lunes, 23 de mayo de 2016

IM 70.3 BARCELONA

 Preparat per tirar-me a l'aigua.. comença la jornada
Ahir vaig disputar a Calella, a la costa del Maresme, l'Ironman 70.3 d'aquesta localitat. 1,9kms de natació, 90kms de ciclisme i 21,1kms de cursa a peu, unes quantes hores d'esforç m'esperaven per davant. Em feia il·lusió fer aquesta prova per diversos motius, era un dels reptes dels meus 50 anys, des de 2007 no havia fet tampoc cap triatló de marca Ironman, i tenir-ne un a 50 kms de casa, era una oportunitat que no podia deixar passar. A més unia el tema a un retpe solidari, el TRI4RETT, per recaptar fons per l'Associació Catalana de la Síndrome de Rett.
Divendres tocava anar a buscar el dorsal, les bosses per deixar les equipacions de ciclisme i córrer, per d'aquesta forma anar amb més tranquil·litat dissabte. Aquest era el dia en que ho haviem de deixar tot al seu lloc, la bicicleta als boxes on dormirien les més de 2.500 bicicletes dels participants, i les bosses a la carpa on el diumenge fariem els canvis de disciplina, les transicions natació-ciclisme i  ciclisme- cursa a peu. Tot estava al seu lloc. 
Molt d'ambient a la zona, i és que erem molts els triatletes que preniem part a la prova, només quedava abans d'anar a dormir, viure la Pasta Party, que va ser molt completa. Pasta amb diferents salses, pollastre amb amanida o arros, yogurts, fruita, aigua, cervesa, coles... de tot per agafar les últimes energies pel dia següent.
El diumenge tocava matinar, el primer ritual, l'esmorzar a les 5 del matí a l'hotel, i amb tot el que em venia a sobre, aquest va ser més que complet. El pas segúent cap a boxes, deixar la bossa amb la roba de carrer, inspeccionar la bicicleta que estigues tot correcte, deixar els bidons, i cap a la platja. Per davant 1,9kms de natació, amb un mar mogudet. Molt bona senyalització, amb boies gegants als punts de gir, i altres més petites cada 100 metres per guiar-nos bé. A els 7h sortida dels professionals, dos minuts després les dones pro, i a partir de les 7h05' sortida dels grups d'edat amb la rolling start. Et posaves segons el temps que esperaves fer, anavem sortint tots i el control de xip feia la feina de controlar l'inici real.
Bona natació, molt cómode i sense aglomeracions, i tot i la mar que estava remenada, uns bons 49 minuts llargs. Un cop a la tenda, problemes per acabar de treure el neoprè, que em solucionava un triatlete fent una estirada forta a a cada una de les zones de les cames... moltes gràcies per l'ajuda. Transició tranquila, sense deixar res a l'atzar i tocava començar el sector ciclista. Aquí és on hi havia més dubtes, esperava un circuit dur, dur... pujant primer el Collsacabra, després pujant part de la zona del Montseny, per a la tornada toranar a pujar per l'altre costat el Collsacabra. La veritat és que les tirades més llarges entrenant havian estat de 2hores, sabia que el que havia de fer era anar a la meva, sense obsesionar-me, i anar avançant part a part del circuit, menjant, bebent, i aprofitant les baixades per recuperar bé les cames. Els primers 40kms els més complicats, fets en 2 hores, i haig de reconéixar que el circuit em va agradar molt. Els 50 restants, amb més zones de baixada i planer, i amb la pujada per segon cop del Collsacabra, però no tan dura, els acabava fent en unes altres 2 hores. 
Arribada a boxes on m'esperaven abans de posar peu a terra la Cati i Nadeia i en Narcís, una injecció d'energia per encarar la mitja marató que faltava. Transició segura per no deixar-me res, pas pels serveis per no haver de parar més endavant...i a córrer. 1,5kms en direcció a la zona de meta pel passeig, abans de girar i fer el circuit que ens portava cap a la zona de Pineda de Mar, d'anada i tornada, que fariem 2 vegades. Amb avituallament complets cada 2 kms, no havia de patir pel beure i menjar. Aigua, beguda isotónica, cola, gels, fruita... gana no pasaria. Pas a pas, sense parar en cap moment anava sumant kilòmetres, i saludant als que m'animaven, ara més numerosos amb la presència de la gent de la Síndrome de Rett, en Sergi i la Nuri. Per molts dels triatletes, sobretot pels grups d'edat, al tram de córres es tracta de sobreviure, tractar d'agafar un ritme més o menys cómode on avançes intentant patir el mínim possible. 
A falta de 2kms corria amb un noi que vaig atrapar, d'Albacete, debutant a la distància, jovenet.. al preguntar-li la edat, 23 anys, ja li vaig comentar, jo feia triatlons que ell no havia nascut. La grandessa d'aquest esport, segurament, tots hi tenim cabuda.
Últimes salutacions a la familia i amics a 100 metres de l'arribada, la feina estava feta, només em faltava disfrutar de la recta d'arribada, com vaig fer, braços enlaire creuava l'arc, rebia la medalla que m'acreditava com  a finisher, la samarreta final... Alegria pura. Un bon avituallament final, de nou amb pasta, entrepant, yogurts, fruita, begudes.. de tot, per recuperar una mica les forces.
Només quedava la dutxa final per quedar com nou, amb la satisfacció de la bona feina feta, i anar a dinar amb els meus i la gent de la Rett per celebrar el final de festa.
Gràcies a tots els que heu col·laborat amb aquest projecte solidari, i a Esports Parra i Gonzales Rellotgers pels productes aportats pel sorteig final. Organització perfecte de la prova, i sobretot, amb ganes de repetir-la en el futur, sabent el circuit i que l'entreno de bicicleta ha de ser més complet.
Per cert, el temps final, 7h2'41"
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
Sortint de boxes cap al circuit ciclista
2.500 triatletes esperant el moment de tirar-nos al mar... espectacular
La tradició... petó final a la medalla
Tram de cursa a peu..
Finalitzant la bicicleta
Finisher...

2 comentarios:

Cesc Batlló dijo...

Hola Xevi,
Sóc el Cesc de Sabadell. Vam estar xerrant una estoneta a la linia de sortida.
Acabo de llegir la teva crònica, i m'ha encantat. Felicitats per la cursa i per l'alegria que desprens en aquest text. (ah, i gràcies per la xerrada el dia de la cursa).
Molt xules també les fotos.
A veure si veiem alguna imatge de quan parlavem a la línia de sortida..
Que vagi molt i nolt bé, i a reveure.
Per cert, el dia que fassi un cop de cap per fer un IM, ja et demanaré consell.

Molta sort.
Cesc

Ironxevi dijo...

Cesc, un plaer haver-te conegut i parlat una estona amb tu abans de la sortida, estaria bé que ens veiessim en alguna imatge en algun reportatge...
Estem en contacte, i qualsevol cosa, ja pots trobar-me, de pas si vos et deixo el tel i així qualsevol cosa sempre podràs contactar )676539759)

Salut i kms, espero coincidir de nou aviat

Xevi