domingo, 13 de enero de 2013

25 Anys de Mar i Murtra....

Amb amics del club, minuts abans de la sortida.... Frank, aquí tens la foto que tant volies....t'agrada estar amb els bons, je,je......
Lluny queda aquell gener del 1989 en que vaig anar a córrer per primer cop la Mar i Murtra, com és coneguda en el món del running. Ja aquell primer any ens va sorprendre a tots, per el seu recorregut variat, i també per la seva bellesa. Un altre fet que ens va sorprendre aquell dia, va ser el fet de que per fi deixaven de regalar-nos en una cursa la típica samarreta. Blanes es va caracteritzar des de el principi per obsequiar als participants amb una tovallola, a més d'uu trofeig al creuar l'arribada, que amb el pas dels anys s'ha convertit en una medalla. També ens han obsequiat des de aquell llunyà any amb un bon esmorzar.
25 anys després, Mar i Murtra està en tot el seu esplandor, gràcies a la feina de tot l'equip del Grup Fondistes Blanes, que edició darrera edició intenten donar el millor de si mateixos per tirar endavant. Al meu calendari particular, ha estat una cursa pràcticament fixe, corrent-la avui per 22a vegada. El segon any que es va celebrar, vaig aprofitar per fer el primer bany de l'any, i tot i que en aquell instant tothom em va mirar desconcertat, va ser una pràctica que molts atletes van seguir a la tercera edició.
A partir de l'any 2011, tant la sortida com l'arribada s'ha traslladat cinc-cents metres, essent aquestes més al centre de la vila blanenca.
També el circuit ha sofert alguns petits canvis, millorant la seguretat dels atletes, al evitar-se creuar la carretera que porta de Tordera fins a Blanes. Les noves infrastructures han permer un pas sobterrani per evitar aquest punt conflictiu.
El que per sort no ha canviat mai, ha estat el tram més dur de la cursa, aquell que ens porta cap al Santuari del Vilar i les muntanyes que l'envoltes, abans de dirigir-nos cap a la platja, punt final de la Mar i Murtra.
Aquest cop, afectat per un procès gripal amb febre els dies anteriors, la meva il·lusió era simplement acabar-la, celebrar aquest 25è aniversari. De fet, he corregut amb el pitjor temps, i de llarg, de totes les edicions en que he participat.... però la qüestió era ser-hi i creuar amb cara de felicitat l'arc final.
 
 
Amb en Francesc i en Toni
Amb més companys de l'atletisme Girona
En Joan Puig als primers quilòmetres...
Caminants del club, aquí hi cap tothom...
En Toni Bautista.. 23 Mar i Murtra a les seves cames....

1 comentario:

tri-famili dijo...

Felicitats noi, 25 anys participant no és "moco de pavo" que és diu molt rapid "collons" que son 25 anys!!!
Espero que te vaguis recuperant de la grip, i estiguis al 100%
SALUT CAPO!!!