martes, 13 de noviembre de 2007

FILOSOFIA

No tenia previst escriu-re fins després de Ripoll, però com avui m'he eixecat "tocat i enfonsat", després del disgust que em van donar ahir al vespre via sms, i tenia ganes de desfogar-me, tenia la necesitat de escriu-re. La meva filosofia de la vida sempre ha sigut de tendencia "positiviste", sempre veig el got mig ple, i mai mig buit, a pesar de les putades que fa la vida al llarg dels anys i dels mals moments que puguis pasar, però arriba un moment en que et canses de moltes coses (si d'elles), i la teva tendencia pasa a ser "realista", és a dir, la vida sempre et clava més punyalades de les que ens mereixem.
A parit d'ara només em centro en la meva filla, la feina (encara que no em mati, je, je..) i en disfrutar del maravellos mon del correr (i els viatges que comporten, logicament) i en la carrera d'historia que he començat aquest curs. Perdoneui el rotllo, però no tot han de ser articles sobre el correr, també de vegades s'ha d'escriure sobre el factor humà. Gracies

2 comentarios:

tri-famili dijo...

no conec el tema pero per lo que escrius es tema (AL IGUAL NO M'HAURIA DE POSAR) de donas i si es aixis te dic igual que li dic en Llorenç, que a les dones els agrada que siguem una mica bastant cabrons, i que no se pot anar de bon tiu amb les ties,com mes cabron mes se posen ANIMS XEVI!

robert mayoral dijo...

vinga home anima't una mica!!! i el blog ja saps que el pots utilitzar per desfugar-te, tots ho fem i tots ens llegim!!