QUO VADIS, TRIATLÓ?

Primer de tot, avans d'anar per el tema del titol, us deixo un parell de fotos dels nuvis, durant la celebració de les noces d'or, ahir rodejats de familiars i amics. Moltes felicitats, i que en podem celebrar molts més.

Aqui els teniu, rebent un dels regals....

.... i amb el pastis d'aniversari!!!!
QUO VADIS, TRIATLÓ?

Aquest matí ha tocat el segon triatló de la temporada, el sprint de Mataró, i més enllà de la seva disputa i els comentaris sobre la cursa en si, vull escriure sobre el triatló en general. Al igual que nosaltres, al llarg de les nostres vides, anem evolucionant (per la general, algun cop troves algú que desevoluciona, je,je...), a base de patacades, de coses bones, de experiencia, de moltes coses... també tots els aspectes de la vida ho fan, per bé o per malament, i un esport jove, com és el triatló, també ho fa. Lluny queda l'any 1.989, quan vaig debutar, en un moment que a casa nostre els triatlons eran tots de distància olimpica, on hi havia ja un circuit ironman amb poques proves a tot el mon, i on anar a fer un triatló, era per molts, anar a la aventura.

Proves on t'havies d'inscriure per telefon, fer transferencies, on tots ens coneixiem i ens ho anavem a pasar bé, bicicleta sense drafting (o sigui, sense pelotons...). Tot aixó ha evolucionat amb el creixement d'aquest esport, amb la seva entrada al programa dels jocs olimpics, l'aparició del drafting en les curses sprint i olimpica (i per falta d'etica, molts de cops, també en la llarga distància), l'augment espectacular de llicencies... i de inscrpicions a les curses.

Avui en dia, en moltes proves de casa nostre, o espaviles setmanes avans.... o no arribes a inscriure't, i això a que ha portat, a proves masificades, on la natació és una veritable batalla per no perdre el sentit degut a les patades i cops, circuits ciclistes amb moltes voltes, molta gent i molts pelotons (i no ens enganyem, molts de nosaltres no sabem anar en grups grans), on es produeixen enganxades i caigudes entre ciclistes (aquest matí, com a minim 2 grans patacades, que hagui vist), i circuits a peu, super estrets, amb 2 voltes per fer 5kms, i 700 persones corrent en anada i tornada sense espai, sense saber per on adelantar en alguns cops... Bé, tot això és la meva reflexió de lo ocorregut, per exemple, aquest mateix matí. I si comptem el prop de 800 inscripcions, al preu que valien... vosaltres mateixos.

Sort que m'agrada de nou fer triatlons, disfruto trovant bons amics i competins, això és lo que em fa seguir, i sort de proves com les del proper dia 13 a Argelers sur Mer, a França, on encara perdura el veritable triatló, amb inscripcions de 200 persones, circuit de 40 kms a una sola volta i sense drafting (i no se us ocurreixi anar a roda, que us fan fora) i amb molt bon ambient. I espero fer-ne un aquest any a Cantabria, on la cosa encara funciona igual, i a mitad de preu de Catalunya. Com he dit.... tot això és la meva opinió, i segur que molts no estareu d'acord amb mi. Podeu expresar les vostres opinions, totes son benvingudes. VISCA EL TRIATLÓ!!!!

Amb en Toni i en jonathan, dos amics de Banyoles

Amb en Dani Herrera i en Juan Valsera

I com ha novetat d'aquesta setmana, m'he apuntat a la Marató de Helsinki!!!! el proper 14 d'agost, o sigui, que aquest estiu tocarà entrenament maratonià, combinat amb el de tri.

Fins la setmana que bé... que promet molt i bó!!!!!