domingo, 31 de agosto de 2008

TRIATLÓ SAN VICENTE DE LA BARQUERA

Després d'una setmaneta a Cantabria, ja torno a ser a Girona, i com al poble no hi ha cap ordinador, fins avui no he pogut fer la crónica de la primera edició del Triatló de San Vicente de la Barquera. Abans de pasar a la crónica, felicitar als nous pares, la Patricia i l'Emi, i logicament al nouvingut, en Guille, que curiositats del destí, va neixer durant la disputa de la prova de Triatló a les Olimpiades.
El dia a San Vicente es va presentar fantàstic per la disputa de la cursa, amb un sol que escalfava però no gaire, si més no per mi que venia de més calor. Per davant 750 metres de natació, en una volta davant el port, 21 kms de bici, dividits en 3 voltes i 6 kms de cursa a peu, també amb 3 voltes. Fins aqui, tot semblant a un triatló per les nostres terres... però res més lluny de la realitat.

Tots al aigua, esperant la sortida.

La natació, amb traje, tot i que crec que no era necesari, però crec que per norma, i com sol estar el cantabric fred, ja ni miren la temperatura. Un triangle, perfectament visible, amb uns primers 50 metres que no veies el fons, i la resta, amb el fons només un metre per sota nostre, i entre la 2ª i la 3ª boia, aprofitant que estrava la marea cap a la ria, no nadavem, sino que volavem.

Iniciant el tram ciclista.

Transcició força ràpida, amb boxes lliures, i al haver entrar dels primers, la bici just davant la sortida i la entrada al circuit. Feiem uns 300 metres, atravesant un pont, per empalmar amb les 3 voltes al circuit. Primera diferencia amb els tris de per aqui, el drafting totalment prohibit, amb lo que la gent llueix les "cabres", i amb jutges per el circuit controlant, tot i que la gent no feia cap pas per enganxar, i segona diferencia, tot i ser un circuit a voltes, era selectiu del tot, amb només 300 metres plans per volta. Per començar, 3 kilometres de pujada, per la antiga nacional en direcció a Oviedo, amb un asfalt perfecte, gir a la dereta, a una carretera secundaria... i plena de bots (això si, els marcaven a mida que arribaves), un tall de planer, una altra pujadeta de 500 metres, que et portava a una magnífica vista sobre el mar Cantabric, i baixada cap a San Vicente... sense poder anar a saco, per l'estat del asfalt. Finalitzant la segona volta, em va pasar el primer triatleta, i a la postre guanyador, en Felix Javier Martinez.

Enfilant el pont, camí del circuit de 3 voltes.

I finalitzada la 3ª volta, travessar el pont i a boxes, per a continuació sortir de nou cap al pont a buscar les 3 voltes de cursa a peu, amb anada i vinguda cap al espigó, on s'arribava després de travessar un petit monticul, amb 2 pujades de uns 150 metres a cada volta, per completar els 6 kms de cursa, i tornar cap al pont i a linea d'arribada.

Un bon avituallament final, sense restriccions de cocaloca i aquarius, i a petar la xerrada, primer amb un triatleta que havia viscut un any a Barna, i que esta intentant enredar a algú de la zona per venir a fer el Challenge el proper any, i després, amb el capo del tri Marisma. Per cert, haver fet el IM de Lanzarote o no, segueix marcant, doncs el capo (de fet ja era veterà) havia fer Zurich, però al enterar-se que havia fet Lanzarote em va felicitar i comentar, que això si era un IM... I lo seu té merit, doncs corre sense cartileg al genoll, i un seu parent, metge, que li ha aconsellat deixar l'esport (i el capo li ha dit que el deixarà quan el parent deixi de fumar), li ha d'anar fent infiltracions de gel de tant en tant.

Els guanyadors, van ser 2 monstres del Triatló estatal, en Felix J. Martinez, guanyador diverses vegades de l'Embrum Man, i Immaculada Pereiro, internacional i guanyadora de forçes proves en totes les distàncies.

Arribant a meta.
I aquest matí, amb en Dani i en Llorenç, sortideta a peu per començar a preparar un altra dels grans objectius anuals, Viloví, que es disputarà el proper Gener...


Com ja toca anar finalitzant el rollo, primer recordar que dissabte es disputa un dels classics del calendari català, el Triatló de Banyoles, i que allà ens veurem amb els que hi aneu, i segon, aqui teniu la portada i la contraportda del "especial Finisher" sobre el Triatló Internacional de Salitja 2008, i no el busqueu més, doncs hem comprat tota la edició.



Portada i contraportada del especial sobre Salitja, de 12 pàgines.

miércoles, 20 de agosto de 2008

TRIATHLON: I LOVE THIS GAME


Doncs si, vaig ser dels que es van aixecar a les 4 de la matinada per veure en directe el Triatló dels Jocs Olimpics, i tot i el resultat final, vaig quedar content amb l'espectacle. Un recorregut de natació fantàstic, amb la illeta i la pagoda al mig, i el tram de ciclisme sobre el guió, sense grans atacs, i només amb l'escapada del Belga i el luxemburgués, que van arribar amb prop de un minut a la T2, sabent que serien absorvits per el grup a la CAP.

A partir d'aqui, sortida en bloc de tots els triatletes, lo que en principi afavoria els interesos del nª1 mundial, en Gomez Noya. Tot i intentar-ho, personalment a partir del km5 vaig creure que no tenia de tot el dia, tot i tirar del grup, no aconseguia despenjar als rivals (un canadenc, un Nova Zelandes, l'alemany i el incombustible Ivan Raña). Per cert, un atac molt valent el de l'Ivan.

L'arribada al sprint ja es veia inevitable a l'ultima volta, i en Simon Whitfeld (campió fa 4 anys), va ser força espavilat, deixant-se anar uns metres, per llençar l'atac definitiu a menys de 500 metres de l'arribada, i en el que en Javier Gomez, ja fos de tirar del "carro", no va poder responde, i al final, victoria del Alemany. Toi i això, aqui cada un va fer la seva tàctica, en Gomez tirant, i els altres esperant l'sprint on eren superiors, i cal tenir en conte que als Jocs, tothom arriba en plenitud i en busca del or.. o sigui, que "chapeau" per a tots, ja que ho van donar tot, i a pesar de que la prensa posi ara el dit a la llaga, per la medalla "segura" que cantaven (que facil és otorgar medalles quan no es participa), sempre és més reconfortant quedar 4rt després de donar-ho tot (i 5è, que també hi havia l'Ivan), que quedar-hi sense intentar-ho.

La conclusió, vaig disfrutar veien a aquests triatletes de primer nivell, i quan van acabar, hagués anar a fer un triatló sense pnsar-ho (però la veritat, vaig anar a dormir un parell de hores més..)

domingo, 17 de agosto de 2008

CAP DE SETMANA TRIPLE


El cap de setmana llarg, del pont del 15 d'agost, ha comportat la realització de 3 competicions.

AQUATLÓ DE BLANES: el divendres, dia 15, a les 9h del matí, es feia una nova edició d'questa prova, organitzada per els companys del Triatló Blanes (www.triatloblanes.com/). Tot i ser una mica de caracter social, amb la incorporació de algun competidor de fora, es marca als aquatletes, i es realitza classificació final amb entrega de premis.
Esperant la sortida, de bon matí, davant el mar

La prova consistia aproximadament, en 350metres de natació a la Cala de Sant Francesc, prop de 4 kms, amb uns quants desnivells forts (només sortir de mar, ja enfilavem cap adalt), i per finalitzar, un altre cop la natació. Vam participar un total de 38 atletes, i el temps final va ser de 29'40", en la posició 12. L'altra curiositat de la prova, és que se sortia de un en un, amb un interval de 30". I per finalitzar, un esmorçar conjunt al xiringuito de la platja.

Amb l'Albert Rutllani en Llorenç, abans de la sortida.


MARXA NOCTURNA DE VIDRERES: I 12 hores més tard, a les 9 de la nit, es feia la 1ª Marxa nocturna de Vidreres. La inscripció integra de la prova, 4 euros per persona, anava destinada a la Associació del Cancer a Girona. Un recorregut aproximat de 6 kms, per els camins i carreteres dels voltants de Vidreres, de nit, i amb alguna "sorpresa" per el camí, com fantasmes, bruixes i altres. Una mica més de 250 participants, la majoria caminadors, i ritme trepidant desde l'inci, al davant, per consolidar les posicions entre els que corriem. Al final, un temps de 25'59", el 3r lloc i un tall de xindria fresc que pasava de maravella.


Després, amb alguns dels companys del Atletisme, ens vam quedar al sopar, també benéfic, que es feia a la plaça del poble, amb amanides, rostit de pages (fet per les cuineres del poble), coca, vi i granatge, i conceert de Havaneres per finalitzar. Una bona iniciativa per una bona causa.
Amb els companys del Atletisme, una estona abans de la sortida de la Marxa nocturna de Vidreres.

TRIATLÓ DE SALITJA: I finalment, el diumenge dia 17, el gran objectiu de la temporada, el Triatló de Salitja, que arribava a la seva 20ª edició, FELICITATS. Lloc entranyable, i com ja he comentat anteriorment, on hem debutat molts triatletes. Ambient de festa i de relaxació, fins el moment del inici. Aquest any hi ha hagut més participants que mai (39), i s'han corregut 4 series. Les distàncies, uns 100 metres a la piscina del poble, 6 kms de bici i 2 kms a peu per els voltants del poble.

L'escalfament, ha sigut super peculiar, alla estavem en Dani, en Daniel, en Juan, en Lluis, en Llorenç i jo, jugant a volei a la xarxa que hi havia muntada, per entrar tots els musculs en calor. Un partidet de volei, per anar entrant en calor.
Després d'arreglar-ho, hem sortit tota la colla junts a la segona serie: Dani Juncà, Daniel Herrera (que debutava), la Marta Lora (que també debutava), en Jaume Pujol, en Juan Valsera, en Llorenç Puig, en Joaquim Juarez, en Josep Figueras, jo i un altra companys. I un cop donada la sortida, tots amb el ganivet a la boca fins al final, sense donar cap respir al enemic..


Abans de la sortida, amb els companys del Girona CB, més en Jaume, en Bruno i en Daniel

Al finalitzar el triatló, entrega de premis per als 3 primers (en Juan Valsera, l'amic Bruno Lopez i en Dani Juncà), seguits de molt a prop per en Quim Juarez, en Llorenç Puig, en Lluis Figueras i en Xevi ( o sigui, el que escriu). Per cert, salutacions per el companys del Atletisme Girona, en Juan Huertas, que avui ha tornat a participar després de uns quants anys.

Imatge, amb la samarreta de Finisher del Triatló Internacional de Salitja 2008, les copes, les ampolles de cava i els guanyadors.

La traca final ha sigut la obertura de ampolles de cava, per celebrar els 20 anys, i després cap a dinar, amb en Dani, la Gemma, la Martina i en Llorenç a Estanyol, amb un bon dinar regat al final amb força Ratafia, per fer pais.
Pregunta del dia, coneixeu l'home mosca de la imatge? lo que fa la ratafia...

I ara, si tot va bé, a esperar diumenge que bé, aprofitant que seré al poble, a Cantabria, per fer el 1r triatló de Sant Vicente de la Barquera (el poble d'en Bustamante)

lunes, 11 de agosto de 2008

MARATÓ MONSCHAU: 100% NATURALESA

Bé companys, una altra al sac... i en van 50. Si em permeteu, us dividiré aquesta crocnica en 3 apartats, primer els agraiments, seguit d'una petita descripció del viatge i la estancia a Monschau, i per finalitzar, la marató en si.

AGRAIMENTS: Un cop arribat a les 50 maratons, crec oportú mostrar una serie d'agraiments, els primers per la familia (els meus pares i la meva filla), que sempre m'han recolçat, i aguantat les meves manies com a corredor (sort que els porto de viatge cap aqui i cap allà i els tinc contents). També voldria agrair als que considero els "pares esportius", dos persones que als començaments de la meva vida esportiva, en van donar molts consells, i em van animar a seguir. Per un costat la difunta Pepi Mir, una de les corredores pioneres a Catalunya i al Estat Espanyol, i al Pibe (Eduardo Vera), que fa molts anys em va començar a donar els primers consells (com a molts de nosaltres). I per finalitzar, a tots vosaltres, els que he compartit algun kilometre, ja sigui entrenant o competint, i que hem compartit sortides, viatges i algunes xirinoles. I records al ex-presi (en Xicu9, que encara somriu quan recorda la pasada que em va fer al any 90 a la marató de Valencia.
VIATGE: Dir que si algun dia voleu fer un viatge, a un lloc tranquil, lluny de les grans ciutats,i on imperi la natura, Monschau és un bon lloc. Un poble petit, on només entren els cotxes dels veins, amb cases que es mantenen desde els ultims 300 anys, amb un riu que l'atravesa, i rodejat de montanyes i boscos, amb arbres de més de 20 metres d'alçada, amb un parc del fitness, amb circuits marcats de fins a 15 kms per mig del bosc... crec que no acabaria els elogis. El viatge també m'ha servit per estar a 2 paisos que no havia estat, Belgica (arribavem al aeroport de Charleroi) i Holanda, on ens vam desplaçar el dissabte fins a Maastrich (a 70kms de Monschau), i un paradis per als ciclistes. Allà no es circula amb els cotxes, sino que hi ha un carril bici a cada banda de carretera, de prop de 2metres d'amplada, i amb una circulació de bicis que feia enveja, tot i que cal dir que les carreteres que vaig fer per Alemanya, també hi havia un carril bici de doble direcció, en un dels costats de la carretera.
Dir que estava allotjat al museu de la cervesa, just a la entrada del poble, un lloc formidable per dormir, i on vam poder visitar logicament el museu, com podreu veure a la foto de més avall. I el preu? era un pis-apartament, amb cuina, menjador, bany, i 2 habitacions, i tots 4 ens costava 70 euros la nit.. més economic imposible (donc desde aqui les gracies a la Mina per les seves gestions amb alemany per fer la reserva)
MARATÓ: Dura, dura... però una pasada, per repetir. De fet, el 5 desnivells forts que marcaven a internet, era perque eren forts comparats amb la resta de pujades. Sortida a les 8 del matí, amb 15º i una plujim, que amb més o menys intensitat, ens aniria acompanyant casi fins els ultims kilometres. Fins el km.7, vaig amb el globus de 3h29', i tot i agafar ja un primer tram de terra, el camí és força planer. Li comento al del globus que anem a ritme de 3h15'/3h20', i em diu que no em preocupi, que a partir del 7 tot camvia... i vaja si camvia. Atravesem per un petit pont de fursa sobre el riu, i allò es comença a empinar,i així fins el 15, entremig de boscos densos i pins de més de 20metres, i amb camins que de vegades son de pedres. Dels 15 al 17, un tram de baixada, per una pista on pots recuperar una mica el ritme, i seguidament, enfilar de nou fins a la mitja, arribant adalt de una muntanya, amb un parc eolic, on les helices no paren de donar voltes i una fred que pela... de veritat.
D'aqui fins al 30, el camí seguix, ara puja, ara baixa, i sempre per camins de terra o amb alguna pedra (l'asfalt s'agafa de tant en tant, per enllaçar un camí amb un altra). Del 30 al 34, el camí tendeix a planejar i anar baixant, ja amb més talls d'asfalt, per arribar al 34, on s'inicia una pujada per asfalt, de 2 kms, fins al 36, d'aquelles que et treuen la son de les orelles. Al 36 tinc el punt més critic de la marató, els kilometres, oblidat el temps, pasen de maravella, però en aquest punt hi ha un descens, sobre ciment, de uns 500 metres, per enllaçar amb una carretera, i paro un moment a estirar la cama dereta que s'estava carregant amb la baixada, tot i que deseguida torno a correr.
La carretera segueix planejant i baixant una mica, fins al 40,5, on girem a l'esquerra, per agafar el ultim camí de terra i el ultim subidon, fins al 42kms. En aquest punt, ja estàs a Korzen, lloc de sortida i arribada, i la cridoria de gent és increible. Com deia el fundador de la marató de New York, si ets un actor, un ballarí o una celebritat, la gent paga per veure't, però si ets un maratonià, la gent surt al carrer per apaludir-te i reconeixer el teu esforç, i en aquest moment precis, tu ets el gran protagonista de la funció (i això no té preu per als maratonians)
Trovo primer a la meva mare, i paro per saludar, i m'espera la meva filla, per entrar junts mentrés sento el meu nom per megafonia, i a ella li entrguen una de les roses que dones a les corredores. A continuació m'entreguen la medalla, i segueixo el ritual de les maratons, fer-li un petó. Logicament, en aquest moment estic en un nuvol, he acabat la marató nº50, he entrat amb la meva filla, i tot i que mai correré en una olimpiada, en aquest moment se que soc el protagonista de la meva propia historia, i això no hi ha medalla olimpica que ho substitueixi.
En quant a la organització, super, avituallaments oficials i no oficials (en qualsevol part del recorregut trobaves avituallements), animans sempre, i en els punt on feien el canvi els que corrien la marató per relleus (k-10, 21 i 30), pasaves per un estret pasadis que et deixava la gent, i que posava els pels de punta. En resum, tot i la duresa de la marató, us puc dir que la repetiria amb els ulls tancats, i que la poso a la mateixa alçada que la del Loch Ness.
Suposo que voleu saber el temps final... tot i ser el de menys en una marató àmb aquestes característiques, el temps va ser prou bó: 3h36'20", i el lloc 99 de més de 700 corredors. La porra l'ha guanya l'amic Albert Cordero, que havia pronosticat 3h35'10". Per cert, no deixeu de visitar el seu bloc, i mirar lo que és capaç de fer la gent amb transplantament de cor (teniu el link aqui al bloc)
GRACIES A TOTS, i aqui van unes fotos de record

Imatge de la casa Vermella de Monschau, un dels llocs tipicsImatge general de Monschau
El dissabte, davant el castell de Monschau, entrenant una estona amb la samarreta de Corredors.cat

Per celebrar l'aniversari, un dorsal "personalitzat" (uns quants corredors van aprofitar per felicitarme per l'efemerides, quan veien el dorsal)

Muntanya amunt, amb el company del globus de 3h29'

Prop de la mitja marató, arribant a dalt de la muntanya i amb el parc eolic al fons

Com podeu comprovar, teniem espectadors...

A la meta, amb la meva filla i la medalla.

Al paradis del museu de la cervesa, envoltat de una part de la colecció d'ampolles (dedicada per en Dani i en Llorenç)










miércoles, 6 de agosto de 2008

MARATONS....

Bé, avui, 6 de agost de 2008, tinc 42 anys i 195 dies, és adir, com la distància de la Marató, 42 kms i 195 metres, millor imposible, i tot això, a només 4 dies de correr la marató nº50 a Monschau. Per cert, que alguns ja m'esteu presionant per fer la marca que heu pronosticat a la porra, però logicament només un (o una) s'emportarà el gat a l'aigua. Per fer una mica d'enveja als que estareu aqui aquest cap de setmana, dir que el temps previst per aquest dies a la localitat alemanya és de unes màximes al voltant dels 20º (quina enveja us fa això, amb la calor que fa per aqui...) i per el diumenge, a les 8h delmatí, moment en que es donarà la sortida de la marató, està previst que els termometres marquin 15º...
I ara, tal com vaig dir la setmana pasada, aqui van les 49 maratons anteriors, amb el temps de cada una, i entre parentesis, el lloc que ocupen per el temps realitzat:
1.Figueres. 30-10-1988. 3h44'24" (37)
2.Barcelona. 19-3-1989. 3h19'17" (21)
3.Albi. 30-4-1989. 3h27'13 (31)
4.Figueres. 5-11-1989. 3h11'53" (11)
5.Valencia. 4-2-1990. 3h41'09" (36)
6.Barcelona. 14-3-1993. 3h3'15" (4)
7.Lanzarote IM. 22-5-1994. 4h8'29" (44)
8.Lanzarote IM. 4-6-1995. 3h57'21" (40)
9.Barcelona. 17-3-1996. 3h16'34". (15)
10.Barcelona. 16-3-1997. 3h12'58". (12)
11.Lanzarote IM. 24-5-1997. 4h39'21" (48)
12. San Sabastià. 23-11-1997. 3h1'02" (2)
13.Barcelona. 15-3-1998. 3h13'45". (13)
14.Madrid- 26-4-1998. 4h2'12". (42)
15.Vic. 18-10-1998. 3h5'49". (7)
16.San Sabastià. 29-11-1998. 3h5'33". (6)
17.Barcelona. 14-3-1999. 2h59'36". (1)
18.Vic. 25-4-1999. 3h45'37". (38)
19.San Sebastià. 28-11-1999. 3h8'25" (9)
20.Madrid. 30-4-2000. 3h59'12" (41)
21.Klagenfurt IM. 23-7-2000. 4h19'53" (46)
22.Vic. 3-12-2000. 3h35'41". (35)
23.Barcelona. 18-3-2001. 3h22'46". (24)
24.Klagenfurt IM. 15-7-2001. 4h19'57". (47)
25.Vic. 2-12-2001. 3h9'38". (10)
26.San Sebastià. 24-11-2002. 3h1'54". (3)
27.Barcelona. 16-3-2003. 3h19'34". (22)
28.Empuries. 8-6-2003. 3h33'03". (34)
29.Benidorm. 23-11-2003. 3h20'45". (23)
30.Barcelona. 21-3-2004. 3h8'17". (8)
31.Paris. 4-4-2004. 3h25'55". (29)
32.Empuries. 2-5-2004. 3h18'42". (20)
33.Monaco. 14-11-2004. 3h23'09. (26)
34.Londres. 17-4-2005. 4h11'20". (45)
35.Empuries. 1-5-2005. 3h47'42". (39)
36.Barcelona. 23-3-2006. 3h17'09". (18)
37.Empuries. 30-4-2006. 3h4'. (5)
38.Zurich IM. 2-7-2006. 5h14'49". (49)
39.Loch Ness. 1-10-2006. 3h24'30". (27)
40.Carcasonne. 8-10-2006. 3h22'52". (25)
41.Roma. 18-3-2007. 3h28'09". (32)
42.Empuries. 29-4-2007. 3h17'44". (19)
43.Saragossa. 30-9-2007. 3h16'52". (16)
44.Venecia. 28-10-2007. 3h27'10". (30)
45.Marató x la Marató-Girona. 16-12-2007. 3h29'24". (33)
46.Barcelona. 2-3-2008. 4h14'54". (14)
47.Paris. 6-4-2008. 4h8'17". (43)
48.Empuries. 4-5-2008. 3h16'55". (17)
49.Perpinyà. 18-5-2008. 3h24'30". (28)
Com anecdota, dir que els unics 2 mesos del any en que no he corregut cap marató son el gener i l'agost, tot i que si no hi ha cap contratemps, l'agost quedarà enllestic aquest diumenge, i el gener al 2009, amb la marató de World Disney. I si de totes les que he fet, m'hagues de quedar amb una, per recorregut i paisatge, sense cap mena de dubte triaria la Loch Ness marathon, a Escocia, corrent entre camps i al costat del famos llac (tot i que del monstre, ni rastre).
I per satisfacció personal, logicament tampoc dubtaria ni un moment a triar la Solidaria de Girona, la Marató per la Marató de TV3 que vam organitzar per primer com l'any passat, i que aquest 2008 tornarem a repetir.
I això és tot... fins dilluns o dimarts, que tindreu la cronica de la Marató de Monschau.
AUF WIEDERSEHEN

domingo, 3 de agosto de 2008

NOCTURNA PER LES GAVARRES

Manel, Xicu, Jordi, Tià, Narcis, Elena i Xevi, a l'arribada

Ahir a la nit es va celebrar la 10ª edició d'aquesta marxa-caminada nocturna per les Gavarres, amb sortida a la Bisbal, i us puc assegurar que el millor calificatiu és: ESPECTACULAR. Obren les inscripcions a les 10 de la nit, i a partir d'aquest moment, i fins a 2/4 de 12, es pot sortir per cobrir els 14kms de que consta la prova.

Amb la Montse, en Toni i un company francés

Després de fer la inscripció, cap al cotxe a canviar-nos, mentres els caminants ja van enfilant el camí. Sortim tota la colla del club, amb els frontals al cap i llinternes a la mà, i comença la tanda d'adelantaments de gent caminat, durant els primers kms. Amb en Toni i la Montse, arribem al primer avituallament, on pocs metres abans ens surt el"pastor" i 2 "ovelles" per el mig del camí (gent de la organització disfrasada). Saborejem el meló, i Sant Tornem-hi, fins al següent avituallament, cap al km 5-6, on ens esperen unes noies ballan la dança del ventre, i un avituallament amb xindria, galetes, yogur, sucs...

A partir d'aqui enfilo tot sol cap al davant, pasant per camins i caminets, sota el cel estrellat i amb una sensació de benestar total, amb la unica preocupació de que al anar tot sol, no s'acabin les piles del forntal. I cap al km 11, un altra avituallament, amb xindria, suc i aigua, on m'informen que queden uns 3kms, planers i atravesant un riu... que en realitat era el llit sec d'un riu,ple de pedres, d'aproximadament un kilometre. En aquest punt, troves un cartell amb l'avis de pas perillos i entres directament al llit del riu, tot ple de pedres, sense poder correr, i sense cap senyal que confirmi el camí, tot i que tampoc hi ha cap escapatoria a aquest camí. Trovo aqui un company, que tampoc sab si va bé, i decidim tirar endavant, així durant 1 km, amb el camí ple de pedres i les llums que començen a mimvar... fins que a lo lluny veiem les llums de la piscina de la Bisbal, punt de sortida i arribada, i ens veiem salvats.

Un bany a la hora de les bruixes....

Total, 14 kms, a plena nit, disfrutant de camins i amb les estrelles per sostre, en 1h38', lo que suposa un bon entrenament per la setmana que bé. Al arribar, xocolata desfera, coca, melindros, i un bany a la piscina.. que va ser curtet,doncs a les 12 de la nit, i després d'haver suat, l'aigua tirava a freda. Això si, amb ganes de repetir la experiencia el proper any.