lunes, 29 de abril de 2013

MARATÓ D'EMPÚRIES 2013: MOLTES EMOCIONS...

 Amb la samarreta en honor als pares...
Els que em coneixeu sabeu que Empúries, per mi, és molt més que una marató.. és la MARATÓ. Si, no és de les més importants del món, ni multitudinària, ni mediàtica (o potser si...), però em te el cor robat des de la primera edició. Aquí es cuida al corredor, el contacte entre els ateltes és inigualable, i tots som més amics que rivals... Per això ho he fet venir bé per celebrar aquí la meva 75a marató.
La meva gran il·lusió era arribar amb els meus pares, després de tot, de forma directe o indirecte, ells han viscut totes les meves maratons, i es mereixien aquest petit reconeixement per tot el que han fet. Però la caiguda del meu pare, que l'ha portat a estar ingressat a la Uci, ens va trencar aquest somni. També el somni de veurel al meu costat durant les presentacions del meu llibre, però d'alguna forma, ell havia d'estar amb mi a Empúries, i celebrar amb mi aquesta marató tan especial. La idea de fer una samarreta commemorativa de les 75 maratons ja la tenia de fa temps, però aquesta samarreta s'ha acabat convertint també en un homenatge als meus pares, per això hi feia posar la seva foto. D'alguna forma, ell estaria al meu costat durant els 42,2kms.
Tot el cap de setmana ha estat molt emotiu, el dissabte feia la presentació del llibre, durant la entrega de dorsals al pavelló de l'Escala. Una presentació rodejat de grans amics, que en tot moment m'han fet sentir la seva energia i els seus ànims. Una menció especial per alguns dels amics correcats, que quan venien a comprar el llibre, em donaven els seus ànims per la situació viscuda. També tenia la oportunitat de coneixer gent nova, que ara ja formen part de la meva historia maratoniana. Després tocava la presentació, dirigida per en Carles Alonso (gràcies per tot el que estas fent), i amb la presència del regidor d'esports de l'Escala, en Jordi Pagés. Els que ja teniu el llibre, heu vist que aquest esta dedicat precisament als meus pares, l'Esteva i la Cianin... i al mencionar-ho durant la presentació vaig haver de deixar el microfon, les emocions van ser més fortes que jo.
I diumenge... el dia s'eixecava amb males perspectives meteorológiques, tramuntana, estones de pluja i molta fred. En definitiva, és presentava una marató epica. Després de les fotos pre-marató, amb amics del club, amb els amics de Corredors.Cat, amb els de Blanes, tocava prendre la sortida. Aquest cop no volia tenir cap objectiu, només finalitzar i dedicar-li la meva victoria personal al meu pare. El rellotge es quedava al cotxe, no volia controlar cap ritme, senzillament... córrer. I no ho vaig fer sol, potser si fisicament, però sentir l'escalfor dels companys, dels amics cada cop que ens creuavem, escoltar els seus ànims, veure la familia i els acompanyants quan pasava per la zona de meta i sentir els seus crits, em feia veure que aquest cop viatjava per el camí de la marató amb la millor companyia. I com no, també estava ell al meu costat, perqué el seu esperit era allà i m'enpenyia en cada pasa. Aquest cop ni la forta tramuntana que en algunes pujades em frenavem, ni la pluja que colpejava la meva pell, ni el fred que travessava les meves defenses, podrien amb nosaltres.
A 300 metres del final, al passeig marítim, sentia de cop una gran cridoria, allà, amagats darrera els matolls, hi havia tots els meus, esperant per acompanyar-me. La Cati, la Laura, en Carles, en Dani, en Marc, l'Adrià, s'ajuntava uns metres més endavant, al final de la pujadeta, la Nadeia, també la Martina. La Gemma, després de fer una foto, també s'ajuntava i corria els últims metres amb nosaltres. Allà esperaven també els companys del club, els Xicu, Manel, Toni, les dones.... motls donant els seus ànims. La victoria final de creuar l'arc d'arribada ja estava aconseguida, allà hi havia també l'Antonio i la Joana, de Esports Parra, per donar-me el seu suport, en Llorenç, i altres que ara no recordo. Unes quantes llàgrimes més per celebrar aquest moment tant especial, i dedicar-li als meus pares. Després una de les fotos més emotives que m'he fet mai, amb tots ells i algun altre company que arribava en aquell moment. Emotives les paraules del correcat Jaume Baraut, que arribava amb mi i em deia que també anava per el meu pare...
Lo dit, un cap de setmana molt especial, molt emotiu... ara toca seguir lluitant, i sobretot, no perdre la esperança de un dia poder parlar de nou amb el meu pare, explicar-li com vam córrer junts a Empúries i varem aconseguir arribar a meta.
Soc maratonià, això implica ser lluitador i no perdre mai la esperança, i no la penso perdre en cap moment.... GRÀCIES A TOTS, esteu al meu cor.
 Amb en Txaos, de corredors.cat
 Amb un corredor de la mitja, que estic segur aviat debutarà en marató.
 En Josep de Torroella
 L'Emili Carrasco...,
 Amb un dels grans... en Vicenç Soler
 Amb grans amics,....
 La Yolanda, que debutava en marató..
 Part de la meva historia maratoniana..en Jordi Rosell, n'hem compartit moltes...
 La presentació...
 Amb tota una campiona, la Carme Ballesteros..
 Fent nous amics.. en Josep
 Uns metres amb la Nadeia... gràcies preciosa..
 Inoblidable l'arribada... la Cati, la Nadeia, la Laura, la Gemma, la Martina, en Dani, en Marc, l'Adrià.. tots junts cap a meta.
 Una foto super emotiva...
 Felicitats per el debut, Maria
 Escalfant motors..
 Amb els amics de Blanes... sempre fidels a la prova
 La taronja mecànica...els correcats
Anant cap al amagatall per donar-me la sorpresa final..

10 comentarios:

Trapatroles dijo...

Moltes felicitacions per aquesta marató històrica.

Joan dijo...

Com diu el company la teva Marató de diumenge és sencillament èpica i històrica.
75 son moltes i 25 anys corrent maratons bé mereixen una diada especial i per recordar. Moltes felicitats crack.
Intentaré penjar crònica demà.

Ironxevi dijo...

Gràcies Trapatroles... una abraçada ben gran des de Girona

Ironxevi dijo...

Gràcies Joan, com sempre, un gran plaer veuret i poder fer un parell de fotos junts.. fins la propera

tri-famili dijo...

Quin cap de setmana mes especial per tot plegat.
SALUT

Jacky dijo...

Felicitats Xevi! Quantes emocions!

Ramon_B dijo...

Moltes felicitats crack. Encara no ens coneixem personalment tot i que portem molts anys corrent. Espero poder saludar-te personalment aviat. Jo soc en Ramon_B de corredors.cat el que porta el pitral de 10 Km a la foto de grup.
Espero millori el teu pare
També tinc un bloc , per si el vols mirar http://rbeltra.blogspot.com.es/

Ironxevi dijo...

Ramon, el proper cop ja sabré qui ets... una abraçada ben forta.
afegiré el blog a la llista del meu, i així et podre anar seguint.
Ens veiem

Anónimo dijo...

Moltes felicitats Xevi!! per la teva 75ena marató (que es diu aviat) i per saber transmetre tan bé els teus sentiments i coratge. Segur que anirà tot molt bé!!
Sóc en Bullich de corredors.cat i tampoc ens coneixem personalment, però aquest cap de setmana seré a Girona i m'agradaria comprar el teu llibre. Seràs diumenge a la cursa?

Ironxevi dijo...

Hola Bullich, si diumenge seré a Girona, en principi havia de fer de llebre de 2h a la mitja, però amb la situación que toca viure, faré només els 10kms. Abans de la sortida, des de les 8h. estaré donant dorsals del club, a 20'metres de la entrada principal del Hipercor, on avans posaven la caseta de inscripcions, i tindré llibre. Pregunta a qualsevol que vegis amb la samarreta o la jaqueta de l'atletisme Girona, i et sabrà dir on soc.
Una abraçada