Aquest diumenge tocava fer 50 anys.. al menu del dia, fer la Marxa de Vilobí, una de les més clàssiques de la provincia, i a la que cada any anem un bon grapat de companys del Club Atletisme Girona. I pel migdia tocava dinar familiar per fer la celebració. Fins aquí, tot bé, una bona celebració corrent al matí i menjant amb la gent propera.
Però el que no imaginava és que al final seria un dia carregat d'emocions. A primera hora, a repartir dorsals de la marxa entre els socis del club, que aprofitaven per felicitar-me. A les 9h es donava la sortida de la marxa, amb la intenció de fer el cirtuit curt de 10,6kms amb la Cati. I així vam anar fent, parant a fer fotos, a parlar amb amics que trobavem, a prendre la xocolata, tot a un ritme més lent de l'acostumat, però de fet no tenia pressa.
I tot tenia una causa, i és que la Cati estava avisada de "retenir-me" al màxim, per donar temps d'arribar als companys del club, i a les Girunneres. En Xicu els hi havia recollit els dorsals el dia abans, els hi havia repartit, i totes havien sortit abans d'hora per que jo les veies. Jo sense enterar-me de que hi eren.
Els últims metres ja veig la meva filla, la Nadeia, però no em sorpren doncs ja m'havia avisat de que hi seria per esmorzar... i a partir d'aquí es desferma tot, per un costat, de sorpresa, apareixen casi totes les Girunneres, incloses les lesionades que també hi eren presents. Els companys del club, amics.. llançament de confettis, fotos, petons..
I d'aquí cap a la zona d'avituallement, amb un Photocall amb la meva foto, música de benvinguda, cava, coques. Regals de les Girunneres...una festa total. La Nadeia que em va pujar a la tàrima per escoltar de tots els participants "l'aniversari feliç".
Per fi acaba la festa, i toca anar cap a casa a canviar-me per anar a dinar, no sé on, però a celebrar-ho.
Entro al Bo de Bo... i sorpresa, allà hi ha companys de l'escola, una bona representació dels amics del club, una bona colla de Girunneres... Quina sorpresa més gran, que es va notar a la meva cara.
El que era un dinar familiar resulta que era un dinar amb més de 60 persones. Millor companyia impossible!!!!! Gran dinar, amb regals per part de la familia i de la gent del club, tot i que el millor regal va ser la companyia de tots vosaltres...
Dir-vos a totes i tots que sou collunuts, sabeu que us porto a tots al cor, i que mai oblidaré el dia del meu 50 aniversari. I gràcies als que heu estat treballant durant dies i setmanes per preparar-ho tot...
Un milió de petons per tots, gràcies per ser-hi i espero compartir tots junts moltes més emocions durant molts anys..
GRÀCIESSSSSSSSSSSSSS....
1 comentario:
you could check here hop over to this web-site great post to read blog here visit this website Clicking Here
Publicar un comentario