MARATÓ BARCELONA... I LOS PELAYOS!!!

ESPECTACULAR!!!! MÉS DE 13.000 ATLETES A LA LINIA DE SORTIDA..

Cada cop que corro una nova marató, una de les coses que més em solen dir és... "una més per tu"... i la veritat, tot i que l'ahir va ser la nº65, us puc afirmar que cada una d'elles no és mai una més. Totes tenen la seva historia, les seves anecdotes, els seus moments, els seus records, de totes podria dir de tirada un petit detall ràpid, i en cap cas seria igual. I és que cada marató és un mon, és experimentar una vida, amb els grans moments que has de disfrutar, i els moments delicats dels quals has d'aprendre a tirar endavans i a ser més fort. Unes poden ser simplement per disfrutar, altres per buscar un bon registre, les que son fora, per fer turisme, i de totes, les que sempre em porten molt bons records, son aquelles en les que corres al costat de algú que debuta, d'algun amic o amiga que te la gran ilusió de fer la primera marató. Per això, quan la Laura em va comentar fa uns mesos que volia fer el debut a la Marató de Barcelona, no ho vaig dubtar ni un instant.."t'acompanyo". I ahir va ser el gran dia, veure com ha evolucionat aquesta marató, aquests ultims anys, posa els pels de punta. D'aquells 3.000 atletes, més o menys, que corriem cada any, xifra que variavà poc d'una edició a una altra, s'ha arribat aquest any als 15.000 inscrits, i més de 13.000 corredors a la linia de meta. Sencillament, espectacular!!!!

A diferencia de l'any passat, el dia va ser assolejat, tot i que sense arribar a unes temperatures excesivament altes. La idea era intentar baixar de les 4hores, i personalment crec que el temps podia estar voltatn les 3h50'-3h55'. Sortida a un ritme comode, i anar sumant kilometres. Per el camí anem trovant companys del club, als que aprofito per tirar alguna foto, i anem fent. A partir del k-30, més per un petit dolor al genoll que per falta de forces, la Laura comença a patir una mica, sense dir-li el temps que portem, miro el rellotge i comprovo que afluixant el ritme, podem arribar tranquilament sota les 4hores. D'aquesta manera, seguim corrent per els carrers més centrics de Barcelona, en un circuit maquissim per descobrir la ciutat, fins que poc a poc emfilem el Paralalel, on es trova situat el kilometre 40, a només dos de la gloria. Un cop passat el 41, al carrer Sepulveda, enfilant ja cap a Plaça Espanya, em pregunta si conseguirem baixar de les 4 hores... i si, li confirmo que anem a per les 3h53'-3h54'. Emfilem finalment l'avinguda Maria Cristina, rebasem el 42... i recta de meta. Que dir... és un tram amb el que tot maratonià sommia, veure aquests ultims 200 metres, que et porten a l'exit, a saber que en aquell precis instant, tu ets l'heroi al que aplaudeix el públic, que no coneix als esforçats que estan passant davant ells, però que tot i així, els aplaudeixen fins treure fum de les mans. Sens dubte, és el nostre moment, el de tots els 13.000 atletes que van finalitzar la marató, cada un amb la seva historia darreda, el seu propi repte, sigui guanyar, finalitzar, rebaixar marca, debutar... que més don, campions tots per un dia.

Finalment, un magnific temps de 3h53'39" i amb la satisfacció, com altres vegades que he acompanyat a alguna amistat al seu debut, de veure aquella cara de felicitat eterna, d'emoció, aquelles llàgrimes que s'escapen i que t'acaben contagians.... sencillament, inoblidable!!!!

AMB LA LAURA, AMB LA SEVA CARA DE FELICITAT, UN COP ARRIBATS A META.

AMB L'ANTON, ORGANITZADOR DE LA MARATÓ DE LES MARATONS... EMPURIES (1 de MAIG)

L'ALVARO GIMENO

L'ANGEL BOSCH

EN CARLOS GONZALEZ I L'ANICET CASELLAS

L'EMILI

EN JORDI QUE ENS VA VENIR A ANIMAR EN ALGUNS TRAMS DE LA MARATÓ. GRACIES

AMB EL GRAN VICENÇ, UN COP ACABADA LA MARATÓ

KILOMETRE 39, PASANT SOTA EL MONUMENT DE COLON

I com no tot ha ser córrer, que a la vida hi ha moltes coses a fer, i totes s'han de fer sempre amb ilusió i passió, dijous va tocar fer d'extra al rodatge de la pelicula "Los Pelayos". Van ser 12 intenses hores de rodatge al Casino de Lloret, que d'acord, es poden fer pesades, i logicament lo que paguen no compensa tot aquest temps, però a la vida hi ha coses més importants que les materials, i viure les pelicules desde dintre, és una gran experiencia. A més, vaig tenir la gran sort de estar en lo que serà l'escena final d'aquesta pelicula, a tan sols 1 metre de l'actor Lluis Homar, i estar en plena gravació de les escenes tot el dia...o sigui, que si no surto en aquesta, segur que ja no sortiré en cap. I divendres va ser el torn de la artista de la familia, la Nadeia, que també es va haber de desplaçar a Lloret per fer d'extra.