domingo, 29 de marzo de 2009

CAP DE SETMANA INTENS

PRESENTACIÓ DIADORA, A FONTAJAU
Doncs si, el cap de setmana ha donat per molt. Per començar, dissabte al matí, tot i la pluja, vam asistir a un test de material, organitzat per la botiga ESPORTS PARRA, i per la marca esportiva DIADORA. La presentació, va comptar amb l'assistencia de tot un mite del running català, en Benito Ojeda, i l'assistencia de corredors gironins, amb algun primer espasa de les curses de casa nostra. El model provat va ser el Mithos GB 280, realment espectacular, tant per la vista (com podeu veure, amb el seu color groc), com per les característiques tecniques del calçat.
Es tractava d'anar a rodar uns 20'/30' per provar aquest model, i vam enfilar cap a la bassa, i clar, amb el personal que hi havia (Els Jacky, Jarabo, Gil Pardo, Benito....), all`va ser una competició, lo millor per al matí abans de la mitja de Montornés. I com que els models provats havien de tornar cap a Italia, i ens van oferir un bon tracte, doncs cap a casa, i un cop allà, decideixo portar-les el mateix diumenge a la Mitja, i si van bé, cap a la Marató de Cheverny la propera setmana.
Per la tarda, cap a futbol, sota una pluja constant, a veure el Girona. 2-2, després d'anar guanyant 2-0. Sense comentaris.
AMB TOTA LA COLLA D'AMICS, DINS EL PAVELLÓ ESPERANT LA SORTIDA
I avui, diumenge, de bon matí, i havent dormit una hora menys amb el canvi horari, cap a la Mitja de Montornés, a buscar el sabó i a fer una tiradeta per el proper diumenge. Decidim sortit uns quants junts, per anar a fer xino-xano, i com sempre fent broma. A partir d'aqui, el tema casi acaba en batalla campal.
Crec que hauriem de començar a fer com a molts paisos (que jo conegui, França, Reine Unit, els Usa, amb tot lo de dolent que puguin tenir devegades...), que el posar-se un dorsal a les curses, després de una setmana de feina, familia, maldecaps, significa sencillament anar a correr, pasar una bona estona, deixar els nervis i el estres a casa, perque ja hi ha prou amb que la gent vagui revolucionada quan puja al cotxe, com perque també ho vagui quan corren. Sencillament, com ha dit un que s'ha emprenyat, que no fessim broma, que ell anava a "competir" (i no anava a guanyar, que si no). Disfruteu una mica, que la vida son 4 dies, i 3 ja estan pasats...
EN DANI PERSEGUINT EN LLORENÇ

Al final, 1h 33',i a recollir la caixa amb tots els productes. Per cert, aquesta, entre tot tipus de curses, era la que feia 700. Com a petita estadística, aqui teniu les que han arrodonit centenes:
1. Carrer Nou 1979
100. Ripoll 1990
200. 1/2 Banyoles 1996
300. Cursa del Pilar 1999
400. Travessa de l'Estany 2002
500. Cursa de Sils 2004
600. Marxa Bonmatí 2007
700. Montornés 2009.
I a continuació, una dutxa ràpida (millor dit super ràpida), doncs junt amb els meus pares, que m'havier acompanyat, haviem de ser a la 1 del migdia a Mataró, per veure la Nadeia fent teatre. Aquest cap de setmana havia estat seleccionada per anar al GLAM Tour, una trobada de teatre per joves, que s'organitza cada any, de forma itinerant, amb les escoles de teatre de Girona, Lleida, Andorra i Mataró (d'aqui el nom de GLAM). Després d'estar a Mataró divendres a la tarda, tot dissabte assajant, i el matí de diumenge assajant més, representaven una obra al Teatre Monumental de Mataró.
I PER AQUESTA SETMANA, FESTA GROSA, DIUMENGE TOCA LA MARATÓ DE TINTIN, A CHEVERNY. JA ESTIC ESPERANT L'AVITUALLAMENT DEL 38, AMB FORMATGE I VI DE CHEVERNY.... US PROMETO UNA FOTO...


AMB EN LLUIS I EN LLORENÇ, CAMÍ DE LA ROCA



EL GRAN XAVI BONASTRE, QUAN ENS HA PASSAT COM UNA BALA, CAMI DE LA 1H30'


jueves, 26 de marzo de 2009

FELICITATS NADEIA!!!!


Doncs si, la petita de casa (bé, ja no tan petita), avui fa 17 anys (lo que significa que m'he fet ja força grandet, je, jeeeeee....), i com que el pastis no s'el menja, aqui teniu la foto amb les espelmes i la safata de bunyols fets per la cunyada.

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS......

domingo, 22 de marzo de 2009

46ª PUJADA ALS ANGELS

Amb companys del club, abans de iniciar la Pujada als Angels
Aquest matí s'ha disputat una nova edició de la cursa més clàssica de les comarques gironines, la Pujada als Angels, a la que considero la meva muntanya màgica, sobretot per les vegades que he arribat a pujar (la majoria en bici). I com en moltes de les curses i mitjes catalanes, aquest any la inscripció s'ha disparat, arribant al cupo de inscrits (400 per la modalitat competitiva).
I això que ha comportat? doncs evidentment una perdua del esperit de la Pujada. Per començar, cal dir que s'ha corregut sense dorsal, només amb xip (si la gracia de correr una cursa és posar-se el dorsal).
Adalt dels Angels, tot just acabarm preparant el descens
A continuació, cal dir que aquesta era una cursa que voltava els 150-200 participants, que practicament solien repetir d'un any a l'altre, en un circuit molt peculiar, doncs com tots sabem, el camí esta ple de vifurcacions, que es tornen a enllaçar metres més endavant, i que cada un és lliure de triar (de fet, l'unic lloc obligatori de pasar, sempre ha sigut la Casa de les Figues). Que ha passat, doncs que molta gent, dels que segurament debutaven, han arribat adalt maleint a la organització, i a tothom, que si ells pasaven per un camí, els altres per la carretera en alguns trams, que no estava marcat (podien haver posat algun fletxa, d'acord, però el camí està marcat amb petites esteles de pedre, inclus amb pintura blanca i groga en pedres). I logicament, la sortida, i els primers trams de pujada, son un embus, si es reuneixen 400 persones, apart de les que han sortir caminant a la Pujada no competitiva.


L'afició, sempre al peu del canyó
I casi 49' després, ens plantavem adalt, a peu del primer esglaó del Monestir, a 390 metres d'alçada sobre el mar, on l'afició ens ha aclamat i animat fins les ultimes pases. Tot seguit, recollida de la medalla (una de les poques curses que queden, a on encara l'entregues), un estrepà, beure una mica de aquarius... i cap avall, que un altre dels encants d'aquesta cursa, és fer després la baixada amb els companys, tot xino-xano, disfrutant del paisatge

La tornada cap a Girona, casi sempre cap avall, però molt més llarga en temps

Més tard, per recuperar forces, cap a Canet, a fer una calçotada, acompanyada de una petita graellada de carn, tot regat amb cervesa, vi i cava, i finalitzat, com podeu veure a la imatge, de uns quants postres (Pastis amb maduixes, pastis de formatge, tiramisu, bisbalenc, garrapinyades fetes per l'avi... com veieu, no ha faltat de res)

Ja se que us faig venir gana, però no em podia resistir....


domingo, 15 de marzo de 2009

RONDE DE REYNES 2009

Aranda, Llorenç, Xevi, i agupit, el "tapat", que com no porta la samarreta quan no li paguem, el fem sortir amb una samarreta per sobre.

A les 7 del matí enfilavem tots 4 amb el cotxe cap a la Catalunya Nord, com diuen a la zona del Vallespir (nosaltres soms la Catalunya sud), per correr una nova edició de la Ronde de Reynes, petit poble situat a tocar de Ceret, a 90 kms de Girona. Al arribar, com sempre, a saludar amistats d'altres any i a recollir els dorsals a la Chapele de St. Paul.
Per no variar a la zona, bon ambient abans de la sortida, per afrontar els 18 kms de recorregut. En aquesta edició, he variat la tàctica, i he sortir un pel més conservador, per anar recuperant a mida que pasaven els kilometres ( i ha anat bé, doncs he baixat 15 segons de l'any passat). El primer kilometre és una baixada fins al poble de Reynes, per a continuació, a base de toboganets, arribar cap al kilometre 5,5, on comença un tram de pujada, per camins, fins al 8è.
Aqui, de nou sobre l'asfalt, fem un descens fins al 10è, on ens espera una banda de música. De nou enfilem durant prop de 2 kilometres, per arribats al 13, agafar l'antiga via del tren (com les nostres vies verdes), de terra, en direcció cap a Reynes, en un terrent planer, pasant per un petit tunel de uns 100 metres, on com cada any, trovem dins la Disco movil, amb música i llums. Al 16, ja de nou a Reynes, s'enfila per un camí de terra, per acabar practicament l'ultim kilometre, de lleugera pujadeta (era el tram que haviem fet de baixada al principi) i de nou per asfalt, i arribar al punt de sortida. Durant el camí, 5 (si, heu llegit bé, 5!!!) punts d'avituallament, i la sensació, com sempre que corro per aquest petits poblets, de tranquilitat (no estaria malament, una franceseta amb una casa per aquesta zona...)


El "tapat" (en Jordi), recollint la copa i la panera del tercer lloc
Al finalitzar, una ampolla de vi per tothom, i una samarreta de tires, un bon esmorçar, amb pà, embotit a dojo, talls de coca, aigua, suc, cola (Cat cola, per ser més concrets, que aqui si que agrada de fer pais). A les 12, entrega de premis, amb en Jordi en 3ª posició de la general, amb un pica pica mentres feien la entrega, a base de Muscat, vi negre, Pastis (del de beure), olives, patates, cacahuets, tot amenitzat per els "Village People", un conjunt de la zona, vestits a la moda de aquest faos grup. Un cop finalitzada la entrega de premis, hi havia un petit dinar, per corredors, acompanyants i organitzadors, a base de Butifarres, formatge, i com no, més muscat, vi i beure. Total, com sempre que anem per aquesta zona (si tot va bé, hi tornarem el 12 d'abril, a fer una de 11,8kms), un mati de cursa, menjar i convivencia entre els veins de les 2 catalunyes.
Els temps del grup han sigut:
Jordi Puig 1h5'04" (lloc: 3)
Josep Aranda 1h13'17" (lloc: 24)
Llorenç Puig 1h13'24" (lloc: 25)
Xevi 1h18'04" (lloc: 45)
Els 2 nens, pasant-s'ho bé

Els Vellage People en plena acció (aquest eren uns quants més que el llegendari grup)

domingo, 8 de marzo de 2009

CAN GIBERT I CALÇOTADA

La foto de familia,amb alguns companys del club, abans de la sortida

El dia ha començat amb la 25ª edició de la cursa de Can Gibert, amb 10 kilometres de recorregut, amb sortida i arribada al pavelló de Can Gibert, i corrent primer per la zona de la Devesa de Girona, per a continuació dirigir-nos cap a la via verda Girona - Olot, i correr per les deveses de Salt i la zona del Pla dels Socs, abans de dirigir-nos, els ultims 2 kilometres, de nou cap al asfalt de la zona de Santa Eugenia i Can Gibert del Plà.

Després de una sortida desbocada, amb tothom anant a tope, a partir del 4rt kilometre ha tocat agafar el ritme de cursa, que les cames encara notaven la Marató de Barcelona, i pensant també en la setmana que bé, amb la Ronde de Reynes, cursa de 18 kilometres, en aquesta petita localitat francesa, al costat de Ceret, amb un circuit totalment trencacames. I per finalitzar la cursa de Can Gibert, un bon entrepà de botifarra (que seria de aquestes curses i marxes sense la botifarrada posterior), petar una mica la xerrada amb els amics, i cap a casa a canviar-me, que avui tocava calçotada a casa de un company de escola.


Amb la maquina, en Jordi Puig, esperant la sortida

I com podreu veure al calendari de objectius per aquest 2.009, he introduir una petita modificació per la setmana abans de la Marató d'Empuries....

Una imatge dels calçots... sentiu l'olor?

domingo, 1 de marzo de 2009

MARATÓ DE BARCELONA

Amb alguns companys, abans de la sortida de la Marató.
El cap de setmana de la Marató de Barcelona, va començar divendres, que vam pujar a Barcelona en tren, a buscar els dorsals i a visitar la expo. No és com la de Paris o altres grans ciutats, però esperem que amb els anys, la marató vagui mantinguen el seu nivell de participació, i creixi també la Expo marató. Allà vam compartir una estona amb l'Anton, de L'Escala, amb qui vam intercanviar inpresiones de cares a la propera Marató d'Empuries, el proper 3 de Maig. A més, vam anar agafant triptics de diferentes maratons, de l'estat i de la resta de Europa. Entre les novetats, una mitja marató el proper 19 de abril a Tossa de Mar, que coincideix amb els 10 kms de Esports Parra i una Marató nocturna a Bilbao, el proper octubre, amb sortida a les 20 hores, que promet molt.

Amb l'Anton, al Stand de la Marató d'Empuries.
I diumenge, el dia de la Marató. A 3/4 de 6, sortida de Girona, i arribada a Barcelona, on aparquem just al costat del pavelló on hi ha el guardarroba. Millor imposible. Allà comencem a trovar els companys de l'Atletisme Girona, i fem els preparatius, de manera dispesa, comentan lo que ens espera.
Imatges de l'escalfament, dins el pavelló.
A les 8 sortim en direcció al punt d'inici de la Marató, aprofitant per fer una foto de uns quants companys gironins, i poc abans de la sortida, trovo en Juan, amb qui aprofito per fer una foto. I finalment, arriba el gran moment, amb la música d'en Freddy Mercury i Montserrat Caballé, es don la sortida de la Marató. La intenció era anar a fer al voltant de 3h15', i surto a 4'30" el kilometre, a veure que pasa. Poc després del 13, trovo els primers animadors, la Elena i en Joan,i aprofito per parar i saludar. Pasada la Sagrada Familia, un bar tot castis, te preparada unes taules amb gots de cervesa, i aprofito per fer un petit glop, que entra de maravella.


Amb en Juan Huertas.
I a un ritme constant de 4'30" el kilometre, vaig sumant fins al punt de la mitja, on m'agafa el grup de corredors.cat que anaven a fer 3h10', amb en Jorfer i altres companys. Aprofito per fer-li una foto, i ens ajuntem, fins passat el 30, en que em deixen. Decideixo seguir al meu rotllo, que la marató és molt llarga, com es demostrarà més tard, quan els torno a pasar a tots, ja ben cuits. Després de trovar al 25, la dona i la filla d'en Salvador Riera, al 33 trovo l'Emili Vila, en Toni i les respectives senyores, a qui faig un parell de petons, i és que a l'afició se l'ha de tractar bé.

Prop del k.15. Aprofitant que portava la màquina , un noi que anava en BTT, m'ha fet unes fotos.
I de nou per el centre de Barcelona, amb pas per la Plaça Sant Jaume, la Rambla, i enfilar cap al Paral.lel, per encarar els ultims 3 kilometres, sempre amb lleugera pujada. Al 42, abans d'encarar la ultima recta, torno a trovar en Joan i la Elena, de nou un parell de petons, i a encarar la recta final, i com a les grades hi havia de nou la dona i la filla d'en Salvador, una petita parada per que en facin una foto, i cap a meta, per on paso amb un temps de 3h11'54" (la mitja l'havia pasada en 1h34'44"). En definitiva, 1 any més,i 3' menys que l'any passat, i la marca nº 12 de les 54 maratons disputades fins ara.

En quant als companys, els debutants han acabat (Roser, Joan Reixach, Dani Soler), altres han repetit després de molt de temps (Mina, Toni Roca) i tots els que han sortit, han conseguit arribat. FELICITATS A TOTS.
Camí de la sortida, he trovat l'Eva, i he aprofitat per fer la foto de rigor.

Mina Dedisch (4h12') en la seva segona marató (l'anterior al 2.000), i en Joan Reixach (4h7'), en el seu debut. Felicitats