S.S. LLORET: Promeses imcumplides

Pre-presentació del nou Triatló Girona Costa Brava, vigileu amb el "Pare Noel"

Molt de presupost (60.000 euros), molts regals anunciats per internet (Samarreta, bidó, ampolla de cava, de vi, motxilla....) i al final una samarreta asics, sense cap inscripció de la Sant Silvestre, un xupa-xup, un caramel (si, un...) de la marca xupa-xup i un paquet de mentos i un fotiment de revistes pasades o de agencies de viatges.

Com tot no ha de ser dolent, dir que el circuit és super rapid (17'54"), tot i que la sortida és caotica, molt estreta per tanta gent, i a sobre el cotxe de la organització parat al mig a 200metres de la sortida, i ambientat al llarg del passeit gracies a la gent del Imserso que ens han vingut a veure. L'arribada, com sempre que és fa dins una pista d'atletisme, fantàstica, i en quant a la famosa bossa final, després de fer ahir les de la nostra Sant Silvestre, us puc dir que sense gens de presupost la tenim més plena de menjar.

Finalment dir que hem aprofitat la Sant Silvestre per fer la pre-presentació de la equipació del nou equip de triatló gironí, resultat de la fusió entre el Tri. Girona i el Costa Brava, el TRIATLÓ GIRONA - COSTA BRAVA, aprofitant que els bodis han arribat aquesta setmana. Ara a descansar per demà a Riudellots.

                            

Cursa Sant Esteve - Llagostera

Amb en lluis i en Llorenç, avans de la sortida

Un any més, i ja en van uns quants, ahir vam anar a correr la Cursa de Sant Esteve a Llagostera, una bona excusa per cremar torrons i cava.... i fer forat per tornar-hi. Un cop més, gran exit de participació, amb més de 800 corredors i caminadors a la sortida, i amb prop de 100 atletes representant al Atletisme Girona. Aquest cop, vaig decidir pasar de la bici i anar en cotxe, a part que tenia que anar a buscar la meva filla després, ultimament no he tocat la bici (serveix d'excusa?). La cursa va transcorrer tranquila, sortint a un ritme comodo, sense forçar i sense anar adormit, i parant al avituallament a veure del porro del cava, i es que les bones costums no s'han de perdre.

Aquesta ha suposat la cursa nº 40 d'aquest any, a falta si tot va bé, de les Sant Silvestres de Lloret i Riudellots. Aquest és el 5é any consecutiu que arribo com a minim a 40 curses. Per el dia 1 ó 2 de Gener, us prometo un resum de tot l'any, amb els números i sobretot les amb les sensacions que m'ha deixat. En un petit resum us puc dir, que realment és un plaer poder compartir amb tots vosaltres kilometres, viatges i experiencies, i que després de prop de 30 anys corrent, em segueix ilusionant cada entrenament i cada cursa, marxa, triatló o lo que sigui en el que participo.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2008

Com que aquest cap de setmana ha sigut light i sense curses ( en tot el cap de setmana he corregut 25', amb lo que ja he carregat de nous les piles), només desitjar-vos a tots que passeu unes BONES FESTES DE NADAL i que tingueu una bona sortida i entrada d'any 2008 . De totes formes penseu que en 7 dies que queden d'any, encara queden moltes curses per fer, començant dimecres, dia de Sant Esteve (felicitats per al meu pare) amb la clàssica de Llagostera, 10 kms per pair els torrons i el cava. El proper diumenge dia 30, tenim la Sant Silvestre de Lloret (5km), nova per aquest any, i dilluns dia 31, al matí, la sant Silvestre de Riudellots, amb 6kms i a la tarda la de Girona (5,4km) tot i que aquesta toca "treballar", que per això la vam parir a la criatura, per fer-la creixer, o sigui, que com cada any, a la furgo del ajuntament, tancant cursa i recollint els cons a mida que pasa l'ultim. Sort també per als que van a los Madriles (Sergi, Llorenç i Eva), que tingueu una bona Vallecana, i a veure si us veiem a la Puerta del Sol.

Realment, tot un plaer poder correr aquestes curses tan emblemàtiques com son les Sant Silvestres, siguin on siguin, carregades sempre de bon humor i bon rotllo, una veritable festa per l'atletisme popular.

No m'enrollo més, a principi d'any us faré un resum de lo que ha sigut el 2007, i només desitjar-vos un cop més , un BON NADAL i un PROSPER ANY 2008 carregat de kilometres, curses, felicitat i amor (sobretot d'això).

2.146,65 GRACIES (2na PART) LA CURSA

EL MARCADOR DIGITAL DE LA MARATÓ

Bé, ara en fred us relataré com va anar una mica la matinal. A les 8 havia quedat a Fontajau amb la Marti, per agafar la furgo del ajuntament i carregar l'equip de música i altres estris al meu cotxe.... i la Marti dormida fins a 2/4 de 9. Vam arribar al Parc Central a 3/4 de 9, on esperaven els companys del Atletisme Girona (gracies a tots), vam procedir a marcar i posar alguna valla al circuit, montar la carpa, l'arc inflable i les pancartes. Cap a 2/4 de 10 em cambio depresa i corrents, i ens fem tots les fotos de rigor, inclosa la del Diari de Girona, i aproximadament a 3/4 de 10 es don la sortida amb cohet i tot.

En aquell moment som prop de 40 corredors, i deseguida ens posem a un ritme de 5' la volta sobre elprevist, tan sols en un moment fem 3 ó 4 voltes ràpides (a 4'30") però recuperem el ritme. L'amic Rafael (amb marques sub 2h50'), també surt amb nosaltres per fer la Marató, peró cap a la mitad ha de plegar per problemes al estomac GRACIES RAFAEL per haver vingut.

La gent va sortins i entrant, amb lo cual sempre vam anar acompanyats (alguns van arribar a fer entre 25 i 30 voltes). Els kilometres vam pasant, i a pesar de les voltes que portem, gracies a l'acompanyament no es fa pesat, ademes, va apareixer la SUPERFAN, la MARTINA (la filla d'en Dani) que no para d'animar, felicitacions per tu, Martina.

A prop de la volta 30, en Quim, que havia plegat unes voltes avans, està assegut a la boireta, i li demanem una cervesa en got de plastic...següent volta, resulta que no hi ha gots de plastic, i li diguem que cap problem, que a la següent li portem una ampolla d'aigua buida. Total, a la volta 31 ó 32, ja ens veus en Llorenç i a mi, amb una ampolleta d'aigua plena de cervesa, que entrava de "muerte". Ultimes voltes, amb la gent animant i marcant en el marcador les voltes que ens queden, fins que arribem a l'ultima, on afluixem el ritme per entrar amb la gent que havia estat caminant o corrent més a poc a poc. La veritat, gracies a tots la MARATÓ no es va fer gens pesada, podriem haver continuat i tot.

Els números dels temps cada 10 voltes, demostren la regularitat que vam portar: 49'48" (10.099m)+ 50' (20.129m) + 50'13" (30.159)+49'17" (40.189m)+10'05"=3h29'24" (42.195).

De nou GRACIES A TOTS ELS QUE VAREU CORRER, CAMINAR O COLABORAR, i dir que l'any que bé pensem repetir la experiencia. GRACIES TAMBÉ A ESPORTS PARRA ITECNICAMER per la seva colaboració.

2146,65 GRACIES

Podria dir moltes coses, sous collonuts, fantàstics, genials... però sencillament us donc 2146,65 gracies, que és la cantitat que hem recaudat aquest matí a la 1ª MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3, que hem corregut aquest matí al Parc Central. Gracies a tots els que ens heu acompanyat aquest matí, corrent, caminant, o sencillament apojant l'esforç que hem realitzat. Després de haver corregut 45 maratons, tinc clar que aquesta és de la que estic més orgullos, per estar destinada a una bona causa i poder-la compartir amb molts amics. gracies als que heu cregut en la idea desde el principi, i a tots els que avui heu colaborat montant i desmontant la infrastructura per la cursa. Demà o dimarts us faré una cronica més extensa de la Marató, de com s'ha desenvolupat la cursa en si. Agrair a en Rafael, del Runnersworld, que ha vingut per correr tota la marató amb nosaltres, i a mitja cursa ha hagut de plegar per un problema estomacal. Gracies també als 2 colabordors, Esports Parra i Tecnicamer. De moment us penjo una foto al finalitzar la cursa.

MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3

1ª MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3 AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

Ja només queda una mica més de 5 dies per el "Gran Repte" al "Parc Jurassic Central". Avui hem acabat de lligar temes sobre el material que necessitem per diumenge, i ja esta tot practicament enllestit. Només queda saber si finalment podem fer una presentació davant de la prensa avans de diumenge, que ens aniria de perles per acabar de promocionar l'esdeveniment.

Desde aquí tornar a donar les gracies a tots els que han cregut en el projecte desde el principi, així com a la gent del Atletisme Girona per el seu recolçament, la gent del Servei d'Esports de l'Ajuntament (amb la Marti i en Jordi al davant), als colaboradors (Esports Parra i Tecnicamer) i gracies per endavant a tots els que ens donareu el vostre recolçament aquest proper diumenge. Recordeu animar a tots aquells que veieu durant aquest dies a que vinguin a fer el seu donatiu per colaborar amb la Marató de TV3, que recordeu que aquest any està dedicada a les malalties Cardiovasculars.

Com veureu a la foto, inclus tindrem 2 dorsals personalitzats per aquest dia, per en Llorenç i en Xevi, per correr tota la marató.

12 CURSA PORQUERES

Tot esperant el gran esdeveniment de la propera setmana, avui ha tocat la Cursa de Porqueres, una popular de aproximadament 7km, que aquest any ha canviat una mica el circuit. Un primer kilometre planes, seguit d'una pujada i una baixada per bosc i un camí de pedra, seguit d'una altra pujadeta, i logicament una altra baixadeta, per finalitzar per un kilometre i mig planer. Al finalitzar un bon esmorçar amb entrepà i beguda.

Els primers 3 kilometres a un ritme tranquil, vigilant els peus, i a partir d'aquí remontant posicions per acabar a un bon ritme.

El "sexteto de la mort": En Dani, en Llorenç, en Lluis, el "abuelo" Cerdan, en Sergi i el "nen",en Xevi, als bronxadors avans de la cursa

MARATÓ PER LA MARATÓ TV3

Amb la col.laboració de Tecnicamer

Això s'acosta, i ja estem a pocs més de 10 dies, per al "Gran Repte" del "Parc Jurassic Central", com algú l'anomenat amb molt d'encert. Els motors ja estan a punt, i junt amb la Marti estem lligant els ultims punts per l'esdeveniment. Desde aqui, només donar les gracies anticipades a tots els que han cregut en elprojecte desde el principi, i especialment al Servei d'Esports de Fontajau, amb en Jordi Agustí i la Marti Valverde, que han vist sempre bé la idea i ens han permés tirar-la endavant. A pesar de totes les maratons realitzades, aquesta la considero especial i l'espero amb molta ilusió, esperant que sigui un gran exit, i es demostri un altra cop la solidaritat del mon del esport.

Per un cop al any, un diumenge no correrem per conseguir una marca, o per un regal o un bon esmorçar, sino que ho farem per el gust de correr i demostrar la nostra solidaritat cap a la gent que pateix alguna malaltia. Gracies per endavant a tots, i agrair el suport de Esports Parra, i del concesionari Tecnicamer de Girona, que també colabora amb la Marató, exposant un cotxe al Parc Central i fen una donació. A aquest pas, si la cosa surt bé, haure'm de fer un dossier per l'any vinent i començar a buscar més colaboradors.

AMB LA COL.LABORACIÓ DE ESPORTS PARRA

MITJA DE MATARÓ 2007

Aquest cop la foto no és de la cursa, sino de l'escalfament amb "carajillos" al bar

Una altra al sac, aquesta cop a Mataró, que ja s'esta convertint en clàsica per el "lot de nadal". Matinalambmolt bona temperatura per correr. Hem sortir en grup amb en Francesc, en Dani, en Llorenç i jo, i hem anat junts fins el 13/14 km, a un bon ritme, per el camí hem arreplegat en Sergi (anims que haviat et recuperaràs i tornaràs a tirar), i en Javi, que ens ha anat fent la goma, ara darrera i ara davant. Al Km 12 ens hem creuat amb en Robert, que venia per darrera preparant la propera temporada. Al 17, junt amb en llorenç, hem agafar l'Olga, i l'hem acompnyat fins a làrribada. Al final unbon temps de 1h27'15".

Lo millor de la cursa, els companys que ens han acompanyat durant molts kilometres, i que al 20 han comentat que donava gust correr amb nosaltres, perque no s'avorrien (i és que no callem), lo "pitjor", que et fan una carregada de regals, que acaves amb els braços com el de Mr. Fantàstico, je, je, però realment dona gust. Felicitats en Dani per fer la seva millor marca d'aquesta marató.

MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3 : JA TENIM CIRCUIT

Bones, al fi ja tenim medit el circuit per el gran repte del proper dia 16 de desembre. El que va començar com una idea una mica descabelada, s'acabarà complint en una realitat el d'aqui 3 setmanes. La idea va sorgir a mitjans dels 2006, lo que tenia clar és que com a atletes i esportittes, i tinguen la gran sort de disfrutar de salut, haviem de fer alguna cosa per colaborar amb la gent que per algun motiu té manca de salut, i a partir d'aqui era facil relacionar el nom de la Marató de TV3 amb la distància de la Marató. La idea la tenia força clara, correr la distància i engrescar la gent a fer un donatiu realitzant la activitat que més ens agrada : correr. El primer comentari li vaig fer a en Llorenç, logicament necesitava algu que corres amb mi tota la estona, i necesitava un altra "iluminat", la reacció inmediata, OK, li va semblar fantàstic. Ho vaig comentar amb la Marti del servei d'esports de Fontajau, i també li va semblar bona idea. Però finalment, l'any 2006 no va poder ser, i un cop pasades les dates de la Marató de TV3, ens va quedar un regust amarg, per no haver colaborat. Aquest 2007, ja desde l'inici vam tenir clar que es realitzaria. El primer circuit s'havia planejar a la zona de la Rambla i Carrer Ciutadans, per fer-la lo més centrica posible, però va ser desestimat per el servei de viabilitat del ajuntament, per ser en campanya de Nadal, i per problñemes al C/ Ciutadans.

Finalment, es va decidir fer-ho al Parc Central, que tot i no ser tan centric, ens ofereix un circuit més llarg, i sense cap pendent. Avui, amb en Llorenç i roda en mà, l'hem medit. Cada volta farà 1.003 metres, lo que suposa que haurem de fer 42 voltes (42 x 1.003m = 42.126 m.) + 69 metres.

Total, que realitzarem en primer lloc els 69 metres, i un cop pasem per la linea de sortida, ens quedaràn 42 voltes, que no esta malament. El circuit seràn 2 llargues rectes, amb un gir a cada punta del circuit, que no serà brusc.

US HI ESPEREM A TOTS.

AMB LA COL.LABORACIÓ D'ESPORTS PARRA

RIPOLL

Un any més, i van 17 desde que lavaig fer per primer com al 1988, vaig anar a correr a Ripoll. Lo que al inici havia sigut una cursa de 20km. i que al any 1995 es va reconvertir en la Mitja de Ripoll, una clàsica entre les clàsiques. Vam pujar en el cotxe en Dani, en Javi, en Llorenç, en Blanca i jo, i al arrivar a 1/4 de 10, el termometre marcava -7º !!!, el dia printava bé. Després d'arreplegar dorsals, i saludar la gent, un cafetó calent per anar entrant al ambient. Aquest any la sortida sense problemes amb el tren (va haver-hi coordinació entre el cap d'estació i la cursa), primers 3 kilometres freds degut a l'ombra, i un cop arribats a la carretera de Sant Joan, on ja tocava el solet, ens anavem escalfant poc a poc. A l'entrada de Sant Joan, al pont trovo en Joan Reixach, que lesionat d'un peu no ha pogut correr i ens ha vingut a animar.

Un cop sortim de Sant Joan, ja de tornada, vaig saludant a tots els companys de club i als correcats amb les seves samarretes taronges. Superada la pujada del km.12, decideixo que és hota de canviar el ritme, accelero una mica, deixo el grupet que porto i vaig a la caça i captura de gent. Els ultims 2 kms. ja a Ripoll, com cada any,es fan llargs, perque no veus el final i ja ets a dintre de Ripoll. Arribada davant el monestir amb l'Estalada, i escoltant el meu nom per megafonia, amb un temps final de 1h26'04", amb el que em donc per satisfet.

L'unica pega de la mitja, és que crec que cada any hi ha menys gent a l'arribada, o seria a causa del fred que feia?

Aqui estic, moments avans de la sortida, amb en Dani, en Llorenç i l'Albert

FILOSOFIA

No tenia previst escriu-re fins després de Ripoll, però com avui m'he eixecat "tocat i enfonsat", després del disgust que em van donar ahir al vespre via sms, i tenia ganes de desfogar-me, tenia la necesitat de escriu-re. La meva filosofia de la vida sempre ha sigut de tendencia "positiviste", sempre veig el got mig ple, i mai mig buit, a pesar de les putades que fa la vida al llarg dels anys i dels mals moments que puguis pasar, però arriba un moment en que et canses de moltes coses (si d'elles), i la teva tendencia pasa a ser "realista", és a dir, la vida sempre et clava més punyalades de les que ens mereixem.
A parit d'ara només em centro en la meva filla, la feina (encara que no em mati, je, je..) i en disfrutar del maravellos mon del correr (i els viatges que comporten, logicament) i en la carrera d'historia que he començat aquest curs. Perdoneui el rotllo, però no tot han de ser articles sobre el correr, també de vegades s'ha d'escriure sobre el factor humà. Gracies

BEHOBIA: LA FESTA DEL RUNNING

Part del grup del Atletisme Girona, a Behobia, 1 hora avans de la sortida

Quan uneixes una distància assequible (20km), amb 14.000 corredors amb ganes de disfrutar, una afició entesa i entregada com la del Pais Vasc i una cursa, es que està a la Behovia, i sobren totes les paraules. En poques curses del mon crec que pugui viure l'ambient que es viu aqui, i es posible que treguen alguna marató com NY, Londres o Berlin, es pugui igualar l'ambient als carrers que hi ha a la Behobia. Anem per pams, dissabte a les 8 del matí, després d'algunes cerveses la nit de divendres al "casco viejo", sortim a rodar amb en Jacky, l'Andrea i el marit de l'Eva durant 30', i ja esta ple de runners entrenant, seguidament, i com tenia previst, cap a la concha a banyar-me, temeratura exterior de 5º i la del aigua no gaire més...els companys posen els peus, i jo, valent o irracional? em tiro de cos enter. Us puc assegurar que al sortir en feia mal tot, però era un dels objectius del viatge. Després amb tot el grup (Xicu,Manel,Narcis, Jordi, Joan, Johan, Toni, Angel i acompanyants vam fer una ruta turistica per anar a dinar a Getaria, en un asador, i on el Txacoli corria com l'aigua.

El diumenge vam agafar el bus cap a Behobia, i realment allo és una festa, és d'aquelles coses que has de fer com a minim un cop a la vida. en aquest moments et sents orgullos de ser un Runner, sense importar el nivell que tinguis, ets part d'una cosa gran, molt gran. Sorto amb en Jacky i en Llorenç, amb ganes d'anar junts i disfrutar l'ambient, piquem de mans per animar encara més al public durant tot el recorregut. A les primeres estribacions del port, en Jacky es va despenjant una mica, i tot que l'esperem, adalt del port s'ha despenjat i no el veiem, i seguim avançan. Es increible però a tots els racons troves gent animant, gent amb boses plenes de Taronges tallades que ofereixen als corredors, realment increible, els kilometres pasen volant, com si fosin més curts, i perds la noció del temps, tan sols disfrutes de ser durant un dia "l'amo del cotarro". Mentrés un cantant ha d'anar a un escenari, i la gent pagar per veure'l, aqui l'escenari és la carretera, els protagonistes els runners, i a sobre la gent ve a animar-te i aplaudir-te, com si tots fossim idols.

La traca final arriba al km.17, superada l'última dificultat, en Llorenç treu l'estalada i jo l'Estalada i la Ikurrinya que porto unides amb imperdibles, i aqui ens convertim amb els reis de la cursa, realment una pasada sentir al public del pais Vasc cridant visca Catalunya, i animant més que si estiguessim a casa. Al dia trovem la Camre, la Emilia, la Maite i la Elena amb les carreques, i parem a fer una foto. L'ultim kilometre, amb dos metres de passadis i gent a tots 2 cantons, animant, et posa com se sol dir, la pell de gallina.

Tot i que en una cursa així és el menys important, el temps final va ser 1h23'40", en la posició 1.352 de més de 12.000 que van acabar la cursa. I lo que ja tinc clar, és que l'any que bé hi torno.

ESPERANT BEHOBIA

Amb la Nadeia, davant el pont dels Suspirs...

I mentrés espero la Behobia - San Sebastià de diumenge, a la cual vaig gracies a un noi de Cuenca, si, heu llegit bé, de Cuenca, amic de l'Andrea i en Jacky, que no hi pot anar, us deixo anar 3 fotos del magnific viatge que va suposar la Marató de Venecia, una experiencia irrepetible (sempre la podem repetir, per mi cap problema) en un lloc maravellós, una marató fantàstica, i amb uns companys de viatge que realment ens ho vam pasar fantàstic.

A la imatge superio, una espectacular calavera, al costat del Gran Canal, feta amb llaunes.

A sota, a 50 metres de l'arribada, anant a saludar a la familia i als acompanyants.

VENICE MARATON: BELLISSIMA

Els 4 corredors del club, a la terrassa del hotel amb les medalles de la Marató

Ja torno a ser aquí, i si, vaig correr, total després del entrenament de dissabte a Venecia (30') tenia la mateixa molestia petita que corrent, doncs vinga, endavant. Aqui va la cronica: el viatge fantàstic, i molt ben aprofitat, vam arribar divendres a les 19h. a Venecia, i vaporetto (com sardines enllaunades vins al hotel). La primera impresió, terrorifica, un carrer fosc, petit, amb sortida directa a un canal, i un parell de rates. La façana, com casi tot Venecia, feta caldo, truquem el timbre i ens diuen que en 20' venen ( venien d'un altra hotel a obrir), i un cop a dins, tot fantastic, tot el pis hotel, amb 5 habitacions, totes noves i amb dutxes per nosaltres sols. Al matí ens venien a fer l'esmorçar i les habitacions i la resta del dia eram tots sols, FANTASTIC. Anem a sopar a un burger king-pizzeria, i a veure Sant Marco (amb una mica d'aigua per la marea alta) on mengem un gelat (per cert, més barats que a Girona, 1,50 e, i amb musica).

Dissabte al matí turisme per Venecia, després de sortir a rodar 30' am b en Jacky i en Xevi Vazquez, un triatleta de Girona (en Jacky amb molesties a la cama, fins que decideix anar a un ritme ràpid i se li va tot el mal), dinar a un restaurant prop de la estació, i anem a buscar els dorsals al parcde Sant Giuliano, prop de Mestre, un parc per on el dia següent farem 3-4kms., i que és un paradis per l'esport. Junt amb en Jacky, la seva filla Silvia, la Nadeia i jo, fem unes partides al futbolin que han instalat i una mica de Badminton, per escalfar motors.

Diumenge al matí, vaporetto a les 6h. per anar a Tronchetto a agafar els busos cap a la sortida a Stra, a on ens dirigim com sardines (el punt més negatiu de la marató,el trasllat amb l'autobus).

A Stra anem a fer un café i ens trovem amb el grup de corredors.cat, i comemça la festa.

La marató en si, realment Bellissima, seguin el riu Trento, ambmolts de poblets, bandes de música i molta gent animant, una verdadera sorpresa. Surto amb en Jacky, fins al 8, on li comença a apretar la cama i s'en va....endavant. Durant el recorregut vaig anar amb la camara de video (em sortirà aproximadament una peli de 20 minuts), inclus al pont se Sant Giuliano, corro uns metres amb un camara de Televisió, i ens gravem mutuament.

Del km.33 al 37, es corre el pont que uneix la peninsula d'Italia amb l'illa de Venecia, i just al entrar un pont que t'hi cagues... camino la pujada i la baixada, i torno a engegar, ja fins al final, i quin final, maravellos. Pases la zona del port, i et troves el primer pont, amb la indicació de 14 ponts per el final (estaven marcats en sentit decreixent fins al final). Als ponts havien instalat el dia avans unes rampes de fusta per pujar i baixar, a partir d'aqui, anar filmant tots els ponts, i pasant gent, en un paseig de 2 metres al costat del mar. Al km.40 pasem un pont que monten al
Gran Canal, expresament per la Marató, per arribar a Sant Marco. Aquest ultim kilometre i mig, és apoteosic, ple de gent animant i donant anim per els ultims 8 ponts, que es pasen volant, encaro l'ultim pont, camaraen mà i filmant tot l'ambient, i a l'esquerra veig la Monica, la dona d'en Salvador, fent una foto, vaig cap allà a saludar a la familia i acompanyants, 50 metres més i el final, amb la pell de gallina per l'emoció. Per la tarda, mestrés en Jacky, en Salvador i l'Emili descansan, anem a passejar tota la resta del grup per Venecia. Més tard, agafem 2 gondoles i fem un passeig per els canals de 1/2 hora, per canalets foscos i un tall per el Gran Canal. Anem a sopar a la zona del pont de Rialto, just al costat del Canal, i de tornada, tot caminant, un altra gelat per pair. Dilluns al matí, després d'esmorçar, agafem el vaporetto cap a l'illa de Murano, on veiem una demostració de com fan el vidre,i després de dinar a prop de la estació, cap al aeroport a agafar el vol.

En resum, un viatge fantastic, om us puc asegurar que vam riure molt i ens ho vam pasar de conya, i una marató recomaneble, amb l'unic problema de la logistica de despláçaments per recollides de dorsals i arribar a la sortida. Els resultats del comando Girona van ser: Jacky 3h10', Xevi 3h 27', Salvador Riera 3h36' i Emili Vila 4h10'

A la foto de sobre, tot el grup sopant al costat del gran Canal: Jacky, Tanem, Emili, Montse, Monica, Salvador, els avis, Silvia, Nadeia i Xevi.

A la foto de sota, a 50 metres de l'arribada, camara de vido en mà, anant a saludar a la afició

VENECIA -71H.

Només faltes 71 hores per la sortida de la Marató de Venecia, i excepte miracle d'ultima hora, tot apunta que serà dificil que pugui correr. Per un costat el tema del dit, tot i no estar botit, hi ha un punt a sota que segueix fent mal al moment de fer l'impuls, i per l'altra banda també vaig produir-me una mica d'esguinç a la zona del pectoral, que em dificulta una mica la respiració. Dissabte al matí, miraré de sortir a Venecia 20' canvian la trepitjada per mirar de no impulsar amb el dit gros (que és el que de fer ha de fer-ho) i veure com puc respirar. Per en Jacky també serà la prova de foc, després del problema de Psoas que pateix. En aquests moments siguen optimistes crec que les posibilitats de correr son de un 10-15%. La setmana que bé us en faré 5 centims de la marató, que serà? poder fer-la encara que sigui en 4h sense eixecar gaira els peus i respirant molt pausadament o serà la Marató que no vaig correr?...

MARATÓ DE VENECIA -119H

A poc més de 119 hores per el començament de la Marató de Venecia, la incognita segueix. Ara us explico el que no s'ha de fer la setmana avans de correr una Marató: després de 20 anys sense fer judo, dissabte es van celebrar els 30 anys del judo a Girona, amb un entrenament de velles glories, total, fent una mica de combat-paxanga, en van trepitjar el dit gros del peu deret, i a la nit estava negre com una butifarra. Avui sembla que està millor, una mica morat encara i amb lleugeres molesties al fer la trepitjada, o sigui que haure d'esperar la evolució, tot i que soc optimista (i una mica sonat) i estic segur que diumenge correré. Aquest migdia provaré a fer una mica de bici, com a minim per mou-re les cames.

CURSA CARRER NOU

Aquesta setmana, com que no he corregut, hi ha canvi de protagonista, i és la meva filla, la Nadeia que ahir va correr una nova edició de la Cursa del Carrer Nou. Després de perdre's 2 cops, va arribar a meta en un temps de 1h30', i contenta per la cursa realitzada.

Aquí teniu la Nadeia entrant al Carrer Nou, amb més estil que el seu pare...

MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3

El tema va tirant endavant, encara que sigui amb obstacles per el circuit. Primer, no podem pasar per Ciutadans per que el carrer Sant Josep està tallat per obres, i segon, com que coincideix amb la campanya de Nadal, no podem tenir ocupada aquesta zona durant 3h i mitja.

Diumenge repartirem els flyers del esdeveniment a la cursa del Carrer Nou, i com podreu observar situa la sortida a la Rambla de la Llibertat, tot i que segurament acabarem desplaçant l'activitat a la zona del Parc Central o al Parc del migdia. Quan se sapigui el lloc final, us informaré

FOTO HISTORICA

Bé, aprofitant que m'ha sorgit la posibilitat d'anar un altre cop a la Behobia - San Sebastià, aprofitant que hi ha una baixa d'ultima hora, he rescatat una foto realment histórica de la edició del any 2005. Aquesta és la foto de l'arribada, en llorenç amb l'Estalada i jo amb l'Estalada i la Ikurrinya juntes, publicada el dia següent, 14 de novembre al diari GARA, com comenta en Dani, un dia ens haureu de venir a felicitar a la presó...

MEDIATICS.COM

PALOL DE REVARDIT

Cartell de la marxa Popular de Palol de Revardit

Ahir diumenge va tocar una clàsica, la 17 Marxa Popular de Revardit, d'aproximadament 11 km,i amb un circuit trencacames, amb els primers kilometres per la zona de bosc i muntanya, fins arribar al poble de Palol, i a continuació una serie de tobogans fins a tornar a pasar per sobre l'autovia de Banyoles, per retornar al poliesportiu. Al final un bon esmorçar amb entrepà, amanides i beure. Gran exit de participació del club, amb 80 corredros i la segona posició general del keniata blanc, en Juan Valsera, darrera l'incombustible Ricard Noguer.

En quant al bessó deret, va respondre de manera perfecta, després d'una setmana de descans i de sortir tranquilament a disfrutar amb els companys d'una matinal esportiva

JA LA TINC

JA TINC LA FOTO AMB L'ESTALADA, A 500 METRES DE L'ARRIBADA

I MARATÓ EXPO ZARAGOZA

Una altra al sac. Anem per parts, dissabte vam anar a buscar els dorsals i la bossa del corredor al Corte Ingles (el que paga mana), i logicament al ser en un centre comercial l'unica fira que hi havia per el tema de competencia, era Adidas, que expsava algun model i material i et feien el control de la petjada, i Nike que també deixaven provar un model. La bossa del corredor bé, amb una samarreta tecnica de maniga llarga, i diversos ragals dels patrocinadors (Gorra, desodorant, pasta de dents, bido termic, tovallola de gimnàs, joc de cartes, bossa de gimnàs, etc..).

Passem a la marató, a nivell organitzatiu bé, amb tots els carrers ben controlats per la policia municipal (per cert, el nivell de les noies policies, no de 10 sino de 20 sobre 10...), i per els numerosos voluntaris de la Expo 2008. La sortida es va fer bé, llastima de compartir-la amb els 10km perque et trenquen tots els plans, sobretot si divises gent coneguda del club.El public de Saragossa, al hora d'animar, practicament un cero patatero, la primera mitja, amb en Llorenç, anavem aplaudint nosaltres per que animessin. Els voluntaris, com hem dir, perfectes, aquests si que aplaudien i animaven, moltes gracies, i el recorregut facil, facil, no ho era. a partir del 36 fins al 41 anava picant sempre cap a dalt. En quant a la temperatura, la primera mitja la vam fer amb boira i molta humitat, mentrés a la segona va lluir el sol. El temps final, per no variar, al voltant de les 3h15', en aquest cas 3h16'52", i lloc 160 de 1033. Per cert, l'arribada, ja per norma amb l'Estelada, ens vam haver de sentit de tot, tant en Llorenç com jo, això no ens havia passat ni a Madrid. Els temps de la gent del club van ser:

Jordi Puig 2h 51'35" (lloc 31)

Llorenç Puig 3h3'47" (98)

Xevi Avellana 3h16'52" (160)

David Font 3h32'23" (326)

Toni Barea 4h16'06" (811)

Llorenç, Xevi, Jordi i David, un cop acavada la Marató.

LANZAROTE 1995

Gracies a la nova impresora amb escanner, estic recuperant fotos antigues de les que nomes disposaves negatiu o paper. Aqui teniu una imatge espectacular del Ironman Lanzarote 1995, amb la Softride.

SARAGOSSA: -46H 15'

Bé, ara si que està tot donat i beneit, son les 10h40' de divendres 28 de setembre i només queden 46h i 15' per al dia D i l'hora H.
Sort per tots els que participarem i que la força ens acompanyi. Dilluns ho explicaré tot (lo que es pugui explicar, logicament...)

LA MARATÓ I EL VIATGE A ÍTACA

"Quan surts per fer el viatge a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences,
has de pregar que el camí sigui llarg
que siguin moltes les matinades,
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben."

Com a la cancó ( o millor seria dir poesia) d'en Lluis Llach, els atletes també tenim el nostre particular viatge a ítaca, en aquest cas el viatge cap a la Marató. Un viatge que iniciem en el moment que decidim preparar la propera marató, sigui la 1ª o sigui una més a la llista.
Desde el moment en que decidim a quina participarem, iniciem aquest llarg viatge que és la preparació, a base d'entrenaments que seràn les nostres particulars aventures i experiencies, i al igual que el port i les ciutats del camí a Ítaca, descobrirem nous camins, nous llocs on fer les nostres passes i nous companys dels que aprendre.

"Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca,
has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric en tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses."

tinguem sempre present el gran dia que ens espera al final, el dia de la Marató, i que hem d'arribar-hi bé, en condicions, sense volguer forçar el cos més del compte, coneixedors de les nostres limitacions com a atletes. I un cop arribat aquest gran dia, i fondeiem en aquest gran repte que és per tots el correr la Marató, haguem sapigur disfrutar de tots els entrenaments realitzats, d'aquells que hem fet en solitari, escoltant els batecs dels nostres cors, els impactes dels nostres peus a terra, els sorolls dels camins recorreguts, o bé d'aquells que hem fet acompanyats dels amics, amb les converses i rialles que ens han ajudat a fer més facils els kilometres. I ens recordaremde totes aquelles experiencies viscudes i acumulades al llarg de aquest nostre viatge, disfrutant dels bons moments viscuts, al igual que aprendrem dels mals moments viscuts durant la travessa.

"Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit,
i si la trovas pobra, no es que Ítaca
t'hagui enganyat. Savi com bé t'hauràs fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques."

LLUIS LLACH-VIATGE A ÍTACA

La ilusió de la Marató, t'haurà donat un munt d'experiencies, i t'haurà ajudat a coneixer-te més a tu mateix, a fer-te mes fort i afrontar la vida d'una nova manera, a creixer com a persona, a coneixer nous llocs i fer noves amistats, a trovar-te a la sortida amb més gent que com tu, haurà iniciat aquest llarg viatge, ple d'ilusions i experiencies, i haurà fet de la Marató la seva Ítaca.
I més enllà del resultat obtingut, valoraràs tot lo aprés durant el camí, i com diu la canço, sabràs que volen dir les Ítaques, que tot i que arribar és important, hem de saber disfrutar de tots els petits moments i de les petites coses que anem trobant al llarg del nostre camí, tant a la preparació de la Marató com a la vida. Tot i que el que troves al final pot ser important, ho és més tot el camí i la forma com l'has afrontat.

XEVI AVELLANA REVUELTA - SETEMBRE 2007

SARAGOSSA -113H 45'

En aquest moment quedan 113 h i 45' (son les 15h15' de dimarts)per la sortida de la Marató de Saragossa, i ja està tot donat i beneit, i si falta quelcom, doncs mala sort perque ja no hi ha res a fer. Després de tota la preparació (lo de preparació és una manera de dir-ho9, ahir un petit ensurt amb la bici. Una sortida de 1h. per estirar cames després de les 2 hores a peu de diumenge, i a 5 km de casa em pica una avispa sota l'ull, i encara sort que el botiment ha anat cap a baix i no m'ha tencat l'ull. En fi, coses del esport.

LA MARATÓ PER LA MARATÓ DE TV3

Ja estan iniciats els tramits per la 1ª Marató x la Marató de TV3, el proper dia 16 de desembre. Dilluns vaig mantenir una reunió per la Sant Silvestre d'aquest any, amb en Marc Agell (municipals de girona) i amb la Marti (servei d'Esports de l'Ajuntament), i es va plantejar el projecte. La idea és molt sencilla: 2 corredors del Atletisme Girona, en Llorenç i jo, correrem la distància de la Marató (42,195km) donant voltes a un circuit urbà, que a falta de confirmació seria Rambla Llibertat, Pl. del Vi, Ciutadans, Cort-Reial, Quatre Cantons, Argenteria i Rambla Llibertat. L'objectiu és que la gent vingui a fer un donatiu per la Marató de TV3, a l'urna que hi haurà instalada, i ens acompanyi durant alguna volta, ja sigui corrent o caminant, o simplement com a espectador, amb l'unica condició de que no es vagui a un ritme més ràpid del que marquem nosaltres. La intenció és fer-ho en 3h15/ 3h20' aproximadament. Deseguida que tinguem el circuit definitiu i més informació, aniré informant. S'ha de recalcar la bona predisposició tant per part del Servei d'Esports, com de la Policia Municipal, al tractar-se d'una acció solidaria.

En llorenç i en Xevi, durant la Marató del Loch Ness 2006. Foto apareguda a la plana web de la BBc l'endemà de la cursa.

AFINANT PER SARAGOSSA...

Bé, aquesta setmana he deixat de banda la natació i la bici (tan sols 1.000m i 20km), per centrar-me al correr, apurant de cares al dia 30, a la 1ª Marató de Saragossa, i així han acabat sortint 90km a peu, cosa que crec que feia més de 10 anys que no havia fet. I per acabar la setmana, avui ha tocat la marxa de Taiala, d'arpoximadament 9,5km, amb un circuit ondulat per al mig de la muntanya, llastima que molts dels talls per on transcorre s'han anat asfaltant els ultims anys per donar "servei" a les urbanitzacions i cases dispersades. Demà una mica de relax a la piscina, per descansar les cames, i correr 5 dies durant la setmana per acabar d'afinar (amb una tirada de 2h. inclosa), i un parell de sortides en bici de 70'-80'.

TRIATLÓ SPRINT DE SANTANDER 9-9-07

Diumenge pasat, aprofitant també l'estada a terres cantabres, vaig correr el 18 triatlo ciutat de Santander, amb unes distàncies de 750m nadant, 22,7km de bici i 4,5km a peu.

La natació va transcorrer a les platges del Sardinero, amb neopré i un aigua freda per lo que estem acostumant al mediterrani, després de la transició fins a la T1, feiem un enllaç de 1km fins darrera el camp de futbol del Sardinero, on juga el Racing, per agafar la autovia S-20, on es feien 4 voltes a un circuit delimitat per 2 rodones,amb dos carrils de pujada i dos de baixada, separats per arbres i sense cotxes. Total, una pasada de circuit, i després de començar amb un grup de 6 unitats, vam anar arreplegant gent per davant i per darrera, i apartir de la 2na volta vam rodar en un pelotó de uns 40 triatletes. Després del enllaç fins a boxes, sortida ràpida a peu a un circuit de 3 voltes, al passeig del Sardinero, totalment plà, i on vaig poder polir-me a tota la gent que rodava al grup.

els guanyadors van ser 2 ilustres, Felix Javier Nartinez Rubio (guanyador 5 cops a Embrun) i Virginia Verasategui (guanyadora 2 cops a Lanzarote), que va entrar en la posició 11 de la general.

Arribant a boxes després de la natació, amb bona companyia.

A tot tren, matxacant als triatletes del cantabric...

Linea de meta, misió complerta, i una experiencia més al sac

VOLTA CICLISTA ESPANYA-CANGAS DE ONIS-REINOSA

Bones, ja soc aqui de nou. Aprofitant l'estada a Cantabria, vaig anar a veure l'arribada de la volta ciclista a Espanya, a la localitat de Reinosa. L'etapa va sortir de Cangas de Onis, a Asturies, i va tenir 4 ports de muntanya durant el recorregut. L'arribada va ser al sprint i la va guanyar el cantabre Oscar Freire, que a 150metres de l'arribada anava 4rt com veureu a la foto.

En aquesta teniu l'Oscar Freire en quarta posició avans del sprint final, a 150 metres de l'arribada

SESIÓ DOBLE

Bé, aquest cap de setmana, finalment, hi ha hagut reció doble. Dissabte dia 1, el 22 Triatló de Banyoles, amb un bon ambient, com cada any, i una tarda de competició pura i dura. Una bona natació amb un triangle, i un cop arribaves a la primera boia, nomes tocava seguir la corda amb les boies petites fins la 2ª boia grossa, a la que giraves cap al C.N.Banyoles, transició ràpida i 40km de bici, direcció Besalú, Crespià, Esponella, variant Banyoles i Banyoles, un circuit amb tobogans però ràpid, i una cursa final de 9km, super plans (34'24"), per un temps total de 2h17'39".

I aquest matí, per estirar les cames una mica, la 28 marxa de Flaça, amb un recorregut per camins de 10km, junt amb en Joan Casacuberta. Al finalitzar, podiem triar entre uns pantalons curs o unes bermudes, després un bany a la piscina, pà amb cansalada i butifarra, i una estona de relax al bar amb els companys ( i la cerveseta, logicament).
Bé, demà cap a Santandr 10 dies, i aprofitar per fer el proper diumenge el Triatló Sprint de Santander.

Properes competicions....

Bé, el planing per els 2 propers caps de setmana, si tot va bé, inclou dos triatlons, aquest dissabte dia 1 de setembre, el triatló olipmcic de Banyoles, amb 1.500 metres de natació, 40km en bici i 10km a peu, una bona ocasió per trovar-nos tots els triatletes després del agost. Segur que les espases ja estan afilades... per mirar de no quedar ultims. I el proper dia 9, aprofitant que estaré a Santander, correré el Triatló Ciutat de Santander, de catagopria sprint (750m/20km/5km), amb natació a la platja del Sardinero, 4 voltes en bici per Santander, i 3 voltes a peu a la zona del Sardinero. Un bon triatló per coneixer nous companys i competicions.

I a partir d'aqui, ja només pensar en la Marató de Zaragossa, que ja he començat a entrenar una mica (ahir diumenge, 2h. corrent...)

MARXA NIT DE SANT BONOS

Ahir a la nit es va disputar la 25 edició de la marxa Nit de Sant Bonos, a la localitat de Blanes. Aquesta era la tercera vegada que la corria, i sorpren la cantitat de gent que hi ha. Aquest any erem 3.200 persones, i cal remarcar el seu caracter totalment popular, doncs la majoria de la gent la fa caminant. La sortida és a les 22.30 de la nit, amb un recorregut de 8km. Aproximadament el primer km. i mig és planer, per llavors enfilar durant uns 700metres, una mica de descent per atravesar per mig de Blanes, i llavors comences la veritable pujada, un port casi de "1ª categoria", fins aproximadament el Km. 6, i després baixada i planer fins l'arribada al passeig (amb un petit totxo per mig).

Cal dir que a la sortida, als que sortim realmentn a correr, ens tracten com a la elite, amb una zona d'escalfament i lloc reservat davant els caminadors, tot i que un cop donada la sortida, a 500m. s'afegeix molta gent per el mig. Els 2 aspectes una mica negatius, son les "retallades"dels caminadors, alguns els adelantes 2 i 3 vegades, i la zona de descent, per urbanitzacions amb molts carrerrets, sense cap indicació del camí a seguir. Desde aqui donar les gracies als companys del Fondistes Blanes per la feina feta i per els anims.

A la foto veieu una representació del Atletisme Girona, que va comptar amb la participació de 29 atletes entre corredors i caminadors. Per cert, al finalitzar varem fer la corresponet banyada a la platja de Blanes.

Entreno Dilluns 13

Ahir un bon entreno en general, al migdia pujada en bici als Angels (30km) i a la tarda una tirada de 63' a peu, amb pujada adalt del golf (cada dia puja més... almenys ho sembla). Però bé, amb el cansament del migdia, una bona sortida a peu de cares a la marató de Saragossa.
Avui he nadat 1.300 metres, i espero aquesta tarda correr entre 70' i 80', i demà sortida en bici amb la colla a les 8 del matí, un parell d'horetes, xino-xano.
Per cert, cada cop tinc més clar el que no correré l'any que bé.... ja faré nota de prensa (sense plors, com fan els futbolistes i esportistes d'elit)

EL MEU FUTUR COTXE...

Bones, com no tot es correr i fer triatlons, aqui teniu la foto del meu futur cotxe...amb permis de la meva filla. Un escarabat convertit en tortuga. Lo de tortuga va per mi, que com que sabeu vaig força lent...

TRI. SALITJA: 100 TRIATLONS

Bé, per fí ha caigut el numero 100... al mateix lloc del debut. Gracies a tots els que en algun moment heu compartit un d'aquests primers 100, ja sigui entrenant, competint, animan...

A parir d'ara, sencillament els que caiguin, seràn benvinguts, no crec que en faci uns altres 100, dependrà de moltes coses, però de moment espero que cada temporada en caigui algun ( si més o el de Salitja).

Aquí teniu 2 fotos, una amb tot el grup del Tri. Girona, el Costa Brava (a partir de novembre, serà el Tri. Girona - Costa Brava) i els del Xaloc de Sant Feliu ( als cuals haurem de fer en el futur una Opa Hostil, je, je....), i una altra de l'arribada.

CAP ALS 100...

Bé, dissabte ja tenim el triatló de Salitja, amb novetats, després de les anteriors 18 edicions disputant-se a la tarda, aquest any es correrà a les 10 del matí, que hi farem. Tornarà a ser una matinal de festa i companyia entre amics... fins que donguin la sortida, que després ja se sab, mari....l'ultim. Aquí teniu la foto de l'arribada del any passat, junt a la Nadeia, per anar obrint gust de goca...

MILLA POLANCO

Con no només de llargues distàncies vivim els runners i triatletes, quan no tenim res més a fer ens podem marcar una cursa curteta, encara que sigui una milla. Diumenge 29 aprofitant la estada a Cantabria, podia triar entre una mitja al matí a Cabezon de la Sal (ja la havia feta també l'any passat), sobre un circuit de 5,5 km al que se li donen 4 voltes, amb sol al nord, sud, est i oest, o sigui, per quedar fregit o la milla de Polanco a la tarda. Tot i ser més dur la milla em vaig decidir a anar a Polanco (aquesta també la havia corregut fa 2 anys). Total, molt escalfar per correr una miseria de 1.609metres, i a sobre patint, però la qüestió es correr. A les 7 varem sortir els cadets, els no federats, i tots els veterans, a correr 3 voltes i mitja al circuit de la "granja", com l'anomenen. Per cert, inscripcions gratuites, tot lo millor de Cantabria corrent, premi en metalic als 10 primers (400 euros al primer/a) i samarreta per tots... com aqui!!!.

Per cert, el temps final 5'36", com fa 2 anys i com l'any passat a Sant Feliu

TRI. BCN (2)

Bones, ja torno a ser aqui després de 10 dies a Cantabria, sense poder nadar ni pedalejar (snif..)

noms corrent. Aqui teniu la foto amb en Sergi, avans de la sortida del Tri de BCN (un altra dia treu la samarrta, que es vegui el top del club

TRIATLÓ BARCELONA. I VAN 99...

Bé, ja en tenim un altra al sac, i van 99 triatlons, aviat seré centenari. Molt ambient avui a BCN, amb 800 triatletes. La natació fins la 1ª boia, amb 400 triatletes per maniga, dura, amb moltes patacades, i a partir d'aqui més tranquila fins la T1. la bici ràpida, com correspon a un circuit practicament pla, i amb algun ensurt degut al alt nombre de tri's en acció, i el circuit a peu, de 2 voltes planeres super ràpides. al final bona actuació de tot l'equip, amb en Sergi, en Juan, en Llorenç, l'Alvaro i en Xevi: no ens hem ofegat, no hem caigut en bici i hem acabat, que més volem. A la foto, tenim en Juan, en Xevi i en Llorenç avans de la sortida ( quan tingui la foto de l'Eva, tu també sortiras Sergi