lunes, 28 de marzo de 2011

GIRONA, BARCELONA, TARRAGONA...

Amb en Llorenç, en Frank, en Lluis, en Quim, en Dani, la Laura i en Carlos, abans de la sortida de la mitja de Montornés
Si... el diumenge va ser, esmorçar a Girona, córrer a la provincia de Barcelona (mitja marató de Montornés), i dinar a la de Tarragona (Valls), només hagues faltat de tornada a Girona, pasar per terres de Lleida. De bon matí, amb canvi d'hora inclosa i una hora menys de dormir, vam quear amb els companys per anar cap a la mitja de Montornés. Arribem sota una pluja que per moments es fa més intensa, fet que va fer que tothom es refugies dins el pavelló. Finalment, tot i l'aigua, sortim per anar a fer un café, que ens desperti el cos. Preparar-nos,i sortir a escalfar, aprofitant que deixa de ploure.. fins el moment de la sortida, en que l'aigua reapareix durant uns minuts. Aquest cop, acompanyo a la Laura, que té intenció de fer per sota de 1h40'... així anem fent kilometres, controlant el ritme, que ens havia de portar, més que a intentar aquesta marca, a intenta batre la seva marca personal. Per davant hi havia en Quim, en Dani i en Llorenç que rodaven junts, i en Lluis, i per darreda el debutant en la distància, en Carlos, mentres que en Frank,amb problemes fisics, es decantava per fer els 5kms.
Després d'anar sumant kilometres, a un ritme força constant, ens presentem en meta en un temps de 1h36'45", amb l'objectiu més que complet. Aqui comença la part més dura de la mitja... recollir la caixa plena de productes de netega i cosmetics, i arribar amb aquest pes fins al cotxe, tota una odisea, que val la pena.
Una bona dutxa, això si, amb aigua freda, a l'unica que hi havia calenta al vestidor, la cua era interminable, o sigui que em decanto per la d'aigua freda, tota per mi sol... un privilegi, despedir-me dels companys, i carretera cap a Valls, on de sorpresa em presento a la calçotada a la que anaven una part dels amics del club, aprofitant que havien anar a fer la mitja marató i els 12kms. d'aquesta població. Un bon dinar amb molt bona companyia, amb la gent del club i molts altres corredors que havien fet la cursa, i amb molt bon ambient i sobretot molt de riure, com podreu comprovar a les fotos.
Recordeu, que per aquest diumenge, hi ha a Girona una nova edició de la Cursa 10kms de Girona- Esports Parra, amb sortida i arribada davant la botiga del carrer Migdia. Us hi esperem!!!

 Arribada a meta
 Part del grup de l'Atletisme Girona, que vam fer la calçotada a Valls
 El bon humor que no falti mai...
 .... i molt de riure.... i sobretot... molts calçots!!!!!



jueves, 24 de marzo de 2011

MASSIFICACIÓ A LA MUNTANYA MÀGICA

ESPERANT LA SORTIDA DE LA TRADICIONAL PUJADA ALS ANGELS
Diumenge es va celebrar la 48ª edició de la Pujada als Angels, i seguint la tendencia dels ultims temps en moltes curses, la participació va ser molt numerosa... amb lo que això sol comportar de negatiu molts de cops. Si bé en curses en ruta, les carreteres poden arribar a absorvir una major cantitat de corredors, tot i que no sempre és així, en l'afany de molts organitzadors d'exprimir una mica més "la gallina de los huevos de oro", i aprofitar el boom actual de l'atletisme popular per fer ingresos, hi ha circuits que tenen un limit d'absorció... i un d'aquests és la pujada als Angels. El camí és el que hi ha, estret, en pujada, amb les seves dreceres i caminets alternatius, i sobre tot encantador que als que estimem aquesta muntanya (i ja sabeu que és la meva muntanya màgica). Doncs bé, si poses prop de 500 corredors, pasa el que pasa, llargues cues per recollir els pitralls, amb una sola persona per repartir-los, enrederint la sortida en més de 20', després del primer kilometre per Sant Daniel, més o menys plà, troves el primer tram de pujada, ja forta... i pasa el que pasa, un tap monumental en un camí en el que només hi cap una persona,  i si a sobre algú es posa a caminar.. podeu imaginar. A partir d'aqui, anar fent, i trovant més sorpreses, al ser campionat de Catalunya de muntanya, es marca el circuit, i per soposades dreceres que mai s'han fet a la pujada, total, com jo, alguns veterans a lo nostre, per el camí de tota la vida, més ample en alguns trams, i adelantant als que van davant i la organització fa anar per nous trams. Com podeu soposar, després de quedar fotuts dos cops, tothom s'enganxa a la veterania dels que porten anys fent la pujada, que no es cosa d'experimentar els nous camins senyalitzats.
I en arribar adalt al santuari, de nou el caos... com encabir dins la sala que hi ha, on es donen els obsequis, els entrepans, el beure, a tanta gent... imposible, els aproximadament 200 participants que hi havia normalment, era facil de transitar allà dintre, però logicament, els aproximadament 500, apart dels caminants... un veritable caos. 
Però en fí, un altre pujada als Angels al sac, i una bona matinar amb els amics i companys, amb un cafetó final per recuperar la energia. 


 I DESPRÉS DEL CAFÉ, LA FOTO DE RIGOR, I CAP A GIRONA...

14 CURSA 10KM DE GIRONA- ESPORTS PARRA
El proper dia 3 d'abril es farà una nova edició d'aquesta tradicional cursa a la ciutat de Girona, organitzada per Esports Parra, amb l'Antonio i la Juana al capdavant. 10km. per els carrers de la ciutat, en una matinal festiva, on també hi haurà una cursa infantil de 1.200m. Trovareu més informació a http://www.esportsparra.com/
Al finalitzar, entrega de copes, i sorteig, entre d'altres, de 2 rellotges gentilesa de Gonzalez Rellotgers (Carrer Joan Maragall).

domingo, 13 de marzo de 2011

CURSA DE LA DONA- GIRONA

AMB LA GENT DEL CLUB....
Avui diumenge s'ha celebrat a Girona la primera cursa de la Dona, coincidint que el dia 8 va ser el dia de la Dona, i organitzada per el Club Ultimate Girona, dedicats al esport del Frisbee. Una cursa, per sobre de tot, festiva, on a part de córrer les dones, també ho podiem fer els homes. Més d'un centernar d'atletes i caminants, per encarar els 4,6kms de circuit, retallat una mica dels 5kms inicials, degut a la pluja caiguda duratnt el dissabte.
Amb sortida i arribada a les Rives del Ter, un tram per la Devesa de Girona, i un bucle per el carril- bici, hemn sortit a les 10h. del matí, amb un sol i una temperatura magnífica, sobretot després de la pluha caiguda. I xino-xano, amb la Cati, l'Elena, en Xicu, i en Joan, hem anat fent, disfrutant del circuit i del recorregut, snese cap mena de pressa, simplement, anar disfrutant de lo que disfrutem... córrer. Al final, 29'56" per els 4.600 metres de recorregut.
En arribar, un petit esmorçar, amb xocolata desfeta inclosa, i sorteig de diferents regals.. total, que ens ha tocar dos vals per quatre persones cada un, per anar a una classe de balls de saló, de 90'.... una matinal perfecte.
Primers metres de cursa...
La Emilia, i la Marti, amb l'Eric a l'esquena.

La Carme i la Maite.
Corrent per les Deveses...
Encarant els ultims metres de la cursa....
L'incombustible Xicu, en plena acció
Cap a una classe de Balls de Saló.....

lunes, 7 de marzo de 2011

MARATÓ BARCELONA... I LOS PELAYOS!!!

ESPECTACULAR!!!! MÉS DE 13.000 ATLETES A LA LINIA DE SORTIDA..
Cada cop que corro una nova marató, una de les coses que més em solen dir és... "una més per tu"... i la veritat, tot i que l'ahir va ser la nº65, us puc afirmar que cada una d'elles no és mai una més. Totes tenen la seva historia, les seves anecdotes, els seus moments, els seus records, de totes podria dir de tirada un petit detall ràpid, i en cap cas seria igual. I és que cada marató és un mon, és experimentar una vida, amb els grans moments que has de disfrutar, i els moments delicats dels quals has d'aprendre a tirar endavans i a ser més fort. Unes poden ser simplement per disfrutar, altres per buscar un bon registre, les que son fora, per fer turisme, i de totes, les que sempre em porten molt bons records, son aquelles en les que corres al costat de algú que debuta, d'algun amic o amiga que te la gran ilusió de fer la primera marató. Per això, quan la Laura em va comentar fa uns mesos que volia fer el debut a la Marató de Barcelona, no ho vaig dubtar ni un instant.."t'acompanyo". I ahir va ser el gran dia, veure com ha evolucionat aquesta marató, aquests ultims anys, posa els pels de punta. D'aquells 3.000 atletes, més o menys, que corriem cada any, xifra que variavà poc d'una edició a una altra, s'ha arribat aquest any als 15.000 inscrits, i més de 13.000 corredors a la linia de meta. Sencillament, espectacular!!!!
A diferencia de l'any passat, el dia va ser assolejat, tot i que sense arribar a unes temperatures excesivament altes. La idea era intentar baixar de les 4hores, i personalment crec que el temps podia estar voltatn les 3h50'-3h55'. Sortida a un ritme comode, i anar sumant kilometres. Per el camí anem trovant companys del club, als que aprofito per tirar alguna foto, i anem fent. A partir del k-30, més per un petit dolor al genoll que per falta de forces, la Laura comença a patir una mica, sense dir-li el temps que portem, miro el rellotge i comprovo que afluixant el ritme, podem arribar tranquilament sota les 4hores. D'aquesta manera, seguim corrent per els carrers més centrics de Barcelona, en un circuit maquissim per descobrir la ciutat, fins que poc a poc emfilem el Paralalel, on es trova situat el kilometre 40, a només dos de la gloria. Un cop passat el 41, al carrer Sepulveda, enfilant ja cap a Plaça Espanya, em pregunta si conseguirem baixar de les 4 hores... i si, li confirmo que anem a per les 3h53'-3h54'. Emfilem finalment l'avinguda Maria Cristina, rebasem el 42... i recta de meta. Que dir... és un tram amb el que tot maratonià sommia, veure aquests ultims 200 metres, que et porten a l'exit, a saber que en aquell precis instant, tu ets l'heroi al que aplaudeix el públic, que no coneix als esforçats que estan passant davant ells, però que tot i així, els aplaudeixen fins treure fum de les mans. Sens dubte, és el nostre moment, el de tots els 13.000 atletes que van finalitzar la marató, cada un amb la seva historia darreda, el seu propi repte, sigui guanyar, finalitzar, rebaixar marca, debutar... que més don, campions tots per un dia.
Finalment, un magnific temps de 3h53'39" i amb la satisfacció, com altres vegades que he acompanyat a alguna amistat al seu debut, de veure aquella cara de felicitat eterna, d'emoció, aquelles llàgrimes que s'escapen i que t'acaben contagians.... sencillament, inoblidable!!!!

AMB LA LAURA, AMB LA SEVA CARA DE FELICITAT, UN COP ARRIBATS A META.

AMB L'ANTON, ORGANITZADOR DE LA MARATÓ DE LES MARATONS... EMPURIES (1 de MAIG)

L'ALVARO GIMENO

L'ANGEL BOSCH

EN CARLOS GONZALEZ I L'ANICET CASELLAS

L'EMILI

EN JORDI QUE ENS VA VENIR A ANIMAR EN ALGUNS TRAMS DE LA MARATÓ. GRACIES
AMB EL GRAN VICENÇ, UN COP ACABADA LA MARATÓ
KILOMETRE 39, PASANT SOTA EL MONUMENT DE COLON

I com no tot ha ser córrer, que a la vida hi ha moltes coses a fer, i totes s'han de fer sempre amb ilusió i passió, dijous va tocar fer d'extra al rodatge de la pelicula "Los Pelayos". Van ser 12 intenses hores de rodatge al Casino de Lloret, que d'acord, es poden fer pesades, i logicament lo que paguen no compensa tot aquest temps, però a la vida hi ha coses més importants que les materials, i viure les pelicules desde dintre, és una gran experiencia. A més, vaig tenir la gran sort de estar en lo que serà l'escena final d'aquesta pelicula, a tan sols 1 metre de l'actor Lluis Homar, i estar en plena gravació de les escenes tot el dia...o sigui, que si no surto en aquesta, segur que ja no sortiré en cap. I divendres va ser el torn de la artista de la familia, la Nadeia, que també es va haber de desplaçar a Lloret per fer d'extra.