MARATÓ MONSCHAU: 100% NATURALESA

Bé companys, una altra al sac... i en van 50. Si em permeteu, us dividiré aquesta crocnica en 3 apartats, primer els agraiments, seguit d'una petita descripció del viatge i la estancia a Monschau, i per finalitzar, la marató en si.

AGRAIMENTS: Un cop arribat a les 50 maratons, crec oportú mostrar una serie d'agraiments, els primers per la familia (els meus pares i la meva filla), que sempre m'han recolçat, i aguantat les meves manies com a corredor (sort que els porto de viatge cap aqui i cap allà i els tinc contents). També voldria agrair als que considero els "pares esportius", dos persones que als començaments de la meva vida esportiva, en van donar molts consells, i em van animar a seguir. Per un costat la difunta Pepi Mir, una de les corredores pioneres a Catalunya i al Estat Espanyol, i al Pibe (Eduardo Vera), que fa molts anys em va començar a donar els primers consells (com a molts de nosaltres). I per finalitzar, a tots vosaltres, els que he compartit algun kilometre, ja sigui entrenant o competint, i que hem compartit sortides, viatges i algunes xirinoles. I records al ex-presi (en Xicu9, que encara somriu quan recorda la pasada que em va fer al any 90 a la marató de Valencia.

VIATGE: Dir que si algun dia voleu fer un viatge, a un lloc tranquil, lluny de les grans ciutats,i on imperi la natura, Monschau és un bon lloc. Un poble petit, on només entren els cotxes dels veins, amb cases que es mantenen desde els ultims 300 anys, amb un riu que l'atravesa, i rodejat de montanyes i boscos, amb arbres de més de 20 metres d'alçada, amb un parc del fitness, amb circuits marcats de fins a 15 kms per mig del bosc... crec que no acabaria els elogis. El viatge també m'ha servit per estar a 2 paisos que no havia estat, Belgica (arribavem al aeroport de Charleroi) i Holanda, on ens vam desplaçar el dissabte fins a Maastrich (a 70kms de Monschau), i un paradis per als ciclistes. Allà no es circula amb els cotxes, sino que hi ha un carril bici a cada banda de carretera, de prop de 2metres d'amplada, i amb una circulació de bicis que feia enveja, tot i que cal dir que les carreteres que vaig fer per Alemanya, també hi havia un carril bici de doble direcció, en un dels costats de la carretera.

Dir que estava allotjat al museu de la cervesa, just a la entrada del poble, un lloc formidable per dormir, i on vam poder visitar logicament el museu, com podreu veure a la foto de més avall. I el preu? era un pis-apartament, amb cuina, menjador, bany, i 2 habitacions, i tots 4 ens costava 70 euros la nit.. més economic imposible (donc desde aqui les gracies a la Mina per les seves gestions amb alemany per fer la reserva)

MARATÓ: Dura, dura... però una pasada, per repetir. De fet, el 5 desnivells forts que marcaven a internet, era perque eren forts comparats amb la resta de pujades. Sortida a les 8 del matí, amb 15º i una plujim, que amb més o menys intensitat, ens aniria acompanyant casi fins els ultims kilometres. Fins el km.7, vaig amb el globus de 3h29', i tot i agafar ja un primer tram de terra, el camí és força planer. Li comento al del globus que anem a ritme de 3h15'/3h20', i em diu que no em preocupi, que a partir del 7 tot camvia... i vaja si camvia. Atravesem per un petit pont de fursa sobre el riu, i allò es comença a empinar,i així fins el 15, entremig de boscos densos i pins de més de 20metres, i amb camins que de vegades son de pedres. Dels 15 al 17, un tram de baixada, per una pista on pots recuperar una mica el ritme, i seguidament, enfilar de nou fins a la mitja, arribant adalt de una muntanya, amb un parc eolic, on les helices no paren de donar voltes i una fred que pela... de veritat.

D'aqui fins al 30, el camí seguix, ara puja, ara baixa, i sempre per camins de terra o amb alguna pedra (l'asfalt s'agafa de tant en tant, per enllaçar un camí amb un altra). Del 30 al 34, el camí tendeix a planejar i anar baixant, ja amb més talls d'asfalt, per arribar al 34, on s'inicia una pujada per asfalt, de 2 kms, fins al 36, d'aquelles que et treuen la son de les orelles. Al 36 tinc el punt més critic de la marató, els kilometres, oblidat el temps, pasen de maravella, però en aquest punt hi ha un descens, sobre ciment, de uns 500 metres, per enllaçar amb una carretera, i paro un moment a estirar la cama dereta que s'estava carregant amb la baixada, tot i que deseguida torno a correr.

La carretera segueix planejant i baixant una mica, fins al 40,5, on girem a l'esquerra, per agafar el ultim camí de terra i el ultim subidon, fins al 42kms. En aquest punt, ja estàs a Korzen, lloc de sortida i arribada, i la cridoria de gent és increible. Com deia el fundador de la marató de New York, si ets un actor, un ballarí o una celebritat, la gent paga per veure't, però si ets un maratonià, la gent surt al carrer per apaludir-te i reconeixer el teu esforç, i en aquest moment precis, tu ets el gran protagonista de la funció (i això no té preu per als maratonians)

Trovo primer a la meva mare, i paro per saludar, i m'espera la meva filla, per entrar junts mentrés sento el meu nom per megafonia, i a ella li entrguen una de les roses que dones a les corredores. A continuació m'entreguen la medalla, i segueixo el ritual de les maratons, fer-li un petó. Logicament, en aquest moment estic en un nuvol, he acabat la marató nº50, he entrat amb la meva filla, i tot i que mai correré en una olimpiada, en aquest moment se que soc el protagonista de la meva propia historia, i això no hi ha medalla olimpica que ho substitueixi.

En quant a la organització, super, avituallaments oficials i no oficials (en qualsevol part del recorregut trobaves avituallements), animans sempre, i en els punt on feien el canvi els que corrien la marató per relleus (k-10, 21 i 30), pasaves per un estret pasadis que et deixava la gent, i que posava els pels de punta. En resum, tot i la duresa de la marató, us puc dir que la repetiria amb els ulls tancats, i que la poso a la mateixa alçada que la del Loch Ness.

Suposo que voleu saber el temps final... tot i ser el de menys en una marató àmb aquestes característiques, el temps va ser prou bó: 3h36'20", i el lloc 99 de més de 700 corredors. La porra l'ha guanya l'amic Albert Cordero, que havia pronosticat 3h35'10". Per cert, no deixeu de visitar el seu bloc, i mirar lo que és capaç de fer la gent amb transplantament de cor (teniu el link aqui al bloc)

GRACIES A TOTS, i aqui van unes fotos de record

Imatge de la casa Vermella de Monschau, un dels llocs tipicsImatge general de Monschau

El dissabte, davant el castell de Monschau, entrenant una estona amb la samarreta de Corredors.cat

Per celebrar l'aniversari, un dorsal "personalitzat" (uns quants corredors van aprofitar per felicitarme per l'efemerides, quan veien el dorsal)

Muntanya amunt, amb el company del globus de 3h29'

Prop de la mitja marató, arribant a dalt de la muntanya i amb el parc eolic al fons

Com podeu comprovar, teniem espectadors...

A la meta, amb la meva filla i la medalla.

Al paradis del museu de la cervesa, envoltat de una part de la colecció d'ampolles (dedicada per en Dani i en Llorenç)