Nova setmana activa de curses virtuals. De fet han estat uns dies frenètics finalitzats el diumenge amb el plat fort.. la Kuala Lumpur Marathon virtual, que suposava la número 115. Pel mig la Transfronteriza Virtual, una prova que surt des de Portugal per finalitzar a Zamora. La virtual es tractava de fer els 34km dels que consta en 6 dies, en un format igual al de la Zegama virtual, pujant després de cada entrenament els km i temps a la plataforma.
El divendres, tocava fer els 5km de la Rock&Roll VR8... aquests a ritme ràpid per agafar xispa a les cames (d'acord que a 3 dies d'una marató potser no és el millor... però en tenia ganes). Al final 22'30" per finalitzar en la posició 157 de 4.484 finishers...
El dissabte tocaven els 10km de Río de Janeiro, dins les 26virtual series... primers 4km sol, i la resta amb la millor companyia possible, sense importar el temps final.
I dilluns el plat fort... la Marató de Kuala Lunpur. Com en una marató normal, els mateixos hàbits.. aixecar-te, esmorzar i cap a córrer sense pressió. A les 5:45 començava la marató, amb les primeres llums del dia, sense cap recorregut predeterminat, però amb la certesa de que de tant en tant havia de passar per casa per agafar l'avituallament de la bústia. Primer km cap al Pont Major, Sarrià, zona de la Devesa i centre de Girona, amb una ampolla d'aigua a sobre. A 1/4 de 8 m'esperava una Girunnera davant de casa, la Judith Busquets, per acompanyar-me una estona. Amb ella anavem fins la Font del Ferro, a la Vall de Sant Daniel.
De tornada ella pujava cap a casa seva a Momtjuic, i seguia el meu camí cap a la zona del Parc de Domeny, arribant fins la Nestlé. D'aquí retornava de nou cap a la Devesa i passava per casa a agafar de nou aigua, un plàtan i un gel.
Per fer temps mentre esperava a una altra Girunnera que m'acompnayaria els últims km, la Laura Algueró, feia la volta per Pedret, el Pont de l'Aurora i l'hospital Trueta, tornant a casa a per més avituallament. A partir d'aquí unes voltes curtes per la zona dels Jutjats, esperant a que arribes la Laura que ja era de camí.
Amb ella anavem de nou cap a la zona del Parc de Domeny, les cames començaven a pesar, i la humitat existent des del primer moment també afectava ja el rendiment. Tot i no haver parat de beure, la sudoració havia estat abundant i el cos ho notava. En un parell de moments caminavem una mica, però sempre avançant cap a la meta virtual, que ja feia dies tenia clar on seria.... adalt dels 90 esglaons de la Catedral de Girona.
Últim tram per la Devesa controlant per arribar amb el kilometratge necessari al peu dels esglaons. Però abans encara tindria una bona puada d'energia final.. doncs veiem passar a la Lídia amb el cotxe en direcció al parking per anar a obrir la botiga. Així que anàvem cap a la Plaça per saludar-la, fer una foto.. i dirigir-nos cap a meta.
Pujada a Sant Fèlix... i als 90 esglaons, ja caminant per gaudir del moment, i finalitzar aquesta primera marató virtual. Després de 113 maratons normals, la confinada dins el pis durant el confinament, i aquesta nova experiència, la suma total puja a les 115.
Content, un cop més, del meu particular homenatge a Filípides... Només queda donar les gràcies a la gent que em va recolçar durant tota la estona, les Girus que em van acompanyar una estona, les que des del whats em van enviar missatges d'ànims, a la Lídia i el grup de Banyoles, a en Xevi Estartús que em va trucar..
El temps final, net,4h20'16".. amb les parades a recollir avitaullament, 4h25'.. propera parada maratoniana, potser el 5 de juliol a Gold Coast, i segures el 2 d'agost a Tokio i el 30 d'agost a l'origen de la Marató.. Atenes!! que no pari la festa virtual!!!
De tornada ella pujava cap a casa seva a Momtjuic, i seguia el meu camí cap a la zona del Parc de Domeny, arribant fins la Nestlé. D'aquí retornava de nou cap a la Devesa i passava per casa a agafar de nou aigua, un plàtan i un gel.
Per fer temps mentre esperava a una altra Girunnera que m'acompnayaria els últims km, la Laura Algueró, feia la volta per Pedret, el Pont de l'Aurora i l'hospital Trueta, tornant a casa a per més avituallament. A partir d'aquí unes voltes curtes per la zona dels Jutjats, esperant a que arribes la Laura que ja era de camí.
Amb ella anavem de nou cap a la zona del Parc de Domeny, les cames començaven a pesar, i la humitat existent des del primer moment també afectava ja el rendiment. Tot i no haver parat de beure, la sudoració havia estat abundant i el cos ho notava. En un parell de moments caminavem una mica, però sempre avançant cap a la meta virtual, que ja feia dies tenia clar on seria.... adalt dels 90 esglaons de la Catedral de Girona.
Últim tram per la Devesa controlant per arribar amb el kilometratge necessari al peu dels esglaons. Però abans encara tindria una bona puada d'energia final.. doncs veiem passar a la Lídia amb el cotxe en direcció al parking per anar a obrir la botiga. Així que anàvem cap a la Plaça per saludar-la, fer una foto.. i dirigir-nos cap a meta.
Pujada a Sant Fèlix... i als 90 esglaons, ja caminant per gaudir del moment, i finalitzar aquesta primera marató virtual. Després de 113 maratons normals, la confinada dins el pis durant el confinament, i aquesta nova experiència, la suma total puja a les 115.
Content, un cop més, del meu particular homenatge a Filípides... Només queda donar les gràcies a la gent que em va recolçar durant tota la estona, les Girus que em van acompanyar una estona, les que des del whats em van enviar missatges d'ànims, a la Lídia i el grup de Banyoles, a en Xevi Estartús que em va trucar..
El temps final, net,4h20'16".. amb les parades a recollir avitaullament, 4h25'.. propera parada maratoniana, potser el 5 de juliol a Gold Coast, i segures el 2 d'agost a Tokio i el 30 d'agost a l'origen de la Marató.. Atenes!! que no pari la festa virtual!!!
