miércoles, 27 de febrero de 2008

SETMANA DE MARATÓ

Doncs si, aquesta és setmana especial: toca Marató, i això sempre és una cosa especial, tot i que l'unic que realment s'altera de la setmana és l'entrenament, que es redueix de manera considerable (dilluns 1.300m. de natació, dimarts 50' corrent tranquil, avui dimecres i divendres descans, demà dijous 1.000m de natació i uns 50' de cursa a peu, i dissabte 20' molts suaus i estiraments), i les hores, que no acaben de pasar.

Finalment tot un exit a Barcelona, amb 9.100 inscrits, tot i que s'haurà de veure al final el numero d'arribats, que crec que és lo que realment marcarà la Marató (recordeu que a Madrid s'ha arribat a inflar els inscrits a 13.000, i sorpresa, només acabaven al voltant de 7.000).

Per un altra banda, desde el foro de Corredors.cat, i a traves del mestre Pucurull, s'ha creat una competició paralela, anomenada CAAIA ( correr amb amics i amigues), on s'han fet equips de 4 corredors, que sumaran una puntuació basada en un baremo segons l'edat, el sexe i la marca aconseguida, i és crearà una classificació per equips i una d'individual entre tots els correcats que ens hem apuntat. Estic integrat en l'equip VENIM DEL NORD, logicament perque venim de la provincia de Girona, i estem més al nord que els altres, tot i que només erems 3 i hem afegit a un noi del priorat, l'haurem de transformar en gironí.

Els components soms: en GALTIG (d'Olot), en DANIGIR (de Girona), en PRIORATRUNNER (del Priorat) i el nen, l'IRONXEVI226, com veieu, son els nicks que tenim al foro.

La primera intenció per diumenge, és sortir amb la Mertitxell Portillo de Mataró, amb qui vaig compartir marató a Barcelona fa uns anys, i que vol mirar de fer sub 3h10', seria sortir a 4'20"/4'25" el km. , tot i que hi ha qui m'esta tentant d'anar més ràpid. A vegades penso de sortir amb el grup de les sub 3h., i aguantar el que es pugui, i quan no es pugui més, afluixar. Diumenge al moment de sortir decidiré la tàctica.

Dir finalment que aquesta sera la nº46, i que ja faltarà una mica menys per arribar a la 50. Us penjo una foto de l'arribada de la meva 2ª Marató, disputada a Barcelona l'any 1989 (de la 1ª a Figueres, cap foto, siccc....) amb arribada al Parc de la Espanya Industrial (crec que és diu així) al costat de Sants, amb la samarreta del antic Agrupació Fondistes Girona, predecesor del Atletisme Girona


"Si quieres correr, haz una milla. Pero si quieres experimentar otra vida, haz un maratón" Emil Zapoteck

domingo, 24 de febrero de 2008

Bonmatí: esparant la Marató de BCN






Amb en Dani i la gent del avituallament, a mitja cursa. Gracies per l'aigua i la taronja



Aquest matí ens hem desplaçat a Bonmatí, a disputar la marxa popular, amb 3 posibles circuits: 10, 15 i 22 kms. I com a la mitjana i a la llarga hi ha uns subidons...que deu ni do, i tinguen en conte que la setmanaque bé hi ha la marató de Barcelona, m'he decidit per la curta, en la que també hi ha un subidon... que t'hi cag.....

Amb la Montse i l'Esteve d'Olot


Total, sortida amb en Dani, amb la camara de fotos/video, i ens ho hem passat de conya, parant a fer fotos amb gent del club, i amb alguna corredora/caminadora que trobavem per el camí. I al final, una dutxa calenteta i un bo esmorçar amb pa amb tomaquet, butifarra i cansalada. I com les fotos valen més que 1.ooo paraules... aqui en van unes cuantes
Amb en Pepe Guerrero, la seva dona i la dona de l'Antonio Martin, la Ginesa

I per finalitzar, pa, cansalada, butifarra, el porro de vi i les olives

miércoles, 20 de febrero de 2008

Com preparar un IM....i sobreviure

Primer us donaré la resposta que va donar el gran Mark Allen, 6 cops guanyador a Hawaii i 10 a Nica (on va participar només aquests 10 cops), fa molts anys, en una entrevista on li preguntaven els requisits per correr un Ironman amb l'unica pretensió d'acabar: va contestar que si ets capaç de nadar 1h, anar en bici 4 hores i correr 1h, tot aixó per separat, no cal fer-ho seguir, ets capaç d'acabar un IM, sempre i quan sapiguis anar al teu ritme, menjar i beure lo suficient. Com veieu, en aquests temps actuals, en que molta gent segueix plans d'entrenament, ja sigui a traves d'internet, revistes, entrenadors, a base d'hores i maxacar, tot es redueix a una cosa una mica més sencilla. Logicament, sempre que no tinguis la aspiració de buscar alguna marca concreta, i només vulguis gaudir i acabar el IM.


I ara us donc una mica les pautes que he seguit quan he preparat algun IM. Natació: els mesos anterios, 2 cops per setmana, 2.000 metres, i l'ultim més, per agafar la confiança de cara a la prova, 2 entrenaments de 3.000/3.500 metres, i prou. De fet, segons el meu punt de vista, no cal fer molt més esforç al aigua, on pots anar a guanyar 5', i és millor centrar aquest sobre esforç a la bici, on pots guanyar facilment mitja hora. Ciclisme: per lo general, feia 2 sortides a la setmana de 1h15'-1h30' (solia pujar als Angels), i un cop a la setmana, i devegades només cada 2 setmanes, una sortida de 4h/4h30', seguides algun cop de 20'/30' a peu. És més, us puc dir que els ultims que havia preparat, aquestes sortides no les feia ni per carretera, agafava la BTT, la tranquilitat del carril bici de Sant Feliu, i vinga, anar i tornar a la platja, sense baralar-me amb els cotxes. Cursa a peu: aqui, com ja entrava en el meu terreny, és on més disfrutava, 3-4 sortides a la setmana, de 1h, alternant alguna setmana amb una tiradeta més llarga per agafar fons, i el diumenge, a correr alguna cursa o marxa.

Les mitjes setmanals, podien rondar els 4.000 metres de natació, entre 150-200 kms de bici, segons la setmana, i uns 40-50kms de cursa a peu, lo que donava setmanes d'unes 10-11hores. Aixó si, els que volgueu conseguir certes marques, o apretar les dents... doncs ja sabeu, a patir una mica més cada setmana.

Aqui teniu els 2 grans mites de Hawaii, Dave Scott "The Man" i en Mark Allen "The Zen Master", l'any de la 1ª victoria d'en Mark, després d'anar prop de 40 kms junts a la marató i acabar en poc més de 2h40'
I ara un parell de noticies curioses d'aquesta setmana, relacionades amb l'esport:

-Waterpolo: el judador del Barceloneta, Ivan Perez, va ser mossegat al nas per l'italià Fabrizio Buonocoure, del Napols, durant un partit de torneig europeu.....resulta que fa uns anys, l'Ivan li havia propiciat un cop de puny durant un partit....

-Barcelona World Race: els guanyadors van rebre com a premi, d'un dels patrocinadors, la casa Damm, 50 caixes de cervesa...algu vol fer equip per la propera regata?

domingo, 17 de febrero de 2008

DUATLÓ DE BARCELONA

Bones, avui he iniciat la que és la meva 20 temporada com a practicant del multiesport, ja sigui com a triatleta o com a duatleta. Després d'haver competit en marxes, mitges, curses o maratons durant les ultimes 14 setmanes, avui tocava una mica de canvi de xip, avans d'encarar les properes maratons, amb la duatló sprint de Barcelona, amb 5kms de cursa a peu, 21 de ciclisme i 2,5kms de cursa a peu fer finalitzar, i a diferencia d'una marxa popular, o inclus d'una cursa, aqui és competició pura i dura, no val sortir a conservar, cada metre que puguis guanyar desde la 1ª cursa, és un metre que t'han de remontar desde darrera, i cada metre que perds, l'has de mirar de remontar tu mateix, durant la cursa en bici o la 2ª a peu, i si surts una mica encantat... ja vas l'ultim. Amb els boxes a la pista d'atletisme, al costat del pabelló de la Mar Bella, la primera cursa cosntava de dues voltes, per enllaçar a continuació 5 voltes - si 5-, d'una mica més de 4 kms cada una per la zona del litoral barceloní, per finalitzar amb una volta a peu.

Al finalitzar la prova, un bon avituallament amb croissants de xocolata, donuts, xocolata desfeta, cocacola i altres, i satisfet de la prova i del seu desenvolupament. Records per la Txell i en Mikel, als cuals hem trovat també a la Duatló, ens veiem d'aqui 2 setmanes a la Marató.


I parlant de maratons, mencionar la gran marca que ha conseguit avui, que dic marca, millor dir Super Marcon, el KENIATA BLANC del Atletisme Girona, en Juan Valsera, que ha corregut a Valencia en 2h41', felicitats, i´també per en Quim Cots, que ha conseguit baixar de les 3 hores, benvingut al club de les 2 i pico (total, com en Hebre, Fiz, Baldini....també son del club de les 2 i pico...).
I a la tarda, ha tocat agafar la BTT i anar a fer una medició previa del circuit per la Mitja de Girona d'aquest any, després d'haver fet lo mateix el dijous amb el circuit de la Cursa d'Esports Parra. Aquest any tenim el inconvenient de que aquest mes comencen les obres de la Rutlla, desde el pont del Areny (principi C/ Rurlla) fins a Emilio Grahit, amb lo que s'han de retocar tots els circuits. Aquesta propera setmana o l'altra farem una medició amb la roda, i llavors es trucarà a la Fede, perque vinguin a mesurar de manera oficial el circuit. Esperem que no pasi com l'any passat, que faltava un bon tros per completar la mitja.

Amb els companys del Tri. Girona C. B. a la zona de boxes

miércoles, 13 de febrero de 2008

BOGERIA PER LES CURSES I ALTRES



Dies enreda sortia a un diari un article sobre l'actual boom de les curses populars, amb un gran increment de participants a la majoria d'elles, aqui teniu varis exemples sobre aquest tema:


-El dia de la Mar i Murtra (13 de gener), apart hi havia la Mitja de Sitges i la cursa de Sant Antoni, doncs bé, totes havien arribat al limit de participació ( més de 2000 a Sitges, prop de 1000 a Blanes i una bona colla també a la de Sant Antoni

-Tema Ironmans, un cop finalitzades les proves, al dia següent s'obre el periode d'inscripció per la prova de l'any següent (o sigui, que falten 365 dies, més o menys), i aquest periode s'acava en poques hores davant la gran demanda que hi ha, i no és una prova facil. A dia d'avui, crec que a Europa, l'unic que encara no està ple és el de Anglaterra, fins i tot a Lanzarote han tencat per primer cop a la seva historia.

-Maratons internacionals: si vos correr a Paris, Roma, Estocolm, Berlin i moltes altres, o t'apuntes 6 mesos avans o ja no troves dorsal. Per el gener del any que bé, a World Disney, en menys d'un mes s'han agotat els 4.000 dorsals que hi havia per la Challenge (inscripció conjunta a la Mitja i a la Marató, ¡¡jo en tinc!!), mentrés que al total de la mitja ja estan al 75% de capacitat.

-I en curses més properes, per casa nostra, tenim els exemples de Mataró (van tancar 2 setmanes avans), properament la mitja de Montornes (van obrir el passat dia 4, i és probable que en ocs dies ja estigui completa), i altres con Granollers, Canovelles, que també tancant inscripcions.

Total, que hi ha una autentica bogeria per el mon de les curses, i esperem que això vagui en aument, sempre que no comporti una davallada dels aspectes organitzatius d'aquestes (algunes acabaran aceptant més gent de la que podem remenar, per motius d'espai o per altres motius, i podràn esdevenir una mica caotiques).

Anant a un altre tema, ahir vaig veure a la tele el nou banyador amb el que en MICHAEL PHELPS competirà als Jocs Olimpics de Pekin, on vol superar al mitic MARK SPITZ a les olimpiades de Munich'72, on va conseguir 7 ors i set records del mon. Un banyador creat per Speedo i la Nasa, amb el cual fins i tot nosaltres fariem records, es desplacen millor, repeleixen un 5% més d'aigua.... total com el de Mark Spitz, el que haurien de fer es nadar amb un banyador com els de Tarzan. enel triatlóvpasa algo semblant, l'any passat hi havia al IM de Hawaii més de 500 triatletes que van nadar amb un mono d'ultima generació, ara no recordo la marca, que ajuda de manera ostensible a millorar les marques, però que un cop se surt del aigua, s'ha de treure perque oprimeix de cares a la bici o al correr. Crec que una de dos, o es nada amb banyador o un mono que serveixi per tot (el que als vells temps coneixiem com un tritraje, i actualment com un mono o bodi), o si volen una ajuda extra amb un traje super deslliçant....que els obliguin a no treure'l per la bici i la cursa a peu...

I per finalitzar una mica d'Asterix als Jocs Olimpics. Simpàtica la pelicula, amb l'aparició d'en Michael Schumacher conduint una cuadriga, i la llegenda final al marcador "forever the best" (el millor per sempre), el descubriment del futbol i del basket (amb els cameos de Zidane i Toni Parker), la menció d'en Doctormabús (Santiago Segura) donant el nom de EPO al brevatge que prepara per en Brutus (si no recordo malament, li diu algo aixi com Especial Per Olimpiades), la corruptibilitat dels jutges. Fantàstica la protagonista, la guapisima Vanessa Hessler en en paper de princesa Irina, i molt bé el paper del mitic Alain Delon en el paper de J. Cesar.
La princesa Irina

I per avui, això és to, la setmana que bé, mes....
Alfa, Beta i Omega, els jutges corruptes
AVE JO (com diria el Cesar)

domingo, 10 de febrero de 2008

Nestlé i Calçots



El "Dream Team" avans de la sortida de la marxa de la Nestlé


Bones, aquest cap de setmana ha tocat la marxa de la Nestlé, que arribava a la seva edició nº 30, casi res. Matinal força fresca, i per anar entrant en calor, el cafe que ens ofereixen avans de sortir, i qui ho desitgi, te l'ampolla de conyar i la de anis, per fer el cigaló. Quan hem arribat, hora i quart avans de la sortida, ja molts caminants enfilaven cap al recorregut. I per seguir la tradició dels ultims anys, que a l'hora de la sortida (9h30', una mica tard per una marxa) ja només quedavem 4 gats, a 1/4 de 10, tot el grup que erem per allà, que per cert ja era petit, doncs la majoria ja havien tocat el dos, hem decidit fer la sortida. Segons en Salvador Riera, que estava escalfant per la zona avans de la sortida, quan s'ha donat conte, a 2/4 de 10, estava sol.



La marxa ha trancorregut placidament, amb un grup força ampli, anar avançant gent que havia sortit avans, ja fos caminant o corrent, fins al punt de separació de la curta (uns 12 kms) i la llarga (uns 15, amb una forta pujada en direcció a Sant Grau, amb la seva corresponent baixada), i allà ens hem separat, els que han anat cap a la llarga, i els que ens hem decidit per la curta (no estàs els turmells per pujades i baixades dolentes). així hem fet la tornada un grup de 7/8 corredors, fins a la fàbrica de la Nestlé, on ens hem recuperat del esforç amb un bon pà amb botifarra i cansalada, acompanyat de cocacola i vi.






I després d'arribar a casa, una bona dutxa, i cap a casa de la Pilar i en David, a fer un bon menjar, avui tocava calçotada. Total, tornar-me a atipar, amb calçots, més butifarra i pinxos, regat de la cerveseta i el vermut mentrés feia els calçots, i de vi i cava per el dinar i els postres.



I com els temes extres també tiran, aquest dimecres us explicaré cuatre detallets de la peli Asterix als jocs olimpics, d'aquells que agradan més allà de la sinopsis de la peli en si.






A10

miércoles, 6 de febrero de 2008

HISTORIA i NBA

Dels 2 temes que us parlo avui, un està relacionat amb els corredors de manera molt especial, i l'altra una mica amb els meus inicis de corredor. Anem per parts:

HISTORIA: aquest matí he fet un examen de Historia Universal (de 1r curs d'historia a la UNED), que abarcava desde el 3r mileni A.C. fins a Grecia després de les Guerres Mediques, i en aquest ultim apartat trovem una batalla, que per una part posiblement va cambiar el destí de la historia, i per altra té un gran significat per nosaltres, la batalla a la llanura de Maratón, ciutat ubicada a l'orbita d'Atenes. Per un costat, va significar la lluita del home que busca la llibertat (representat per el poble grec i la ciutat d'Atenes) i per altra els anims de crear un imperi per part dels perses, sota el poder del rei Dario I. La batalla va tenir lloc al 490 A.C., amb els grecs comandats per Milciades i els perses per Mardonio. Tot i la superioritat numérica dels perses, els grecs van conseguir que es replegessin, i un cop derrotats els perses, apareix la llegenda de Filípides, el nostre antecesor en el mon del correr, que va anar corrent fins a Atenes, on va morir després de comunicar la victoria grega. D'aquesta manera, la llibertat del home va començar a trionfar sobre el imperialisme, i va neixer també la llegenda de la Marató. Desde aqui un reconeixent als que van lluitar en aquella batalla, i a Filípides per la seva proesa i per obrir-nos el camí als futurs maratonians.


NBA: A final de la decada dels 80, vam començar a viure el boom de la NBA al nostre estat. Recordo les finals tipiques d'aquella época, els L.A. LAKERS contra els BOSTON CELTICS, primer, i els LAKERS contra els Bad Boys dels DETROIT PISTONS després, i com deseguida em vaig decantar per els Lakers. Eran els temps de MAGIC JONHSON (per mi, personalment, el millor jugador de la historia, per sobre de AIR JORDAN), ABDUL JABBAR, JAMES WORTHY, A.C. GREEN, BYRON SCOTT, per part dels Lakers, contra els Celtics de Larry Bird (segurament el millor jagador blanc de la historia de la NBA, un jugador amb un canell super fi) i els Detroit de Isiah Thomas. I ara, un fotiment d'anys després, tenim a un jugador català, en PAU GASOL, jugant al que segurament, junt als Celtics, sigui el millor equip de la historia, i a punt, qui sab, per entrar algun dia a la historia com el primer jugador català a aconseguir l'anell de campió de la NBA, en un camí cap a la millor lliga que al seu moment va començar el malograt jugador madrileny, FERNANDO MARTIN, quan va fitxar per els Portland Trail Blazers als anys 90.

I quina és la relació de tot això amb el correr? doncs que els primers anys que vaig correr, en moltes curses ho vaig fer amb una samarreta de tires dels Lakers, comprada a Platja d'Aro, amb el nº33 del mitic Abdul Jabbar, l'home del "ganxo del cel", un dels jugadors més mitics de la NBA, que va arribar a compartir pelicula amb en Bruce Lee, sino recordo malament, a "jugant amb la mort".

Per cert, bon debut d'en Pau, al costat d'un altra mite, en Kobe Bryant, amb 24 punts, 12 rebots i 4 assistencies i victoria dels Lakers a domicili

En Pau i en Kobe durant la victoria dels Lakers

domingo, 3 de febrero de 2008

LA MITJA: Cap de setmana intens


Uns quants atletes del club, avans de la mitja, adalt del podi

Ja tenim al sac una nova edició de La Mitja. Ahir dissabte al matí, a les 8h, cotxe i cap a Granollers amb en Xicu, la Carme i en Llorenç a recollir els dorsals del club, un total de 99 inscrits teniem aquest any. I com aquests ultims anys, imposible conseguir que els tinguin separats, només una llista amb els noms i números de dorsal, i sense cap ordre. Encara sort que ja els teniem d'internet, per el nostre conte, i amb la numeració més o menys seguida. Donant dorsals ens trovem, com no, a l'Eva (la teva cara em sonaaaaa).

Aquesta en honor de l'Eva, per la seva tasca a les diferents curses
Un cop arreplegats els dorsals, cap a buscar els regals, total, 99 samarretes, 99 bosses per les espardenyes i 99 bosses d'esport (sort que ens les van donar amb caixes i plegades, les bosses groses). Vaig anar a buscar el cotxe, i ja em veus per mig de la illa peatonal, fins la recollida de regals, a carregar el cotxe. Crec que si algú arriba a estosegar durant el viatge de tornada, el cotxe reventa. De 4 de la tarda a 6, entrega de dorsals i regals al centre civic de Sant Narcis.


I aquest matí, a les 8h, cap a Granollers a correr. El dia ha sigut bo, ja que la fresca ha dominat tota la matinal. Avans de sortir, primer foto d'un grup d'atletes del club, adalt del podi, i a les 10h. foto de gent del blog, també adalt del podi. Entre els coneguts, ademes de l'Eva, en Robert i en Joan Marc. A les 10h30' s'ha donat la sortida, i els primers kms de pujada, anar tantejant l'estat fins al km 8-9, que cosa que no m'havia pasat mai corrent, m'ha entrat gana, i després d'afluixar durant el pas per la Garriga, tornada cap a Granollers a ritme (de fet he anat més ràpid la tornada que l'anada, de menys a més). Al final un bon temps, 1h24'54", en el lloc 457, i afinant per les properes maratons, la primera BCN, per anar a fer al voltant de 3h15', sense forçar gaire la maquina.


Felicitats per en Jordi Puig, 1h13'54, i per el keniata blanc, en Juan Valsera, amb 1h14'22". Per cert, records per en Dani Junca, que engripat no ha pogut venir a correr, que et recuperis aviat i ens poguem veure la setmana que bé a la Nestlé.