jueves, 30 de julio de 2020

10km SAN FRANCISCO


I seguim amb aquest viatge virtual pel món corrent curses en diferents indrets del planeta.. sense anar més enllà del nostre territori. De moment és el que tenim per una bona temporada, però segueix sent una bona manera de treure la "pols" a les cames i les sabatilles de tant en tant... 
Aquest cop ha tocat "viatjar" a la localitat americana de San Francisco per córrer 10km. Aprofitant l'entreno del dimarts al matí per donar una mica de ritme a les cames, i anant de menys a més, amb uns primers 5km per sobre dels 27' i els segons en 25' i amb la satisfacció d'haver acabat bé i amb ganes de més.
Per aquest cap de setmana, i sense por a la afectació pel Jet Lag, tocà córrer els 10km de Tokio. A finals de mes hi haurà els 10km d'Atenes abans de començar el primer cap de setembre amb la Stockholm Virtual Marathon organitzada directament per la organització de la prova. I més enllà, a l'horitzó enmig d'altres proves.. la New York Virtual Marathon organitzada també directament pel NYRR. Una marató que tot i les més de 100 que porto disputades no he fet mai en la realitat, que com molts sabeu tampoc m'ha cridat especialment l'atenció, però que en aquesta versió virtual, i des de casa nostra, si que realitzaré... 
Bona setmana a totes i tots!!!

jueves, 9 de julio de 2020

SECRETS OF ROME MARATHON VIRTUAL 116



Un cop més seguim amb una marató en la nova realitat que ara per ara estem vivint. Les grans manifestacions esportives de moment sembla que van per temps, i sobretot les grans maratons on la participació és elevada (i probablement també les més petites trigaran..). Sort que si tens ganes de córrer, i gaudeixes al fer-ho, pots seguir corrent tot tipus de proves, i com ja sabeu que les que m’encanten son les maratons, aquest dilluns dia 6 de juliol ha tocat córrer la Secrets of Rome Marathon... des  de Girona lògicament, però amb una mica d’imaginació recorrent algun dels punts emblemàtics de la capital italiana.
A diferència de l’anterior fa 3 setmanes, en que vaig començar a córrer cap a les 6h del matí, aquest cop m’hi he posat una hora abans, concretament a les 5h. La calor ja es fa notar, i d’aquesta forma m’assegurava acabar més aviat, abans de que el termòmetre s’enfilés molt, i la primera hora seria més fresqueta.
Amb una ampolla d’aigua de mig litre, i dos botellins d’isostar a la ronyonera, corria primer prop de 25km (amb parada també en alguna font) abans de passar per casa i agafar un gel i una altra ampolla d’aigua de la bústia, on aprofitava per veure de pas una mica de cocacola. A mida que sumava kilòmetres veia que les sensacions eren bones, a un ritme tranquil sense forçar, podria acabar sense haver de parar a caminar com feia 3 setmanes, on en un parell d’ocasions vaig fer-ho una petita estona.
Els últims 11km tenia de nou la companyia d’una Girunnera, la Laura, que m’ajudaria després de 3hores corrent sol a poder tenir amb qui parlar. Una nova parada ràpida a la bústia de casa per agafar una nova ampolla d’aigua, i per veure una mica més cocacola, per encarar ja els últims kilòmetres d’aquesta marató.
Arribaven per completar-los fins la fàbrica de la Nestlé, i de retorn acabava de sumar per arrodonir la marató dins la Devesa. Aquest cop la meta virtual la situava a la Església de Sant Felix, finalitzant amb els esglaons que porten a la seva entrada. Una forma simbòlica de retre homenatge als monuments de la ciutat de Roma.
El temps final de 4h11’21” em deixava content, sobretot per finalitzar amb millors condicions que feia tres setmanes a la de Virtual de Kuala Lumpur. Tercera marató d’aquests nous temps que ens toca viure (la confinada més les 2 realitzades a l’aire lliure) i la 116 en total.. Seguim sumant i a esperar la propera, probablement la de Tokio Virtual el primer cap de setmana d’agost.

Salut i km a tothom, i a seguir gaudint d’allò que ens agrada... córrer!!!!








martes, 16 de junio de 2020

KUALA LUMPUR VIRTUAL MARATHON.. I MÉS!!!



Nova setmana activa de curses virtuals. De fet han estat uns dies frenètics finalitzats el diumenge amb el plat fort.. la Kuala Lumpur Marathon virtual, que suposava la número 115. Pel mig la Transfronteriza Virtual, una prova que surt des de Portugal per finalitzar a Zamora. La virtual es tractava de fer els 34km dels que consta en 6 dies, en un format igual al de la Zegama virtual, pujant després de cada entrenament els km i temps a la plataforma.
El divendres, tocava fer els 5km de la Rock&Roll VR8... aquests a ritme ràpid per agafar xispa a les cames (d'acord que a 3 dies d'una marató potser no és el millor... però en tenia ganes). Al final 22'30" per finalitzar en la posició 157 de 4.484 finishers...
El dissabte tocaven els 10km de Río de Janeiro, dins les 26virtual series... primers 4km sol, i la resta amb la millor companyia possible, sense importar el temps final.
I dilluns el plat fort... la Marató de Kuala Lunpur. Com en una marató normal, els mateixos hàbits.. aixecar-te, esmorzar i cap a córrer sense pressió. A les 5:45 començava la marató, amb les primeres llums del dia, sense cap recorregut predeterminat, però amb la certesa de que de tant en tant havia de passar per casa per agafar l'avituallament de la bústia. Primer km cap al Pont Major, Sarrià, zona de la Devesa i centre de Girona, amb una  ampolla d'aigua a sobre. A 1/4 de 8 m'esperava una Girunnera davant de casa, la Judith Busquets, per acompanyar-me una estona. Amb ella anavem fins la Font del Ferro, a la Vall de Sant Daniel.
De tornada ella pujava cap a casa seva a Momtjuic, i seguia el meu camí cap a la zona del Parc  de Domeny, arribant fins la Nestlé. D'aquí retornava de nou cap a la Devesa i passava per casa a agafar de nou aigua, un plàtan i un gel.
Per fer temps mentre esperava a una altra Girunnera que m'acompnayaria els últims km, la Laura Algueró, feia la volta per Pedret, el Pont de l'Aurora i l'hospital Trueta, tornant a casa a per més avituallament. A partir d'aquí unes voltes curtes per la zona dels Jutjats, esperant a que arribes la Laura que ja era de camí.
Amb ella anavem de nou cap a la zona del Parc de Domeny, les cames començaven a pesar, i la humitat existent des del primer moment  també afectava ja el rendiment. Tot i no haver parat de beure, la sudoració havia estat abundant i el cos ho notava. En un parell de moments caminavem una mica, però sempre avançant cap a la meta virtual, que ja feia dies tenia clar on seria.... adalt dels 90 esglaons de la Catedral de Girona.
Últim tram per la Devesa controlant per arribar amb el kilometratge necessari al peu dels esglaons. Però abans encara tindria una bona puada d'energia final.. doncs veiem passar a la Lídia amb el cotxe en direcció al parking per anar a obrir la botiga. Així que anàvem cap a la Plaça per saludar-la, fer una foto.. i dirigir-nos cap a meta.
Pujada a Sant Fèlix... i als 90 esglaons, ja caminant per gaudir del moment, i finalitzar aquesta primera marató virtual. Després de 113 maratons normals, la confinada dins el pis durant el confinament, i aquesta nova experiència, la suma total puja a les 115.
Content, un cop més, del meu particular homenatge a Filípides... Només queda donar les gràcies a la gent que em va recolçar durant tota la estona, les Girus que em van acompanyar una estona, les que des del whats em van enviar missatges d'ànims, a la Lídia i el grup de Banyoles, a en Xevi Estartús que em va trucar..
El temps final, net,4h20'16".. amb les parades a recollir avitaullament, 4h25'.. propera parada maratoniana, potser el 5 de juliol a Gold Coast, i segures el 2 d'agost a Tokio i el 30 d'agost a l'origen de la Marató.. Atenes!! que no pari la festa virtual!!!



















lunes, 8 de junio de 2020

ROCK & ROLL VR7

 Doncs seguim, i encara en tenim per temps, amb les curses virtuals... aquest cop després de descubrir que des de les Rock & Roll series (al 2018 vaig córrer una de les seves proves a Liverpool) cada cap de setmana s'organitzen proves virtuals, aquest cop tocava la VR7 i em vaig apuntar a la de 8km del cap de setmana del 12 al 14 de juny. 
Hi havia la possibilitat de fer la prova de 8km, la de 15km, o tal com succeeix quan hi havia les proves al carrer, totes 2 participant al Remix. Amb un format igual al de les curses reals, tens la possibilitat de comprar la medalla de la prova en que participes, i en cas de fer-ho en totes, també la que acredita que has completat el cap de setmana de curses. Tens la possibilitat de córrer des del mateix divendres a les 8 del vespre per entrar en la classificació, que automàticament reflecteix el teu resultat connectat a alguna de les plataformes de GPS existents.
El dissabte vaig córrer es 8km amb la idea de fer-los tots per sota de 5'/km, finalitzant en un temps de 39'02, el que al final ha suposat ocupar la posició 165 de 3.904 corredors i la 21 de 521 en el meu grup d'edat. Una bona forma de treure una mica la "pols" de les cames de tant en tant.
Aquest proper cap de setmana esta ple de nou de curses virtuals.. però sobre la marxa aniré decidint quines puc acoplar al timing i a compartir amb la Lídia en els nostres entrenament.. entre les propostes, a més de les proves del Rock&RollV8, els 10km virtuals de Rio de Janeiro, i el dilluns dia 15, aquesta si, la Marató Virtual de Kuala Lampur... 
Non stop!!!!



lunes, 25 de mayo de 2020

ZEGAMA AIZKORRI VIRTUAL 2020


 ZEGAMA AIZKORRI VIRTUAL 2020

Zegama... un nom mític la món de les curses de muntanya, on es celebra una de les millors, sinó la millor com molts afirmen, proves d’aquesta especialitat. Aquí ha guanyat varies vegades el gran mite d’aquest esport, en Kilian Jornet.
País basc, una regió on la gent, els espectadors, s’entreguen en cos i ànima a animar els esportistes. Amants de l’aire lliure, en aquesta prova, tant els participants com la gent que hi va animar estan en una harmonia perfecte.
Participar és complicat. Amb la oferta que hi ha de places, i els milers de corredors que la volen disputar, has d’esperar a tenir sort al sorteig que es realitza cada any per poder entrar a la llista definitiva. Que et toqui un dorsal potser és més complicat que ho faci la loteria.
Tot això no ho sé no per pròpia experiència, és per tot el que acabes llegint i escoltant de la mítica Zegama Aizkorri. 42km de pura natura, passant per indrets i paisatges meravellosos, on els corredors arriben extenuats, però hi troben un públic súper entregat, que s’ha aproximat a les muntanyes caminant per animar als seus herois, des del primer corredor fins l’últim que passa, tots per igual.
Malauradament la situació actual, amb la Pandèmia pel Covid-19, ha afectat com a tants altres esdeveniments i actes a la Zegama, que s’ha posposat pel 2021. Però els seus organitzadors van decidir crear la versió virtual per aquest 2020, de forma que ja en plena fase de desescalada del confinament, totes i tots poguessim gaudir des de la distància d’aquesta prova i ser part d’ella. El repte senzill, 10 dies per endavant per córrer 42km i anar avançant pels diferents indrets mítics de la prova. De tal forma que un cop creat el perfil a la web, i a mida que anaves pujant les activitats, anaves avançant i rebent medalles virtuals amb la foto d’on estaves segons els kilòmetres correguts.
Un cop arribats als mítics 42km, també et podies descarregar el teu diploma virtual de finisher de la prova.
El pla era anar per superar-los en 4 dies, dels quals 2 van ser pujades a Sant Miquel, un altre un recorregut per les fonts de la Vall de Sant Daniel i els últims 10km per Girona, el quart dia, eren planers per Girona. A partir d’aquí podies seguir acumulant kilòmetres fins completar els 10 dies dels que disposaves, i seguir dia a dia la teva classificació  a la plana web de la prova, on també tenies la possibilitat els primers 42km de veure sobre un mapa la teva posició a la prova.
Després dels 10 dies, la quantitat final de kilòmetres acumulats han estat 76,1, amb un temps total de 7h37’ i arribant en la classificació virtual en la posició 168 (calculada en base a la suma de km). En quant als 42km “oficials” que  necessitaves, el temps era de 4h11’ amb un 800m de desnivell positius totals.
Una bona experiència, que a molts, ens ha servit per que ens entri una mica les ganes de viure en viu aquesta prova. Com he dit, és complicat l’accés, però per que no intentar-ho en alguna futura edició?
Un cop pasada aquesta prova virtual, en plena fase de desescalada, i sense curses “en viu” a la vista per temps, ja han aparegut altres objectius esportius interesants, dels quals anireu rebent informació i les cròniques a mida que els vagi realitzant.





lunes, 18 de mayo de 2020

Marató Confinada per la Fundació Esclerosi Múltiple... la 114



MARATÓ CONFINADA PER LA FEM... LA 114!!!

Quan després de 113 maratons creia que ja ho havia vist tot en marató.. o gairebé tot, ha arribat la 114 en unes condicions que mai m’hauria imaginat. Podia somiar en anar a córrer un dia a Nova York, Canada, Atenes, Hawaii o qualsevol altre punt del planeta. El que no hauria imaginat mai era que un dia acabaria corrent una marató sencera... dins de casa.
Però la situació que hem viscut i estem vivint, amb unes setmanes totalment confinats per la pandèmia del Covid-19, ens ha portat a totes i tots a reinventar-nos. Hem hagut de fer exercici físic dins de casa. Els que tenien maquinària específica per diferents esports, fent-la servir. Els que no, buscant alternatives com classes virtuals per internet, córrer dins de pisos o parkings, fem pujades d’escales... qualsevol modalitat era vàlida per mantenir-nos actius.
A mida que avançaven les setmanes, i tal com s’anava aproximant el 30 d’abril, una idea em sorgia al cap. Aquest dia, dijous, faria 3 anys de la meva marató centenària a Empúries, i a més el diumenge dia 3 s’hauria celebrat la edició d’aquest 2020, una data que havia de ser especial per diferents motius.
Així, uns dies abans, li expressava el que volia fer a la Lídia, a veure que li semblava.. i coneixent-me, tenia clar que la faria. Però per una altra banda, si ho pensava una mica també m’adonava de que era una mica absurd córrer 42,2km pels passadissos sense cap més sentit que el fet de córrer.
Fins que només 6 dies abans, em va venir al cap el motiu pel que valdria la pena fer-ho. Estava en contacte amb la Montse Prats, de la Fundació Esclerosis Múltiple (FEM), amb la que ja hem compartit projectes solidaris en el passat, per una prova solidària i confinada de escales, córrer o squads solidària amb la Fundació que s’havia de celebrar el 3 de maig. És en aquest moment que decideixo córrer la Marató Confinada per la FEM, per tal de recaptar fons per aquesta fundació.
I és que en aquesta complicada situació que ens ha tocat viure, en que lògicament tots els recursos han anat destinats a la lluita contra el Covid-19, moltes altres organitzacions han quedat sense la possibilitat d’organitzar actes que els hi aportin fons per les seves pròpies investigacions i ajudes als seus pacients.
Dit i fet, creava a la plataforma “Mi grano de arena” el repte per recaptar fons. L’0bjectiu inicial, era el de recaptar 420 euros (10 euros per kilòmetre de la marató, per posar-hi una xifra).
Ja només quedava publicitar-ho.... i fer els preparatius per la Marató. D’entrada ja decidia evitar les habitacions, doncs el fet d’entrar, fer 2 metres i girar no em permetia guanyar molts metres, però ampliava les possibilitats de lesió. Finalment aprofitaria el menjador del meu pis, on col·locaria una taula per donar la volta amb l’avituallament i disposaria de l’equip de música i els cd’s per anar canviant.
D’aquí al passadís d’entrada, passaria per davant l’ascensor, i entraria al passadís d’un altre pis buit, fins arribar a l’habitació del fons... un circuit d’aproximadament 30 segons, amb un sol gir de 180º, algus de 45º i la volta a la taula al menjador. Era el recorregut més ràpid possible i el més segur.
A 2 dies de la marató, el Punt Diari es feia ressò amb un article de la prova i la causa solidària, el que contribuiria a donar també visibilitat a la Fundació, i el dia abans em trucaven de la Cadena Ser, per saber també de l’esdeveniment, i quedàvem que durant el matí del dijous em trucarien en directe des d’un dels seus programes per veure com anava.
I finalment arribava el dijous, amb els nervis del dia anterior superats (aquest com més pronunciats que en anteriors maratons per la situació en que la correria). Esmorzar tranquil sense pressió, preparació de tota la logística, i esperar que a voltants de 2/4 de 9 em fes una vídeo trucada la Lídia des de Banyoles per donar-me la sortida.
El que em feia més por era el cap, que no em fes una mala pasada, més que el físic en si mateix, i per superar-ho tindria al meu costat a molta gent que m’aniria enviant missatges, fotos, vídeos.. que aniria contestant al llarg del matí. La gent de Banyoles, les Girunneres em mantindrien la ment activa. També les meves nebodes pujaven des del pis de sota de tant en tant a veurem i a fer-me alguna foto. Inclús el meu pare també venia a donar-me ànims.
Una altra forma de distreure el cap eren els directes a Instagram cada hora, per anar comunicant com anava i els kilòmetres que portava recorreguts. Alguna vídeo trucada en directe, i la entrevista en directe a la ràdio.
Així, sense cap moment de defalliment, i sabent que la causa per la que corria també em donava un gran suport moral, arribava al final de la marató. En aquell moment també havien pujat les meves nebodes i el meu nebot per fer la foto d’arribada.
Una matinal i una marató que havia valgut la pena de córrer. I més enllà de la marca final, res dolenta per fer-la dins el pis, de 5h24’, el que era més important eren els 660 euros recaptats i la visibilitat donada a la Fundació Esclerosi Múltiple.
Per sort, el recorregut no em deixava cap lesió ni cap molèstia. No ha estat una marató convencional, però si una de les més emotives que he corregut, a la mateixa alçada de la 75, quan el meu pare estava en coma, o la 100, totes dues corregudes a Empúries. I per això mateix, mereix estar al curriculum com la 114
No sabem quan serà la propera, doncs amb la actual situació, trigarem temps a tenint proves atlètiques, si més no multitudinàries. Però en aquest moment no és tampoc el més important. El que realment importa és arribar al final d’aquest túnel en el que tots estem.



















martes, 21 de abril de 2020

CURSES I DORSALS CONFINATS...


CURSES I DORSALS CONFINATS

En aquestes setmanes que ens ha tocat viure de confinament, degut al Covid-19, molts hem intentat mantenir l’activitat física sense sortir al carrer. Els que tenen cintes de córrer, “rodillos” per fer bicicleta, maquines de rem.. han tret i treuen molt profit a aquesta maquinària.
La resta hem hagut de tirar de imaginació i dels recursos disponibles. Esglaons, pàrquings privats, objectes a casa, classes en directe per xarxes socials... Tots més o menys hem trobat la forma de fer exercici.
A més, han anat sorgint diferents reptes solidaris, curses virtuals que ens han mantingut motivats. Objectius esportius que es poden fer a casa, en el quals col·labores per ajudar a sanitaris o col·lectius que ens aquests moments ho necessiten.
De fet a aquestes alçades, i encara amb dies i reptes per davant, gairebé porto tants dorsals i curses virtuals com al darrer anys.
El primer em que vaig participar, va ser l’organitzat pel Club Trail Running de Cap de Creus, al que et podies inscriure en diferents modalitats segons els esglaons que volies pujar. I Qualsevol objecte que actues com a esglaó era vàlid. Em vaig apuntar a la modalitat XL,1.000 esglaons, que al final van ser 1.180
El següent repte solidari que em va arribar, va ser de França, mitjançant una plataforma de curses que em solen enviar informació. Aquest cop es tractava de pujar 1.200 esglaons en 6 dies, del 14 al 19 d’abril... finalment van ser 4.130 en total!! Per cert, que en aquest al finalitzar enviaven una medalla virtual.
El dissabte 18 d’abril, i col·laborant amb el Banc d’Aliments, que en la situació actual també tenen problemes pel seu abastiment, per tal d’ajudar els desfavorits, em vaig inscriure a 2 de les proves que organitzaven.. la Everest, de 1.000 esglaons (al final em van sortir 1.180) i la cursa Pim Pam Pum de 10km.
Pel diumenge 19 d’abril hi avia el Correm a Casa.. en aquesta ocasió la distància era indiferent, es tractava de contribuir amb la causa. Aquest cop van ser 3km fent el Hamster per una bona causa.
Una altra causa que per la situació actual d’emergència sanitària que ha patit les conseqüències, de cares a aconseguir col·laboracions, és la lluita contra el càncer. Des de la AECC (Associació Espanyola contra el Càncer) també s’ha organitzat una prova solidària, on el que menys importava era córrer, fer escales, o el que fos.. l’important era col·laborar i moure’ns. Aquesta causa la he recolçat fent esglaons.
I per si no fos poc, inscrit també des de la marató  de Madrid a la seva carrera virtual, també de distància lliure, que es podrà fer des del proper diumenge 26 fins el diumenge 3 de maig... només falta saber la distància que faré... tot i que en ment ja ho tinc clar!!!
Salut i ànims a totes i tots