lunes, 25 de febrero de 2013

1a Marató de les Vies Verdes...



Amb en Dani i en Llorenç fent el café abans de la sortida.
Ahir va ser un d'aquells dies especials.. si ja ho és el fet de córrer una marató, fer-ho a casa, envoltat de molta gent coneguda, amb un ambient sensacional d'amistat, en un circuit fantàstic com és la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guixols, i una molt bona organització per ser la primera edició, ahir encara ho va ser més.
Els instants previs, lluny de les aglomeracions i nerviosisme dels participants en les grans maratons, varen ser molt relaxats. Riures, canvis de roba a última hora per protegir-nos del intens fred de la sortida, deixar les bosses tranquil·lament 5 minuts abans del tret d'inici... també vaig tenir temps per recollir el trackrace des de el que em seguirien en directe durant tota la marató. Amb en Francesc Clopes decidiem sortir a un ritme per finalitzar en 3 hores i 30 minuts aproximadent, i amb ell i un nou amic (els que et regala la marató son per sempre), en Javier Muñoz, del Carnicas Serrano (club organitzador del Gran Fons de Paterna, on des de el club hi hem anat un parell de cops), acabariem compartint practicament tota la marató.
Després de les fotografies de rigor, abans de l'inici, és donava el tret de sortida, amb un tram de prop de 2 quilòmetres per asfalt, per entrar definitivament a la via verda, que ens portaria a poc a poc, però de forma constant fins a la meta. Deseguida conectavem tots tres, i sols nosaltres, o acompanyats en alguns instants per altres corredors, avançavem metre a metre, quilòmetre a quilòmetre cap a l'olimp maratonià. Sobre els meus companys de viatge, dir que en Francesc te el repte aquest any de córrer 12 maratons, i per en Javier era la seva marató 66.
En Llorenç, que finalitzaria el 9è amb 2h58', i en Dani, amb un temps final de 3h18', marxaven per davant, cadascun d'ells al seu ritme. El pas per LLagostera va ser especial, allà hi havia la familia d'en Dani, la Gemma i la Martina, esperant per fer fotografies i donar els seus ànims, fer que aprofitava per deixar els guants i el buff, doncs el dia cada cop era més perfecte per córrer una marató, amb sol i unes temperatures que no pujaven.
A 6 quilòmetres per el final es quedava una mica darrera en Francesc, i a falta de 2 li deia a en Javier que tires, la feina estava feta i ens trobariem al final. Tot i saber-ho, que dura es va fer la pujada del 40 al 41, un veritable port de muntanya a aquelles alçades de marató, però a continuació sabia que m'esperava el descens cap al mar, i allà, la Cati, en Llorenç i en Dani, la gent del club que venia a veure l'arribada (Elena, Carme, Xicu, Joan.. gràcies per els ànims), i el retrobament amb molts companys. Al final complia les expectatives inicials, amb un temps de 3h32'17", el millor des de abril del 2011, de pas iniciava el camí cap a Empúries, on si tot va bé, després de córrer el proper 17 de març a Barcelona, correre la marató 75.
Com no podia ser d'una altra forma, després ens esperava amb els companys un bon dinar per recuperar les forces gastades durant el matí.
Per finalitzar, dir que dels que ahir erem a la primera edició, varem mirar, i molts pocs erem també fa 10 anys als inicis d'una altra marató que s'ha acabat convertint en mítica per nosaltres, la d'Empúries. Segurament erem en Dani, en Llorenç, en Toni, en Satur, segurament en Jaume de Manlleu, i jo mateix. L'any que ve, amb salut, repetirem.
Us deixo unes quantes fotografies, diuen que valen més que 1.000 paraules.


Amb en Francesc, en Carles, en Dani, en Llorenç i en Pablo, 2n a la Marató

En aquesta hi tenim en Salvador Riera




Amb en Dani i un altre blogger molt "ben parit", i una gran persona, en Joan


Tret de sortida


El gran Speaker... Carles Alonso
En Joan Huertas a la mitja marató.




Un exultant Pablo Torres arribant 2n a la marató


En Llorenç...

...i en Dani





A meta amb la Sonia, organitzadora de la prova.. Felicitats



Finishers, també amb en Carlos, que va córrer la mitja, i en Javier del Carnicas Serrano


L'Anna Oliveras, debutant en la distància, arribant amb companys de l'Atletisme Girona


Entranyable imatge d'en Joan rebent la medalla a l'arribada

Els companys de viatge.. en Javier Muñoz...

....i en Francesc Clopes

Pas per Llagostera

sábado, 16 de febrero de 2013

Tecnologia punta....



El proper diumenge es celebra la 1ª edició d'una marató que es pot acabar convertint en una gran prova, la Marató de les Vies Verdes, o com ja es coneix, la MVV. Organitzada per la gent de Diversport, i amb suport institucional, la prova unirà les poblacions de Girona i Sant Feliu de Guixols. Paral·lelament, es disputarà una mitja marató amb sortida a Llagostera.
La marató ens servirà a en Dani, en Llorenç i a mi, tots tres  la correrem, per recordar la segona part del repte que varem fer a la tardor del 2010, quan varem recórrer la via verda des de Olot a S'Agaró, en Llorenç i jo corrent, i en Dani al nostre costat amb la bicicleta. El segon dia varem fer el tram des de Girona fins la costa.
En quant a la tecnologia punta... doncs bé, els organitzador disposaràn d'uns geolocalitzadors que portaràn uns 10 maratonians, i que serviràn per saber en cada moment on es troven cada un d'ells, mitjançant una pantalla que hi haurà a la zona d'arribada. També serà possible seguir-ho per internet. Bé, un d'aquests geolocalitzadors m'ha tocat portar-lo a mi, que en tot moment estaré "controlat". Espero que si em perdo, ningú apagi el controlador per no trobar-me....
I avui dissabte ha sortit al Punt Diari un article d'opinió que des de Càrites en van demanar, sobre l'Atletisme i la Solidaritat. El motiu és que tant la tradicional Pujada als Àngels que es celebra el 17 de març, com la cursa de més recenta creació, la dels Bombers de Girona (24 de març), col·laboraràn aquest any amb aquesta entitat que tant fa per la gent necessitada. Un aplaudiment per totes dues. Us deixo més avall l'escrit aparegut al diari, en principi l'havia fet més extens.. però el vaig haver de retallar fins la mitad per raons d'espai.







domingo, 3 de febrero de 2013

POLS OPOSATS...

Amb en Llorenç, que feia de corredor escombra de la cursa llarga (25kms).
Aquest cap de setmana he disputat 2 curses.... que han estat 2 pols totalement oposats, com son la nit i el dia, la muntanya i l'asfalt, el córrer per sensacions o l'anar a buscar el màxim rendiment per quilòmetre, l'organització més sencilla però personalitzada, i l'organització "profesional" i desastrosa....
Ahir a la nit vaig córrer la 2a edició de la Cursa nocturna de Rocacorba, en la seva versió curta. Prop de 11 quilòmetres per els voltants de Canet, anb sortida a les 6 de la tarda des de el pavelló d'aquesta localitat. Mitja hora abans s'havia donat la sortida als corredors que feien els 25, amb pujada inclosa fins al monestir de Rocacorba. Espectacular tant el començament com el final de la cursa, a l'interior del recinte. La primera mitad de cursa, encara amb llum diurna, transcorria per camins oberts, on la llum que a poc a poc anava minvant, era suficient per córrer. La segona mitad, ja amb els frontals als nostres caps, es feien per camins enmig de la natura, envoltats de vegetació i arbres per tots costats, amb una visibilitat escasa. Era en aquest tram on vaig trobar en falta un frontal més potent, però al meu ritme vaig anar fent. Com he escrit, en aquesta cursa es tractava de córrer per sensacions, i ho vaig fer durant tota l'estona, gaudint dels sorolls extraordinaris que només la natura t'aporta. El final, apoteosic, en portava de nou al pavelló de Canet, on hi havia un complet avituallament per a tots els participants. En quant a l'organització, felicitatar a la gent de Klassmark per la seva feina i atenció als participants.... l'any que ve, si tenim salut, allà estaré de nou.
I avui.. cap a Granollers, la denominada per ells mateixos com la millor mitja de Catalunya. He participat en la cursa curta, un quart de mitja, per varis motius, un d'ells, mentre molts companys encara corrien, jo ja era a Girona, i és que donar les diferents sortides a partir de els 11h, sortint els corredors més lents els últims, significa estar corrent fins a molt tard. Personalment, crec que li faig creu i ratlla a aquesta cursa, on t'has d'inscriure amb mesos d'antelació, on per el preu que pagues (hi ha gent que ha de guanyar molts euros en aquesta cursa) t'acaben donar una samarreta per llençar, i una especie d'arnes reflectant, que serveix més per portar gossos que per un altre cosa... i a on, tot i tenir les inscripcions tancades i saber els participants que hi ha fa temps, el dissabte a la tarda resulta que ja no queden samarretes per als corredors.... En definitiva, una organització "profesional", que no mira gens per els seus "clients", els corredors... Clar, que potser és el que ens hem guanyat entre tots per apuntar-nos any darrera any.
 
 
Amb l'Anna Oliveras i en Raul Sanchez, col·laboradors de la cursa
En Chirstian Lopez, un dels valents de la cursa llarga
Espectacular sortida
En Marc Herrera i la Maria, un cop finalitzada la cursa.
Lo millor de Granollers, compartir una estona amb els amics.
Pocs minuts per la sortida
Amb l'Eva Fontecha... temps enreda sempre organitzant, i ara al peu del canyó corrent.