Aquest diumenge s'ha disputat a Empúries... millor dir, s'havia de disputar, una nova edició de la Marató d'Empúries- L'Escala. A primera hora quan vaig arribar ja vaig parlar amb l'Anton, que em va comentar la possibilitat d'anular la Marató (no la mitja ni els 10kms) per la forta Tramuntana. El primer que li vaig dir és que haviem corregut en pitjors condicions aquí, que respectaria el decidís la organització... però que personalment correria tota la marató, encara que fos sol.
I si, finalment es va anular la prova reina, el dorsals passaven a la mitja marató, i el més trist, alguns soposats "maratonians" estaven contents de fer només 21,1kms.... gent que no respecte el que representa córrer una marató. Vist amb el pas de les hores, cada cop entenc menys la decissió, per una banda, si la marató no es pot córrer per seguretat, tampoc la mitja, però clar, era Campionat de Catalunya de Mitja Marató. Com he dit, hem corregut aquesta prova amb temporal, vent, fred, pluja.. potser mantenir tota la infraestructura per només 200 maratonians no valia la pena? no ho sé ni segurament ho sabré mai, però el que importa és que va quedar anulada.
Amb la decissió ferma de córrer el que havia vingut a fer, 42,2kms, vaig sortir a fer la primera mitja amb tots els corredors, fins arribar al passeig, no vaig voler entrar per meta, no volia sortir a la classificació de la mitja, i vaig seguir endavant, tot sol, Primer vaig afegir una volta a tot el perimetre de les Ruines d'Empúries per la carretera i el passeig, adelantant a alguns dels corredors de la mitja que anaven en posicions finals. Un cop arribat de nou al passeig, em vaig dedicar a anar de punta a punta del passeig, arribant fins la platja, on acabava l'asfalt, per allargar-lo, fins a completar la distància mítica de la marató...Vent? si, però vaig lluitar contra ell com haurien fet la majoria de participants d'haver-se realitzar la prova. Ho viag fer en solitari, sense defallir en cap moment i feliç del que feia. Cada cop que passava davant l'hotel del passeig, la Cati em donava una ampolla d'aigua per aguantar els següents 5kms, i així, km a km, vaig avançar fins la línia de meta que ja no existia, tot estava recollit.
No m'esperava la medalla, que més dóna, és un tros de metall i prou, però si una cervesa ben fresca per recuperar i la satisfacció personal d'haver acabat la meva marató preferida, que sempre recordaré com la marató que vaig córrer sol..
Ara ja toca pensar en el Mig Ironman del proper 22 de maig a Calella, amb el projecte solidari TRI4RETT,... recordeu, podeu comprar una de les 113 samarretes solidàries (10 euros), una per kilòmetre del mig Ironman, en benefici de l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett. Hi haurà un sorteig entre tots els col·laboradors. Aquesta setmana em trobareu amb les samarretes a la Marxa de Palau- Acaps.
I la propera marató? sino hi ha cap contratemps, a Pamplona el proper dissabte 18 de Juny, una marató que per cert és nocturna... però ja hi haurà temps de parlar.
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
No hay comentarios:
Publicar un comentario