domingo, 26 de enero de 2014

És el que hi ha...

Imatge de un quist de Baker
 Doncs si... és el que hi ha... un cop vistos els resultats de la ressonància, la conclusió, textualment, és la següent: Ruptura de la part perifèrica de la banya posterior i cos del menisc extern. Meniscopatia degenerativa externa (menisc intern). Contussió òssia a l'espina tibial i part interna del planell tibial extern. Quist de Baker de 4,9 cms (el que em provoca les molesties de tant en tant)... A esperar que em derivin al trauma per veure que es pot fer.. però no serà aixó el que m'aturi...
De moment, el que tinc clar és que els entrenaments han de ser com anys enreda, més "triatletics", o sigui,  menys entrenament de cursa a peu, afegint per compensar natació i ciclisme.. buscant l'equilibri perfecte per seguir corrent maratons, sigui amb el temps que sigui..
Per la nova temporada triatlética, ja tinc, basats en la samarreta actual del Atletisme Girona, el mono i el top de triatló, que espero em puguin acompanyar en alguns triatlons dels que es disputen prop de Girona...
 Amb l'Antonio Parra a la botiga del Carrer Migdia


domingo, 19 de enero de 2014

No t'oblidarem...

 Fins sempre Joan... 
Aquest cop toca comemçar la entrada d'aquesta setmana amb una noticia trista, i és que la mort de un amic i company, encara més si és repentina, sempre ens deixa un buit al cor. Divendres al matí ens donavem la tràgica noticia de que en Joan Puig, de Madremanya, s'havia mort. Moments de incredulitat, en que creus que no pot ser, dies abans de Nadal havia estat amb nosaltres al sopar del club, el dia de la Sant Silvestre de Girona, com cada cop que el club el necessitava, feia de voluntari a la zona de Pedret.. i pocs dies després aquesta noticia ens deixava sense ell... Atleta del Club Atletisme Girona des de feia molts anys, als seus bons temps havia estat capaç de córrer la marató en poc més de 2 hores i 50 minuts... i tot i que aquests últims anys les lesions no el deixaven entrenar com voldria, no es perdia cap de les sortides que feiem al club, i encara menys els actes socials com l'arrossada i el sopar de Nadal, i alhora de col·laborar, sempre podiem comptar amb la seva presència. Gran amant de la natura, ens deixa una bona persona al que els companys no oblidarem i recordarem amb les nostres petjades.. Descansa en pau Joan, el teu funeral va demostrar que has deixat molta gent que t'estimava.

Peró el que te aquesta vida és que continua, i avui, molts companys hem pensat amb en Joan al córrer una de les marxes més típiques de les comarques gironines, la de Vilobí. Com sempre, molt ambient de caminadors  i corredors en aquesta marxa molt ben organitzada. Dos circuits, un de 10 kms i un altre de 15 kms, en un dia en que el fred típic de cada any no ens ha acompanyat. Al finalitzar, un entrepà de botifarra, beure, amanides i café per recuperar les forces. Per la meva part, he fet xino xano els 10kms, en 59', sense forçar la cama, una mica "tocada" després del esforç a Mar i Murtra..
Com cada any, hem aprofitat per celebrar tant el sant d'en Tià, demà dia 20, com el meu cumpleanys el proper 24.. Dani, aquest any t'hem trovat a faltar, peró espero que hagi anat bé el cap de setmana a Madrid... Us deixo unes imatges de abans de la sortida, i també del recorregut, on es veu el caire popular i festiu de la marxa de Vilobí.. també una del regal de aquest any, dos parells de mitjons que faran bon servei...








jueves, 16 de enero de 2014

3a Cursa de la Policia de Girona

 Amb en Llorenç, la Gemma i en Carles, que feia de Speaker.
Aquest dijous al matí, s'ha celebrat la 3a edició d'aquesta cursa, organitzada per la Policia de Girona, i que serveix de memorial al desaparegut Javi Hernández. Una cursa gratuira, i solidària, doncs es demanava al recollir el dorsal un donatiu per la Associació del Cancer, una bona causa per córrer. Amb les inscripcions tancades amb 350 caminadors i corredors, els primers han fet un circuit de poc més de 6 quilómetres, mentre que els corredors hem fet 8,8 quilómetres, que he aprofitat per fer tranquil·lament, per no forçar la cama, tocada encara per l'esforç realitzat a la Mar i Murtra.
En finalitzar, una bossa amb samarreta, xuxeries, una bona botifarra amb pà i all i oli, beguda, cafes i croissant... que més es pot demanar.
Un cop més, agrair a botigues com ESPORTS PARRA i  GONZALEZ RELLOTGERS, sempre al costat de les curses gironines.

Les bosses de Esports Parra i el cartell de Gonzalez Rellotgers

domingo, 12 de enero de 2014

Mar i Murtra 2014

 Amb una bona colla d'amics abans de la sortida de la Mar i Murtra...
Aquest matí s'ha disputat la 26a edició de una de les curses més tradicionals que es disputen a les comarques gironines... la Mar i Murtra de Blanes. De fet, amb 23 participacions, és posa al capdavant de les que he corregut més cops. A diferència d'altres anys, en aquesta ocasió el fred que presedeix els primers dies de gener no ens ha acompanyat, ha estat un dia amb humitat, que ha acabat donant pas al sol, que ha fet que el recorregut es pogués gaudir plenament.
I els fondistes Blanes, organitzadors de la Mar i Murtra, han fet aquest cop una serie de canvis al circuit, tant al mig de la cursa, com en el tram final. Aixó ha soposat, per un costat, que el recorregut es veiés ampliat fins els 21 quilómetres, i que un cop arribaven a Blanes, ens desviavem, cap amunt, cap a Sant Joan, un tram que s'ha fet dur en aquest tram final, quan les forces ja comencen a anar justes. Aixó si, aquest tram final ens ha deparat unes vistes fenomenals de la platja, el port, i de Sa Palomera.
La intenció era sortir a probar el genoll, i en algun moment donar la volta cap a Blanes per completar uns 10-12 kms. Els primers 6 dels quals he fet amb en Toni Bautista, a un ritme tranquil per no forçar. A continuació, m'he adelantat fins arribar al costat de en Toni Barea. A aquest ritme, un cop arribats al 9é quilómetre, he decidit seguir endavant, sabent que quedava el més dur, però amb la idea al cap de córrer amb precaució les baixades, més bé caminant ràpid... Així he arribat fins a aquest tram final, amb una pujada per asfalt, abans de seguir per un camí de terra amb escales. Es podrá discutir si aquest tram sobrava o no, potser en les meves condicions físiques em sobraven, però també hem pogut gaudir de unes magnifiques vistes.
Al final, 2hores i 4 minuts per completar el circuit de 21 quilómetres, que m'han deixat més que satisfet. El genoll? en principi sembla que bé, les petites molesties ocasionals seguiexen, però sense anar a més, tan sols una mica carregat durant la tarda... seguirem anant amb precaució per acabar de recuerar-lo... Recordeu que diumenge que ve hi ha una altra clàssica... la de Vilobé, tot i que abans dijous hi haurà la Cursa de la Policia de Girona.
Salut i bona setmana a tots..
 Amb en Josep, un altre clàssic a les curses gironines.
 Al costat d'en Joan Lopez, en Christian Lopez i en Toni Bautista


domingo, 5 de enero de 2014

Sobre trampes i tramposos...

Una de les finals de 100 metres més espectaculars de tots els temps.... al final, una farsa
Segurament des de que hi ha hagut esport, des de que hi ha hagut algun tipus de competició, en qualsevol ambit de la vida, hi ha hagut trampes.... potser és una habilitat innata en molta part de la raça humana.
Si ens centrem en l'esport, s'han conegut tramposos des de temps immemorials, i els sistemes han estat multiples, casos de dopatge, de esportistes que no han fet trajectes sencers en la modalitat en la que participen... fa anys inclús va haver sospites de 2 germanes bessones que es repartien les curses, millor dit els triatlons.
Els casos més sonats de dopatge solen ser en esportistes professionals, que traeixen així l'ética de l'esport, i sobretot, enganyen a uns companys de professió, fent servir métodes prohibits per acosneguir un major rendiment. D'aquest casos també n'hi ha a nivell popular, i és que fa anys, un atleta popular que va córrer la marató de Madrid en més de 4hores, al que es va efectuar un control sorpresa, va donar positiu... incomprensible però real. En quant a les penes, un cop superat el temps imposat, aquests soposats esportistes poden tornar a competir, alguns inclús segueixen competint en altres especialitats durant la sanció... Aquesta és la meva veritat, el meu pensament.. però soc dels que creuen que un esportista que ha enganyat al demés companys i als seguidors, no hauria de tornar a competir en la seva vida.. potser seria la forma de evitar que la gent fes servir el dopatge.
I també hi ha un altre clase de tramposos, cada cop més vistos, i als que també eliminaria de les proves esportives, tot i que en molts casos tampoc es pot demostrar. Son aquells, que en el cas del meu esport, es dediquen a retallar els circuits de les curses... encara a la Sant Silvestre de Girona, vaig poder comprovar casos de gent que aconsegueix uns temps impensables, i més en un esport en que tots ens coneixem i sabem on arriba cadascú.. des de gent que va arribar més endavant, amb unes marques relativament bones, si més no per a ells, fins trovar a un corredor que teoricament ha d'estar darrera, trovar-lo ja al 4rt quilómetre, i a sobre caminant...
En fí, a falta de cap cursa aquest cap de setmana, crec que estava bé fer una reflexió sobre un tema tant actual com son les trampes i els tramposos en el món esportiu...
Feliç Any esportiu

miércoles, 1 de enero de 2014

Acabar l'any corrent...

 Amb en Dani Herrera
Una bona forma d'acabar l'any... corrent la Sant Silvestre de Girona. Per 9è. any, des del club Atletisme Girona i el Servei d'Esports de l'Ajutament de Girona, hem organitzat la Sant Silvestre gironina... Tota la feina de temps, els nervis dels últims dies, van derivar en l'alegria final de veure com els corredors gironins podíem, un any més, córrer per la nostra ciutat en aquest dia tan especial. I és que disposar durant 5kms, de la nostra ciutat per practicar l'esport que ens agrada, és una sensació única i irrepetible. Com sempre, cal donar les gràcies als companys del club que en aquest dia venen a fer de voluntaris, cordinats per en Xicu i en Manel, doncs sense ells no seria possible aquest esdeveniment esportiu. A més dels voluntaris, prop de 80 atletes del club corrent pels carrers gironins.
Un cop donats els dorsals del club, un ràpid canvi de roba per poder córrer la cursa, per tot seguit tornar-me a posar la roba de carrer, pujar al podi a donar copes... només a les dones, doncs per ética al podi dels homes no vaig pujar, i no cal posar el motiu, molts ja ho sabeu, i recollir-ho tot per poder anar a celebrar el cap d'any...
En el tema esportiu, el genoll sembla que segueix responent bé, les molesties van desapareixent, i vaig aprofitar per apretar una mica més el ritme, al final 22'51" que en van deixar molt satisfet...
Ara toca pensar en aquest 2014.. però de moment, desitjar-vos a tots un feliç any....
 Ambient general abans de la cursa...
Amb en Domingo Cerdan i senyora...
 Amb en Xicu, sempre al peu del canyó...
 Pocs minuts per la sortida...
Arribant a la Plaça del Vi... on estaven la Gemma i la Martina, que en van fer aquesta foto...