TRIATHLON: I LOVE THIS GAME

Doncs si, vaig ser dels que es van aixecar a les 4 de la matinada per veure en directe el Triatló dels Jocs Olimpics, i tot i el resultat final, vaig quedar content amb l'espectacle. Un recorregut de natació fantàstic, amb la illeta i la pagoda al mig, i el tram de ciclisme sobre el guió, sense grans atacs, i només amb l'escapada del Belga i el luxemburgués, que van arribar amb prop de un minut a la T2, sabent que serien absorvits per el grup a la CAP.

A partir d'aqui, sortida en bloc de tots els triatletes, lo que en principi afavoria els interesos del nª1 mundial, en Gomez Noya. Tot i intentar-ho, personalment a partir del km5 vaig creure que no tenia de tot el dia, tot i tirar del grup, no aconseguia despenjar als rivals (un canadenc, un Nova Zelandes, l'alemany i el incombustible Ivan Raña). Per cert, un atac molt valent el de l'Ivan.

L'arribada al sprint ja es veia inevitable a l'ultima volta, i en Simon Whitfeld (campió fa 4 anys), va ser força espavilat, deixant-se anar uns metres, per llençar l'atac definitiu a menys de 500 metres de l'arribada, i en el que en Javier Gomez, ja fos de tirar del "carro", no va poder responde, i al final, victoria del Alemany. Toi i això, aqui cada un va fer la seva tàctica, en Gomez tirant, i els altres esperant l'sprint on eren superiors, i cal tenir en conte que als Jocs, tothom arriba en plenitud i en busca del or.. o sigui, que "chapeau" per a tots, ja que ho van donar tot, i a pesar de que la prensa posi ara el dit a la llaga, per la medalla "segura" que cantaven (que facil és otorgar medalles quan no es participa), sempre és més reconfortant quedar 4rt després de donar-ho tot (i 5è, que també hi havia l'Ivan), que quedar-hi sense intentar-ho.

La conclusió, vaig disfrutar veien a aquests triatletes de primer nivell, i quan van acabar, hagués anar a fer un triatló sense pnsar-ho (però la veritat, vaig anar a dormir un parell de hores més..)