan leer esta crónica y recordar este fin de semana compartido en Finlandia. La primera toma de contacto con este fabuloso grupo, fue al entrar en el avión de Frankfurt a Helsinki, al pasar por el pasadizo, y ver camisetas de carreras, la pregunta típica, vais a correr el maratón, pues si!!! Al llegar al aeropuerto, tomamos el autobus que nos llevaría a la capital, llegar, y buscar los hoteles, estabamos a 500 metros unos de los otros.
El viernes por la mañana, entreno suave en dirección al estadio olímpico, y me encuentro con el grupo de granadinos entrenando, unas fotos delante del estadio, y de nuevo hacia el hotel. Quedamos para ir a visitar la ciudad, antes de la recogida de dorsales. Una buena ducha, el desayuno y a caminar por la zona central de esta ciudad, visitando el mercado, la zona del puerto, y las zonas emblématicas. Después de la recogida de dorsales, una comida en medio del parque, y hacia el hotel a preparar las cosas para el sábado. Quedamos para la hora de la cena, un poco de pasta en la zona centro de Helsinki, y a dormir.
Y así llega el sábado, atípico para correr una maratón, pues acostumbrados a levantarnos, desayunar y correr de buena máñana, aqui se corre a las 3 de la tarde, y las horas no pasan. Finalmente, llega la hora de ir hacia el estadio, donde encuentro al gran Rafael Rodriguez (11 en la general), y al atleta de Banyoles, Xavier Garcia. Dejo la mochila en el pabellón, y para sorpresa mía, no colocan ninguna referencia en el equipaje, la gente la deja por el pabellón, y ya esta, una cultura y mentalidad totalmente diferente de la nuestra.
En la salida encuentro a mi nueva "familia" granadina, Rafa e Irene (la presidenta del Club Puente Verde), Fernando, Julian, Felix, Jose Carlos, Jose... un grupo de buena gente, como ha dicho una buena amiga.... son granadinos, tienen que ser buenos!!! y algun otro corredor estatal, la foto de rigor, y salida. Mucha calor, humedad (no era lo que tocaba para la zona en que nos encontrabamos, pero es lo que había), y un circuito... de constantes subidas y bajadas, casi sin llano, de las mas duras que he corrido. Van pasando los kilometros, encuentro a las mujeres granadinas en el km.4, vamos siguiendo la linea del mar Baltico, para entrar hacía media carrera de nuevo en Helsinki, donde encuentro un animoso grupo valenciano, de nuevo al grupo granadino, algun grito de Vinga Girona, y salimos de nuevo del centro, para seguir de nuevo el mar. De nuevo subidas, bajadas.... y al fin, la torre del estadio olímpico a la vista. Una última subida en el km.41, paso el 42, un control de chip antes de la recta final, y oigo mi nombre, mi club por el micrófono, emoción!!! Me dirigo al grupo de Valencia que me animan como locos, a 100 metros de la llegada, y paso bajo el arco, donde me espera Rafael, que con 2h46' ha llegado en la posición 11, y primero de la categoría, foto juntos de rigor (la teneís abajo) y me voy reuniendo de nuevo con mi grupo granadino. El tiempo final, 3h23'32", en el lugar 202 de 5.094 llegados. De nuevo cena todos juntos, y el domingo... cogemos un barco y cambíamos de pais, nos dirigimos a Tallín, en Estonia, en un viaje de 2 horas, para visitar el maravilloso conjunto medieval de esta ciudad, un dia aprovechado al máximo. A las 9 de la noche, regreso hacia Helsinki, y cono no quedaba clase turista, lo hacemos en Business... con buffet de comida, bebida, cerveza, cubatas, café... después de la maratón y todo el día caminando por Tallin.. podeis imaginar.
Al llegar al hotel, la hora de la tristeza, de la despedida con mis nuevos amigos, aunque con la promesa de ir a correr el próximo año a Granada. El lunes, vuelta a Girona, vía Milan, compartiendo vuelo con Rafael y Mireia, su señora. En fin, una gran experiencia, un gran viaje, y una gran maratón. Gracias a todos los que me habeis enviado estos días vuestros ánimos, han sido muchos, y me han ayudado en los momentos duros de la carrera (sobre todo entre el 32 y el 38), gracias a todos!!!

Entreno del viernes, delante del estadio olímpico
A punto para la salida (el atleta de la derecha, camiseta blanca, gorra y gafas, es un infiltrado...)
En el puerto de Helsinki
En el barco camino de Tallin
En Tallin, el grupo de maratonianos, falta Irene, la presidenta, que también corrio el maratón
Cena post maratón
El grupo de las chicas, en Tallin
Tallin
Comida en Tallin (en la foto, solo las cervezas....)
Con Irene, presidenta del club y con la señora de Felix
Camino de Tallin, con Jose Carlos, su señora y Rafael
Con Rafa, una vez pasada la linea de llegada, y adelantando a Xavier, en el km.20

Auto foto en el kilometro 25

domingo, 15 de agosto de 2010

Helsinki City Marathon

De moment, una petita crónica, abans de tornar dema a Girona i poder penjar fotos. En aquest moment estic en un vaixell... Tornant de Tallin (Estonia), creuant el mar Baltic en direcció a Finlandia. Amb el grup de 13 granadins que m'han adoptat aquests dies (una gent fantástica), en Rafael i senyora (11 a marato). Tornemo en clase business, barra lliure deenjar, beguda, cubates... i 2 hores x davant!!!
En quant a la marato, potser la mes dura, entre calor, humitat, i un circuit sense planer, sempre pujant o baixant... pero que carai!! Com sempre en tot, ho vaig donar tot, vaig patir, vaig disfrutar, vaig riure, en vaig emocionar, vaig pensar en tots i totes, en la gent especial, en la energía que m'arrinava desde Girona, i vaig arribar, escoltant el meu nom a 200 metres de l'arribada, i amb molts seguidors estatals que m'animaven, em vaig acostar per saludar-los..i vaig arribar a meta, triomfant, com fem tots els maratonians quan creuem la linia d'arribada, saben que en aquell moment soms estrelles, som eterns, soms Filipides. Al final, 3h23'32 en la posicio 202 de 5.093, i súper content!!
Be, vaig a seguir amb el buffet, la propera setmana, tota la crónica i moltes fotos!!!
GRACIES A TOTS/ TOTES, sous fantastics!!!!

lunes, 9 de agosto de 2010

De 1,6Kms. a 42,2Kms. en 7 dies...

Soposo, millor dit, segur, que qualsevol entrenador calificat es posaria les mans al cap si el seus atletes, la setmana abans d'una marató, fessin lo que solem fer nosaltres...però com no hi ha cap entrenador que em controli, i si m'equivoco ho faig jo solet, aquest cap de setmana s'han ajuntat 3 curses, a tant sols una setmaneta de la Marató de Helsinki.
1 Cursa de Can Solà (Caldes de Malavella)
Per començar, dissabte a les 9h30', la primera edició d'aquesta cursa, en una urbanització de Caldes de Malavella. D'aquelles que agraden, casolana, molt bé de preu, amb un circuit per camins i un bon esmorçar en finalitzar. Com tampoc era qüestió de fer-se mal, sortida xino-xano, per apretar una mica al final, i finalitzar els 6,7kms de recorregut en 29'. També va servir la cursa per estrenar els nous pantalons de correr!!!!

Amb en Llorenç i en Jaume Rodriguez, que tornava a la "feina" després de molt de temps.

23 Milla de Sant Feliu de Guixols
I a la tarda, aprofitant que el meu nebot, l'Alex, corria a Sant Feliu, vaig aprofitar per acompanya'l. Els petits feien una volta al circuit per completar 400 metres, i els grans feiem 4 voltes per completar la distància de la milla. I com correr 1,6kms a falta de 7 dies per correr una marató, pot provocar més mal que bé, a disputar a un bon ritme, però mirant de no trencar-me. Al final 5'45", i el lloc 9 de 26 veterans.

Amb l'Alex, esperant el moment de la sortida, un té futur per davant (l'Alex), l'altre, ni passat ni present, je,je... espere'm que el noi ho faci millor!!!!

2n Aquatló de Blanes
I per acabar el cap de setmana, la 2ª edició del Aquatló de Blanes, organitzat per el Club Triatló Blanes, amb el seu presi, en Vadó, al capdavant. Com sempre, molt bona organització, i un gran ambient de festa. Les distàncies eren de 400 metres de natació, 4kms corrent i de nou 400 metres de natació. Després, amb la colla, una mica de platja, a fer la cerveseta i un bon apat per recuperar forces.
Foto amb els companys de Corredors.cat desplaçats a la prova.
En Dani, fent autofotos.... casi es queda sense calamars... no s'hi val badar, company!!! quan estas rodejat de gent "ansies", je,je....

I dijous al matí, toca agafar l'avió i cap a Helsinki, on dissabte a les 15h (14hores aqui), correré la marató nº61. La tàctica ja esta decidita: intentaré volar el que pugui, quan no pugui volar, correré, i quan no pugui correr, caminaré i arribaré!!! sobre, a intentar donar lo millor de mi mateix, més enllà de la marca que surti, i disfrutar del circuit, la ciutat, la cultura, i a intentar fer noves amistats per el mon.
Salut i kilometres!!!!