domingo, 10 de junio de 2012

ARGELES: 100% TRIATLÓ

SEMPRE AMB UN SORMIURE...
Direu que és amor de pare... però que voleu que us digui, avui m'he sentit super orgullos de la meva filla, vale, sempré estic content del que fa, però aquest matí ha sigut per emmarcar-ho. Ens hem desplaçat amb la tri-famili (Dani, Gemma i Martina), cap a Argeles, a fer el triatló d'aquesta localitat francesa. Hi havia un half i un sprint, que és la distància que hem triat per córrer. Per sort, aqui a França, se segueix amb el triatló tradicional de tota la vida, sense massificar, el que representa l'aventura i l'esforç individual de cada atleta davant les proves a les que s'enfrenta, sense poder anar a roda en bicicleta, i per si fos poc, 21kms que feien por, amb majúscules. 3 primers quilòmetres amb tobogans per arribar a Banyuls, 4 quilòmetres més d'anar pujant, i els ultims 3,5kms de veritable infart, camí del Madeloc, tot i que no s'arribava fins adalt, per una carretera super estreta, amb triatletes pujant i baixant, i un cop adalt, a refer el camí, però de tornada.
I la meva filla, que debutava en un sprint. L'he acompanyat 100metres de natació, i un cop  superara la por que li feia el mar, j al'he deixat sola.
Ja al tram ciclista, m'he creuat amb ella quan li faltaven 2 quilòmetres de pujada, amb el cotxe darrere seu tancant cursa i amb un somriure d'orella a orella per que sabia que amb el seu esforç ho estava aconseguint. En aquell moment he tingut clar que finalitzaria.
I al ultim tram, els 5 quilòmetres de cursa, ha segiuit al seu ritme, logicament amb el seu somriure d'orella a orella que no l'ha abandonat fins al final. Nosaltres, tots animant-la, en Dani, la Gemma, la Cati, jo... tots ben contents, i bocabadats per el que havia fet.
En Dani i jo també l'hem fet el triatló.. però avui la gran protagonista ha sigut la Nadeia. FELICITATS FILLA.
Finalment, com no podia ser d'una altra manera, un bon dinar tots plegats per recuperar energies.



 Amb en Dani, en Carlos Punsí i la Nadeia
 Que simple és esmorcar quan es tenen ganes de fer esport sense cap pressió.. una de torrades amb sobrassada.

Amb la Nade abans de la sortida

 En Dani sortint de l'aigua...




FELICITAT ABSOLUTA

3 comentarios:

tri-famili dijo...

Avui la Nadeia a donat un ejemple de superacio i esforç, que molt joven hauria tenir com ejemple pels temps que correm.
Sobre el dia que em passat un 10!!!
SALUT CAPO

tri-famili dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Joan dijo...

Moltes felicitats doncs un fill/a és lo més important que hi ha al món.
Esta molt bé que ja de jove tingui aquest esperit de superació.
Amb aquest ímpetu i saber fer és impossible no aconseguir el que ens proposem.
Així no hi haura obstacles que no pugui superar.