lunes, 28 de febrero de 2011

CONFERENCIA MAKIS

Compartint taula amb els amics Makis i els 2 monstres: en Pere Arco i en Manel Fernandez
Divendres passat, organitzat per els amics de la colla dels Makis de Sils, es va fer en aquesta localitat la tercera xerrada d'un cicle de conferencies. En aquesta ocasió, el tema era la Marató i el cros, i en van convidar a parlar i compartir taula amb 2 mites del atletisme gironí, en Pere Arco i en Manel Fernandes. Rodejats de molts amics del mon de l'atletisem, vam anar parlant tots, primer en Pere, centrat en el tema del cros, del que va ser un atleta destacat a nivell estatal, després va ser el meu torn, per parlar sobre el mon dels maratons, i finalment va ser el torn d'en Manel Fernandez, que va parlar una mica desde el punt de vista de l'entrenador, de l'organitador,  i també com a maratonia. Tot seguit, va haber-hi el torn de les pregunges per part dels assistents, i es va finalitzar amb un gran pica pica, amb pà amb tomaquet i embotit, i una bona coca de postres.
Van ser un parell de hores molt ben aprofitades, en un ambient molt relaxat i de molta camaderia, del que personalement, crec que vam disfrutar tots, els assistents, i els que vam estar a la taula parlant i responen les preguntes. Donar les gracies als amics dels Makis, per donar-me la possibilitat de participar en aquest cicle de conferencies. 


 2 mites, en Pere i en Manel, amb un infiltrat a la taula....
 I si a sobre et donen un  mocador de farcell, plé de tots aquests productes de la terra, com a obsequi per parlar de un tema que t'agrada... que dir, genial!!!

I per aquest diumenge, la marató de Barcelona, la que farà 65... una fita que no hagues pensat mai aconseguir als meus principis com a atleta. Però han passat els anys, i aqui seguim, i donat que el govern no vol que la gent es jubili als 65.... haurem de continuar corrent maratons, mentres el cos aguanti. Aquest cop, a més, serà fent una cosa que m'agrada moltissim, acompanyar a una persona que debuta en la distància, ja ho he fet un parell de cops, i la veritat, crec que emplena més la cara de felicitat, d'emoció, d'algú que debuta, que aconseguir una marca personal....

1 comentario:

JR dijo...

Gràcies a tu per alliçonar-nos en la filosofia del córrer a un nivell més popular, que no més important, i tot el que això implica.
Insisteixo, mil gràcies per tot.
Ets un hipermegacrack!!! en tots els sentits.