1 AQUATLO POPULAR DE BLANES

Abans d'entrar en la crónica del aquatló, felicitar desde aqui a l'amic Xavi Marina, que aquest cap de setmana competia al Ultra Trail del Montblanc, amb 166 kms i 10.000 metres de desnivell, i que ha conseguit finalitzar en 35h49'34", al lloc 282. Dir també que la proba ha estat guanyada per el gran Kilian Jornet.

I mentres, els mortals ens conformem amb coses més suaus, i avui, de nou, després de la Sant Bonos, tocava competir a Blanes, al 1 Aquatló popular, evolució del antic aquatló que ja organitzaven els amics del Triatló Blanes, amb caracter més reduit, a la Cala de Sant Francesc, i que ja havia corregut l'any passat.

Amb en llorenç, abans de la sortida del aquatló

Amb un recorregut aproximat de 400 metres de natació, seguit de 3,5 kms de cursa a peu, per tornar a repetir els segment de 400 metres de natació, es donava la sortida a les 9h30', amb 200 participants a la sortida. Arribada multitudinaria fins la primera boia, una mica més tranquils fins la segona, i encarar de nou cap a la platja, amb els nadadors en les primeres posicions.El temps del primer segment ha sigut de 7'28". Transició super ràpida fins a boxes, pasant gent a la mateixa sorra de la platja, calçar les bambes... i a volar, que arribava el meu segment.

Al mig, en Vado, el presi del Triatló Blanes.



Mireu els peus, volava o no?

Dit i fet, amb un circuit per el passeig de Blanes de 2 voltes, amb el gorro de natació posat per no perdre temps, sortida a tota canya, sense practicament poder agafar aire per respirar, i pasant als nadadors en masa. Al creuar-me amb tots els de davant, veig que dintre de tot vaig força endavant. Per allà van pasant l'Albert, en Dani i en Juanito, mentrés que en Llorenç bé per el darreda. 3,5kms a tope, en 12'34", per arribar de nou a boxes, amb el cor a 200 per hora, els segons de treure les bambes, colocar les ulleres... i de nou al aigua, la part més dificil, sobretot les primeres braçades, amb el cor desbocat, i trovant a faltar l'aire per respirar. En aquest trajecte només 4 de tots els nadadors que havia passat corrent, tornen a pasar-me. Al final, el segon segment en 7'48" (20" més lent que el primer), per un temps final de 27'51".

Felicitar desde aqui, a en Vado, el presi del Triatló Blanes, i a tots els seus companys, per la magnífica organització i la matinal que ens han ofert.

I per seguir el dia, matí de platja a Blanes, aprofitant que l'estiu encara aguanta, a fer el toc amb la colla d'amics, i a dinar al Fresco per rematar el dia.

Fent el toc, abans de dinar

CURSA DE SANT BONOS

Part del grup del Atletisme Girona

Dissabte al vespre es va realitzar una nova edició de la Cursa-caminada de Sant Bonós, a Blanes, que arribava a la seva 27ª edició. Organitzada per l'ajuntament d'aquesta localitat, i per els amics del Grup Fondistes Blanes. Amb sortida a les 22h30', aproximadament 8 kms. de circuit, i ¡¡¡3.700!!! participants, molts de ells caminant.

Amics del Grup Fondistes Blanes, preparant la xindria i l'aigua per el vespre.

Aprofitant el bon moment atletic que tinc (mirare d'aguantar mentrés el cos no rebenti), després de un estiu d'entrenaments intensius, vaig decidir sortir al màxim, tot i la dificultat del circuit, amb 1,5 kms planers al principi, per enfilar la primera pujada que ens portaria, amb una tram de baixada a pasar per el centre de Blanes, per a continuació tornar a enfilar, cap a la zona de de Santa Barbara, amb un tram de més de 1km de pujada, moment que ens vam ajuntar amb en Llorenç, per tirar junts fins al final.

La Mercé i l'Anna, custodiant les aigues a la tarda

I a partir d'aquest moment, excepte una petita pujada, tot de baixada cap al centre i el passeig de Blanes, amb una recta final de 500 metres, al costat del mar, plé de gent animant. Al final, arribada amb en Llorenç, i un temps de 31'09", rebaixant en 1 minut el temps de fa 2 anys, i és que com el bon vi, contra més vell, més bo.

Lo millor de tot el final de cursa, amb avituallament de xindria, i un bany multitudinari a la platja de Blanes, amb una temperatura al aigua ideal per fer un bany nocturn. La rematada final, sopar amb els companys de club al corral del pollo.

També va servir la cursa per trovar els amics de Blanes, i companys de fatigues sota el sol, els cosins Marina, en Xavi, que aquest proper cap de setmana farà el Ultra Trail del Montblanc (Molta sort, Xavi) i en Sergi

Amb en Xavi i en Sergi Marina

La familia Marina

MITJA MARATÓ BASCONES DE OJEDA

Emulant a Cervantes, es podria dir: En un lugar de la meseta, de cuyo nombre si quiero acordarme, Bascones de Ojeda, se organiza una media maratón i una maratón. Doncs si, aquest és el nombre de aquest petit poble, que pot presumir de ser el poble més petit del mon, amb 175 habitants, en organitza una marató.

Després de la lesió a la cama de la setmana pasada, al final he decidit canviar la marató per la mitja, i cap allà he anat desde el poble de Entrambasmestas, on estic amb la famili (per sort dimecres ja torno a Girona!!!!), a 110 kms de Bascones.

Sense la parafernalia de les grans mitjes, però tot al seu lloc i a punt per la sortida

Una mitja casolana, però amb tot l'encant de la feina feta amb carinyo i desde el cor. Tot el poble volcat amb l'esdeveniment, inclus deixant les dutxes de les cases, i oferint llits a la gent que el diumenge al matí corre la marató. En quant a la inscripció... ben diferent de aqui. Gratuita, i al final, beure per tothom, trofeig i samarretes per tothom i caixa de galetes.

A la sortida, sota una pancarta casolana, prop de 100 corredors, entre els que hi ha un matrimoni del correcaminos de Valencia, que els que heu corregut algun any a Empuries, ja els teniu vistos. En quant al recorregut, 2 primeres voltes de 1.1oo metres, més una tercera de una mica més de 2.000 metres, sempre tornant al centre del poble i pasant per l'arribada, i una ultima volta de una mica més de 16 kms, per completar el recorregut. Els primers 12 kms sota un sol de justicia, amb 34º a la sortida, i a partir del punt de gir, voltant el km. 12, camins de terra, amb algunes pedres, i una lluita constant en solitari contra el vent, fins a la tornada a Bascones de Ojeda.

Prop del km. 10

Després de pasar començar l'ultima volta en 7na posició, cap al 8è km paso a la 6na posició per abandonament de un dels corredors capdaventers, i en aquesta posició en mantindria fins al final, siguen a també 2n de la categoria m-40. El temps final, 1h28'39", i lo més important, excepte al final que es carregava una mica la cama, sense molesties. Una llàstima no haber pogut correr la marató

Lot de regals, i amb inscripció gratuita.

MILLA SANT FELIU I MALGRAT

DANI JARQUE

Abans d'entrar en detalls sobre el cap de setmana, i com a esportista, lamentar desde aqui la mort del futbolista del Espanyol Dani Jarque, de tant sols 26 anys, d'un atac al cor mentres es trobava a la concentració italiana del equip. Aquestes coses, i més a la gent que practiquem esport, ens arriben a dins, i ens demostren, un cop més, que som poca cosa, que avui i soms i demà no, lo que demostra que entre tots hauriem de fer que la vida fos una cosa menys complicada i més sencilla de lo que la montem alguns cops. Descansi en pau.

DISSABTE: MILLA DE SANT FELIU

Dissabte, aprofitant que havia d'anar a buscar la meva filla a S'Agaró, i que el meu nebot, l'Alex, corria la milla de Sant Feliu (els 400 metres que li corresponien per la categoria), vaig decidir correr també, una distància que logicament no és la de un fondista, i que al mateix migdia algú m'havia comentat que no era normal que anes a correr... i tindria que haver fet cas.

En quant a l'Alex, com ha de ser normal en aquesta edat (6 anys), es tractava de sortir a correr, i gaudir, tal com va fer, això si, amb la competitivitat típica de aquesta edat. Al final, la recompensa de una medalla i una samarreta, i ell el noi més feliç del mon.

L'Alex, tot just acabar la seva cursa.

I en quanta la cursa de veterans, amb prop de 30 participants, i 4 voltes al circuit, sobre terra, al mig de passeig, i amb dos girs de 180º a cada volta. Sortida sense forçar, buscant sensacions, i a partir de la 2ª volta, començar a apretar i adelantar gent, amb el grup capdaventer, de 6 corredors, 10 metres per davant. A la 3ª volta ja em coloco en setena posició, que mantindria fins al final, i a mitjans de l'ultima volta, un petit canvi de ritme... i mal a la cama dreta, a la part de la inserció del cuadriceps, amb una punxada que ja havia notat a l'entrenament del dia abans, pujant de l'hospital de Blanes en direcció a la cala de Sant Francesc.

Al final, 5'18", a només 3" de la meva millor marca en milla, 18 anys després, que datava de l'any 1990... amb 24 anyets.

I en categoria senior, victoria de l'Albert Rutllan, del club. FELICITATS

Amb alguns companys del club, i part de l'afició que ens va venir a animar.

Moment de l'arribada.

DIUMENGE: CURSA DE MALGRAT

I diumenge al matí, tocaven els 10 kilometres de Malgrat. Jo recomanan a la campiona de Blanes el dia abans que no corres, per les molesties que arrosega als isquios... i vaig jo i corro amb mal a la cama, com per anar donant consells.

Després de escalfar, amb petites molesties però soportables, es don la sortida, amb 15' de retard, comencem a correr, i al 2n kilometre comencen les molesties, que ja no marxarien fins al final. Tot i així, al final un temps, que donades les circunstancies, amb mal a la cama, amb calor, i sense la motivació de fer de llebre, no esta malament, 40'01", en un circuit que segons la gent que portava el GPS, era 200 metres més llargs.

Amb les altres campiones de Blanes, la Mercé i la Pepi, campiones de les seves respectives categories

Això si, seguiré els consells de la gent que m'envolta, i finalment no correré la setmana que bé la Marató del Rio Boedo, a Bascones de Ojeda, que volia fer aprofitant la estancia a Cantabria. Val més prevenir que després haber de curar, ja en vindràn d'altres.

Amb companys gironins, abans de la sortida a Malgrat.

CAMPIONATS D'ESPANYA D'ATLETISME

Aquest cap de setmana, davant la falta de competició, i com diumenge tocava celebrar el sant de la Nadeia, ha sigut de relax. Dissabte, viatge a Barcelona per fer una mica de turisme, compres i anar a veure els Campionats d'Espanya d'Atletisme en pista, que se celebraven a l'estadi Olimpic. Al matí va tocar una mica de turisme per la zona centrica de Barcelona, amb visita a la botiga Nike de la rambla, amb lo que això comporta, aprofitant les rebaixes... comprar sabatilles de running per als propers reptes, o sigui que prepareu-vos...

Després de fer una cerveseta a la Plaça Catalunya, i de dinar un parell de entrepans a la zona de les rambles, una passejada cap a les fonts de Montjuic, on teniem el cotxe, i a la tarda cap a l'estadi, a veure atletisme del bó, amb els primers espases del estat. Una estona a la grada general, per a continuació, gracies als contactes, anar cap a la zona més calenta de l'estadi, on vam estar compartint espai i conversa amb llegendes com l'Abel Anton i en Fermin Cacho, i asseguts prop de primeres espases del atletisme nacional, mentrés esparaven el moment de competir.

Aqui us deixo algunes imatges de les proves disputades durant la tarda de dissabte. I aquesta setmana, diumenge, cap a Malgrat a correr els 10 kilometres, per anar afinant.