MARATÓ DE SEVILLA

 Recollida de pitralls al estadi olimpic

Després de esperar-ho durant temps, va arribar el cap de setmana de la Marató de Sevilla, que en veritat donaria per escriure durant molta estona, per lo que intentaré resumir tot el viscut en 3 intensos dies, en no gaire estona.... Dissabte al matí ens embarquem en aquesta aventura, començant per el trasllat desde Girona fins al aeroport, de moment, ja erem els gironins... En Dani, la Gemma, la Martina, la Marti i en Jordi, en Llorenç, en Quim i en Xevi (vaja, el que escriu en aquests moments...). A Viloví ens trovariem amb la resta de la expedició, la gent de Sils, els 2 Joans, en Sergi i en Francesc, així com companys d'altres punts de la provincia que també anaven cap a Sevilla, així com l'Enric i la Rosa, del Atletisme, que coincidia que anaven a pasar un cap de setmana a Sevilla.

Tots cap a l'avió... i cap a viure el "color especial" de Sevilla. Després d'arribar sense contratemps, cap a l'hotel a deixar les bosses, i trasllat en bus cap a l'estadi olimpic (algú sab d'on ve el nom?, perque olimpiades no n'han fet :( ....), recollim els pitralls, i cap al menjar de hidrats, al parc de Isla Magica. És increible la de diners que es van gastar en aquella zona, per la Expo'92.... i que tot estigui ara abandonat, en alguns casos en el llindar de la ruina. Fet i fomut, a les 5 de la tarda acabem de dinar, una passejada cap a l'hotel a deixar la bossa del corredor, de nou un bus, i al centre de Sevilla a fer una mica de turisme, la cerveseta i el sopar. Un cop finalitzat, tornada caminant cap a l'hotel, preparar les coses per diumenge, i cap a dormir.

Així va arribar el diumenge, un bon esmorçar, era buffet lliure, o sigui que vaig menjar una mica de tot, 30 minuts caminant cap a l'estadi, les fotos de rigor per que quedi constancia, i a 2/4 de 10 es donava la sortida de la Marató. El que esta clar, és que no pots esperar una sortida tranquila,amb 5.000 atletes, de dins unes pistes... La intenció era rondar les 3h10'-3h15', per lo que vam sortir junts en Dani Juncà, en Joan Risquez i jo, així vam anar fent durant prop de 24-25kms, en que per la propia inercia de la cursa, vaig anar una mica cap al davant, seguint en Dani i en Joan uns metres per darreda. Kilometre a kilometre, l'arribada s'anava acostant, per el camí trovo en dos punts de la cursa l'Enric i la Rosa animant, fet que aprofito per parar a saludar, i reanudar de nou la cursa.... fins arribar a l'estadi. Aqui decideixo fer una cosa que feia temps que tenia en ment, aprofitant que trovaré el tartà de la pista, que sol ser d'un material tou... i em trec les sabatilles per arribar amb elles a les mans. Només posar el primer peu al tartà de l'estadi, veig que no és una sabia decisió, esta literalment destrossat, i pensar que aqui s'han fet fa uns anys un campionat del mon d'Atletisme... quina llàstima. Ultims 300 metres, a la graderia veig i saludo a en Quim i en Llorenç, que ja han finalitzat, i la Gemma i la Martina, i paso sota la linia d'arribada. La marató nº 64 ja és al sac!!!!

Una bona dutxa, i cap a la festa de clausura, també al parc tematic, amb dinar, un petit concert, entrega de premis i amb la gent amb ganes de pasar-ho bé. Dir que la matinal va ser bona per córrer, amb el cel tapat i una temperatura molt agradable per fer una marató.

Un cop finalitzat el dinar i la festa, agafem de nou cap al hotel, aquest cop ja sota els nubols i la pluja que cobria Sevilla, que no va ser inpediment per anar cap al centre caminant, visitar el bar més antic de Sevilla, situa curiosament a la Calle Gerona. Un cop al centre, ens trovem amb la Rosa i l'Enric, aprofitem per anar provar el famos rebujito (bó!!!!), i fer un bon sopar tots plegats per celebrar la cursa, però sobretot, el gran cap de setmana que estavem pasant. Però com tot te un final... dilluns toca fer les bosses, esmorçar, i deixar l'hotel per anar de nou cap al aeroport, per reprendre el viatge de tornada...

Resumint, que vam pasar un cap de setmana fenomenal tots els amics junts, vam riure molt i vam quedar amb ganes de repetir un viatge com aquest. I sobre la marató,per un costat la reflexió del preu, la inscripció, 20 euros, que inclou dinar de dissabte (amb acompanynats)i de diumenge, conjunt de pantaló i samarreta de tires per córrer, cinta per al cap, i tovallola al finalitzar... tinguen en compte que per aqui una marató et pot costar a partir de 50 euros... una de dos, o uns hi perden molts cales (o ho fan simplement per que el corredor gaudeixi de lo que li agrada, sense buscar benefici) o els altres fan grans negocis (i ens prenen una mica el pel als maratonians populars...)... bé, cadascú pot pensar la seva.

Per finalitzar, tot i que les marques en un viatge en que t'ho has passat bé és el de menys, aqui estan, segons més, segons menys...

Quim Cots: 2h54', com sempre, una màquina, el dia que no afluixis al final, per sota de 2h50'

Llorenç: 2h59', en la seva linia, ajustant per tornar a fer sub 3h, un altre que el dia que li sorti i no hagui d'afluixar...

Joan Risquez: 3h19', i amb un somriure com sempre... Makis al poder!!!

Dani Juncà: 3h22', super, arrastant encara alguna molestia, i sabent que l'espera la trifamili al finalitzar, que sempre dona ales...

Francesc Seras: voltant les 3h45'-3h50

Marti i Jordi: 4h22', la Marti debutava, fa 15 dies ho va fer en mitja, i aqui venia a pasar el cap de setmana i rodar fins on pogues... i va ser fins la linia de meta,acompanyada, com no, d'en Jordi. Felicitats a tots 2.

Serfi Urzay: amn una lesió, ja venia mentalitzar per fer uns 20kms, al final em va fer 22... ho va intentar, que és lo important.

Xevi: vaig fer 3h16'09", com sempre, mots satisfet d'haber superat de nou la barrera de la marató

 El grup fotografiats per darreda.....

 ....i per davant!!!!

 Minuts abans de donar la sortida... tothom a punt!!!

 Amb més corredors de la provincia de Girona

 Compartins kilometres amb 2 figures... (km.12)

 Un rebujito per celebrar les nostres victories a Sevilla

Qui ha dit que es necesita un gran sistema d'amortització per enfrontar-se a una marató.....? Va acabar en 3h26'!!!