MILLA SANT FELIU I MALGRAT

DANI JARQUE

Abans d'entrar en detalls sobre el cap de setmana, i com a esportista, lamentar desde aqui la mort del futbolista del Espanyol Dani Jarque, de tant sols 26 anys, d'un atac al cor mentres es trobava a la concentració italiana del equip. Aquestes coses, i més a la gent que practiquem esport, ens arriben a dins, i ens demostren, un cop més, que som poca cosa, que avui i soms i demà no, lo que demostra que entre tots hauriem de fer que la vida fos una cosa menys complicada i més sencilla de lo que la montem alguns cops. Descansi en pau.

DISSABTE: MILLA DE SANT FELIU

Dissabte, aprofitant que havia d'anar a buscar la meva filla a S'Agaró, i que el meu nebot, l'Alex, corria la milla de Sant Feliu (els 400 metres que li corresponien per la categoria), vaig decidir correr també, una distància que logicament no és la de un fondista, i que al mateix migdia algú m'havia comentat que no era normal que anes a correr... i tindria que haver fet cas.

En quant a l'Alex, com ha de ser normal en aquesta edat (6 anys), es tractava de sortir a correr, i gaudir, tal com va fer, això si, amb la competitivitat típica de aquesta edat. Al final, la recompensa de una medalla i una samarreta, i ell el noi més feliç del mon.

L'Alex, tot just acabar la seva cursa.

I en quanta la cursa de veterans, amb prop de 30 participants, i 4 voltes al circuit, sobre terra, al mig de passeig, i amb dos girs de 180º a cada volta. Sortida sense forçar, buscant sensacions, i a partir de la 2ª volta, començar a apretar i adelantar gent, amb el grup capdaventer, de 6 corredors, 10 metres per davant. A la 3ª volta ja em coloco en setena posició, que mantindria fins al final, i a mitjans de l'ultima volta, un petit canvi de ritme... i mal a la cama dreta, a la part de la inserció del cuadriceps, amb una punxada que ja havia notat a l'entrenament del dia abans, pujant de l'hospital de Blanes en direcció a la cala de Sant Francesc.

Al final, 5'18", a només 3" de la meva millor marca en milla, 18 anys després, que datava de l'any 1990... amb 24 anyets.

I en categoria senior, victoria de l'Albert Rutllan, del club. FELICITATS

Amb alguns companys del club, i part de l'afició que ens va venir a animar.

Moment de l'arribada.

DIUMENGE: CURSA DE MALGRAT

I diumenge al matí, tocaven els 10 kilometres de Malgrat. Jo recomanan a la campiona de Blanes el dia abans que no corres, per les molesties que arrosega als isquios... i vaig jo i corro amb mal a la cama, com per anar donant consells.

Després de escalfar, amb petites molesties però soportables, es don la sortida, amb 15' de retard, comencem a correr, i al 2n kilometre comencen les molesties, que ja no marxarien fins al final. Tot i així, al final un temps, que donades les circunstancies, amb mal a la cama, amb calor, i sense la motivació de fer de llebre, no esta malament, 40'01", en un circuit que segons la gent que portava el GPS, era 200 metres més llargs.

Amb les altres campiones de Blanes, la Mercé i la Pepi, campiones de les seves respectives categories

Això si, seguiré els consells de la gent que m'envolta, i finalment no correré la setmana que bé la Marató del Rio Boedo, a Bascones de Ojeda, que volia fer aprofitant la estancia a Cantabria. Val més prevenir que després haber de curar, ja en vindràn d'altres.

Amb companys gironins, abans de la sortida a Malgrat.