Per fi tocava tornar a córrer la
Marató d’Empúries després de 2 anys. El 2020 per la pandèmia i el 2021 amb el
canvi de data a l’octubre, en que no vaig poder participar per altres
compromisos, el 10 d’abril corria la 17a edició. Tot i no haver participat l’any
anterior, aquesta era la 17na vegada que la feia, degut a que el 2016, any de
la primera anul·lació que va patir la marató, la vaig acabar realitzant tot
sol.
Per primer cop, en la que era la
meva 134 marató, no tenia clar si la podria finalitzar. Unes molèsties apareixien
el dilluns per la zona del gluti, i uns isquiotibials que també es queixaven
molt, em feia ser cautelós i tenir certs dubtes de si podria córrer sense dolor.
Una cosa estava clara, en cas de notar-lo, plegaria per no fer-me mal.
L’objectiu era senzill... sortir
molt i molt lent per no forçar la cama, i a mida que els km anessin avançant ja
es veuria. Sortia a ritmes molt per sobre dels 6’/km, i anava sumant. De moment
superava el primer pas per la zona de meta, al km11, i enfilava cap a L’Escala
sol. Amb el canvi de data d’aquesta edició per no coincidir amb la Marató de
Barcelona, poc més de 60 maratonians preníem la sortida. I al mitja marató, al
voltant de 300. Això ens feia anar a tots molt dispersos, i més quan sobre el
16 el corredors de la mitja giraven i nosaltres ja seguíem tots sols.
Per sort trobava 2 companys amb
qui compartiria part del recorregut en els següents km, mantenint sempre aquest
ritme molt per sobre dels 6’. De nou al km 30 pas per la zona de meta, on la Laura
i en Jordi, que havien corregut els 10km, m’esperaven per donar-me ànims. Per davant
l’última volta, sense dolor.
Així arribava a meta, amb un
temps de 4h43’30” que en la situació i tal com ho veia el dia anterior, em
sabien més que a gloria. Al final només 59 corredors finalitzàvem la marató, i
només 3 ho feien darrera meu aquest cop. Però molt feliç d’haver-la finalitzat,
i sobretot, degut al ritme suau, sense haver patit en cap moment.
Un cop visitat el fisio (després
de 10 anys sense fer-ho), en principi sembla que tot es redueix a una forta sobrecàrrega,
que amb una mica de descans corrent hauria de marxar. Toca fer uns dies de bici
i alguna sessió de natació, mentre espero per tornar a córrer, que també m’anirà
bé per preparar el proper objectiu, el Half Triathlon de Banyoles l proper 12
de juny, amb unes distàncies de 1.900 metres de natació, 80km de ciclisme i
20km de cursa a peu.