"ESTAN SONATS AQUESTS TRIATLETES..."

TRIATLÓ DE BANYOLES:

Com diria l'amic Obelix "estan sonats aquests triatletes..." i és que una mica tocats si que ho estem. Si ja s'ha d'estar iluminat per nadar, sortir en bici o correr sota la pluja, encara més per fer un triatló sota la pluja. I és que la tarda no es presentava placentera per la pràctica del triatló, amb pluja desde 2 hores abans de la sortida i amb el vist i plau de la fede (i ho reconeg, les ganes que en teniem tots, tot i que la logica indicava que només es podia nadar i correr..)

"Idefix, mira aquests triatletes.... estan una mica sonats..."

Total, tohom al aigua, amb un circuit que recuperava de nou la sortida desde el camp de futbol, amb una llarga recta, de facil guiar, gracies a les boies, i un cop sapat el Club Natació Banyoles, recular una mica fins la sortida. Aquest any, s'ha de dir, el circuit potser estava més ajustat que l'any passat, que era una mica curtet.

Amb alguns companys i acompanyants abans de la entrada a boxes.

A continuació el tram cicliste, amb precaucions donades les condicions meteorológiques (traduit en 3' més que l'any passat), i amb precaució a les zones de baixada, doncs els frens, lo que es diu frenar, no gaire. Tot i això, pelotons amb molta gent i ganes d'apretar. Després d'anar en un pelotó de més de 20 unitats, durant el tram de Besalú cap a Figueres, deixo anar el grup en una baixada, veien com anava el tema dels frens, i no tinguen ganes d'anar per terra, ja que l'objectiu final era que el triatló també servis de tirada llarga per Nottingham.

Sortins de l'aigua, amb un somriure al sentir a la meva filla animant.
I en quant a la cursa a peu, doncs dir que el circuit estava més ajustat que l'any passat, quan es van correr 9kms justets, al arribar-se més a prop del final de l'estany. I aqui, amb les forces ja una mica justes, anar remontant posicions ( i van ser una bona colla), per acabar finalment amb un temps de 2h31', i amb la sensació de tenir la feina feta per la propera setmana amb aquesta tirada (desde Monschau, lo màxim ha sigut una tirada de 1h45').

Saludant a la meva filla, a pocs metres de l'arribada.

MARXA DE TAIALÀ:
I diumenge al matí, per acabar bé el cap de setmana, tocava la 6ª Marxa de Taialà, de aproximadament 9,5 kms, per acabar d'estirar les cames. I com toca en aquests casos, sortida tranquila, i anar sumant kilometres amb companys i coneguts, per al finalitzar, fer un bon esmorçar. Ara només toca esperar a divendres, per agafar l'avió i cap a Nottingham , a fer la Robin Hood Marathon, la que serà la nº51 de la conta (ara hauré de començar a pensar en acostar-me a la 100...)

Amb companys del Atletisme Girona, abans de la sortida

Amb en Daniel i en Llorenç, entaulats a la taula del cole per esmorçar