LA SOLETAT DEL CORREDOR DE FONS

PORTADA DE UNA DE LES EDICIONS DEL LLIBRE

Quants de nosaltres, els que soms corredors, sobretot de marató i distàncies llargues, no hem experimentat algun cop en els nostres entrenaments llargs, la famosa soletat del corredor de fons. Tirades que en moltes ocasions, a part de servir per posar-nos en forma i agafar fons, ens serveixen per reflexionar sobre nosaltres mateixos, sobre les nostres vides, en els quals, amb els nostres pensaments, conseguim resoldre problemes cotidians, als que en altres moments del dia no trovem solucions, oblidar durant una estona problemes que ens poden afectar la resta del dia. La soletat que és manifesta, quan al portar ja molts kilometres a sobre, et començes a plantejar que estas fent, per que corres, d'on vens, on vas...

No se si Allan Sillitoe (Nottingham, 1928) va ser l'autor original d'aquesta famosa frase, però si l'escriptor d'un magnific conte, que vaig llegir fa anys, amb aquest titol "La soletat del corredor de fons", escrit al 1.959. Tracta de la historia d'un noi, Colin Smith, que després d'un robatori en una fleca, és internat en un reformatori. Allà, comença a correr, amb molt bones maneres, i això el porta a pujar llocs dintre de la institució, i a que el director, a canvi d'una promesa de llibertat, el faci correr per guanyar la Copa de les curses de camps a traves (cros) entre els reformatoris de tota Anglaterra. I aqui comença la veritable soletat del corredor, doncs a traves dels seus pensaments, arriba a la conclusió de que guanyar la cursa suposa sotmetre's al desitg del director, i no a la seva propia voluntat de correr, i un cop en cursa, i a punt de guanyar, decideix no fer-ho, i sentir la llibertat de haber decidit ell lo que volia. El resultat, estar els 6 mesos que li quedaven de internament, tancat, però amb la satisfacció de la admiració dels seus companys per un costat, i la de que el director no es va sortir amb la seva.

Al 1962, es va fer una pelicula amb el mateix nom (Loneliess of the long distance runner), una obra mestre per a molts, i amb l'autor del llibre, com a director d'imatge. Si algú té ganes de llegir, o veure la peli, només cal que m'ho digui, son a casa.

Ja ho sabeu, aneu a correr per que us agrada, no per que ningú us ho imposi, i sobretot, disfruteu del que feu.

GENER 2.010

Acabem de començar l'any, i ja ens hem polit un mes, com aquell que res. Un gener que ve a confirmar lo mateix del 2.009, que la meva época de triatleta va quedant en el passat, que la bicicleta ja no en motiva gens, i que la natació (800 metres en tot el mes), quan vingui el bon temps, ja es farà. Tanco el gener amb 338 kilometres de cursa a peu (97kms aquesta última setmana), amb bones sensacions, en espera de la marató de BCN, i seguint un bon plà d'entrenament, dur, amé de fer i serio, tot i que de moment no busco ni em fixo cap marca en concret , quan arribi el dia 7 de març, ja decidiré. Per aquest febrer, al contrari d'altres cops, només faré Granollers, i els altres diumenges a fer tirades llargues. I entre les maratons de Barcelona i Empuries, crec que aquest any, serà temps de fer algunes mitges que no hagui fet fins ara, tot es veurà.