domingo, 4 de noviembre de 2012

CURSA DE MUNTANYA DE GIRONA

 Cursa de muntanya finalitzada... doneu-me asfalt!!!!
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Girona una veritable festa de les curses de muntanya. Per diumenge hi havia programada la 2ª Cursa de Muntanya de Girona, que després del gran èxit de la primera edició, on la pluja va ser la gran protagonista, aquest cop ha estat acompanyada per una temperatura molt agradable i sol. Al programa, dues curses, una de 12kms i una altra de 24, a més de la Trans Gavarres, de 55 kms, que unia la població costenera de Palamós amb Girona, tot un repte.
Amb un ambient molt festiu a la sortida, comencaven a córrer els atletes de la cursa de 24, per camins que els havien de portar a pasar per Els Angels.
Els corredors de la distància curta, sortiem quinze minuts més tard, amb un recorregut cap al Pic Estela, des de on ens dirigiem cap a la Casa de les Figues, punt de retorn, seguint el camí de la Pujada als Angels, cap a Girona, concretament a la Plaça de Sant Domenech, on hi havia l'arribada.
En quant al circuit, per un corredor de ruta com soc jo, les trialeres plenes de pedres han estat un suplici, i per no entorpir el transit dels veritables corredors de muntanya, m'anava fent a un costat per que passesin. Però quan els camins eren una mica més amples, i sobretot, veia bé on trepitjava, aprofitava per apretar el ritme al màxim, recuperant posicions de nou.
Una cosa m'ha quedat clara, crec que no és tant el desnivell el que marca les diferències en una cursa de muntanya, sinó l'estat del camí, el que fa que els que estant acostumats a aquest terreny guanyin temps, al menys, a nivell personal.
Per arrodonir la festa, el dissabte es celebrava la primera Catedral Sprint, prova conjunta amb la del diumenge. Tot un espectacle per als assistents, tants els corredors, com per als espectadors. 90 escalons per davant, en modalitat contrarellotge, amb una primera classificació d'on sortien els millors 20 homes per la segona tanda, on participaven també totes les dones. D'aquí sorgirien els finalistes, 10 homes i 3 dones. El campió acabaria fent 11'75"... la marca a batre per la propera edició.
 Amb la Montse Badosas i en Marc Herrera.
 90 escalons cap al cel de Girona... espectacular.
 Amb la meva petita, la Nadeia (ànims i recuperat aviat, que hem d'anar a entrenar tots 2)
 En Marxa... primers escalons.
L'altra representant de l'Atletisme Girona, la Montse

4 comentarios:

tri-famili dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
tri-famili dijo...

Escales,asfalt,muntanya, bici, aigua,"QUE MAS DA" la custio és seri.

SALUT

Joan dijo...

L'any vinent fan la primera Marató Vies verdes que transcorre entre Girona i St Feliu per la ruta del carrilet.
Aquesta pot ser la oportunitat de combinar terra i asfalt i sense desnivell.

Ironxevi dijo...

Joan... ja estic inscrit a la Marató de les Vies Verdes. Aquest circuit ja el conec, i m'encanta.
espero veure't allà