viernes, 3 de enero de 2020

15a Sant Silvestre de Girona



Un any més, i en van 15 des de la primera edició el 2005, s'ha disputat a Girona la tradicional Sant Silvestre, coincidint amb el darrer dia del 2019. També, i per desè any, s'han disputat les mini Sant Silvestres pels més menuts, amb distàncies de 100m, 600m i 1.200m segons la categoria. En quant a la cursa gran, el ja tradicional circuit de 5km amb sortida i arribada a la zona del Pavelló de Fontajau, i  que transcorre pels carrers del centre, servia per despedir l'any de curses a la nostra ciutat. 
El dia abans, el dilluns, tocava com cada any preparar les bosses per la cursa, en concret, 2.000 per la cursa gran, 300 per les mini i 200 pels voluntaris, que un cop més, ens regalen unes hores del seu temps l'últim dia de l'any. Com he dit sempre, i no ens cansarem mai de dir-ho, sense ells no seria possible ni la Sant Silvestre ni cap de les curses que es celebren, tant a la nostra ciutat com en qualsevol altre.
Els moments previs servien de nou per fer fotos, amb les Girunneres, el grup de Banyoles amb la Lídia i molts amics, per veure i saludar companys als que veig de tant en tant, o bé directament el dia de la Sant Silvestre.
En quant a la cursa, amb una temporada agradable per ser el 31 de desembre, la feia per segon any amb la Lídia, amb intenció tots 2 de gaudir de l'ambient festiu tant de la prova com de la ciutat, això si, intentant apretar una mica ja que la distància era curta.
Només creuar la línia de meta, i com en edicions anteriors, em transformava d'atleta a president del Club Atletisme Girona per pujar ràpidament a fer la entrada de premis als guanyadors i guanyadores de la prova, abans de donar un últim cop de ma per recollir, anar cap a la dutxa, i començar la despedida del 2019 i donar la entrada al 2020, en el que segurament també ens esperen molts bons moments tant personals com esportius!!!
FELIÇ 2020 A TOTHOM!!!

















viernes, 27 de diciembre de 2019

13a Marató x la Marató de TV3












El passat 15 de desembre vam celebrar la 13a Marató x la Marató de TV3, un esdeveniment que al seu moment, l’any 2007 vaig pensar en organitzar, i que des del Club Atletisme Girona, conjuntament amb el Servei d’Esports de l’Ajuntament de Girona i més endavant també amb la col·laboració dels Bombers de Girona, s’ha vingut celebrant de forma ininterrompuda any darrera any.
La idea principal des del principi ha estat la de recaptar donatius pel programa La Marató de TV3, que cada any es celebra amb l’objectiu de recaptar fons per la investigació de diferents malalties. En aquest ocasió, era per la malalties minoritàries, amb el lema “Minories que sumen majories”.
Com en cada edició disputada, l’objectiu de la nostra activitat en concret, aprofitant la nostra passió pel córrer, és la de córrer uns quants companys una marató sencera donant les 37 voltes al circuit que transcorre per Carrer Santa Clara, Carrer Nou, Avinguda Jaume I i Plaça Independència,  mentre la gent ve a córrer o caminar algunes de les voltes al nostre costat.
Com en aquests últims anys, també teníem la presència del Bombers Gironins, que en binomis de 2 companys, i canviant-se a cada volta, corríem al l’equip d’intervenció i respirant oxigen directament des de la bombona.
Aquest any, a diferència del 2018 en que ens va ploure alguna estona, la meteorologia ens va acompanyar tot el matí. A la mica de fresca i humitat de primera hora, va seguir un dia on el sol es va imposar per l’època de l’any en que ens trobem, arribant a fer calor cap al migdia.
La idea és intentar anar tots junts els que correm la marató, al ritme dels bombers que anaven entrant a cada volta, essent aquest any al voltant de 10 els que vam completar tota la mítica distància dels 42,2km. Al llarg del matí molts participants, tant corredors com caminadors, es van aproximar per fer el seu donatiu i acompanyar-nos unes estones. Gent de l’Atletisme Girona, el sempre animat grup de les Girunneres, la colla de Banyoles, companys gironins i de la província van fer de l’acte un nou èxit un any més.
També aquest cop vam tenir al grup de batucada “Bloc Quilombo” que al llarg del matí ens va animar amb la seva percussió.
Tot i que en un esdeveniment com aquest és el que menys importa, aquesta va ser la meva marató número 112, i el temps final amb la que vam córrer va ser de 4hores i 6minuts.
El que si era realment important, eren els donatius que podíem aconseguir en aquest nova edició, que van pujar fins als 3.232 euros destinats integrament al programa La Marató de TV3. Gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible, l’any que ve hi tornarem.







sábado, 23 de noviembre de 2019

BEHOBIA 2019

 
12 anys després de la meva segona i fins aquest any última participació a la Behobia- Sant Sebastià, la “Behobia” per tothom, aquest 2019 tocava tornar-hi. La veritat és que tots aquests anys no m’havia plantejat tornar-hi, tot i ser la cursa per excel·lència de l’Estat Espanyol, tant per la seva participació, més de 30.000 participants, com per l’ambient, sempre inigualable, que es viu al País Vasc amb les proves esportives.

Però amb la Lídia, que amb aquesta edició en suma ja 10 participacions, decidíem a començaments d’anys anar-hi, conjuntament amb amics del Club Natació Banyoles. A partir d’aquí, s’acabaria formant també una expedició de les Girunneres, que en grup també anirien cap a Donosti per participar en la cursa. Moltes de elles debutarien en la distància, i compartirien el desplaçament amb autocar.

Per la nostra part, amb la Lídia, aniríem amb cotxe amb la Irene i en Xevi per passar un cap de setmana allargat, al marxar el divendres. Un desplaçament per uns indrets per on o havia passat mai, creuant la zona de Jaca on ens trobàvem amb una nevada, que sortosament ens permetia circular amb precaució.

Com no podia ser d’una altra manera anant a Sant Sebastià, el sopar de divendres el fèiem a base dels tradicionals pinxos, en un local del bonic casc antic de la ciutat. Sense deixar de banda en cap moment el paraigües, en un cap de setmana on la pluja estava pronosticada a totes hores, si bé no de forma continuada, però que ens acompanyaria en moltes estones.

El fet d’haver anat a buscar els dorsals el divendres, ens permetia gaudir l’endemà, tranquil·lament, de passejades per la ciutat. Així després d’un bon esmorzar a l’hotel, ens anàvem cap al centre caminant, això si, amb el banyador posat per si el mar, a la platja de la Concha, em permetia fer un bany. I veient que dintre de tot, estava força tranquil·la, sense dubtar-ho em cap ficava a les aigües del Cantàbric per un bany fresquet.

La sorpresa sorgia al sortir de l’aigua i veure que el grup que havia sortir a córrer, com a part de la promoció de la cursa, amb el mític Haile Gebrsselassie, baixava cap a la sorra per finalitzar l’entrenament amb uns exercicis. Allà mateix, en Haile tapat i protegit de les inclemències del temps, i jo amb banyador, em feia una foto al seu costat.

Ara ja podíem passejar tot el que fes falta, ja tenia una foto pel record. Un bon dinar, on no podia faltar ni la truita de bacallà ni el “chuleton”, ens servia per agafar forces per córrer el diumenge. La tarda la dedicàvem a visitar el Peine del Viento, i tornar passejant tot resseguint el passeig de la Concha.

Diumenge era el gran dia, amb previsió de pluja, però amb ganes de gaudir de la gran festa que és la Behobia. Ja d’anada cap a la sortida, amb l’autocar, ens trobàvem una tormenta de pluja, que per sort parava abans de baixar del vehicle. Esperant sota cobert, a mida que es donaven les diferents sortides i mentre esperàvem la nostra, encara cauria algun xàfec. Però per sort durant la espera un cop erem a descobert, no ens va ploure.

La prova la correria amb al Lídia, junts, sense cap objectiu en concret però esperant baixar de les 2 hores. També hi hauria una seva amiga, la Eglan, i 3 de les Girunneres que sortien al nostre calaix: la Marta, la Roser i la Txell.

Vam anar sumant km, envoltats de molts corredors i d’un públic que surt a peu de carretera a animar el pas dels participants, siguin quines siguin les condicions meteorològiques. La primera part, tot i la previsió, encara vam estar de sort. Algunes gotes de tant en tant, un ruixat intens però curt i una temperatura ideal per córrer, sense gaire fred.

Va ser cap al km 13 quan ens va enganxar una tormenta de pedra, intensa, que picava els nostres cossos amb força, però que sortosament va durar menys de 5 minuts. Va ser tant localitzada que molts dels participants que sortien primer ni la van patir, tot i que si que ho van patir els que sortien més tard.

A partir d’aquí algun ruixat més, amb major o menor intensitat, que ens van acompanyar fins la línia d’arribada. I com sempre passa en aquesta zona, el tram final amb un ambient incomparable i que no trobes en cap més prova. Al final objectiu més que aconseguit baixant de les 2 hores, fotos amb el grup i les medalles... i corrent ràpid cap a l’hotel, doncs un nou ruixat fort ens aconsellava no quedar-nos gaire més estona a l’aire lliure.

Un gran cap de setmana amb bona companyia, i amb ganes, per que no, de tornar en el futur a córrer la Behobia, que per cert celebrava la seva edició 55, i el centenari de  la primera vegada que es va celebrar.












domingo, 22 de septiembre de 2019

2 FEM LA VOLTA A L'ESTANY PER LA ESCLEROSIS MULTIPLE




Avui diumenge 22 de setembre s’ha realitzat la 2a edició de la Volta Solidària a L’Estany de Banyoles per la Esclerosis Múltiple. Res millor que unir l’esport amb una bona causa solidària per participar-hi. A més l’esdeveniment esta organitzat per en Manel Torres, habitual organitzant aquests  tipus d’actes esportius i amb una bona causa.

Com en altres ocasions no podíem faltar-hi. Senzillament calia comprar un dorsal, amb un valor de 5 euros, que anava destinat íntegrament  a la Fundació per la Esclerosis Múltiple, i al llarg del matí, entre les 9h (hora oficial de sortida) i les 13h, fer corrent, caminant, en bicicleta.. qualsevol mitjà era bo, la Volta a L’Estany.

Per tal d’allargar l’entreno de cares a la propera Behobia Sant Sebastià, el pla del dia era fàcil. Una primera volta al voltant de les 8h del matí, hora habitual de sortida del grup, per seguidament, després de col·locar-nos el dorsal, fer la segona volta un cop iniciat l’acte. Volta que hem fet en un ambient festiu, accelerant el ritme en alguns trams, però amb temps també per fer alguna foto, parlar i riure tots junts. Tot plegat ha suposat un bon entrenament de 13km a les cames.

Al finalitzat, gràcies a totes les empreses col·laboradores, hem pogut gaudir també d’un bon esmorzar ofert pels organitzadors. Una bona matinal solidària fent el que tant ens agrada... Córrer!!!!



sábado, 14 de septiembre de 2019

STOCKHOLM HALF MARATHON 2019



Si a principis d’estiu ens diuen que el 7 de setembre estaríem fent la mitja marató de Stockholm, a Suècia, la veritat és que la cara de sorpresa hauria estat majúscula, doncs en aquell moment ni havia passat pel cap aquesta possibilitat.

Però molts cops, la vida ens presenta oportunitats de forma inesperada, en qualsevol àmbit. I així va ser aquest cop. Tot va començar quan ens vam assabentar que la Fabiola, amiga de la Lídia, estava treballant per un temps en aquesta ciutat. El següent pas va ser quan ella mateixa ens va dir que si volíem anar-hi algun cop, que l’aviséssim, inclús que depenen dels que fóssim teníem cabuda al pis en el que esta durant la seva estància.

I a mitjans de juliol, el cop d’efecte definitiu, va ser quan ens va dir que el dissabte 7 de setembre es celebrava la mitja marató a la ciutat sueca. No va ser gaire complicada la decisió quan vam estar mirant els vols d’anada i tornada. Definitivament, aniríem. Una ciutat i un país nou on no havia estat mai, compaginant vacances, turisme i esport.. més no podíem demanar.

I a més de la Lídia i jo, s’afegirien per un costat la Pilar i en Jaume amb els seus fills, la Laura i en Joan que ja estarien allà uns dies abans, i la Judith i en Faust que vindrien amb nosaltres i també estarien al pis de la Fabiola. A més a més també hi hauria en Xavier, el marit de la Fabiola. Un cap de setmana que a unes setmanes vista, ja prometia molt. Finalment qui no va poder venir per feina va ser en Faust, el que ens deixa oberta la porta a tornar-hi algun dia...

La mitja marató la correríem la Fabiola, la Lídia, la Pilar, la Judith, en Xavier i jo, i des del primer vam decidir que la faríem tots 6 junts. Amb l’estiu pel mig tampoc es prepararia massa, i el temps seria el de menys, l’important seria compartir tots els moments a Stockholm i gaudir del recorregut fent turisme.

Stockholm.. una ciutat que no deixa indiferent, formada per nombroses illes, amb una part de mar i una altra de llac, amb un punt on totes 2 parts marítimes s’uneixen. Ciutat agradable per caminar, un cop situat tant el centre com els llocs més emblemàtics no queden tant lluny, i sempre ben comunicats amb l’autobús i el metro.

Amb la sort de poder tenir dos guies com la Fabiola i en Xavier, coneixedors de la ciutat, var poder veure, a part d’alguns dels monuments de la ciutat, alguns indrets i miradors que difícilment haguéssim sigut conscients de que hi eren. I la sort de poder dormir al pis d’ells, va fer també que compartíssim grans moments durant els àpats que hi fèiem, amb converses que es podien allargar parlant de qualsevol tema.

I tot i que no era el més important del viatge, més bé era la excusa per realitzar-lo, el dissabte a la tarda corríem la mitja marató. Prop de 20.000 atletes en una sortida escalonada per calaixos, amb sortides cada 5 minuts. Un recorregut aprofitat per fer turisme, contemplats punts de la ciutat, que gràcies al córrer, hi transites.

Amb una bona organització, bandes de música i forces avituallaments, vam realitzar-la tots junts, sense deixar a ningú. Parant als avituallaments per beure amb tranquil·litat, aprofitant per fer-nos algunes fotos, a més de les que ens varen fer la família de la Pilar quan vam passar corrent davant d’ells, aconseguíem arribar a l’arc final, situat al mig d’un pont a prop del Palau Real, i a pocs metres també del punt des d’on havíem començar a córrer.

Rebíem la nostra medalla que ens acreditava com a finisher de la mitja marató, amb la satisfacció i alegria d’haver compartit 21km tots junts.

Podem dir que vam viure uns dies genials, amb molt bona companyia, i gaudint del que la ciutat ens oferia. La millor senyat de tot això és que tornarem o no, doncs hi ha moltes ciutats per descobrir encara, però Stockholm serà un gran record i una ciutat d’aquelles que si un dia s’hi ha d’anar de nou, no em sabria cap greu.































martes, 20 de agosto de 2019

Maratón Rio Boedo 2019





Aquest diumenge dia 18 tocava córrer una marató que tenia pendent de fa temps, d’aquelles que han de ser al currículum, i que al seu moment, un any que l’havia de córrer, al final no vaig poder.

Al poble de Bascones de Ojeda, a la província de Palència, es celebra des de fa 18 anys la marató del Rio Boedo, que travessa la localitat. Aqueta es disputa el diumenge al matí, mentre que el dissabte a la tarda es fa una mitja marató amb més de 40 edicions, la qual vaig córrer fa uns anys.

Organitzada per en Gabriel, veritable alma mater, i els seus col·laboradors, la prova és gratuïta, i tot que s’acaben fent classificacions segons la categoria, tothom rep els mateixos obsequis. Una samarreta aquest any, un trofeu igual per tots els participants, diploma i capsa de galetes de la població. A més a més, al finalitzar la marató hi ha un dinar popular i gratuït tant pels participants i acompanyants, com per la gent del poble, amb paella, truita i meló.

La zona de sortida i arribada, els punts quilomètrics.. tot és senzill però fet amb il·lusió, amb dedicació cap als participants. Amb avituallaments en diferents punts del circuit, on pots trobar aigua, beguda isotònica i fruita.

En quant a la participació, veritablement és una marató per amants d’aquesta distància, per veritables maratonians que gaudeixen de l’esforç que representa córrer els poc més de 42km. Amb una participació de 60/70 maratonians, si suméssim totes les maratons que hi ha a les cames, la xifra seria alta no, altíssima.  

En quant al circuit, l’any passat el van haver de modificar, després de molts anys fent part del recorregut per asfalt, en direcció als pobles propers, i la tornada per un camí rural, per tema de permisos es va haver de passar a fer tot el circuit per camins.

Una primera volta, d’anada i tornada de 12km, fins a Revilla de Collazos per creuar Bascones abans de tornar al camí i fer una segona volta, aquest cop de 15km, que passant també per Revilla de Collazos ens porta fins a Collados de Boedo, on 500 metres d’asfalt per dins la població ens porten de nou a un camí agrícola que ens porta fins a Revilla, tornant de nou cap a Bascones, abans de repetir de nou aquesta volta de 15km.

Aquest camí, sense desnivells significatius, però ple de pedres, pedretes i petits forats, fa que hagis de mantenir durant tota la marató la vista al terra, en un estat de tensió que acaba passant factura al final, igual que el fet de no trepitjar mai planer, que va deixant poc a poc totes les articulacions “tocades”.

La meteorologia, això si, ens ha acompanyat al llarg del matí. Amb una màxima que no ha superat els 22/23 graus, hi ha hagut moments en que el sol ha escalfat, però en moltes estones també ha estat tapat pels núvols.

En quant a la marató en si, els primers 20km, tot i els pocs participants, els he pogut córrer amb un petit grupet, a partir d’aquí ja les forces de tothom ha desfet el grup, però tot i així en cap moment estaves sol. Entre que les voltes d’anada i tornada et feien veure a tots els participants, i que sempre hi havia algú que venia per darrera, o al que tenies davant i anaves seguint, sempre acabava havent-t’hi un moment per parlar amb algú i fer noves amistats.

Al final un temps de 4h19’ per la marató 111, una marató complicada de córrer però que ara ja puc dir que esta al currículum.









lunes, 1 de abril de 2019

25 MITJA MARATÓ DEL PLA DE L'ESTANY

 Amb algunes de les Girunneres presents a la mitja marató i a la Volta a L'Estany
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Banyoles la 25a edició de la seva mitja marató, que enguany arribava amb novetats importants. Per un costat el canvi de data, que passava de principis a finals de març. I la més important, un canvi de circuit que l’apropava més a la capital del pla de L’Estany, corrent inclús pel centre de la ciutat. També agafaven les regnes de la prova gent nova amb ganes de donar-li una força que potser en les darreres edicions s’havia anat debilitant. A més a més les setmanes prèvies es celebraven tot una seria de xerrades interessants sobre temes relacionats amb l’esport.
I per primer cop, hi hauria llebres a al prova, de 1h25’, 1h35’, 1h45 i 1h55’.. tenint el privilegi de ser l’encarregat d’aquest últims temps. Un orgull i una gran satisfacció poder exercir de “llebre” a Banyoles, per molts motius. Alhora una responsabilitat, doncs no podia fallar. Amb molta motivació per córrer, doncs aniria ben acompanyat, es donava el tret de sortida en un dia en que per sort la calor de les últimes setmanes donava pas a una petita baixada de les temperatures, i un cel ennuvolat que afavoria als participants. Com en anys anteriors, conjuntament a la Mitja Marató es celebrava la Volta a l'Estany.
Una primera volta a l’Estany, envoltat de moltes corredores i corredors, passant davant del Club Natació Banyoles, organitzador de la prova, per enfilar de nou a fer, aquest cop, una part de la volta. Abans de la pujada a l’església de Porqueres giràvem en direcció al Frigolet i a la carretera de Sant Miquel de Campmajor.
Un cop aquí, i al passar al costat de la fabrica Espa, una anada i tornada per guanyar els metres necessaris per aconseguir la distància final de la Mitja Marató. Un lloc ideal per veure i saludar alguns dels participants que anaven per davant nostre, o bé que ens seguien a poca distància.
Enfilàvem a partir d’aquí cap al centre de la ciutat, una de les novetats importants d’aquesta edició, amb el pas per la Plaça Major abans de pujar pel Carrer Sant Martirià, on cap al final, un gir a la esquerre ens portava de nou cap a l’Estany, al que li faríem una nova volta... però aquest cop en direcció contraria, que ens portaria cap a meta.
Una última volta que si bé començava amb un bon nombre de corredors al grup, poc a poc anava perdent unitats. L’esforç ja es començava a acumular en els cames dels participants, que anaven perdent metres respecte al grup.
Ja a l’últim quilòmetre arribava amb la Lídia, un parell de noies més (la Raquel i la Eva) i en Jordi, un altre atleta que ens havia acompanyat en el tram final. L’objectiu era la 1 hora i 55’ minuts, intentant a ser possible baixar-la uns segons, cosa que finalment aconseguíem.
En una matinal plena d’emocions, juntament amb algunes de les noies del Banyoles retrocedíem uns metres per esperar l’arribada de l’atleta local Anicet Roura, un dels corredors il·lustres que porten molts anys en aquest esport del córrer, que feia la seva última mitja marató a casa. Un exemple donant sempre ànims a tothom i ajudant a molta gent quan s’han iniciat en aquest esport, rebia un merescut homenatge per part de la família, els amics i companys i del mateix club.
Un matí genial envoltat com sempre de la gent que em rodeja i sempre hi és. I com això de fer de llebre m’encanta, per la possibilitat de donar un cop de ma als altres corredors a aconseguir objectius, aquest proper diumenge, toca, un any més, porta el globus de 55 minuts als 10km Esports Parra.

Una altra festa atlètica aquest cop, a Girona.




Les 4 llebres de la Mitja Marató
Amb en Xicu abans de la sortida. A ell li esperava la Volta a l'Estany

Al pas pel km18 amb la Lídia
 Foto de grup amb els companys de l'Atletisme Girona i les Girunneres

 Tot preparat per la sortida

 km 15, començant la Volta final a l'Estany
Merescut homenatge a l'Anicet Roura