lunes, 2 de marzo de 2020

8 MARATÓ VIES VERDES GIRONA







Aquest diumenge s’ha celebrat la 8a edició de la Marató de les Vies Verdes de Girona (MMV), amb les seves diferents distàncies: els 42,2km, els 30km, els 21,1km i els 10km. Com a particularitat d’aquesta prova, i es porta fent des de la primera edició, totes les proves surten a la mateixa hora, però de diferents poblacions per finalitzar totes a P
latja D’Aro. Girona, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina d’Aro son els diferents punts de partida.
Una altra de les particularitats és que els punts quilomètrics estan disposats en ordre descendent, informant a cada moment dels que falten per arribar a meta.
Per sisè cop, em disposava a prendre la sortida en la prova reina, la Marató (al 2018 ho vaig fer a la mitja marató). A les proves de mitja i 10km hi havia un grup de Girunneres, disposades a fer també la seva cursa, alguna d’elles debutant als 21,1km.
Aquest any, a més, des de Corredors.cat m’havien proposat fer de llebre de 4h., un servei que primer cop estava a la MMV en les tres distàncies més llargues. Un fet que em feia molta il·lusió, tot i que també comporta una gran responsabilitat.
Dissabte passava per la tradició d’anar a buscar el dorsal, i de pas poder saludar a moltes amistats, sobretot de fora de Girona, amb els que coincideixo en algunes maratons sobretot.
El diumenge començava amb una temperatura agradable de bon matí, amb el termòmetre que ja començava a estar alt per l’hora que era, i que ens feia presagiar, tal com seria, que a mida que anessin passant les hores la calor aniria augmentant. També el vent, en contra des del principi, ens feia una mica la punyeta. És una marató on al llarg dels anys hem trobat fred, calor, vent en contra o a favor..
El recorregut, com cada anys, segueix la via verda que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols, desviant-nos abans d’arribar-hi per acabar a Platja D’Aro. El ritme al que havia d’anar era de 5’41” el km i així, segon més, segon menys anàvem avançant un grup, que a mida que ens aproximaven anava perdent algunes unitats, sent finalment 7/8 components.
Tot i haver de suportar la tibantor de la banderola, que per efectes del vent anava cap a darrera, durant tot el recorregut, arribàvem al km35-36 en el temps previst, i veien que el grup anava compacte, i alguna part de la musculatura de les cames semblava que començava a protestar una mica, decideixo afluixar el meu ritme per no acabar patint rampes deixant al grup que marxes.
Passant per Santa Cristina d’Aro, al creuar un pas de vianants, una senyat de transit em feia saltar la banderola que anava a terra.. sort que el policia que hi havia vigilant me l’agafava de terra, evitant que m’hagués d’ajupir. Parava un moment per tornar-la a col·locar a la motxilla, i a partir d’aquí es tractava d’anar sumant, pas a pas, per finalitzar la marató. Caminant una mica en alguna estona, trotant en altres, i avisant a la Lídia, que m’esperava a l’arribada, de que arribaria fora de temps, per que no patis, entrava ja a Platja D’Aro.
Al passeig m’esperaven les Girunneres per acabar de donar-me uns ànims necessaris, i just abans de l’arc de meta trobava a la Lídia. Només em faltaven ja 4 passes per finalitzar la marató número 113. Al final un temps de 4h17’29”, i com sempre feliç per poder finalitzar-la.
Després d’una bona dutxa, un bon dinar acompanyats també de la Carme i en Xicu, abans de tornar cap a Girona.
Com a nota molt trista de la jornada, la mort d’una atleta de la mitja marató a falta de només 300m per arribar a meta.... DEP





















viernes, 17 de enero de 2020

9ª Marxa i Cursa de la Policia Municipal de Girona "Memorial Javi Hernández"



Amb les Girunneres i en Xicu abans de la sortida
Aquest dijous dia 16 de gener s’ha celebrar la 9ª Marxa i Cursa de la Policia Municipal de Girona, memorial Javi Hernández que es ve celebrant aquests darrers anys en memòria a aquest policia municipal. Per aquelles casualitats que la vida brinda al llarg dels anys, una de les noies que entrenem al grup de les Girunneres, era la seva esposa i una de les responsables de tirar endavant aquesta cursa i marxa, conjuntament amb la mateixa policia.
Si ja els primers anys hi havia participat, ara per poc que pugui intento ser-hi, igual que algunes de les noies del grup, per donar suport. Cal dir que la prova és peculiar per celebrar-se un dijous al matí, fet que no impedeix que un bon nombre de caminadores, caminadors, corredores i corredors s’aproximin a la zona de Fontajau per gaudir de la matinal. La inscripció és gratuïta, i es demana un donatiu per alguna associació o fundació que va variant aquest any. En aquesta ocasió anava destinat a la Fundació SER.GI.
A 2/4 de 10 sortien els caminadors, que ja havien pogut degustar prèviament un cafè gentilesa de la organització hi el volien, i a les 10 ho fèiem els corredors. Un circuit pràcticament planer, amb una primera mitat per la zona de la Devesa, abans de passar de nou per la zona de sortida i arribada a la explanada de gespa de Fontajau, per a continuació seguir corrent per la zona del parc de Domeny. Recorregut que es podia fer ràpid, amb 7,6km, i que vaig aprofitar per donar una mica de gas a les cames, com es sol dir, per treure una mica la “pols” i apretar la maquina.
Moltes cares conegudes a la sortida, molta gent a la que saludar i fer les fotos de rigor. Per finalitzar, a més de la samarreta amb la que ens havien obsequiat al recollir el dorsal, un bon esmorzar amb botifarra, beguda, cafè i dolços. Com a punt culminant, la foto de família amb tots els participants portant la samarreta vermella commemorativa d’aquesta edició.


 Amb en Toni, en Carles i l'Albert

 Amb l'Anna Matas, l'Amat Artigas i en Xicu al finalitzar
 Amb en Xevi Botifull, en Toni Roca i en Santi Segui
Foto final dels participants

viernes, 3 de enero de 2020

15a Sant Silvestre de Girona



Un any més, i en van 15 des de la primera edició el 2005, s'ha disputat a Girona la tradicional Sant Silvestre, coincidint amb el darrer dia del 2019. També, i per desè any, s'han disputat les mini Sant Silvestres pels més menuts, amb distàncies de 100m, 600m i 1.200m segons la categoria. En quant a la cursa gran, el ja tradicional circuit de 5km amb sortida i arribada a la zona del Pavelló de Fontajau, i  que transcorre pels carrers del centre, servia per despedir l'any de curses a la nostra ciutat. 
El dia abans, el dilluns, tocava com cada any preparar les bosses per la cursa, en concret, 2.000 per la cursa gran, 300 per les mini i 200 pels voluntaris, que un cop més, ens regalen unes hores del seu temps l'últim dia de l'any. Com he dit sempre, i no ens cansarem mai de dir-ho, sense ells no seria possible ni la Sant Silvestre ni cap de les curses que es celebren, tant a la nostra ciutat com en qualsevol altre.
Els moments previs servien de nou per fer fotos, amb les Girunneres, el grup de Banyoles amb la Lídia i molts amics, per veure i saludar companys als que veig de tant en tant, o bé directament el dia de la Sant Silvestre.
En quant a la cursa, amb una temporada agradable per ser el 31 de desembre, la feia per segon any amb la Lídia, amb intenció tots 2 de gaudir de l'ambient festiu tant de la prova com de la ciutat, això si, intentant apretar una mica ja que la distància era curta.
Només creuar la línia de meta, i com en edicions anteriors, em transformava d'atleta a president del Club Atletisme Girona per pujar ràpidament a fer la entrada de premis als guanyadors i guanyadores de la prova, abans de donar un últim cop de ma per recollir, anar cap a la dutxa, i començar la despedida del 2019 i donar la entrada al 2020, en el que segurament també ens esperen molts bons moments tant personals com esportius!!!
FELIÇ 2020 A TOTHOM!!!

















viernes, 27 de diciembre de 2019

13a Marató x la Marató de TV3












El passat 15 de desembre vam celebrar la 13a Marató x la Marató de TV3, un esdeveniment que al seu moment, l’any 2007 vaig pensar en organitzar, i que des del Club Atletisme Girona, conjuntament amb el Servei d’Esports de l’Ajuntament de Girona i més endavant també amb la col·laboració dels Bombers de Girona, s’ha vingut celebrant de forma ininterrompuda any darrera any.
La idea principal des del principi ha estat la de recaptar donatius pel programa La Marató de TV3, que cada any es celebra amb l’objectiu de recaptar fons per la investigació de diferents malalties. En aquest ocasió, era per la malalties minoritàries, amb el lema “Minories que sumen majories”.
Com en cada edició disputada, l’objectiu de la nostra activitat en concret, aprofitant la nostra passió pel córrer, és la de córrer uns quants companys una marató sencera donant les 37 voltes al circuit que transcorre per Carrer Santa Clara, Carrer Nou, Avinguda Jaume I i Plaça Independència,  mentre la gent ve a córrer o caminar algunes de les voltes al nostre costat.
Com en aquests últims anys, també teníem la presència del Bombers Gironins, que en binomis de 2 companys, i canviant-se a cada volta, corríem al l’equip d’intervenció i respirant oxigen directament des de la bombona.
Aquest any, a diferència del 2018 en que ens va ploure alguna estona, la meteorologia ens va acompanyar tot el matí. A la mica de fresca i humitat de primera hora, va seguir un dia on el sol es va imposar per l’època de l’any en que ens trobem, arribant a fer calor cap al migdia.
La idea és intentar anar tots junts els que correm la marató, al ritme dels bombers que anaven entrant a cada volta, essent aquest any al voltant de 10 els que vam completar tota la mítica distància dels 42,2km. Al llarg del matí molts participants, tant corredors com caminadors, es van aproximar per fer el seu donatiu i acompanyar-nos unes estones. Gent de l’Atletisme Girona, el sempre animat grup de les Girunneres, la colla de Banyoles, companys gironins i de la província van fer de l’acte un nou èxit un any més.
També aquest cop vam tenir al grup de batucada “Bloc Quilombo” que al llarg del matí ens va animar amb la seva percussió.
Tot i que en un esdeveniment com aquest és el que menys importa, aquesta va ser la meva marató número 112, i el temps final amb la que vam córrer va ser de 4hores i 6minuts.
El que si era realment important, eren els donatius que podíem aconseguir en aquest nova edició, que van pujar fins als 3.232 euros destinats integrament al programa La Marató de TV3. Gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible, l’any que ve hi tornarem.







sábado, 23 de noviembre de 2019

BEHOBIA 2019

 
12 anys després de la meva segona i fins aquest any última participació a la Behobia- Sant Sebastià, la “Behobia” per tothom, aquest 2019 tocava tornar-hi. La veritat és que tots aquests anys no m’havia plantejat tornar-hi, tot i ser la cursa per excel·lència de l’Estat Espanyol, tant per la seva participació, més de 30.000 participants, com per l’ambient, sempre inigualable, que es viu al País Vasc amb les proves esportives.

Però amb la Lídia, que amb aquesta edició en suma ja 10 participacions, decidíem a començaments d’anys anar-hi, conjuntament amb amics del Club Natació Banyoles. A partir d’aquí, s’acabaria formant també una expedició de les Girunneres, que en grup també anirien cap a Donosti per participar en la cursa. Moltes de elles debutarien en la distància, i compartirien el desplaçament amb autocar.

Per la nostra part, amb la Lídia, aniríem amb cotxe amb la Irene i en Xevi per passar un cap de setmana allargat, al marxar el divendres. Un desplaçament per uns indrets per on o havia passat mai, creuant la zona de Jaca on ens trobàvem amb una nevada, que sortosament ens permetia circular amb precaució.

Com no podia ser d’una altra manera anant a Sant Sebastià, el sopar de divendres el fèiem a base dels tradicionals pinxos, en un local del bonic casc antic de la ciutat. Sense deixar de banda en cap moment el paraigües, en un cap de setmana on la pluja estava pronosticada a totes hores, si bé no de forma continuada, però que ens acompanyaria en moltes estones.

El fet d’haver anat a buscar els dorsals el divendres, ens permetia gaudir l’endemà, tranquil·lament, de passejades per la ciutat. Així després d’un bon esmorzar a l’hotel, ens anàvem cap al centre caminant, això si, amb el banyador posat per si el mar, a la platja de la Concha, em permetia fer un bany. I veient que dintre de tot, estava força tranquil·la, sense dubtar-ho em cap ficava a les aigües del Cantàbric per un bany fresquet.

La sorpresa sorgia al sortir de l’aigua i veure que el grup que havia sortir a córrer, com a part de la promoció de la cursa, amb el mític Haile Gebrsselassie, baixava cap a la sorra per finalitzar l’entrenament amb uns exercicis. Allà mateix, en Haile tapat i protegit de les inclemències del temps, i jo amb banyador, em feia una foto al seu costat.

Ara ja podíem passejar tot el que fes falta, ja tenia una foto pel record. Un bon dinar, on no podia faltar ni la truita de bacallà ni el “chuleton”, ens servia per agafar forces per córrer el diumenge. La tarda la dedicàvem a visitar el Peine del Viento, i tornar passejant tot resseguint el passeig de la Concha.

Diumenge era el gran dia, amb previsió de pluja, però amb ganes de gaudir de la gran festa que és la Behobia. Ja d’anada cap a la sortida, amb l’autocar, ens trobàvem una tormenta de pluja, que per sort parava abans de baixar del vehicle. Esperant sota cobert, a mida que es donaven les diferents sortides i mentre esperàvem la nostra, encara cauria algun xàfec. Però per sort durant la espera un cop erem a descobert, no ens va ploure.

La prova la correria amb al Lídia, junts, sense cap objectiu en concret però esperant baixar de les 2 hores. També hi hauria una seva amiga, la Eglan, i 3 de les Girunneres que sortien al nostre calaix: la Marta, la Roser i la Txell.

Vam anar sumant km, envoltats de molts corredors i d’un públic que surt a peu de carretera a animar el pas dels participants, siguin quines siguin les condicions meteorològiques. La primera part, tot i la previsió, encara vam estar de sort. Algunes gotes de tant en tant, un ruixat intens però curt i una temperatura ideal per córrer, sense gaire fred.

Va ser cap al km 13 quan ens va enganxar una tormenta de pedra, intensa, que picava els nostres cossos amb força, però que sortosament va durar menys de 5 minuts. Va ser tant localitzada que molts dels participants que sortien primer ni la van patir, tot i que si que ho van patir els que sortien més tard.

A partir d’aquí algun ruixat més, amb major o menor intensitat, que ens van acompanyar fins la línia d’arribada. I com sempre passa en aquesta zona, el tram final amb un ambient incomparable i que no trobes en cap més prova. Al final objectiu més que aconseguit baixant de les 2 hores, fotos amb el grup i les medalles... i corrent ràpid cap a l’hotel, doncs un nou ruixat fort ens aconsellava no quedar-nos gaire més estona a l’aire lliure.

Un gran cap de setmana amb bona companyia, i amb ganes, per que no, de tornar en el futur a córrer la Behobia, que per cert celebrava la seva edició 55, i el centenari de  la primera vegada que es va celebrar.












domingo, 22 de septiembre de 2019

2 FEM LA VOLTA A L'ESTANY PER LA ESCLEROSIS MULTIPLE




Avui diumenge 22 de setembre s’ha realitzat la 2a edició de la Volta Solidària a L’Estany de Banyoles per la Esclerosis Múltiple. Res millor que unir l’esport amb una bona causa solidària per participar-hi. A més l’esdeveniment esta organitzat per en Manel Torres, habitual organitzant aquests  tipus d’actes esportius i amb una bona causa.

Com en altres ocasions no podíem faltar-hi. Senzillament calia comprar un dorsal, amb un valor de 5 euros, que anava destinat íntegrament  a la Fundació per la Esclerosis Múltiple, i al llarg del matí, entre les 9h (hora oficial de sortida) i les 13h, fer corrent, caminant, en bicicleta.. qualsevol mitjà era bo, la Volta a L’Estany.

Per tal d’allargar l’entreno de cares a la propera Behobia Sant Sebastià, el pla del dia era fàcil. Una primera volta al voltant de les 8h del matí, hora habitual de sortida del grup, per seguidament, després de col·locar-nos el dorsal, fer la segona volta un cop iniciat l’acte. Volta que hem fet en un ambient festiu, accelerant el ritme en alguns trams, però amb temps també per fer alguna foto, parlar i riure tots junts. Tot plegat ha suposat un bon entrenament de 13km a les cames.

Al finalitzat, gràcies a totes les empreses col·laboradores, hem pogut gaudir també d’un bon esmorzar ofert pels organitzadors. Una bona matinal solidària fent el que tant ens agrada... Córrer!!!!



sábado, 14 de septiembre de 2019

STOCKHOLM HALF MARATHON 2019



Si a principis d’estiu ens diuen que el 7 de setembre estaríem fent la mitja marató de Stockholm, a Suècia, la veritat és que la cara de sorpresa hauria estat majúscula, doncs en aquell moment ni havia passat pel cap aquesta possibilitat.

Però molts cops, la vida ens presenta oportunitats de forma inesperada, en qualsevol àmbit. I així va ser aquest cop. Tot va començar quan ens vam assabentar que la Fabiola, amiga de la Lídia, estava treballant per un temps en aquesta ciutat. El següent pas va ser quan ella mateixa ens va dir que si volíem anar-hi algun cop, que l’aviséssim, inclús que depenen dels que fóssim teníem cabuda al pis en el que esta durant la seva estància.

I a mitjans de juliol, el cop d’efecte definitiu, va ser quan ens va dir que el dissabte 7 de setembre es celebrava la mitja marató a la ciutat sueca. No va ser gaire complicada la decisió quan vam estar mirant els vols d’anada i tornada. Definitivament, aniríem. Una ciutat i un país nou on no havia estat mai, compaginant vacances, turisme i esport.. més no podíem demanar.

I a més de la Lídia i jo, s’afegirien per un costat la Pilar i en Jaume amb els seus fills, la Laura i en Joan que ja estarien allà uns dies abans, i la Judith i en Faust que vindrien amb nosaltres i també estarien al pis de la Fabiola. A més a més també hi hauria en Xavier, el marit de la Fabiola. Un cap de setmana que a unes setmanes vista, ja prometia molt. Finalment qui no va poder venir per feina va ser en Faust, el que ens deixa oberta la porta a tornar-hi algun dia...

La mitja marató la correríem la Fabiola, la Lídia, la Pilar, la Judith, en Xavier i jo, i des del primer vam decidir que la faríem tots 6 junts. Amb l’estiu pel mig tampoc es prepararia massa, i el temps seria el de menys, l’important seria compartir tots els moments a Stockholm i gaudir del recorregut fent turisme.

Stockholm.. una ciutat que no deixa indiferent, formada per nombroses illes, amb una part de mar i una altra de llac, amb un punt on totes 2 parts marítimes s’uneixen. Ciutat agradable per caminar, un cop situat tant el centre com els llocs més emblemàtics no queden tant lluny, i sempre ben comunicats amb l’autobús i el metro.

Amb la sort de poder tenir dos guies com la Fabiola i en Xavier, coneixedors de la ciutat, var poder veure, a part d’alguns dels monuments de la ciutat, alguns indrets i miradors que difícilment haguéssim sigut conscients de que hi eren. I la sort de poder dormir al pis d’ells, va fer també que compartíssim grans moments durant els àpats que hi fèiem, amb converses que es podien allargar parlant de qualsevol tema.

I tot i que no era el més important del viatge, més bé era la excusa per realitzar-lo, el dissabte a la tarda corríem la mitja marató. Prop de 20.000 atletes en una sortida escalonada per calaixos, amb sortides cada 5 minuts. Un recorregut aprofitat per fer turisme, contemplats punts de la ciutat, que gràcies al córrer, hi transites.

Amb una bona organització, bandes de música i forces avituallaments, vam realitzar-la tots junts, sense deixar a ningú. Parant als avituallaments per beure amb tranquil·litat, aprofitant per fer-nos algunes fotos, a més de les que ens varen fer la família de la Pilar quan vam passar corrent davant d’ells, aconseguíem arribar a l’arc final, situat al mig d’un pont a prop del Palau Real, i a pocs metres també del punt des d’on havíem començar a córrer.

Rebíem la nostra medalla que ens acreditava com a finisher de la mitja marató, amb la satisfacció i alegria d’haver compartit 21km tots junts.

Podem dir que vam viure uns dies genials, amb molt bona companyia, i gaudint del que la ciutat ens oferia. La millor senyat de tot això és que tornarem o no, doncs hi ha moltes ciutats per descobrir encara, però Stockholm serà un gran record i una ciutat d’aquelles que si un dia s’hi ha d’anar de nou, no em sabria cap greu.