ROBIN HOOD MARATHON

Catalans a Nottingham: Carles, Xavi, Xevi, Lluis i Llorenç

Sensacional, per desciure la Marató en una paraula.... Anem per pams, el divendres, després d'arribar, amb el dia tot encapotat (acabaria mab pluja) a fer la primera visita al Olde Trip to Jerusalem, la taberna més antiga d'Anglaterra, datada del 1.189, al peu del Castell de Nottingham, i d'on va sortir la creuada del Rei Ricard "Cor de Lleó", i a beure la primere cerveseta (una va ser a la teva salut, Dani). A continuació, amb en Lluis i en Llorenç, vam anar a visitar la estatua de Robin Hood (la vam catalanitzar per la foto), el castell, i el centre de Nottingham.

Amb un cavaller, a Olde Trip...

Dissabte al matí, ja amb sol, vam anar a trotar una estona fins a Victoria Embankament, punt de sortida i arribada, de cares a trovar el camí més curt per anar al dia següent (ho teniem a 15' caminant del Bed & Breakfast), i de pas vaig a fer una foto amb la samarreta dels correcats a la estatua d'en Robin. Aprofitem el matí per visitar el Castell de Nottingham, on desde la seva alçada es poden comtemplar unes grans vistes, i per fer alguna compra, entre elles un barret de Robin Hood per correr la marató (i va trionfar, tothom ens animava).

Entrenant amb la samarreta dels Correcats

A la tarda vam anar a recollir els dorsals i a la Pasta Party, potser lo més pobre de la Marató, amb un sencill plat de pasta, sense beguna ni fruita ni res més. Allà trovo en Xavi, un correcat de Barcelona, amb el que haviem quedat per al vespre al Olde Trip (la trovada va seguir en peu, per anar a fer un altra cerveseta...). Els auguris per el dia següent seguien indicant sol, cosa rara a la zona.

The Olde Trip to Jerusalem, punt de trovada diari dels atletes catalans....

El diumenge va neixer amb un lleuger xiri-miri i el cel encapotat, i ens dirigim, després de un bon esmorçarm cap a la sortida, on regna un gran ambient de festa, res a veure amb els nervis i ganes de marques que hi ha per aqui. Mentres deixem la bossa a la tenda, trovem (de fet ens trova ell), l'altre català, i també correcat, que hi ha a la mitja (de fet ja ens haviem quedat per fer la foto una mica més tard a la sortida).

Ens dirigim al arc de sortida, al costat del Riu Trent, on uns canyons del ejercit seràn els encarregats de donar més tard la sortida, i ens fem la todo oficial de la Selecció Catalana a Nottingham.

Minuts abans de la sortida, trovo a una llegenda de la marató (perque després digueu que jo estic sonat), en WILLIAM GOVI, un italià devorador de maratons. A la samarreta, amb un sistema de números amb velcro, porta les maratons totals que porta fins al dia de la carrera (688) i les maratons del any en curs (19). O sigui, que aquesta serà la 689 del total, la 20 del any, em comenta la 198 fora de Italia... i té previst acabar l'any amb 31. I jo que estava tant content fent la 51.... i és una miseria en comparació.

William Govi, tot una llegenda... amb 688 maratons abans de la de Nottingham...

En quant a la cursa, sortida conjunta (marató, mitja, marató per relleus i mitja per relleus de empreses), fins a mitja cursa. La 1º mitad, amb unes quantes pujadetes dures, que es notaràn a la segona part, i pasant per el Castell de Nottingham (vaja pujadeta de llambordes), la Universitat (també amb unes bones vistes.... degut a la alçada a que es trova) y Wollaton Park (també amb bones vistes), i atravesant alguns talls de bosc, per camíns, que son una pasada. Quan ens separem dels corredors de la mitja (poc abans adelantem a un corredor, dels que ha sortit amb la gent amb cadira de rodes, amb proteis a les dus cames, sencillament IMPRESIONANT) ja quedem pocs corredors que completem la Marató sencera.

SENCILLAMENT.... IMPRESIONANT

A partir d'aqui, no hi ha tant de public (a la primera mitad haviem trovat força gent), però els pocs que hi ha no paren d'animar, sobretot els voluntaris. Així anem seguint, avançant milles amb en Llorenç (felicitats per la nº25), i la gent no ens para d'animar al crit de "Go, Robin", en alusió als gorros que portem posats. La segona mitja transcorre per alguna urbanització, carreteres secundaries envoltades de camps, algun petit tall de bosc, i una mica més de 3 milles per el National Water Sports Center, un canal de 2kms, on es realitzen regates, e inclus un triatló. A partir, de la milla 22, seguin el riu Trens, pasant sota el camp del Nottingham Forest, i cap a meta, on hi ha en Lluis i en Carles (l'altra catàlà, que viu a Oxford) que han corregut la mitja i ens animen al tram final.

En Robin de Girona, corrent per el National Water Sports Center

I la foto d'arribada, tregent i disparant la fletxa (de forma imaginaria), al estil Robin Hood. I lo que faltava, després d'arribar amb en Llorenç, i estar asseguts, amb el barret posat, la samarreta penjada i embolicats amb la manta termica, el fotograf del Nottingham Evening Post ens demana per fer una foto. El temps final, 3h30'57". Una marató recomanable com a visita turística, per la seva organització (un 10) però no per fer marca (ni a la mitja, logicament)

A la estatua d'en Robin Hood, amb la medalla de finisher de la Marató

¡¡¡¡¡DANI!!!!! LES FOTOS PROMESES, AMB LES BIRRES....