domingo, 25 de octubre de 2020

VIRTUAL NEW YORK CITY MARATHON 2020

 


Aquesta era la setmana per “viatjar” al destí on la majoria de maratonians volen córrer... New York, la denominada Meca de les maratons. Ja sabeu que mai m’ha cridat excessivament l’atenció aquesta prova, tot i que si que diré que un dia m’agradaria fer-la. Però no em treu la son aquest fet.

Doncs al final New York ha vingut a Girona de mans d’aquest nou món de les curses virtuals i organitzada directament per el  New York Runners Road Club per substituir la prova real, que lògicament no s’ha pogut portar a terme.

De fet la setmana ja “arrancava” a la ciutat del gratacels amb la cursa virtual de 5 milles (8,1km) Poland Spring. Aprofitava el dilluns, que havia de deixar el cotxe al taller, per tornar corrent fins a casa i completar la distància, amb un bon temps de 40’, el que suposava anar a un bon ritme per tal com esta tot.

El dimecres era el dia escollit per córrer la Marató de New York. La previsió meteorològica ja indicava que per la època de l’any en que estem faria una mica de calor... 16 graus a les 6h del matí quan començava a córrer. Des de la organització ens havien enviat un aplicació que també servia per mesurar la distància, i que en temps real ens indicava en quin punt de la marató real neoyorquina estàvem.

A més a més hi havia el tret de pistola d’inici de la prova, i en punts concrets un speaker ens animava des de la aplicació i de fons hi havia el públic per donar-nos ànims. Realment un detall molt d’agrair quan córrer 42,2km sol. Només entre els km30 i 40 vaig anar acompanyat d’una de les Girunneres, la Roser Vidal, que va venir a córrer una estona i a fer-me la foto de l’últim metre.

Volta al Pont Major i una bona colla de km inicials per la zona del Parc de Domeny, la Nestlé i el Tir per allargar el primer pas per la bústia de casa a buscar més aigua. Després una nova volta amb la Roser cap a la zona del Tir, per finalitzar, com si fos Central Park, en la Devesa de Girona.

Com tenia la foto de la medalla que ens enviaran, ja la tenia impresa amb cinta i tot per penjar del coll, i així tenir la foto final. Aquest cop me la feia la Lídia al carrer Santa Clara davant la botiga. Amb ganes de que arribi en poques setmanes per tenir el record d’aquesta edició virtual. Qui sap si en el futur un dia la podré córrer realment a New York, tot i que primer s’haurà d’arreglar tota la situació actual amb la pandèmia.

I per finalitzar la setmana de curses, 3 dies després, el dissabte, corria els 5km de Moscu... a l’altra punta del planeta. Amb un temps de 24’50” després de l’esforç de la marató, forçant una mica la màquina per treure una mica la pols a les cames.

Seguim sumant, i ja van 119 maratons.. per cert, aquesta en 4h15’50”



















sábado, 10 de octubre de 2020

IRONMANVR KONA WORLD CHAMPIONCHIP

 

Somnis que quan menys t’ho esperes es compleixen... encara que sigui des de la distància adaptats als temps actuals que ens toca viure amb la pandèmia. A la meva de triatleta de llarga distància, quan vaig fer els meus 6 triatlons Ironman, sempre vaig assumir que no aniria mai a Hawaii a disputar el Campionat del Món, la prova més mítica del circuit i on va veixer aquest esport.

El sistema de classificació, amb els famosos Slots distribuïts a cada prova de la franquícia, feia inviable amb el meu nivell quedar entre els primers de la meva categoria per poder aconseguir la inscripció. Però de nou en aquests temps que ens toca viure amb la pandèmia del Covid-19, en que ha proliferat proves virtuals per tot arreu, algunes de plataformes creades i d’altres organitzades pels mateixos organitzadors, ha arribat la oportunitat de realitzar aquest somni.

Des del Ironman Virtual Club s’han anat organitzant al llarg de les setmanes diferents proves, fins a culminar en 5 caps de setmana previs a la realització del Campionat del Món Virtual. Reconec que m’he afegit en aquest últim tram realitzant aquestes 5 últimes proves preparatòries, on s’havien de fer diferents distàncies nadant (podien ser substituïdes per cursa a peu degut a la situació actual si no disposaves de lloc on nadar), en bicicleta i corrent.

El funcionament era senzill, amb el dispositiu de GPS, el Garmin en el meu cas, sincronitzat a la plataforma, feies els recorreguts proposats i automàticament pujaven els resultats.

La setmana de 5 d’octubre ha arribat el plat fort, el primer Ironman Virtual que es celebra, coincidint amb les dades en que s’havia de celebrar a Hawaii. 3 opcions, inscriure’t per fer-lo en un dia (17 hores, com la prova real), en 3 dies, o bé en una setmana, que és la opció que vaig triar.

El plantejament era nadar els 3.800metres dilluns al matí, d’aquesta forma ja no hi havia de pensar més en tirar-me a l’aigua. Com en els vells temps, amb nervis, realitzava a l’estany el recorregut, 3.900m per assegurar la distància, doncs oficialment eren 2.4 milles, una mica dels 3.800m.

A partir d’aquí, anar fent sessions al mati i/o al migdia o al vespre, corrent o en bici. 3 sessions de córrer compartides amb les Girunneres, i una de bici amb la Lídia (amb un total de 72km després de fer-ne primer 30 en solitari), i l’última de córrer també al seu costat, quadrant un dijous de bojos per deixar els últims 6km per divendres al matí, corrent vora l’Estany. No era el Pacífic, però poder finalitzar amb aigua al costat ho feia més real.

Per aquesta última sortida, vestimenta hawaiiana per la foto final, amb la medalla impresa en espera de que arribi la real, ja demanada. En total han estat 14 hores, lluny del millor temps fet en un Ironman, però amb la satisfacció d’haver compartit km amb la gent que m’envolta, cosa que no podria fer en una prova real.

Ja puc dir que he fet el Ironman de Hawaii en una edició que sempre serà recordada, esperant que l’any que ve, la situació estigui més normalitzada i es pugui realitzar de veritat. 










jueves, 1 de octubre de 2020

HAWAII 5KM i BERLIN 5KM

Segueix la volta virtual per món corrent curses.. aquest cop va tocar en un destí amb el que semprre he somiat... Hawaii!!! per córrer allà virtualment 5km. En aquesta ocasió vaig aprofitar l'entrenament amb la Lídia d'una mica més de 5km per realitzar la prova. Ja que hi erem, i amb la imaginació, millor compartir la experiència en aquestes maravelloses illes, a les que algun dia, quan tota la sitaució actual sigui part del passat, m'agradaria poder visitar de veritat.. de Moment la setmana del 5 a l'11 d'octubre la tornaré a visitar virtualment, si tot va bé, per disputar la prova reina a la que tot triatleta, sobretot els que en algun moment de la nostra vida hem fet llarges distàncies, li agradaria poder disputar un dia... el Ironman de Kona, això si, en format virtual també. Però això ja queda per una propera crónica.

La darrera setmana de setembre tocava córrer també els 5km virtuals de Berlín. En aquesta ocasió els vaig córrer sol intentant posar una mica de ritme. I tot i que amb la situació actual la xispa de la velocitat és el que potser més s'ha perdut, al final aconseguia baixar una mica dels 25', corrent per sota els 5'/km que era la intenció inicial!!

Seguim sumant km en curses virtuals..