lunes, 28 de febrero de 2011

CONFERENCIA MAKIS

Compartint taula amb els amics Makis i els 2 monstres: en Pere Arco i en Manel Fernandez
Divendres passat, organitzat per els amics de la colla dels Makis de Sils, es va fer en aquesta localitat la tercera xerrada d'un cicle de conferencies. En aquesta ocasió, el tema era la Marató i el cros, i en van convidar a parlar i compartir taula amb 2 mites del atletisme gironí, en Pere Arco i en Manel Fernandes. Rodejats de molts amics del mon de l'atletisem, vam anar parlant tots, primer en Pere, centrat en el tema del cros, del que va ser un atleta destacat a nivell estatal, després va ser el meu torn, per parlar sobre el mon dels maratons, i finalment va ser el torn d'en Manel Fernandez, que va parlar una mica desde el punt de vista de l'entrenador, de l'organitador,  i també com a maratonia. Tot seguit, va haber-hi el torn de les pregunges per part dels assistents, i es va finalitzar amb un gran pica pica, amb pà amb tomaquet i embotit, i una bona coca de postres.
Van ser un parell de hores molt ben aprofitades, en un ambient molt relaxat i de molta camaderia, del que personalement, crec que vam disfrutar tots, els assistents, i els que vam estar a la taula parlant i responen les preguntes. Donar les gracies als amics dels Makis, per donar-me la possibilitat de participar en aquest cicle de conferencies. 


 2 mites, en Pere i en Manel, amb un infiltrat a la taula....
 I si a sobre et donen un  mocador de farcell, plé de tots aquests productes de la terra, com a obsequi per parlar de un tema que t'agrada... que dir, genial!!!

I per aquest diumenge, la marató de Barcelona, la que farà 65... una fita que no hagues pensat mai aconseguir als meus principis com a atleta. Però han passat els anys, i aqui seguim, i donat que el govern no vol que la gent es jubili als 65.... haurem de continuar corrent maratons, mentres el cos aguanti. Aquest cop, a més, serà fent una cosa que m'agrada moltissim, acompanyar a una persona que debuta en la distància, ja ho he fet un parell de cops, i la veritat, crec que emplena més la cara de felicitat, d'emoció, d'algú que debuta, que aconseguir una marca personal....

domingo, 20 de febrero de 2011

CALÇOTADA!!!!!

 En plena feina.....
Després de un bon cap setmana, el colofó ha sigut una bona calçotada amb els amics i la familia a Canet d'Adri. Per agafar gana, que tot sigui dit, tampoc ens cal, sempre en tenim, a primera hora del matí hem anat a fer la marxa de Can Gibert- Santa Eugenia, poc més de 10kms. de recorregut per aquest barri gironí, i que aquest any arribava a la seva 27na edició. Després de la marató, la intenció era clara, sortir a disfrutar d'alló que ens agrada, córrer tranquilament i compartir els kilometres amb els amics. Després de 44', la butifarrada popular de la marxa, comentar durant una estona com havia anat,  i cap a casa, que tocava pujar a Canet a fer la calçotada.
Després de una bona dutxa, cap a Canet, on ens hem ajuntat una bona colla per fer la calçotada anual, acompayada de una mica de carn a la brasa, unes bones amanides, i banyat tot plegat amb vi i cava, per fer-ho baixar. Per finalitzar, un bon sortit de postres per acabar de emplenar el cos, moment en el que ha tocat recollir-ho tot depresa, per entrar dins, doncs la pluja ha començat a fet acte de presencia...bé, sempre hi ha qui no s'inmuta, i amb tot recollit, segueix menjant els postres tranquilament sota la pluja, lo primer és lo primer (busqueu la foto més abaix...).

 Els pares, disfrutant dels calçots
 Lo dit... ja pot ploure, en Manel primer ha d'acabar els postres....
 Els encarregats de la carn i dels calçots.
 Focccccc per els calçots!!!
Marxa de Can Gibert, amb en Sergi, en Llorenç, en Daniel, en Jordi i en Xicu, avui d'animador, convalescent de una operació

martes, 15 de febrero de 2011

MARATÓ DE SEVILLA

 Recollida de pitralls al estadi olimpic
Després de esperar-ho durant temps, va arribar el cap de setmana de la Marató de Sevilla, que en veritat donaria per escriure durant molta estona, per lo que intentaré resumir tot el viscut en 3 intensos dies, en no gaire estona.... Dissabte al matí ens embarquem en aquesta aventura, començant per el trasllat desde Girona fins al aeroport, de moment, ja erem els gironins... En Dani, la Gemma, la Martina, la Marti i en Jordi, en Llorenç, en Quim i en Xevi (vaja, el que escriu en aquests moments...). A Viloví ens trovariem amb la resta de la expedició, la gent de Sils, els 2 Joans, en Sergi i en Francesc, així com companys d'altres punts de la provincia que també anaven cap a Sevilla, així com l'Enric i la Rosa, del Atletisme, que coincidia que anaven a pasar un cap de setmana a Sevilla.
Tots cap a l'avió... i cap a viure el "color especial" de Sevilla. Després d'arribar sense contratemps, cap a l'hotel a deixar les bosses, i trasllat en bus cap a l'estadi olimpic (algú sab d'on ve el nom?, perque olimpiades no n'han fet :( ....), recollim els pitralls, i cap al menjar de hidrats, al parc de Isla Magica. És increible la de diners que es van gastar en aquella zona, per la Expo'92.... i que tot estigui ara abandonat, en alguns casos en el llindar de la ruina. Fet i fomut, a les 5 de la tarda acabem de dinar, una passejada cap a l'hotel a deixar la bossa del corredor, de nou un bus, i al centre de Sevilla a fer una mica de turisme, la cerveseta i el sopar. Un cop finalitzat, tornada caminant cap a l'hotel, preparar les coses per diumenge, i cap a dormir.
Així va arribar el diumenge, un bon esmorçar, era buffet lliure, o sigui que vaig menjar una mica de tot, 30 minuts caminant cap a l'estadi, les fotos de rigor per que quedi constancia, i a 2/4 de 10 es donava la sortida de la Marató. El que esta clar, és que no pots esperar una sortida tranquila,amb 5.000 atletes, de dins unes pistes... La intenció era rondar les 3h10'-3h15', per lo que vam sortir junts en Dani Juncà, en Joan Risquez i jo, així vam anar fent durant prop de 24-25kms, en que per la propia inercia de la cursa, vaig anar una mica cap al davant, seguint en Dani i en Joan uns metres per darreda. Kilometre a kilometre, l'arribada s'anava acostant, per el camí trovo en dos punts de la cursa l'Enric i la Rosa animant, fet que aprofito per parar a saludar, i reanudar de nou la cursa.... fins arribar a l'estadi. Aqui decideixo fer una cosa que feia temps que tenia en ment, aprofitant que trovaré el tartà de la pista, que sol ser d'un material tou... i em trec les sabatilles per arribar amb elles a les mans. Només posar el primer peu al tartà de l'estadi, veig que no és una sabia decisió, esta literalment destrossat, i pensar que aqui s'han fet fa uns anys un campionat del mon d'Atletisme... quina llàstima. Ultims 300 metres, a la graderia veig i saludo a en Quim i en Llorenç, que ja han finalitzat, i la Gemma i la Martina, i paso sota la linia d'arribada. La marató nº 64 ja és al sac!!!!
Una bona dutxa, i cap a la festa de clausura, també al parc tematic, amb dinar, un petit concert, entrega de premis i amb la gent amb ganes de pasar-ho bé. Dir que la matinal va ser bona per córrer, amb el cel tapat i una temperatura molt agradable per fer una marató.
Un cop finalitzat el dinar i la festa, agafem de nou cap al hotel, aquest cop ja sota els nubols i la pluja que cobria Sevilla, que no va ser inpediment per anar cap al centre caminant, visitar el bar més antic de Sevilla, situa curiosament a la Calle Gerona. Un cop al centre, ens trovem amb la Rosa i l'Enric, aprofitem per anar provar el famos rebujito (bó!!!!), i fer un bon sopar tots plegats per celebrar la cursa, però sobretot, el gran cap de setmana que estavem pasant. Però com tot te un final... dilluns toca fer les bosses, esmorçar, i deixar l'hotel per anar de nou cap al aeroport, per reprendre el viatge de tornada...
Resumint, que vam pasar un cap de setmana fenomenal tots els amics junts, vam riure molt i vam quedar amb ganes de repetir un viatge com aquest. I sobre la marató,per un costat la reflexió del preu, la inscripció, 20 euros, que inclou dinar de dissabte (amb acompanynats)i de diumenge, conjunt de pantaló i samarreta de tires per córrer, cinta per al cap, i tovallola al finalitzar... tinguen en compte que per aqui una marató et pot costar a partir de 50 euros... una de dos, o uns hi perden molts cales (o ho fan simplement per que el corredor gaudeixi de lo que li agrada, sense buscar benefici) o els altres fan grans negocis (i ens prenen una mica el pel als maratonians populars...)... bé, cadascú pot pensar la seva.
Per finalitzar, tot i que les marques en un viatge en que t'ho has passat bé és el de menys, aqui estan, segons més, segons menys...
Quim Cots: 2h54', com sempre, una màquina, el dia que no afluixis al final, per sota de 2h50'
Llorenç: 2h59', en la seva linia, ajustant per tornar a fer sub 3h, un altre que el dia que li sorti i no hagui d'afluixar...
Joan Risquez: 3h19', i amb un somriure com sempre... Makis al poder!!!
Dani Juncà: 3h22', super, arrastant encara alguna molestia, i sabent que l'espera la trifamili al finalitzar, que sempre dona ales...
Francesc Seras: voltant les 3h45'-3h50
Marti i Jordi: 4h22', la Marti debutava, fa 15 dies ho va fer en mitja, i aqui venia a pasar el cap de setmana i rodar fins on pogues... i va ser fins la linia de meta,acompanyada, com no, d'en Jordi. Felicitats a tots 2.
Serfi Urzay: amn una lesió, ja venia mentalitzar per fer uns 20kms, al final em va fer 22... ho va intentar, que és lo important.
Xevi: vaig fer 3h16'09", com sempre, mots satisfet d'haber superat de nou la barrera de la marató
 El grup fotografiats per darreda.....
 ....i per davant!!!!
 Minuts abans de donar la sortida... tothom a punt!!!
 Amb més corredors de la provincia de Girona
 Compartins kilometres amb 2 figures... (km.12)
 Un rebujito per celebrar les nostres victories a Sevilla
Qui ha dit que es necesita un gran sistema d'amortització per enfrontar-se a una marató.....? Va acabar en 3h26'!!!

domingo, 13 de febrero de 2011

PRIMICIA DESDE SEVILLA...

La crónica per quan torni a Girona... de moment, ja hem acabat. Quim, 2h54', Llorenç, 2h58', Xevi ( o sea.. jo) 3h16'10, Dani, 3h 23'.
La primera del repte, al sac...
Adeu, Sevilla ens espera :) a per les birres!!!!

domingo, 6 de febrero de 2011

CÓRRER EN FAMILIA

 AMB LA NADEIA, ABANS DEL CROS DE VIDRERES
Dissabte a la tarda, es va disputar l'ultima prova del circuit gironí de cros, que aquest any he seguit una mica després de molts anys.... el motiu, molts ja el sabeu, que a la Nadeia li ha donat per córrer una mica i ha anat disputant moltes de les proves del circuit. Aquest cop va tocar a la localitat de Vidreres, amb una tarda molt assolejada i amb temperatures elevades per l'epoca de l'any. La noia, com sempre, al seu ritme, feliç de córrer i amb les amigues que la venen a veure a totes les proves, animant. Finalment, va quedar 2na de la seva categoria, i 3a del circuit a la categoria junior, lo que li ha soposat anar convidada, el proper 19 i 20 de març, a córrer el cros internacional d'Andorra, amb desplaçament, estancia i menjars tot pagat. Felicitats, campiona!!! lo que dic, millor que el pare.
Per la meva part, vaig aprofitar per córrer la prova de veterans, amb 5kilometres de recorregut i 4 voltes per endavant, pensant en diumenge que hi havia la mitja de Granollers.
 LA NADEIA ADALT DEL PODI, REBENT EL PREMI DE LA CURSA I DE TOT EL CIRCUIT
I aquest matí, a fer una de les proves més tipiques del circuit català, la coneguda com La Mitja, Granollers. Com sempre, molt ambient i moltissima gent... MASSA!!! Siguen clars, algunes proves s'han convertit en un negoci, no totes, però n'hi ha que si. Allà on abans erem 3.000, ara son cap a 9.000, mentrés que la infraestructura, la carretera, segueix siguen lo mateix, i segur que per la propera edició, buscaran ampliar el nombre de corredors. Tot i les diferentes sortides programades (no han servit per gaire, la vigilancia era minima, i els voluntaris tampoc son policies per enfadar-se), tornant de la Garriga, al creuar-nos els que relativament anavem força endavant, amb la gent de l'ultima sortida, observaves i podies comprovar com la gent anava com un remat, tothom junt, sense gaire espai... bé, soposo que els culpables soms nosaltres mateixos, mentrés seguim emplenant curses, mesos abans de que es disputin, els organitzadors seguiran fortatn-se les mans i aumentant la participació de les curses. Esperem que això no acabi morint de l'exit.
En quant a la cursa, bé, se que no tinc gaire xispa per anar ràpid, tiro com les ultimes mitjes de lo que hi ha dins, acumulat de molts anys, i com les dos mitjes d'aquest any, segons més o menys que les anteriors, avui he fet 1h28'24". Com he dit en altres mitjans, corro simplement per que m'agrada, sense que m'importi gaire ni el temps, ni els ritmes ni les classificions... només córrer per ser lliure.
Felicitar desde aqui a alguns amics que avui debutaven en la mitja (Jacky, Sergi, German...), i que han conseguit finalitzar-la. Felicitats, campions!!!
I per tancar el dia, cap a Hostalric a dinar amb els companys, per tornar a agafar forces (i bé que les hem recuperat...)
 Amb en Llorenç, en Narcis, en Tià i l'Elena.
 I aqui amb en Frank, en Sergi, en Lluis, en Quim i en Llorenç
 Dinant a Hostalric...
EL REPTE:12X12= 506,4KMS.
Per diumenge que ve... l'inici del repte, intentar cuadrar entre 24 de Gener del 2.011 i del 2.012, 12 maratons... cap a Sevilla amb els companys, a disfrutar de una nova ciutat, una nova marató per mi... i sobretot de la companyia dels amics.