domingo, 28 de julio de 2013

Marxa de Sant Maurici- Caldes de Malavella

 Amb els amics del Atletisme Girona.... sempre presents a totes les marxes i curses...
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Caldes de Malavella una altra de les marxes clàssiques de les comarques gironines, la de Sant Maurici. Rep aquest nom per què durant el recorregut es passa al costat d'aquesta petita ermita.
Per arribar-hi, però, cal fer un dur i exigent camí, quasi sempre de pujada, que ens porta fins la seva alçada. Prop de 3 quilòmetres ens porten fins a aquest punt. A partir d'aquí, una mica de planer, abans de seguir pujant fins aproximadament el 6è quilòmetre. És a partir d'aquest moment que s'inicia la baixada que ens porta de nou a Caldes de Malavella, per completar els 8 quilòmetres de recorregut, on com cada any ens espera un bon esmorzar, i sobretot, un bany fresc a la piscina municipal del poble.. sense cap mena de dubte, lo millor de la marxa.
 Amb en Joaquim Bohigas, abans de la sortida.
Tot un clàssic de les curses gironines, és igual que sigui una marxa, una cursa, una marató, una travessa, un triatló.. en Salvador sempre hi és.

lunes, 22 de julio de 2013

Sunset Race Marathon: la covardia era no intentar-ho..

 Material preparat per una nova aventura....
Dissabte es va celebrar a Castelldefels la primera marató nocturna sobre sorra d'aquesta localitat... i per el que sembla, de tot el planeta. Conjuntament es va celebrar una cursa de 10kms també sobre sorra. Quan em vaig apuntar, sabia que seria complicat, el temps per finalitzar era de només 4hores, i a més s'establien uns temps de tall als km.18 i 34. Però com vaig escriure al punt de llibre de "Empúries: recordant Filípides"... "la covardia és no intentar-ho".
Sense cap entrenament sobre sorra, em vaig presentar a la sortida. Després de anunciar per megafonía el recorregut dels 10km, ens cridaven als prop de 15 maratonians que sortiriem, per fer un briefing per explicar el circuit. Els primers 10kms coincidien amb la cursa curta. 1km sobre el passeig, abans de girar cap a la platja, agafar la sorra tova i seca, i córrer fins al 6è km. Aquest tram ja ens deixaria les cames més que dures... En aquest punt, gir en direrció cap al Delta del Llobregat.. i a córrer per la vora del mar, sobre la sorra i l'aigua, una barreja explosiva. Es tractava d'arribar al Delta, salvant un parell de espigons, girar, i tornar a Castelldefels, per seguir uns kms dirección Sitges, vora el mar, abans de girar per tornar al punt d'arribada.
Els primers 6kms ja es van fer eterns, i just abans d'entrar a la zona humida, vaig decidir truere la sorra de les sabatilles... a les 2 passes ja estaven plenes d'aigua i sorra, una barreja que a poc a poc anava formant una massa compacte dins la sabatilla, i que anava afegint un pes extra que s'incrementava a cada pas. Al km 10, per el temps, ja sabia que no passaria els temps de pas, però calia seguir corrent per comprovar on arribava, tot això mentre anavem esquivant als banyistes, que ens miraven córrer però no s'apartaven, i sobretot, els fils de les incontables canyes de pescar que hi havia al llarg de la platja.
Passat el km14 ja se que la meva aventura no arribarà gaire més enllà, encenc la llum del meu frontal, i en marco arribar fins l'espigó abans de girar. Allà hi ha un noi amb la cámara per filmar el pas dels corredors, i aprofito per girar. En aquest momento en trec les sabatilles, quin alivi per als peus, truco a la Cati per dir-li que ja torno cap a meta, i faig un comentari al Facebook, abans de començar a trotar per l'aigua de tornada. Veig pasar als dos primers, dos grans de l'atletisme, en Rodrigo Rorra, i l'incombustible Benito Ojeda, i m'atrapa un altre dels grans, en David Guiamet, que ha corregut amb ells molts kilòmetres abans d'abandonar i girar... Amb ell vaig compartir aquests 4 kms corrent, en mig de la foscor i amb la llum del frontal. Una estona om vam compartir converses i moments, sense cap pressió.
A un kilómetre del punt on havia començar la nostra aventura, veiem el passeig marítim i ens dirigim cap allà per córrer més tranquils.. la sorpresa és que els peus no ens entren a les sabatilles, la sorra compactada amb l'aigua ocupa bona part del seu interior, i les hem de pasar per la dutxa de la platja abans de poder córrer... A l'arribada m'espera la Cati, que ha corregut i finalitzar els 10kms.
La sensació final és bona, al final he corregut durant una mica més de 19kms (2h30') i he disfrutat d'aquesta nova experiencia, sabent que era complicat finalitzar-la i sabent que un altre cop, si es presenta l'oportunitat, haig d'entrenar bé sobre aquesta superficie tan complicada...
Propera estació, la Marató del Medoc (7 de setembre)
 
 Pocs minuts per la sortida...
 Últimes reflexions...
 la xerrada per als maratonians...
 Amb en David Guiamet, després de compartir la tornada
De retorn cap a Girona, una paradeta a Barcelona, on vaig veure el muntatge de la natació en aigues obertes del Mundial de Natació...

sábado, 13 de julio de 2013

TRIATLÓ DE PALAMÓS

 Bona organització i bon triatló a Palamós
Aquest dissabte al matí, coincidint amb el triatló de la copa del món que es disputa durant el cap de setmana  a Palamós, s'han disputat tot una serie de triatlons en aquesta localitat de l'Empordà. Entre les modalitats sprint i olímpica, m'he decantat per la primera, la causa principal és que el meu entrenament en bicicleta de l'any es redueix a 4 entrenaments amb la meva filla, i al triatló de Sant Feliu de Guixóls disputat el mes de maig. A més, em conformo amb aquest distancia, en la que en menys de mitja hora tens la feina feta.
Tot i que a primera hora, durant el transcurs de les primeres sortides, el cel estava tapat, a mida que passaven les hores el sol ha fet acte de presencia, fent pujar les temperaturas. La natació, una volta de 750 metres, ha transcorregut tranquil·la, sense gaires aglomeracions, i amb la vista de una única medusa durant tot el trajecte. La llarga transició per la sorra ens ha portat fins a uns boxes molt ben muntats, on després de calçar-me les sabates, lligar-me el casc i el dorsal, he agafat la bicicleta per afrontar les 2 voltes al circuit urbà. Un circuit amb forces curves, tecnic en alguns trams, i amb algunes pujadetes que han servir per no caure en la monotonia.
L'últim pas era córrer els 5kms de cursa a peu per un passeig atapeit, en un circuit d'anada i tornada al que es feien dues voltes (4 en el cas dels triatletes que estaven disputant l'olímpic). Ha sigut en aquest tram on la calor ha apretat de valent, i on s'han agrait més els ànims de la gent, entre els que hi havia gent del club que estava passant el dia a la platja (allà hi havia en Joan Reixach amb la senyora, en Josep Guinó...).
Al final, 1h25' de esforç sostingut, i sobretot la satisfacció de seguir disfrutant d'aquest esport, després de 25 anys de practicar-lo. Un dels pensament que he tingut mentre anava en bici, era el molt jovent que hi havia participant, molts dels quals ni tan sols havien nascut quan el 1989 jo disputava els meus primers triatlons.... Llarga vida al tri!!!! (proper objectiu triatletic: Salitja).
 Un café relaxat amb bona compañía abans de començar

Durant la llarga transició fins a boxes... i pensar que dissabte al vespre hauré de córrer una marató sobre la sorra.. uffff!!!!

domingo, 7 de julio de 2013

MARATÓ CONTRARELLOTGE....

 Una prova diferent....
El proper dissabte 20 de juliol, a Castelldefels, es disputa una prova diferent, la Sunset race. Per una banda, la segona edició dels 10kms, i per l'altra, la primera edició de la marató.... I perquè és diferent aquesta prova.. doncs per una banda, per ser nocturna, donant-se la sortida a les 20 hores (8 del vespre), i per altra, per disputar-se sobre una superficie diferent a les habituals per les que correm, la sorra.
En quant a la distancia reina de l'atletisme de fons, la marató, la organització exigeix uns mínims per participar. En la categoría d'homes, haver corregut en 3h15' durant els dos últims anys, o en 4 hores en un Ironman. Per les dones, les marques son de 3h45' en una marató, o bé de 4h30' en la marató de un Ironman. En quant a les condicions de la mateixa prova, s'estableixen uns temps de tall, situats en 1h45' per els primers 18kms, i de 3 hores per els 34 kms. El temps total per disputar la marató és de 4 hores.
Tot i no tenir la marca exigida en aquests últims dos anys, després de enviar un mail als organitzadors, aquests han decidit acceptar la meva inscripció a la prova.... I per si encara hi tenia algún dubte abans de formalitzar-la, com en altres ocasions, només va fer falta una ratafía i un paper davant per signar la meva participación (Dani, Llorenç... vosaltres ja sabeu de que van aquests tractes).
Així que si no hi ha cap contratemps, la propera marató será contrarellotge, sabent que disposaré de uns temps de pas i de un de màxim per finalitzar... Però com vaig posar al punt de llibre de "Empúries: recordant Filípides", la covardia és no intentar-ho.
 
Fugiu de la ratafía... sempre te efectes secundaris... :)