domingo, 24 de octubre de 2010

50 KM TERRASSA... UN ALTRE MON...

Bé, que dir de la experiencia d'ahir a Terrassa, del debut en ultra als 50kms., això és un altre mon, no té res a veure amb altra tipus de curses, ni tant sols amb una marató. Però anem per pasos, el divendres ja em vaig dirigir cap a Terrassa, al hotel de la organització. Una mica més tard arriben 2 amigues que també corrien, la Estefi de Lleida i la Carmen de Madrid, que m'han ajudat en aquest salt al ultra. Anem a sopar una pizza a un centre comercial prop del hotel, i un parell de cervesestes per hidratar. Quedem sense preses per esmorçar a les 8h del matí, dos horetes abans de la sortida, i a 1/4 de 9 ens presentem al menjador, tranquilament, per fer un bon esmorçar, sense preses, sense estres... un altre ritme diferent als altres tipus de curses. Acabar de preparar les coses, i anem cap a les pistes, a 500 metres del hotes, on els herois dels 100kms porten desde les 7 del matí donant voltes, per completar les 250 que han de fer. Veiem en Ricard Verge, que sencillament, vola sobre el tartan, devorant volta darreda volta.
Deixem les boses en una carpa on estan tots l'equipatge dels corredors, a peu de vista, trovem en Luigi, i direnctes a fer un café al bar del pavelló. Els pitrall, tranquils, ja hi haurà temps, no ens estresem!!! De tornada, ja estem per alla els 8 participants dels 50kms (als 100 son al voltant de 15), ens saludem, ens presentem tranquilament, i ve un dels jutges, que tranquilament pasa llista, per donar-nos els pitrall. Ultims preparatius a peu  de pista, de nou tranquilament, fotos de rigor, deixem el menjar a la taula del avituallament, i a 5' de la sortida ens dirigim cap a la sortida,o sigui, a 20metres d'on ens trovem, on seguim parlant de forma distesa.
Ultima repasada de llista dels jutges... i es don la sortida. Per davant, 125 voltes a la pista de 400 metres, 50kms per arribar a la meta. Dos dels corredors surten disparats, a tot drap, i jo segueixo el meu plà, intentar anar a 5' el kilometres, o sigui, 2' per volta. Porto posat el mp3, però de moment queda apagat (no l'engejaré fins la volta 100, per començar a distreure'm). Van pasant les voltes, les vaig contant de 10 en 10 mentalment, i agafo els parcials cada 4km, els 2 escapats m'arriben a doblar 3 cops durant les primeres 30 ó 40 voltes, mentrés vaig doblant a la resta de companys. En un altre mon, en Ricard, que fa els 100km i ens va pasant a un ritme endiablat.
A partir de la volta 50/60, veig que els dos escapats comencen a notar l'esforç, caminan, paran, menjan, un acaba abandonant, i a l'altre li vaig recuperant les voltes. Cap a la volta 90, pregunto com anem, i en confirmen que vaig primer, amb un volta de ventatge, i amb bones sensacions, mantingent el ritme, una mica per sota dels 5'/km. Al completar les 100 voltes, decideixo per un costat posar la música (si, en aquell moment la rutina ja comencava a fer-me menjar una mica el tarro), i per un altre, veien la ventatge, de 2 voltes i que anava més bé que el segon, eixeco una mica el peu, per anar conservant i no provocar cap estrebada. Només a la volta 103, camino uns 20 metres, estiro una mica els besons, i san tornem-hi. Aprofito per menjar l'unic que em posaria al cos en tota la cursa (a part de l'aigua i la cocacola, que anava beguent de forma regular), un Power Gel, no se si per gana, o per fer alguna cosa diferenta.
I a falta de 5 voltes, ja en començen a cantar les que queden a cada pas per meta, les emocions comencen a sortir, a falta de 3, em sona el "We Are The Champions" al mp3... m'entra la ploranica... si!!! tres voltes plorant, crec que la ocasió s'ho mereixia, 2 voltes... això és a tocar, ultima volta, ara ja si, amb totes les emocions a flor de pell, veig la expectació sota l'arc, encara els ultims 100 metres, emoció a tope, acabaré el meu primer, però no m'importa que quedaré primer, no!!, és una cosa interna, haber superat un nou limit, haber viscut una gran experiencia, haber compartit aquella pista durant unes quantes hores amb veritables herois, tant els dels 50km com sobre tot els dels 100km, ultrafondistes que estimen el córrer, gent excepcional. Veig la linea d'arribada, hi ha fotografs, aquest cop l'atleta de la foto soc jo, coloquen la cinta de guanyador, l'atraveso... he acabat, he superat nous limits. Paso la linea d'arribada, hi trovo la Estefi i la Carmen, m'abraço un moment... i m'evaeixo un moment, necesito espai, per plorar, per pensar en lo que acabo de fer... soc ULTRA!!!!.
I vull agrair, sobre tot a la gent que un dia de setembre en van acabar d'inculcar aquest esperit de la ultra, acompanyant a la Alexandra en el seu repte del ultra pirene, al seu equip, a la Carmen i a la Estefi, que en tot moment m'ha animat a fer aquest salt,i que ahir va haber d'abandonar, per una indisposició, però que tornarà amb força (ens espera Calella al desembre) perque ella és ultra, així, sense més. La felicito a ella, per el seu llarg curriculum en ultra, i a la Carmen, una altra campiona, que ahir en un gran gest d'amistat, de companyerisme, va decidir abandonar i fer costat a una amiga. I també us donc les gracies a tots i totes vosaltres, que se que ahir em vareu desitgar sort, en vareu enviar molta energia, que realment em va arribar, crec que en algun moment de la cursa, donant 125 voltes a una pista d'atletisme, vaig pensar en tots, em vaig recordar de vosaltres i dels vostres noms, i em vau empenyer a seguir. GRACIES A TOTES/ TOTS, aquest exit també és vostre. M'oblidava, el temps final.... 4h11'02"
L'ultra... un altre mon, aqui no hi ha vencedors ni vencuts... aqui hi ha grans atletes apasionats del córrer!!!!
Us deixo els parcials de cada 4km: 19'56"/ 20'13"/ 19'34"/ 19'35"/ 19'25"/ 19'23"/ 19'21"/ 19'22"/ 19'17"/ 19'53"/ 21'20"/ 22'45"/ 10'51" (ultims 2 kms)

Els 8 valents, a punt per la sortida

 6 dels 8 participants, abans de la sortida, amb un ambient super distes, de gran camaderia.
Amb la Carmen i la Estefi, abans de la sortida.

 En plena cursa, amb en Luigi al costat. Sort per al teu proper repte, els 100km del Spiron Catalan el dia 6
 Amb en Ricard, el super campió dels 100km en uns estratosferics.... 7h13' Un gran campió i gran persona. Ets Gran!!!
En Luigi arribant a meta, felicitats!!!!

El podi, amb en Luis Rey en segona posició. No hi ha vencedors ni vençuts, sino grans atletes.

CURSA DEL CARRER NOU
I aquest matí, hi havia la cursa del Carrer Nou, la més antiga de les que es fan a Girona ciutat. Soposo que lo normal era descansar, però clar, és la cursa gironina per excelencia, i no m'he pogut estar. La intenció era anar a fer uns 50', segons com responguessin les cames, però el que pasa, donen la sortida, vaig fent, em trovo recuperat dels 50km, i vaig aprentant. Al final, els 10km en 43'30". Avui corria la meva filla, la Nadeia.. sense paraules, de la hora i disset minuts de fa 2 anys, va passar el any passat a 1h i 7'... avui ha parat el crono una mica per sota dels 55'. Felicitats campiona.

 Amb en Quim Cots, en Daniel Herrera i la Nadeia, abans de sortir.
I per acabar el dia, cap a Canet, a fer una arrossada amb gent del club, a veure una mica (millor dit varies miques), que no tot ha de ser córrer, bons postres, que això no falla mai, i una castanyada per finalitzar.
Desde aqui felicitar als amics que han fet avui la marató del Mediterrani, en especial a en Llorenç, amb un super temps de 2h55', i en Dani, que tot i els problemes de butllofes, ha finalitzat amb un magnific registre.
 La Carme i la Antonia, les cuineres
 Com mengen aquesta gent!!!!
En Manel, en plena forma!!!

sábado, 23 de octubre de 2010

50km Terrassa

 Us prometo una bona crónica, crec que lo viscut avui s'ho mereix, però de moment, un deixo un parell de fotos d'aquesta jornada increible a Terrassa. Al final, 4h11'02"... i 1r de la general!!!!
Els 8 participants dels 50km a punt per la sortida, els campions dels 100km, portaven 3 hores donant voltes a la pista.



A dalt del podi...... quin moment!!!!

viernes, 22 de octubre de 2010

24 Horetes.....

24 hores... per al debut en ultra: demà a les 10h., a les pistes de Can Jofresa, a Terrassa, els 50kms. en pista.

domingo, 17 de octubre de 2010

BADALONA I MOLLERUSSA...

Cap de setmana doble!!!! Dissabte, amb la Nadeia i la Tri Famili (en Dani, la Gemma i la Martina), ens vam desplaçar a la tarda a Badalona, per córrer l'aquatló que s'havia suspes el dia 12 per el mal temps. Va servir per debutar amb els nous colors triatletics, els del Club Natació Banyoles, i pasar una estona amb amics. Prop de 2,5kms de cursa inicials, a tot drap, que el jovent apreta i surtent eixecant pols....
Arribada a boxes, em trec les Nike, agafo el gorro i les ulleres per anar cap al mar, començo a anar-hi... i veig en Dani que torna mentrés recorden per megafonia que no podem nadar amb el dorsal... mer....... el porto posat, retorno al lloc a treureme'l, i a enfrontar els 1.000 metres, amb una aigua freda i moguda, això si, poquet si ho comparem amb la travessa de l'Escala, de la que encara estic marejat (i en Dani també, je,je...). Sortim de l'aigua per afrontar 2kms més de cursa, a un ritme frenetic i arribar a meta. Una més al sac, i ultima prova multidisciplinar de la temporada. Per recuperar, un bon gelat!!!



Amb en Carlos Punsí, en Juan, En Dani, En Diego i la Martina abans del aquatló


 FINISHER'S....

 En plena feina amb els nous colors!!!!

I per diumenge, la Mitja Marató de Mollerussa, que no havia corregut mai, una nova cursa per el curriculum. Amb en Lluis Pages sortim aviat de Girona per dirigir-nos cap a terres de Lleida. Com sempre, recollir els pitralls, el café de rigor, i cap al pavelló a canviar-nos, on trovo a la Estefi, una gran campiona del ultra fons, una makina de devorar kilometres, que corre amb el club organitzador, i fa la mitja tancant la cursa amb els últims. Bona mitja, amb una molt bona organització, i un circuit xuli, per carreteres envoltades de camps i atravessant petits poblets propers a Mollerussa.
Tot i que degut als kilometrres que vaig acumulant a ritmes tranquils falta molta "xispa", ja sabem el que pasa quan ens coloquem un pitrall... gas!!!!! Al final, 1h28'39", no esperava ni creia que iria tant ràpid a 6 dies del debut en ultrafons, peròp ha sigut un gran test de qualitat.
I per el proper el cap de setmana, els 50kms en pista de Terrassa, a córrer amb molt de cap i paciencia, que serà llarg!!!!
 Al costat de la Estefi Climent, que dissabte també correrà als 50km de Terrassa. SORT!!!!
Amb en Lluis Pages

lunes, 11 de octubre de 2010

CORRENT PER LA FAGEDA D'EN JORDÀ...

Doncs si... ahir va tocar córrer per aquest magnific indret de la garrotxa... i la veritat, va valer la pena. En Jordi i la Laura en van convidar a pujar amb ells a entrenar per la zona, junt a l'Enrique, que després de moltissims anys, és coneix tota la zona de la Fageda amb els ulls tancats, fins al punt de saber on estar cada arbre, cada pedra, cada caminet... 
A les 10 ens vam trovar davant les instal.lacions de La Fàgeda, on fan un yogurts i uns gelats bonissims... Amb l'Enrique com a guia, ens vam encaminar per el cor d'aquest bosc, envoltats de arbres, pedres, vegetació, per camins que de vegades ni s'intueixen, i sentint com per sobre de les parts altes dels arbres, queia la pluja, que ens arribava molt amortiguada a traves de la vegetació. Per moments tens la impressió d'estar en un bosc de conte, on en qualsevol moment pot sortir una fada o un follet...
Per el camí, ens anavem trovant alguns del carros tirats per cavalls que fan la visita turística per la zona... però quina diferencia, fer-ho seguint aquests itineraris marcats, o fer-ho corrent  per caminets gens transitats. Durant una bona estona ens va agafar un bon xafec, en mig d'aquests camins, on s'ajuntava l'aigua que corria per els nostres peus, i la que queia com una bendició sobre els nostres caps, i en tots moments, una gran alegria entre tots per poder disfrutar d'aquesta forma de la natura, sense recordar problemes ni res, com una gran terapia on el mon exterior no existeix. Total, que com aquell que no vol, i sense adonar-nos, van caure 15kms, amb un temps de 1h36', i amb ganes de seguir durant estona en aquell paradis... També va servir l'entrenament per començar el camí cap a Barcelona 2.011, on l'Enrique i la Laura debutaran en Marató, i en Jordi repetirà després d'haber debutat aquest any. Allà estarem tots junts, els 2 grups d'entrenament, el de Fontajau i el de la Fàgeda... sortiràn xispes d'aquest enfrontament!!!
En tornar a la Fàgeda, una bona dutxa a les instal.lacions per recuperar del esforç, una crema de xocolata de la Fàgeda, d'aquelles que repetiries, i tornaries a repetir, un parell de fotos simpatiques fent de yogurt, i un bon dinar a Mieres amb en Jordi i la Laura per finalitzar una magnífica diada. Quan voleu, em podeu tornar a convidar a entrenar, repeteixo segur!!!


 La Laura, l'Enrique i en Jordi

Amb l'Enrique i la Laura

En plé cor de la Fàgeda...



Disfrutant del aigua...

L'Enrique... es coneix la zona amb els ulls tancats...

La Laura i en Jordi al fons... espavila que no la pots seguir!!! et donarà canya!!!.....

.... i en Jordi!!!!

Fent de yogurt!!!! això si... de la Fàgeda!!!!

domingo, 3 de octubre de 2010

"Córrer, memories d'un atleta popular": el proleg

 Era un vell projecte de fa temps... escriure un llibre sobre el córrer, sobre les meves vivencies després de més de 30 anys practicant aquest esport. La qüestió era, com enfocar-ho? i sobretot posar-m'hi, tots sabem que molts de cops el que costa és donar el primer pas, en moltes coses de la vida. Doncs bé, ja he fet aquest pas, i he començat. Com vaig dir al facebook, aquesta setmana penjo el proleg, és l'unic que veureu fins que estigui finalitzat tot el llibre, espero que aquest petit aperitiu us faci entrar ganes de llegir.

PROLEG

El principal problema a l’hora de decidir-me a escriure aquest llibre, era la forma de enfocar-lo. Per un costat, no sabia si escriure només sobre les maratons que he corregut, la distància més mítica del atletisme, els 42,195kms que abans o després fascinen i atrauen a la majoria dels atletes populars o fer-ho sobre totes les experiències viscudes en les diferents distàncies i disciplines en les que he participat al llarg dels anys.


Parlar únicament de la distància reina, ja donaria per un llibre, n’han sigut moltes de corregudes fins ara, en diferents indrets i països, he tingut la sort de viure moltes experiències, molts moments, casi sempre bons, anècdotes , moltes amistats fetes per tot arreu, però en el fons, tot i ser la meva prova predilecte, el que m’agrada, com a casi la totalitat dels que practiquem aquest esport, és córrer, senzillament córrer per el plaer de fer-ho, compartir una estona amb els companys en un entrenament, sigui quin sigui el recorregut, més llarg o més curt, una senzilla marxa en un petit poble i amb pocs participants, feta amb tota la il•lusió del mon, o una gran cursa en una ciutat, més multitudinària, i també amb el seu encant. Al final, tot es basa en el fet de córrer, en la activitat física més natural del ser humà. Ja els nostres avantpassats, en el seu origen , corrien, caminaven, fos per caçar, per desplaçar-se en la època dels nòmades per buscar zones on trobar menjar, per fugir d’algun animal, i així ha seguit fins ara.

El córrer també m’ha portat a participar en altres disciplines com el triatló, un esport també fascinant, on es reuneixen tres activitats físiques que de petits o grans la majoria hem practicat: la natació, el ciclisme i com no, la cursa a peu. Una gran part de nosaltres ha nedat algun cop, a la piscina, al mar, al riu...quan érem petits, o de grans, i sobre la bicicleta, qui no en algun moment de la seva vida ha fet alguna pedalada a la ciutat, al poble, per anar a donar un vol amb els amics, per desplaçar-se... I la cursa a peu, ja sigui de petits per jugar al carrer o al col•legi , per anar a comprar, per no arribar tard a un lloc, tots hem corregut en algun moment de les nostres vides, podríem dir que dintre de tots nosaltres, hi ha un triatleta en potencia.

Un altre punt a tenir en compte a l’hora de escriure, era si l’enfocava com una successió de dates, de marques, diríem que d’una forma una mica freda, o com un conjunt de records, de vivències durant aquests anys. Tot això va quedar decidit durant una nit, d’aquestes en que pensant en moltes coses et despertes, et tornes a dormir, penses en diferents temes, i de cop, sense saber com, vaig veure clar com enfocar el llibre. Potser si que es poden introduir dades, marques, però bàsicament, ha de ser un relat de tot allò viscut, si més no, de tot el que segueix vigent en la memòria, en el record, abans que es perdi per sempre. Es tracta de compartir tot això, i de intentar que ho visqueu una mica dins vostre.

A nivell personal, crec que dec molt al esport, que no deixa de ser una escola de la vida. M’ha ensenyat que la nostre existència, com el fet de córrer, és un llarg camí, on sense capacitat de sacrifici, esforç, tenacitat, perseverança, constància, i molts altres adjectius, no pots arribar a bon port. I en aquest camí, has de saber gaudir de les coses bones que vas trobant, que son moltes, però també has de saber aprendre dels mals moments, de les experiències que no surten com voldríem, i superar les adversitats que se’ns plantejant al davant, per arribar a bon port. Crec que hi ha una interrelació entre l’esport i la vida, és complementen perfectament en el aprenentatge que tenim dia a dia. Portar una vida amb bons valors et pot portar fins a l’esport, però també la practica esportiva et porta a un bon camí en la vida.

Finalment, lo més valuos de tot lo que he guanyat durant molts anys practicant la cursa a peu, el triatló, i altres disciplines que estan relacionades, és el factor humà. He tingut la gran sort de conèixer a molta, millor dit, moltíssima gent, de fer grans amics, de trovar gent molt especial que per un motiu o un altre m’han marcat, en aquest llarg recorregut, companys que per mi més que atletes o sencillament amics, puc dir que son com la familia. També la vida s’ha emportat uns quants d’aquests amics per diferents motius, als que per sort no oblido i recordo sovint, i que van deixar part d’ells dins meu quan van marxar, un record que perdura al llarg del temps. També per tots ells va aquest llibre.

PALOL DE REVARDIT
I com això no para, i esperem que duri per molt de temps, aquest matí ha tocat anar a fer la marxa de Palol de Revardit. Després del repte de la setmana pasada, el que faltava era una mica de ritme, però tot i així, i donat que és un circuit trancacames, ha sortit força bé. Com sempre, ens hem trovat una bona colla de companys del club, hem gaudit corrent, i en finalitzar, un bon esmorçar... i de postres, les coques de platan que els hi vaig preparar ahir, ho han quedat ni les engrunes.
Ara, a pensar en els propers objectius abans de finalitzar l'any, que tot i haber variat una mica respecte als inicials, segueixen sent uns quants: 50kms pista de Terrassa (23-10), Marató Costa Daurada (14-11), 6 hores de Calella (5-12) i la Marató per la Marató de TV3 a Girona (19-12).

Amb uns quants companys abans de la sortida

No ha quedat ni rastre de les coques...