lunes, 27 de abril de 2009

MARATÓ DE ALBI

20 anys després... de nou a Albi, per correr la Marató de aquesta localitat francesa, prop de Toulouse, i agermanada amb la nostra estimada Girona. Feia al voltant de 15 anys que el club no havia fet el desplaçament a la ciutat de Albi, després de fer-ho durant uns quants anys seguits. Si bé l'any passat ja es va intentar anar, no va poder ser, però aquest any si.
I d'aquesta manera, dissabte cap a les 8h, enfilavem amb l'autocar cap a França. A l'arribada al hotel, prop de la una del migdia, vam deixar les coses i cap a dinat, la majoria a un restaurant del centre de la ciutat, anomentat Le Vigan. Abans de tornar a l'hotel, on haviem quedat per anar a buscar els pitralls al estadi, on els teniem ja tots agrupats, encara vam tenir temps de visitar la Catedral de la localitat, inmensa, per cert, i part del casc antic que la envolta.
I tot xino xano, amb 15' de caminata, cap a l'estadi, on ens entregan tots els pitralls en 3 sobres, segons la distància (hi havia marató, mitja i cursa de 7,8kms), i una bossa amb totes les samarretes i crema per als peus. El president de la Marató ens confirma allà mateix, que a les 18h., en un restaurant anexe al estadi (per cert, és de rugby, l'esport nacional, i no de futbol), hi ha una recepció oficial, oferta per l'Ajuntament i la organització.
Mentrés fem temps, voltem per algun dels estands i sobretot per la carpa amb la màquina de Heineken, que hem d'estar hidratats per diumenge...
I quina recepció, primer les paraules de benvinguda, per part del president, vicepresidenta i tresorer de la Marató, i del regidor de l'Ajuntament de comunicació i turisme, per pasar a continuació a un pica pica que a la majoria ja ens va servir de sopar, com veureu a les fotos.
El diumenge es va despertar, com anunciava el servei meteorologic, amb una mica de pluja, que ens va acompanyar durant bona part de la cursa. Així, a les 9 sortiem els corredors de la Marató i la mitja, i 10 minuts més tard, la cursa popular. Primer es realitzava una volta per dintre de Albi (i al kilometre 5, prop del hotel, ja trovem a tota la afició fen xivarri), per entrar dins l'estadi al kilometre 7, abans de tornar a sortir de la localitat de Albi, per enfilar, en un circuit d'anada i tornada, seguint la carretera al costat del Riu Tarn, el circuit, siguen el punt més allunyat el 25 per la marató i el 15 per la mitja.
A un ritme aproximat de 5' el kilometre, anem fent, amb en Llorenç, kilometre darreda kilometre, amb pluja fins prop del 20è, que després va anar desapareixen a estones, i amb el pas de un parell de tunels, tant d'anada com de tornada, un de 400 metres i l'altre de casi un kilometre, que provocavenuna mica de yuyu, per la seva estretesa.
Ja de tornada, entrant a Albi, a falta de 4 kilometres, comença de nou a ploure amb una mica més de intensitat. Just abans d'entrar a l'estadi, on es feia tota la volta, escoltem la grada que es torna boja, amb una cridoria impresionant, i es que hi havia tots els acompanyants i els corredors de la popular i la mitja que ja ens havien vist, lo que va que la volta sigui trionfal. I aquest cop,a part de la estelada, parem un moment a les grades per recollir la bandera del club, per realitzar una entrada trionfal, amb el temps just per arribar a la carpa del avituallament i començar a diluviar. El temps final que vam realitzar,va ser 3h28'38" (1' més que fa 20 anys). Destacar el paper del debutant Albert Rutllan (2h45'), d'en Pablo amb 2h57', i a la mitja, en Domingo Cerdan, 3r a la seva categoria.
A continuació, una bona dutxa d'aigua, cap al podi a recollir un obsequi de la organització, i corrent a la carpa (més que res per no mullar-nos gaire), on donaven una safata amb dinar, a la que vam estar convidats tos els corredors i acompanyanst de Girona.
Total, que hem passat un cap de setmana fantàstic, tot el grup, a Albi, on realment ens han tractac de fàbula. I a continuació us deixo algunes de les fotos del cap de setmana, tot esperant el proper per correr la Marató d'Empuries
Part d ela expedició, a la entrega de pitralls, amb el responsable de un Stand que els hi van regalar gorres.

El tiberi de la recepció
Part de la directiva del club, amb els dirigents de la Marató i el regidor de comunicació i turisme de Albi


Amb el president de la Marató, la vicepresidenta i el tresorer


Alguns dels companys, poc abans de la sortida


L'afició, faci fred o faci calor, sempre al peu del canyó


En Nacho, en Manel i en Johan a la mitja

L'Emili i l'Enric, de passeig per Albi

En Salvador i en Tià, tornant cap al hotel a per una merescuda dutxa

lunes, 20 de abril de 2009

10 KMS. DE GIRONA- ESPORTS PARRA

Abans de la sortida, durant l'entrega de pitralls

A punt d'entrar en una nova setmana de Marató (dia 26, a Albi), aquest diumenge tocava una de les clàssiques gironines,els 10 kms de Esports Parra. Aquest any, apart dels més de 50 voluntaris que posem a la cursa, teniem també prop de 70 corredors inscrits. Això si, els voluntaris, els de sempre, per que les adquisicions del club dels ultims 3 anys, només volen correr (fins que un dia la vella generació plegui, i ens quedem sense curses a Girona).

Dissabte al matí a buscar els pitralls, els xips i les samarretes, per fer la distribució diumenge a partir de 2/4 de 9. Allà en Xicui en Manel ja estan acabant de disposar a tots els voluntaris. I 25' abans de la sortida, deixo els pitralls dels reçagats (que sempre acaben siguen els mateixos), em cambio, a escalfar una mica i a correr. En vistes de que diumenge (i l'altre també...) toca Marató, decideixo sortir sense forçar. Després de saludar un ex company d'escola a mig camí, i anar saludant a tots els amics voluntaris, acabo en 41'56".

I per la tarda, aprofitant que de moment no plovia, cap a Canet a segar. Després de 3 horetes, i quan només em queda un rectangle de aproximadament 5m x 8m, tragedia, es posa a ploure i no puc acabar la feina.

XUXES:
El patrocinador oficial de xuxes, en Carlos Grabalosa, del bar EL SITRELL (Ballesteries 45, per reserves: 619508190), m'ha fet entrega aquesta setmana de un lot de llaminadures, que com veieu a la foto, iran de fàbula per al viatge de aquest cap de setmana a la Marató de Albi

Per anar obrint boca.......

lunes, 13 de abril de 2009

SETMANA SANTA 2009

Com la Setmana Santa ha sigut llarga, anirem per dies:
DIVENDRES 10:
A les 10 del matí vam quedar a casa d'en Tià, a Montjuic, per anar caminant fins a Sant Miquel (si, ho heu llegit bé, caminant), abans de fer l'arrossada que teniem programada a casa seva. Tot i el cel ennuvolat, ens vam envilar cap a dalt, i després de 50' vam fer el cim. Un cop a Sant Miquel, toca observar el paisatge per els 4 costats, cap a mar, als Pirineus, Girona, però com esta tot tapat, no hi ha gaire a observar.
Camí de Sant Miquel
Total, que per un altre camí diiferent del que hempujat, enfilem cap a la Vall de Sant Daniel, i ens dirigim a la Font del Ferro, a provar l'aigua (no hi ha res com tenir sed per veure aigua amb ferro), i tot seguit, tornar a pujar cap a Montjuic, a casa d'en Tià. Un cop aqui, fem un bon pica pica, i comencem a preparar l'arros, amb el cava ja al congelador.

Entaulats, ja amb els postres, i amb unes quantes ampolles de cava buides...
Unes bones amanides, un gran plat d'arros, vi, cava, i molts de bunyols, fets per en Tià i la Maite el dia anterior... total, que en un moment donat, i al més pur estil Messi ("contracte català"), agafem un tovalló de paper, i firmem per anar a Munich el proper Octubre. Si no és la Ratafia, és el cava, sempre s'acaba firmant algun paper.




El contracte per Munich
I el mateix divendres, mirant cap al cel després de començar a ploure a la tarda, cap a la processó, a veure la Nadeia, les nebodes i el nebot, que sortien de Vestes. Al final van poder sortir, i tot que en un moment donat es va posar a ploure amb intensitat, es va realitzar practicament tot el recorregut.

Si, la del cucurutxo que saluda, és la Nadeia
DISSABTE 11:
Després d'anar al cine amb la Nadeia, a veure Dragonball (era molt més divertida i entranyable la serie de dibuixos), cap a futbol amb l'Alex. Patint com sempre, però vam guanyar, que ja tocava, per 1 a 0 al Murcia.
DIUMENGE 12: FRANCE.2
I diumenge, a les 7 del matí, cap a França, a correr la 2ª cursa d'aquest mes al pais veí (i encara queda la Marató de Albi). Tot i sortir de Girona sense plujam amb en Jordi i en Llorenç, abans d'arribar a Figueres ja comença a caure aigua. Arribem a Fourques (a 90 kms de Girona), sota un diluvi. Allà trovem companys, tant del club com francesos, tots disposats a correr (estem bojos aquests corredors), i un com fetes les inscripcions, en Jordi, amb el dorsal a la mà, diu que ell no surt, i efectivament, allà queda, tot sol, dintre el cotxe.
En quant a la cursa, a part de la fred, 13 kms de constant puja i baixa, amb els primers 6 sempre cap amunt, per a continuació baixar, durant prop de 2 kms, per un camí al mig del bosc, que era tota una delicia (llàstima de l'aigua i el fang acumulat). els ultims 5 kms, altre cop per asfalt, amb un continuu pujar i baixar.
Això si, a les dos rieres que es pasaven, havien colocat palets per no haver de trepitjar l'aigua, tot i que tal com anavem, tampoc venia d'aqui.

Amb en Llorenç i en Jordi, poc abans de començar la cursa (excepte en Jordi, es clar)
DILLUNS 13:
I per finalitzar la Setmana Santa, la XXXI Marxa de Bellcaire, a la que feia uns anys que no hi anava. De nou 13 kms, aquest com en companyia d'en Manel Peralta, en Joan Casacuberta i en Joan Reixach, i a diferencia del dia anterior, totalment planers, excepte els ultims 500 metres dintre de Bellcaire. I per rematar la feina, tots a dinar a Viladamat, i és que la vida no és només correr... també conta el menjar i el beure. SALUT




lunes, 6 de abril de 2009

MARATÓ DE TINTIN-CHEVERNY (FRANCE.1)

Foto de la sortida de la Marató, apareguda al diari local, amb el Chateau de Cheverny al fons.
Bé amics, ja estic de tornada de aquest maravellós viatge al cor de França, a la localitat de Cheverny, per correr la 8ª edició de la Marató d'en Tintin. I és que el castell que veieu a la foto de sobre, treta del diari local, és el que va inspirara Hergé per dibuixar el famos Castell de Moulinsart, vivenda del Capità Haddock a las histories d'en Tintin. Per cert, al grup del fons de la foto, per allà estic jo, doncs en vaig encantar a fer fotos, i vaig sortir darreda de tot.
Us faré un petit resum, doncs el cap de setmana donaria per molt. Després de 800 kms vam arribar a Cheverny, dissabte, cap a les 5h de la tarda. Primera parada: la recollida de pitralls, fora els murs del castell. Allà vaig trovar el camió amb els yogurts de soja, que donaven per degustar, i després de parlar una estona, resulta que és el mateix que hi havia a Barcelona, i a final de mes serà a Madrid. Recullo informació de maratons per França (ja tinc marcada, per un altre any, la de Cognac, je, je...) i anem, amb la Nadeia i els meus pares a Bracieux, a 10 kilometres, a deixar les coses al hotel. Aquest havia estat una antiga granja, totalment reformada, amb habitacions amples, i totes a nivell de terra, sense haver de pujar pisos.
El profesor Tornasol, el Capità Haddoch, els Dupond i en Tintin, només faltava en Milú.
Acte seguit, agafem de nou el cotxe cap a Cheverny, per fer un vol mentrés esperem la Pasta-Party, a les 20h30', i aprofite, per fer una mica de turisme fins a aquesta hora. He estat a moltes festes pre-marató (o pre-IM), però la veritat, com aquesta, cap. En una de les dependencies del Castell, la Orangeria, ens acomoden a les 300 persones del 2n torn (si, a les 18h30' havia entrat a sopar el 1r torn). Sencillament, una pasada, Musica en viu tota la estona, Tintin i companyia pasant per les taules a saludar a la gent, i a fer fotos, el sopar complet (entrant, pasta a dojo, formatge, postres, café, i podies repetir de tot) i el vi abundant per tots costats (i entrava bé). La unica pega, quan van venir els Dupont, i vam dir d'on erem, es van posar a cantar una celebre canço d'en Manolo Escobar que no mencionaré (sort que després van dir que el Barça era el millor equip del mon...)


Els avis, com dos nens petits, amb el Capità Haddock

L'ambient de la Pasta- Party


Amb en Tintin i el profesor Tornasol, durant el sopar.

I al final va arribar el 7é dia de la setmana, el que toca correr maratons. Després de esmorçar al hotel, a les 7 del matí, fem els 10 kilometres que ens separen de Cheverny, on els organitzadors controlan, de manera fantàstica, els aparcaments disposats per als corredors. L'ambient d'abans de la cursa, de festa total. Quan tenim per aprendre per aqui, sense aglomeracions, la gent en un ambient totalment distes, corredors disfraçats per correr la Marató. 5' abans de les 9, obren la porta lateral del castell, per que els corredors anem cap al punt de sortida, davant la façana principal, i com m'encanto a que en facin una foto, i el camí de sortida és estret, acabo sortint dels ultims (com es pot comprovar al video filmar per el meu pare).

La comitiva de cap de cursa: us sona el 2 cavalls negre?
En quant al circuit, primer feiem un bucle de 5kms, voltant el castell i el poble de Cheverny, per pasar al costat de l'arribada, i enfilar per una carretera estreta (2 cotxes no hi pasen), i entrar de seguida, durant uns kilometres, al mig de un bosc, amb camí de terra, i sempre amb fals plà. Sense grans desnivells, però sempre pujant o baixant una mica, lo que es notarà sobre tot a la segona pasada. Un cop acabar el camí de terra, seguim per mig del bosc, per una carretera estreta, per tornar cap a Cheverny voltats de camps.
Fotograf fotografiat (km. 24)
Al kilometre 24, i després de pasar de nou per dins el terreny del castell, tornem a pasar per la zona d'arribada, i de nou tinc allà la familia animant. Aprofito per parar a fer un parell de fotos, i a fer una foto a la fotografa, abans d'en filar de nou cap al bosc. Aquest ultim bucle, es practicament igual al anterior, excepte en els 3 ultims kilometres. Alguna vegada heu tingut la sensació de correr i no avançar (o inclus retrocedir), perque durant 2 ó 3 kms, per els camins de terra (i pedres petites), i davant algun fals plà cap a munt, la vaig tenir. Total, que vaig fent, i ja amb ganes d'arribar al avituallament del 38,5 (coincidia amb el del 19, que logicament ho havia agafat), i per que? No sempre tindreu a en Tintin i companyia que us estiguin servint vi o cervesa en l'avituallament de una marató. Total, que paro, em pren una mica de cervesa i una torradera amb paté (mentrés que pasa el grup de les 3h30', tots encegats i sense degustar el fabulós banquet, ells s'ho perden). Em despedeixo de la troupe (en Dupont en va reconeixer del dia anterior) i cap a enfilar el ultim tram.

Gaires avituallaments com aquest, i no acabo la marató.
A 500 metres de l'arribada, m'espera la Nadeia, i estelada en mà, per no perdre la costum, enfilem cap a la linea final, on espera la millor recompensa per un maratonià, la medalla de finisher, a la que seguint la tradició, faig un petó un cop penjada del coll.
Després de una merescuda dutxa al pavelló, i de menjar-me una bona Crepe, visita al Castell de Cheverny (amb descompte per als corredors i familiars), on ens passejem per la exposició d'en Tintin, en una de les naus de dintre dels murs, visitem els jardins i observem als gossos de caçera de que disposa el castell, i entrem dintre del mateix castell, per visitar les seves sales (excepte el pis de dalt de tot, doncs segueix habitat). Un cop acabada la visita, anem a veure el Chateau de Chambord, a 20 kilometres, i que realment impresiona per el seu tamany, encara que per fora esta molt deixat (clar, que amb les dimensions que té aquest, no adequan tot l'exterior ni en 100 anys).
En resum, un cap de setmana fantastic, i una cursa totalment recomanable, per el gran ambient que es viu, per el gust de correr maratons no gaires multitudinaries (1.367 inscrits), per el gran entusiasme que posen els organitzadors, per la camaderia entre els corredors, per la bellesa del circuit (tot i no ser facil, ni molt menys).
En quant a la legenda del titol, France.1, té una explicació. Si tot va bé, aquest mes de abril, de les 5 curses programades en principi, 3 seran al pais veí (falten la Ronde de Fourques, el dia 12, i la Marató de Albi, el 26). M'oblidava, el temps final, 3h31'12"

La samarreta de la Marató, l'ampolla de vi i la medalla, amb el mateix disseny de la samarreta