Aquest diumenge s’ha celebrat
la 8a edició de la Marató de les Vies Verdes de Girona (MMV), amb les seves diferents
distàncies: els 42,2km, els 30km, els 21,1km i els 10km. Com a particularitat d’aquesta
prova, i es porta fent des de la primera edició, totes les proves surten a la
mateixa hora, però de diferents poblacions per finalitzar totes a P
latja D’Aro.
Girona, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina d’Aro son els diferents
punts de partida.
Una altra de les particularitats
és que els punts quilomètrics estan disposats en ordre descendent, informant a cada
moment dels que falten per arribar a meta.
Per sisè cop, em disposava a
prendre la sortida en la prova reina, la Marató (al 2018 ho vaig fer a la mitja
marató). A les proves de mitja i 10km hi havia un grup de Girunneres,
disposades a fer també la seva cursa, alguna d’elles debutant als 21,1km.
Aquest any, a més, des de Corredors.cat
m’havien proposat fer de llebre de 4h., un servei que primer cop estava a la
MMV en les tres distàncies més llargues. Un fet que em feia molta il·lusió, tot
i que també comporta una gran responsabilitat.
Dissabte passava per la tradició
d’anar a buscar el dorsal, i de pas poder saludar a moltes amistats, sobretot
de fora de Girona, amb els que coincideixo en algunes maratons sobretot.
El diumenge començava amb una
temperatura agradable de bon matí, amb el termòmetre que ja començava a estar
alt per l’hora que era, i que ens feia presagiar, tal com seria, que a mida que
anessin passant les hores la calor aniria augmentant. També el vent, en contra
des del principi, ens feia una mica la punyeta. És una marató on al llarg dels
anys hem trobat fred, calor, vent en contra o a favor..
El recorregut, com cada anys,
segueix la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols, desviant-nos
abans d’arribar-hi per acabar a Platja D’Aro. El ritme al que havia d’anar era
de 5’41” el km i així, segon més, segon menys anàvem avançant un grup, que a
mida que ens aproximaven anava perdent algunes unitats, sent finalment 7/8 components.
Tot i haver de suportar la tibantor
de la banderola, que per efectes del vent anava cap a darrera, durant tot el
recorregut, arribàvem al km35-36 en el temps previst, i veien que el grup anava
compacte, i alguna part de la musculatura de les cames semblava que començava a
protestar una mica, decideixo afluixar el meu ritme per no acabar patint rampes
deixant al grup que marxes.
Passant per Santa Cristina d’Aro,
al creuar un pas de vianants, una senyat de transit em feia saltar la banderola
que anava a terra.. sort que el policia que hi havia vigilant me l’agafava de
terra, evitant que m’hagués d’ajupir. Parava un moment per tornar-la a col·locar
a la motxilla, i a partir d’aquí es tractava d’anar sumant, pas a pas, per finalitzar
la marató. Caminant una mica en alguna estona, trotant en altres, i avisant a
la Lídia, que m’esperava a l’arribada, de que arribaria fora de temps, per que
no patis, entrava ja a Platja D’Aro.
Al passeig m’esperaven les
Girunneres per acabar de donar-me uns ànims necessaris, i just abans de l’arc
de meta trobava a la Lídia. Només em faltaven ja 4 passes per finalitzar la
marató número 113. Al final un temps de 4h17’29”, i com sempre feliç per poder
finalitzar-la.
Després d’una bona dutxa, un
bon dinar acompanyats també de la Carme i en Xicu, abans de tornar cap a
Girona.
Com a nota molt trista de la
jornada, la mort d’una atleta de la mitja marató a falta de només 300m per
arribar a meta.... DEP
