Que dir després de lo de ahir... la veritat, un es queda sense paraules, i passat un dia encara escric amb la emoció a la pell. Primer de tot, aprendre de la gran lliço que ens va donar ahir la vida, amb aquests pares que lluitan diariament per ajudar a les seves filles a tirar endavant, i com ells mateixos diuen, lo que aprenen ells mateixos de les seves filles. En segon lloc, donar les gracies a tots els amics i amigues que ahir van venir a col.laborar i correr el 3r Aquatló popular de Girona, en benefici de la Sndrome de Rett, i agrair de nou als companys de club i al servei municipal d'Esports, per apojar desde la primera edició aquest esdeveniment. GRACIES A TOTS
TOTS A PUNT PER LA SORTIDA...
Ja al migdia, junt amb l'Anna, vam tenir l'honor de compartir taula amb els pares i les nenes de la sindrome de Rett, i pasar una bona estona compartint les seves experiencies i paraules, que et deixen sense alé, realment son una gent increible.
I a contincuació, cap a la Devesa, a fer tots els preparatius, amb molt ambient, bon rotllo i ganes de pasar-ho tots bé, que si marcar, fer inscripcions, montar la carpa i l'arc inflable, i tothom col.laborant.
La primera cursa, els 40 participants de manera individual, nadant primer els 150 metres i a continuació corrent els 1.500 metres, tots amics, però això si, un cop en cursa, tots a tope. I a mida que anavem arribant, anant a esperar els mes resagats. Felicitar desde aqui els membres del TRI-TEAM, que van fer la cursa junts acompanyant l'Oriol, tot un altre exemple de superació.
A continució, la prova per relleus, amb un participant nadant i l'altre corrent... i més de lo mateix, tothom a tope i amb ganes de pasar-ho bé.
I per finalitzar, la cursa més emotiva, les nenes amb la Sindrome de Rett, amb les mares o pares al aigua, també el germà d'una de les nenes, per fer 25 metres de natació i 500 a peu. En aquest punt és on tothom va ajadar a tothom, formant grups els diferents participants, per ajudar a tirar dels cotxets on hi havia les nenes per el circuit de la Devesa. Tot un exemple de solidaritat del que molts hauries d'aprendre. I al final, una bona colla acompanyant a la Tere, que la va fer caminant, acompanyada de molts dels participants del aquatló... sencillament sense paraules.
En finalitzar, repartiment d'obsequis entre tots els participants i sorteig de 2 rellotges, gentilesa de GONZALEZ RELLOTGERS.
Us deixo a sota algunes fotes de aquest magnific dia, i només hem queda dir una cosa:
EN NOM DE LA GENT DE LA SINDROME DE RETT, I EN EL MEU PROPI, GRACIES A TOT S/TOTES ELS QUE HEU VINGUT A COL.LABORAR, I FINS L'ANY QUE BÉ, QUE MIRAREM QUE SIGUI MILLOR...
4 comentarios:
per mi un plaer, espreo ser-hi l' any vinent
Realment va ser fantastic!!!!
FELICITATS XEVI
Moltes felicitats!
Espere anar un any proper
Salutacions
Sincerament, crec que una de les millors experiències esportives que podrem gaudir i sobretot compartir.
Va ser sens dubte una vertadera cura d'humiltat, de voluntad i esforç. Tot l'amor i força que desprenen aquestes nenes és el que dóna vida a les seves families.
Xevi, un 10 tiu!!!
el però de tot això és com sempre la falta de més gent compromesa i de menos galàcticos.
Publicar un comentario