domingo, 25 de marzo de 2012

20 Anyets... i Valls

Si... dilluns 26 de març la meva petitona farà 20 anyets.... vint anys de un dels millors moments de la meva vida, el de ser pare. O sigui, que l'unic que puc dir-te és FELICITATS, T'ESTIMO PRECIOSA. Espero que t'hagui agradat molt la nina que t'he fet, vestida de triatleta del Castellfollit i amb bicicleta inclosa. 

 MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA- VALLS
Aquest cap de setmana hem anat a Valls, uns a fer la mitja i altres la cursa de 10,5, i sobretot, a fer la calçotada posterior a les curses. Una mitja de les abans, amb poc més de 200 inscrits, que recordava les que feia fa 15 anys, un circuit durissim, amb constants pujades i baixades, i moltissima calor, i amb l'objectiu que m'acompanya ultimament, no patir més del compte, controlar el ritme i disfrutar, lo que ha soposat de pas, anar recuperant posicions els ultims kilómetres. Però per sobre de tot, una organització dedicada en alma al corredor, amb totes les facilitats per recollir els pitralls, bé al pavelló, o al mateix hotel associat a la cursa, a 300 metres de la sortida de la mateixa, tot un gust sortir deu minuts abans per dirigir-nos al arc. Aquesta ha sigut la meva mitja nº124, una bona xifra, i la propera, siguen un número rodó, quin millor lloc que a Girona el proper 6 de maig. En finalitzar la cursa, dutxada a l'hotel, i cap al restaurant Masia Bou, on s'ha fet una magnífica calçotada associada a la mitja. Calçots, botifarra amb mongetes, costelles, crema catalana... fenomenal, per recuperar les forces perdudes. El temps final ha sigut de 1h42', donat el circuit i la calor, i com he dit, les ganes de no patir massa, em donc per més que satisfet.
A tot això, una setmana més d'entrenament per Empuries, la 5a, i ja només en queden 5 més per la gran cita del 29 d'abril, amb l'objectiu força clar, voltar les 3h30' intentant no patir gaire.
 En Reixach i en Manel finalitzant la mitja, ben contents.
 L'Emili saludant a la afició als ultims 100 metres.
 En Nacho.
 En Xicu i la Cati finalitzant els 10,5kms de la cursa del Calçot
 A punt de finalitzar la mitja de la Calçotada
 Descansant tots sota l'ombra
 Tots ben tips...

domingo, 18 de marzo de 2012

PUJADA ALS ANGELS

Aquest diumenge al matí s'ha fet la que segurament és la cursa més antiga del calendari gironí, la tradicional Pujada als Angels organitzada per el Geieg, que arribava a la seva edició número 49, a una sola de cumplir el mig segle de vida. Una cursa particular, degut al seu traçat, amb sortida a Girona, i arribada adalt del Santuari dels Angels, en  un recorregut per camins, corriols, i algun petit tram de asfalt, amb 8,6kms.
I com la majoria de marxes i curses de tot arreu, ha experimentat un notable augment de participants els ultims tres anys, passant dels 200 que erem normalment, fa 3 anys, fins als 600 d'aquesta edició, limit que havia posat la organització. Aquest és un petit inconvenient degut al tipus de cursa de la que parlem, amb una mica més d'un kilómetre per Sant Daniel, abans de arribar al primer corriol propiament dit, estret, on només hi cap un corredor, el que sol provocar un col.lapse fent que en un moment donat, els atletes haguin de quedar aturats.
A partir d'aqui, camí amunt, amb una primera sorpresa, el camí marcat per un traçat per on no s'ha passat mai, en cap de les anteriors edicions, i pot ser una mica més llarg, no gaire, que el tradicional. Després de 4 kilómetres d'ascens, arribem al banc, on emprenem la baixada cap a la Casa de les Figues, on trovem l'avituallament, de nou, agafem el camí, que abandono al cap de 50 metres per seguir un tram per carretera, mentrés la majoria seguiexen per el camí, i és que els que portem unes quantes edicions a les cames, sabem que és molt més pràctic i ràpid fer el tram asfaltat. Quan el camí de terra torna a enllaçar amb la carretera, trovem una nova sorpresa, un petit camí a mà dereta, marcat per la organització, que mai abans s'ha fet servir. Després d'això, trovem la casa coneguda com la dels gossos, que tot i que molts anys s'ha fet servir, també alguns s'ha anulat, doncs torna a ser més ràpid i practic fer el tram d'asfalt, tot això soposa, que alguns dels corredors que porto davant, pasan a estar al meu costat quan acaben tots aquests trams, degut als diferents camins triats per ells i per mi. La següent tram de camí, aquest si, no te alternativa, és el que s'ha fet sempre, i l'enfilem tots junts, per tornar a trepitjar l'asfalt un kilómetre després, on de nou, apareix el dilema. Camí marcat cap a la muntanya, un camí que no s'havia fet mai, només fa dos anys, i on realment es perd molt de temps, de fet, alguns corredors que en portaven entre 100 i 150 metres d'avantatge, han aparegut força darreda meu al tornar a la carretera.
Poc abans de la Pujada del Matahomes.. i alguna dona, trovem el punt kilometric del 7, una dura pujadeta (ja ho diu el nom), seguit d'una baixadeta, per enfilar deseguida el ultim tram de terra que ens portarà a 400 metres de l'arribada, situada al primer escaló del santuari. Ja arribats, toca reposar les forces, amb un bon esmorçar, una cerveseta per hidratar, i la satisfacció d'haber complert un any més amb aquesta tradicional cursa.

 Repartiment pitralls als companys del club
 Uns caminants, i altres corrent, tots a punt per pujar.
 Lo dit... la cervesa per hidratar, al costat dels 2 Danis...
 NEWTON
Dissabte es va fer a Esports Parra un interesant clinic sobre el running i la trepitjada,a carrec d'en Roger de Newton, una nova marca de sabatilles de córrer, amb 5 anys de vida, que s'han introduit fa poc al pais. La principal característica d'aquesta marca, és el reforç d'amortiguació en la part mitja del peu, lloc natural de recolçament del peu, i no el taló, com quan ho fem amb moltes de les sabatilles que fem servir, degut a la seva estructura. Després de un trote amb alguns dels models, ens vam descalçar en una zona de gespa, per córrer només amb mitjons, i comprovar que realment no entrem amb el taló, sino amb la part mitja del peu. Va ser molt interesant, i sincerament, en van convencer aquestes sabatilles, que això si, necesiten una adaptació paulatina al variar la forma de córrer.



domingo, 11 de marzo de 2012

FENT VIATGE AMB ELS AMICS...

 Amb els companys i amics abans de la sortida de la mitja marató i els 5kms de Montornés.
Avui ha tocat anar a Montornés, on es feia la 19a edició de la mitja, i de forma paralela, els 5kms. lluny queda aqells primers anys en que vaig anar-hi, amb prop de 1.000 persones, i com ha passat amb moltes de les curses d'ara, s'ha massificat fins a ser més de 4.000 corredors a la sortida, però clar, aquesta és la mateixa de quan erem poquets, i llavors els primers kilométres es convertiexen en una cursa d'obstacles. En fí, això és una petita reflexió abans de començar amb l'escrit d'avui,i en el fons, ens ho busquem els mateixos corredors que ens apuntem a les curses i els hi donem el negoci.
Doncs si, a la vida sempre hem de fer viatge amb la gent que ens envolta, la familia, els amics, els coneguts, sigui a la vida personal, professional o la esportiva. I avui, a part del desplaçament compartit amb la gent estimada i els amics, ha tocat fer el viatge de la mitja marató amb amics. En Dani acompanyava al seu amic i jefe, en Joel, que debutava a la mitja. Acostumat a córrer per muntanya (en Joel), a en Dani no se li va ocorrer res més per l'aniversari de regalar-li la inscripció a Montornés (pren nota Joel, això no és un amic, je,je...), i hem sortit tots 3 junts a fer el camí, i donar-li recolçament en el debut. Els ultims kilométres han sigut de patiment, però com els viatges compartits son els millors, hem arribat tots tres a la linia d'arribada, junts, i contents per el debutant, que ha conseguit el seu objectiu. Al final, un temps de 1h45'06", i amb el convenciment per part d'en Joel que era la primera i ultima mitja de carretera, que lo seu és córrer per muntanyes.... tot i que la majoria hem passat per aquesta fase,  de primera i ultima, i hem tornat a repetir... temps al temps.
Aqui teniu unes quantes imatges, del que ha sigut aquesta matinal compartida amb la gent que m'envolta, i que ha acabat, com no podia ser d'una altre forma, fent una cervesa per repondre les forces.
 2 campiones, la Jackeline i la Cati, amb tota les ganes del mon de començar els 5kms
 L'Eva s'ha passat del bandol organitzatiu al esportiu, i com sempre, amb el seu somriure.
 Women Team!!!!!
 Amb en Llorenç, en Dani i en Dani... (hi ha 2 Danis)
 En Dani en plé esforç
 Ultim kilometre per en Joel, amb un gran somriure.
 Foto feta per en Dani, corrent al costat d'en Joel
 I després de l'esforç.. a carregar les caixes amb els obsequis.... pitjor que córrer la mitja.
El premi final... la cerveseta.

lunes, 5 de marzo de 2012

Retorn a la batalla- Mitja marató de Banyoles.

Felicitats germanet!!!
Primer de tot, abans de pasar al tema esportiu, felicitar al meu germà, que ahir diumenge, 4 de març, va celebrar el seus primers 50 anyets.... per molts anys. Espero que ho passessiu molt bé durant tota la celebració que vam fer.

I entrant en el tema esportiu, ahir va soposar el retorn a la batalla, després dels 2 mesos de lesió, i de portar 4 setmanes entrenant bé, sense les molesties (bé, toca dir que ara tinc alguna molestia en dos dits del peu, i una mica en la part davantera de la planta del peu, però que de moment no m'impedeixen córrer), va tocar fer un test de veritat, amb la celebració de la mitja marató del Plà de l'Estany, a Banyoles. La intenció inicial era fer 1h45', per anar agafant ritme de cares a la Marató d'Empuries del proper 29 d'abril, i si era posible, apretar una mica i acostar-me a 1h 40'... al final, vaig aconseguir aquest objectiu, amb un temps de 1h40'07". Anant a un ritme que em resultava relativament comode, fent la meva cursa, i oblidant la cursa dels altres, vaig anar fent, a uns ritmes força constants, lo que va representar que els ultims dos kilómetres pugues anar recuperant posicions i adelantar alguns corredors que previament m'havien passat al davant durant el recorregut. Al final, molt content per el resultat, i sobretot per les bones sensacions i per haber compartit el matí amb els amics, i també amb la meva filla, la Nadeia, que va córrer la vota a l'Estany que es feia de forma paralela a la mitja. Felicitar als organitzadors del Club Natació Banyoles per la seva feina i dedicació per tirar endavant, any darreda any, aquesta mitja.
Aqui us deixo unes imatges, d'abans de la cursa i durant el trajecte, i és que ja ho sabeu... son un runner enganxat a una càmara de fotos.... 

 Amb en Carlos, en Mikel, en Dani, en Xicu, en Johan, la Elena, en Tià i la Nadeia abans de la sortida.
 Al costat d'en Jordi, en Joan, en Toni i en Nacho.
 A la sortida, tenim en Carry, en Jacky, l'Eva i en Toni, i un trosset de l'Angel.
 En Jordi Arnau.
 La Montse Badosa
 Veus Pep... al final t'he tornat a agafar, je,je.... km 16,5
En Jordi Ruiz