Belgica era un país on encara no havia corregut una marató, i la bona combinació d'avió entre Girona i la ciutat de Charleroi, afegit a que es celebrava la segona edició de la seva marató, era una bona excusa per afegir un nou país a la col·lecció. Sortida el dissabte a les 9h, per arribar a l'aeroport de Charleroi i un trajecte en bus de 15 minuts per arribar a la ciutat.
Córrer el diumenge al matí i a les 18h vol de tornada a casa... combinació ideal. Amb 3 de les Girunneres, més en Quim Cots i el seu fill Ian, i l'Anna amb la família que ja havien volat el dijous, erem la representació gironina a la prova.
Una ciutat que va viure el seu millor moment durant la Revolució Industrial, aprofitant el pas del riu, i que ara en molts punts és tot un grapat de grans fàbriques ja passades a millor vida fa molts anys. La ciutat en si no te gaire cosa a visitar, però el que importava era córrer a Bèlgica.
Amb l'hotel just al costat de la recollida de dorsals i l'arribada de les proves (marató, mitja, 10k i 5k) i a 500metres de la estació, tampoc ens vam haver de desplaçar molt.
La sortida es feia al Bois du Cazier, a 4km i fins on ens portaven en bus, una antiga mina que va patir un greu accident mortal a principis del Segle XX, i que ha quedat amb el temps com un museu i un indret de record.
Si bé la temperatura només va arribar a uns 26 graus, l'humitat per un costat, molt i molt elevada, i les constants pujades i baixades des del k22 fins al k36 van ser el major enemic dels maratonians. Crec que mai havia vist tanta gent caminant i tanta estona, inclòs jo, en una marató. Practicament la major part del recorregut sota el sol i sense ombres... però es tractava de sobreviure, arribar sense fer-nos mal i sumar una nova marató, la 149 en aquest cas, i un nou país, el 15.
Gran cap de setmana compartit, i ara a esperar la marató 150, si tot va bé, el proper 23 d'agost a Helsinki, on ja vaig córrer el 2010.
Bona setmana a totes i tots
