Aquest cap de setmana s'ha celebrar a la ciutat de Tarragona una nova edició de la Marató Costa Daurada (MCD), una prova que va neixer als seus orígens com MCD Port Aventura, però que més tard, amb motiu de la celebració dels Jocs del Meditarrani 2017 a la ciutat de Tarragona, es va desplaçar la seva ubicació cap a aquesta ciutat.
La veritat és que em feia gràcia anar a fer-la, doncs és una ciutat que no havia visitat mai. Al programa 3 curses: 10km, 30kms i com no, la marató, 42,2kms. Un ventall que oferia la possibilitat de fer la sortida del club. Dit i fet, reserves d'hotel i de bus, i tot lligat per anar-hi.
Molt bon ambient durant tot el cap de setmana, amb molt bons àpats tant el dissabte per la ciutat, com el diumenge en el dinar que vam fer tots els companys al restaurant de l'hotel.
En quant a la marató, el primer era acabar la que soposava la número 88, i el segón objectiu, estar entre les 3h50' i les 4hores, sense cap problema si el temps anava per sobre d'aquests registres. El fort vent del dissabte desapareixia el diumenge, que s'eixecava clar i amb sol, però sense molts calor.
Els primers kms servien per agafar ritme i temperatura a la musculatura, comodament corrent al grup de les 3h45', a un ritme força constant sense alts i baixos. Tot i ser una mica més ràpid del que tenia previst, serviria per anar acompanyat molts kilòmetres, i en el grup corrien també en Toni i en Jordi, companys del club.
Amb sensació de comoditat seguia dins el grup fins al km 30, on mirant el rellotge veia que anava bé per aconseguir el meu objectiu, fins i tot afluixant el ritme fins a un de més cómode. D'aquesta forma aquest últim tram de la marató el feia de forma més relaxada, de cares a arribar bé a meta i no castigar-me gaire el cos.
Sobre el circuit, una primera volta per l'espigó del Port, i una primera passada per meta al km 10. Seguia un tram per la ciutat, abans d'enfilar direcció nord, segurament la part més complicada, fins el km 25 aproximadament, on trobavem uns quants tobogans i una forta pujada al costat del mar, voltant el km 23. Però fer la pujada al costat del mar sempre t'aporta energia. Després d'un nou pas per meta, tornavem pel centre de Tarragona passant al voltant de l'hotel, on els familiars i corredors que havien fet els 10kms ens animaven i ens regalaven la seva energia. En aquest moments també ens deixaven els corredors que corrien els 30kms, que anaven cap a l'arribada. La marató finalitzava fent de nou l'espigó, la part que es feia més avorrida i dura per la ment, nons sabiem que teniem la meta a tocar però haviem d'anar i tornar fins al final.
Els últims metres, ja a la zona del Port, servien per rebre el caliu i aplaudiments dels companys, i dels espectadors, la majoria acompanyats dels participants, que es concentraven a la recta final. Al final el pas per meta el feia en 3h52'20", una marca que em deixava molt i molt satisfet en aquesta marató que feia la 88.
Avituallament final, amb la sorpresa del Donut que ens donaven els voluntaris, que a aquelles alçades entrava al cos de maravella. A partir d'aquí tocava tornar cap a l'hotel, 15 minuts caminant per estirar les cames, una bona dutxa, i el dinar final amb tots els companys del club. Ara ja toca pensar en la propera, si tot va bé, el proper 21 de febrer, amb la celebració de la Marató de les Vies Verdes.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms
La celebració, fent un petó a la medalla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario