domingo, 31 de enero de 2010

LA SOLETAT DEL CORREDOR DE FONS

PORTADA DE UNA DE LES EDICIONS DEL LLIBRE
Quants de nosaltres, els que soms corredors, sobretot de marató i distàncies llargues, no hem experimentat algun cop en els nostres entrenaments llargs, la famosa soletat del corredor de fons. Tirades que en moltes ocasions, a part de servir per posar-nos en forma i agafar fons, ens serveixen per reflexionar sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres vides, en els quals, amb els nostres pensaments, conseguim resoldre problemes cotidians, als que en altres moments del dia no trovem solucions, oblidar durant una estona problemes que ens poden afectar la resta del dia. La soletat que és manifesta, quan al portar ja molts kilometres a sobre, et començes a plantejar que estas fent, per que corres, d'on vens, on vas...
No se si Allan Sillitoe (Nottingham, 1928) va ser l'autor original d'aquesta famosa frase, però si l'escriptor d'un magnific conte, que vaig llegir fa anys, amb aquest titol "La soletat del corredor de fons", escrit al 1.959. Tracta de la historia d'un noi, Colin Smith, que després d'un robatori en una fleca, és internat en un reformatori. Allà, comença a correr, amb molt bones maneres, i això el porta a pujar llocs dintre de la institució, i a que el director, a canvi d'una promesa de llibertat, el faci correr per guanyar la Copa de les curses de camps a traves (cros) entre els reformatoris de tota Anglaterra. I aqui comença la veritable soletat del corredor, doncs a traves dels seus pensaments, arriba a la conclusió de que guanyar la cursa suposa sotmetre's al desitg del director, i no a la seva propia voluntat de correr, i un cop en cursa, i a punt de guanyar, decideix no fer-ho, i sentir la llibertat de haber decidit ell lo que volia. El resultat, estar els 6 mesos que li quedaven de internament, tancat, però amb la satisfacció de la admiració dels seus companys per un costat, i la de que el director no es va sortir amb la seva.
Al 1962, es va fer una pelicula amb el mateix nom (Loneliess of the long distance runner), una obra mestre per a molts, i amb l'autor del llibre, com a director d'imatge. Si algú té ganes de llegir, o veure la peli, només cal que m'ho digui, son a casa.
Ja ho sabeu, aneu a correr per que us agrada, no per que ningú us ho imposi, i sobretot, disfruteu del que feu.




GENER 2.010
Acabem de començar l'any, i ja ens hem polit un mes, com aquell que res. Un gener que ve a confirmar lo mateix del 2.009, que la meva época de triatleta va quedant en el passat, que la bicicleta ja no en motiva gens, i que la natació (800 metres en tot el mes), quan vingui el bon temps, ja es farà. Tanco el gener amb 338 kilometres de cursa a peu (97kms aquesta última setmana), amb bones sensacions, en espera de la marató de BCN, i seguint un bon plà d'entrenament, dur, amé de fer i serio, tot i que de moment no busco ni em fixo cap marca en concret , quan arribi el dia 7 de març, ja decidiré. Per aquest febrer, al contrari d'altres cops, només faré Granollers, i els altres diumenges a fer tirades llargues. I entre les maratons de Barcelona i Empuries, crec que aquest any, serà temps de fer algunes mitges que no hagui fet fins ara, tot es veurà.

domingo, 24 de enero de 2010

VILOVÍ: UN ANY MÉS, UN DIA MENYS

EL MATEIX PUNT DE TROBADA, I MOLTES CARES CONEGUDES A LA FOTO...
Un any més s'ha disputat una de les marxes més maques i multitudinaries de la provincia, i gran "objectiu" de l'any per en Dani, en Llorenç i per mi, je,je... en un dia sense fred, per la epoca de l'any que estem, i amenaçant pluja, que finalment no s'ha produit. Al menu, 2 circuits, un de 10 kms, i un altre de 15,8kms, per els termes de Viloví, Salitja i Sant Dalmai, amb pujada al volca de la Crossa, en el circuit llarg.
A 2/8 de 8, en plantava a Viloví per recollir els 130 pitralls del club... i aquest cop, per que la gent escarmenti d'una vegada, i faci cas al avis mensual de venir a recollir-los fins a 30' abans de les sortides (que nosaltres també ens hem de canviar, escalfar i correr, i ho fem per amor a l'art!!!), he donat 5' més de marge, i a falta de 25', n'he retornat prop de 30, que s'han quedat sense que els hi pagues el club la marxa, o sigui, que ja sabeu, a començar a complir les normes, que no sous nens petits.
En quant a la marxa, a bon ritme desde el principi, amb en Llorenç, i algun altre company que després feia la curta, i sempre amb un punt de margé en el ritme que marcava, per guardar forces dins el cos, per les setmanes que s'acosten abans de la marató. Una cosa esta clara, la feina ben feta, dona resultats. A partir d'aqui, i fins a Barcelona, tirades llargues per els diumenges, amb la mitja de Granollers per afinar el dia 7 de febrer. Al final, un temps de 1h3'59", per els 15,8 kms de que constava el circuit (han coincidit els GPS d'en Llorenç i el meu), amb alguns desnivells per el camí, i sobretot, disfrutant del ritme que portavem tots 2.
UN MOMENT DE LA CELEBRACIÓ.
Després de la botifarra, l'amanida i el café que ens donava la organització, ha tocat, com cada any, celebrar amb els companys, el sant d'en Tià (dia 20), el cumple d'en Joan Reixach (dia 23) i el meu (dia 24, o sigui, avui, amb 44 anyets). Cava, la coca portada per en Tià, el tiramisú, tarta de cabell d'Angel... que no falti de res.

AMB EL GRUP DE L'ATLETISME GIRONA, QUE HEM FET LA CELEBRACIÓ, JA TIPS DE MENJAR.... I DE BEURE....


AMB EN DANIEL I EN LLORENÇ, AMB ELS 2 PASTISSOS CASOLANS QUE HE FET (EL DIA QUE DEIXI DE CORRER, EM DEDICO A LA PASTISSERIA)


TOTAL, UN ANY MÉS AL COS, I UN DIA MENYS PER LES ITAQUES... GRACIES A TOTS PER COMPARTIR AQUEST DIA





domingo, 17 de enero de 2010

MAR I MURTRA: 21 DE 22

L'arribada trionfal d'en joan Huertas, en Tià Lloveras, l'Elena Villodres i en Xicu Espigulé
Amb en Joan, en Manel, en Dani, en Dani 2 i en Llorenç, abans de la sortida

Aquest matí s'ha disputat la 22ª edició de la Cursa Mar i Murtra, organitzada per el grup Fondistes Blanes. I de les 22, aquesta era la meva participació nº 21 en aquesta cursa, a la que només he faltat l'any 1.996, per una operació que li van fer a la meva mare. Bon dia i bona temperatura per correr, i tot i els intents ahir dels fondistes per eliminar els bassals, a la zona dels campings, amb maquinaria per treure l'aigua i sorra per tapar, la pluja d'ahir a la tarda i a la nit, a la zona de Blanes, he fet que les basses hi tornessin a ser. De totes formes, felicitats per la organització.

El recorregut, com molts ja sabeu, de 20 kms, amb uns 10 primers relativament facils, per a continuació enfilar cap a la zona del Vilar, amb pujades sostingudes, i alguns trams més durs, amb talls de recuperació. I un cop feta l'ultima pujada, voltant el km.16-17, baixada i planer en direcció a l'arribada, amb un petit desnivell ja dins de la població. Al final, un temps de 1h22'50".

I com mana la tradició, desde la 2ª edició, al any 1.990, el primer bany de l'any, que donat el dia que feia, ennuvolat, molt poca gent s'ha atrevit amb la experiencia.

Per acabar la festa, ha tocat fer el vermut amb en Xicu, en Manel, en Tià, en Johan, la Carmé, l'Elena, la Maite, la Emilia i en Pau,i a continuació, cap a dinar plegats, musclus i paella. No tot és correr!!!!



Fent el vermut!!!!!


I menjant com cosacos....

viernes, 15 de enero de 2010

PREPARANT POSTRES...

Com no tot és correr... aquesta tarda ha tocat dedicar-me a un altre de les coses que m'agradan, preparar postres. Al ja tipic en moltes festes i sopars amb els amics, el tiramisu, a un altre classic com el pastis de formatge, als panallets, maçapans.... avui he afegit més repertori, i la foto de sobre és la mostra, unes quantes palmeres de les que he fet, i 3 pastes de cabell d'angel (ja no en queda cap, que ho sapigueu). Demà al matí, hauré de fer més palmeres, doncs ja en tenia d'oferides, i casi no en queden.
BON PROFIT!!!!

Pastes de cabell d'angel, i unes quantes palmeres...
Maçapans de fa uns dies.

domingo, 10 de enero de 2010

ITACA: A la vida i a la marató...

Dedicat a tots els que lluiteu per un objectiu. Avui recupero un escrit publicat ja al blog, al setembre del 2.007. Tant a la vida com al esport, tots tenim la nostre Itaca (o varies Itaques), un objectiu, un lloc al que arribar. Però no és important el fet d'arribar i conseguir-ho, si no tot lo que aprenem i ens ensenya el camí. Disfruteu de cada moment.
LA MARATÓ I ELVIATGE A ITACA

"Quan surts per fer el viatge a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences,
has de pregar que el camí sigui llarg
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben."


Com a la poesia, els atletes també tenim el nostre particular viatge a Ítaca, en aquest cas el viatge cap a la Marató. Un viatge que iniciem en el moment que decidim preparar la propera marató, sigui la 1ª o sigui una més a la llista.
Desde el moment en que decidim a quina participarem, iniciem aquest llarg viatge que és la preparació, a base de entrenaments que seràn les nostres particulats aventures i experiencies, i al igual que el port i les ciutats del camí a Ítaca, descobrirem nous camins, nous
llocs on fer les nostres passes i nous companys dels que aprendre.

"Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca,
has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric en tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses."

Tinguem sempre present el gran dia que ens espera al final, el dia de la Marató, i que hem
d'arribar-hi bé, en condicions, sense volguer forçar el cos més del compte, coneixedors de
les nostres limitacions com a atletes. I un cop arribat aquest gran dia, i fondeiem en aquest
gran repte que és per tots el correr la Marató, haguem sapigut disfrutar de tots els entrena-
ments realitzats, d'aquells que hem fet en solitari, escoltant els batecs dels nostres cors, els
impactes dels nostres peus al terra, els sorolls dels camins recorreguts, o bé d'aquells que hem fet acompanyats dels amics, amb les converses i rialles que ens han ajudat a fer més
facils els kilometres. I ens recordarem de totes aquelles experiencies viscudes i acumulades
al llarg de aquest nostre viatge, disfrutant dels bons moments viscuts, al igual que aprendrem dels mals moments viscuts durant la travessa.

"Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit,
i si la trovas pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi com bé t'hauràs fet,
sabràs el que volen dir les ítaques."

VIATGE A ÍTACA

La ilusió de la Marató, t'haura donat un munt d'experiencies, i t'haurà ajudat a coneixer-te més
a tu mateix, a fer-te més fort i afrontar la vida d'una nova manera,a creixer com a persona, a coneixer nous llocs i fer noves amistats, a trovar-te a la sortida amb més gent que com tu, haurà iniciat aquest llarg camí, ple d'ilusió i d'experiencies, i haurà fet de la Marató la seva Ítaca. I més enllà del resultat obtingut, valoraràs tot lo aprés durant el camí, i com diu la poesia, sabràs que volen dir les Ítaques, que tot i que arribar és important, hem de saber disfrutar de tots els petits moments i de les petites coses que anen trobant al llarg del nostre camí, tant a la preparació de la Marató com a la vida. Tot i que el que troves al final pot ser important, ho és més tot el camí i la forma com l'has afrontat.

Xevi Avellana Revuelta - Setembre 2007

miércoles, 6 de enero de 2010

2.010: ON THE ROAD AGAIN....

Amb la Jordina i l'Albert, fent els ultims preparatius per la Marxa de Massanes.
Any nou.... i ja torno a ser per aqui. Doncs si, ja tenim el 2.010, del que han passat només 6 dies, en plena ebullició. Noves ilusions, vells reptes, ganes de seguir lluitant per les coses importants, nous projectes... moltes coses, i entre elles, per no perdre la costum, seguir corrent, el dia a dia entrenant, i anar a fer algunes marxes i curses de tant en tant (aixó dic ara, després miro el contador al final d'any...i de tant en tant res de res, és sovint).
Si l'any passat, l'inici va ser espectacular, doncs estava a Walt Disney World per aquestes dates per correr en 3 dies, els 5kms, la mitja marató i la marató, aquest l'inici ha sigut amb una clàssica, la Marxa de Reis de Massanes. 11 kilometres de continuades pujades i baixades, acompanyat per en Juan Valsera, el "keniata blanc" i en Sito Figueres, amb algun petit canvi de ritme, i petant la xerrada, amb un temps final de 56'. I és que les cames ja van carregades dels entrenaments d'aquests primers dies, dintre del "road to BCN 2.010", primer gran objectiu de l'any, amb una serie d'entrenaments selectius, i cuidant força les cames, que no pasi lo que va pasar en la preparació per Donostia.
Espero que els reis us haguin portat moltes coses, sobretot molta felicitat, salut... i ganes de fer esport, que no falti això.

Apunt per la sortida de la marxa de Massanes

Amb en Juan, l'Eva, en Sergi i en Sito, un cop finalitzada la marxa


viernes, 1 de enero de 2010

ADEU 2.009... HOLA 2.010

SANT SILVESTRE DE GIRONA
Abans del resum, l'ultima cursa de l'any, la Sant Silveste de casa, que organitzem desde el club Atletisme Girona i l'Ajuntament de Girona... I que dir, realment sensacional, poder correr per final d'any a la meva ciutat (aquest any la he pogut fer per primer cop, sense anar darreda amb el cotxe escombra). Record de inscrits, amb 1.000 corredors, ambient de festa, amb la gent amb ganes de disfrutar del recorregut i pasar-ho bé. Desde aqui, gracies a tots els companys del club, que fan posible aquesta cursa, i al servei d'esports de l'ajuntament, amb la Marti i la Laura sempre al peu del canýó, i és que entre tots hem aconseguit tenir una gran Sant Silvestre, el dia que toca, no com altres de més renom, però que no es fa aquest dies. I perdó per els errors que s'haguin comés, que com sempre procurarem subsanar per la propera edició.
En quant a la cursa, amb 5,4 kms, super ràpida, com podeu imaginar, i jo, a lo meu, al final 20'31" i disfrutant de tenir la ciutat tallada per nosaltres. Us deixo un parell de imatges del ambient pre-cursa, i les classificacions.
DONES:
1ª: Kenza Wahbi 19'39"
2ª: Anna Rosa Moreno 20'31"
3ª: Cristina Bosch Coll 20'45"
HOMES:
1r: Artur Roig Rodero 16'57"
2n: Lluis Francisco Martin 17'00"
3r: Joan Oliveras Font 17'02"



ADEU 2.009
Adeu a un altre any, que deixa un bon sabor de boca en tots els aspectes. En el esportiu, 50 curses disputades, de totes les distàncies, desde la milla de Sant Feliu, fins a les 6 maratons fetes aquest any. Moltes experiencies inoblidables, molts amics nous i molts de conservats de tota la vida, nous llocs coneguts gracies al esport, i com a inoblidable, el viatge a Orlando amb la familia, per fer el World Disney Marathon Weekend. Les curses més entranyables, com sempre, l'aquatló benefic per la Sindrome de Rett, i la Marató per la Marató de TV3, projectes solidaris que segueixen creixent any darreda any (gracies als que hi heu col.laborat) i les compartides amb la gent que realment aprecio i estimo, que sous molts.
Després de 20 anys fent triatló, aquest ha sigut el primer en que no n'he fet cap (i no ho he trovar a faltar), la veritat, la bicicleta ha deixat de motivar-me, i lo meu de veritat és el correr, en un any on crec haber assolit un estat de forma i mental per correr, que feia anys que no tenia.
El resum de kilometres, aqui el teniu:
Cursa a peu: 2.914,5kms. (record de semopre)
Bici: 831,7 kms.
Natació: 68.350 metres.
HOLA 2010
I un altre any comença, ple de ilusions, i amb ganes de seguir entrenat i competint, tot i que decidit a baixar el nº de competicions (els ultims 7 anys, han estat sempre entre 40 i 50 per any..)i de seguir disfrutant dels amics i la gent que realment importa. Els objectius esportius, mirar de fer una bona marató a Barcelona (en això estem), i després ja veurem.
BON ANY A TOTS, I QUE US VINGUI PLÉ DE FELICITAT, AMOR, SALUT... I KILOMETRES