lunes, 16 de junio de 2008

2ª AQUATLÓ GIRONA.... I A 2ª

El diumenge es presentava interesant, i ple de espectatives. Al matí, la 2º edició del Aquatló de Girona, i per la tarda tocava anar a animar el club de la ciutat, en la seva lluita per l'ascens a 2ª.

FOTO DE GRUP DEL AQUATLÓ


I per començar el Aquatló, en la seva 2ª edició, i en benefici de una bona causa, el donar a coneixer la malaltia de la Sindrome de Rett. Primer de tot felicitar als pares i mares d'aquestes nenes, per la seva dedicació i lluita diaria per fer-les felices i ajudar-les a tirar endavant, i agrair també als companys i companyes que van venir a disfrutar de la matinal i a colaborar amb el seu esforç (i desde aqui, una tarjeta vermella ben grosa per als "pros" de ultima generació que no van acudir a la cita), així com agrait la colaboració del Servei d'Esports de l'Ajuntament, en les persones de la Marti i en David, que sempre recolçent les nostres idees.
Vam realitzar una primera serie, amb tots els grans, on tant els "piques" com el bon rotllo, van alegrar la cara a tothom, i a on a tots s'ens va posar, com se sol dir, la "pell de gallina" amb l'arribada d'en Josep, amb el cotxet de la seva filla, afectada per la Sindrome de Rett, i la legenda "Yo también lo puedo hacer". I és que tot i la adversitat, lo que està clar és que els hi agrada mirar endavant al futur i amb optimisme. FELICITATS.


IMPRESIONANT!!! FELICITATS JOSEP, I QUE NO DECAIGUI L'ALEGRIA

A continuació, és va fer una altra serie, molt especial, amb un nen i una nena, germans de nenes amb la sindrome, i d'una nena, amb la sindrome de Rett, nadant amb la ajuda de la seva mare, i a continuació fent el recorregut, una estona a peu i una altra en el cotxet. I per finalitzar la festa, abans del avituallament final i el sorteig de material esportiu, gentilisa de la botiga de running TERRA CORRE, de Salt, un aquatló per parelles, amb un component nadant i l'altra corrent, i on els piques amistosos, però a mort, van seguir fent les delicies de tots.
Amb la Marti, del Servei d'Esports
DANIEL
DANI JUNCÀ
M. ANGEL LOZANO
LLORENÇ
MINA
JOAN, ENRIC, PONS, OSCAR I ANGEL
MARTI, XEVI
A PUNT PER LA SORTIDA


I per la tarda, cap a Montilivi, amb més companys del club, a animar al Girona F.C., en la seva lluita per tornar al futbol d'elit. I després de uns ultims 30 minuts, amb el cor a 200 per hora i patint, es va aconseguir l'ansiat ascens a 2ª. Felicitats
MOMENT EN QUE ELS JUGADORS DEL GIRONA CELEBRAN EL GOL, QUE FINALMENT ELS PORTARIA AL ASCENS DE CATEGORIA.

9 comentarios:

tri-famili dijo...

Hola Xevi, l'arribada d'en Josep i la seva filla va ser "INPRESIONANT"
Vull donar anims a tu i l'atletisme Girona, per que cada any, organitzeu aquet acte...
I SI "VERMELLA DIRECTA"

Ironxevi dijo...

L'Albert, president de la Associació Catalana de la Sindrome de Rett, m'ha enviat un mail en que us agraeix a tots,de tot cor, l'ajudar a divulgar la malaltia i participar en actes com el d'ahir, que ajuden a tirar endavant el seu lema: Cuidar avui, gaudir demà. I és que no sabem la sort que tenim de tenir salut fins que veiem altres que no la tenen.
GRACIES DE TOT COR, TRI-FAMILI

EMI dijo...

bones Xevi. Abans de res, felicitats per l'acte que vas organitzar a benefici de l'associació pel síndrome de Rett, heu demostrat que desinteressadament esteu implicats amb la causa i families afectades al 100%.
Sincerament em sento "tocadet" per no haver-hi anat, he de donar la cara i dir-te que vaig triar anar a entrenar en bici en comptes d'haver passat una jornada de col-laboració per una bona causa.
no vull que això soni a víctimisme, ja que no he tingut excusa per no anar-hi, ja que com molts que llegim el teu blog n'estavem assabentats. No hi han excuses que valguin!!!
L'any que ve no faltaré

Ironxevi dijo...

Gracies Emi. En aquest cas la Tarjeta Vermella anava per altres, que suposadament també estaven a la organització. Si es vol aspirar a subvencions i barraques,s'han de fer actes a Girona, i no a la provincia. De totes formes, l'any que bé el tornarem a fer, però desde l'Ajuntament i l'Atletisme Girona.
P.d. no se si aquest mes et vaig avisar de l'arribada del "triathlete"

Anónimo dijo...

Xevi, com diu l'emi no hi ha excusa, tot i les ferides de guerra, l'any vinent sera questió de entranar una mica la natació per no quedar ofegat.
Et felicito per aquestes iniciatives que crec que hauriem d'aconseguir fer mes reso.
Una abraçada
Jacky

Vicente dijo...

Veient els blogs del companys, tinc la impressió que esperaven que acudiríem a participar a l’Aquatló, donant suport a l’organització amb la nostra presencia.

Estic d’acord que acudim a altres cites esportives que també tenen fins benèfics, però hi acudim per els fins benèfics o per que ens interessa l’event esportiu?

Hem sembla que els organitzadors tenen TOTA la raó i no ho discutiré. Ara bé, amb ànim constructiu:

Ningú hem va fer saber que s’esperava que els membres del club ens impliquéssim personalment, acudint a participar i arrossegant coneguts a l’esdeveniment. Cosa que per una altra part em sembla molt raonable...

No se perqué no hi van acudir els altres membres del club, puc parlar del meu cas: vaig de bòlid tot el dia (el temps es un recurs escàs i ja en dedico prou a l’esport) i van passar altres compromisos (la parella) al davant.

No es pot esperar que les persones facin coses que no els hi venen de gust (a priori), sense demanar-ho.

Crec que per futures ocasions, el millor es demanar clarament (ja ha quedat clar) als membres del club que facin els possibles per venir i col·laborar. I si volem ser solidaris i bons companys ja sabem el que toca...

El que ha passat no es pot canviar, però reconec l’error i en properes edicions podeu comptar amb mi, segur que hi vindré.

Salut!

robert mayoral dijo...

tiu! a veure si us feu fer un bon llac per muntar bons triatlons a Girona capital.....
enhorabona per l'ascens a 2, llàstima que ara el de bàsquet no pugui mantenir la categoria...

Ironxevi dijo...

Robert, conte que un IM o un mig, en plan benefic el tinc en ment i sense cap problema,je,je...
En quant a la problemàtica de la setmana,l'unic que diré és que vaig oferir al club la posibilitat de estar a la organització (i va ser aceptada) d'un esdeveniment a la ciutat de Girona. No es pot obligar a ningú a correr contra la seva voluntat. Si algun dia aspireu a voler tenir barraques a Girona, o a rebre subvencions, les activitats s'han de fer a casa, i no a la provincia, i que consti que no estic en contra de organitzar el Tri. de Tossa (tot i que crec que la part interesada, l'ajuntament, és qui hauria de buscar patrocinadors i cales). A l'Atletisme no obliguem a la gent a fer de voluntari a les curses, de totes formes, per etica i modos, conteu amb mi per el dia de Tossa per ajudar en lo que calgui.
I desde aqui, GRACIES A L'EMI per la seva trucada.

EMI dijo...

Ei xiquet! take it easy! sé perfectament de què parles i a la llarga el millor és no fer mala sang. T'acabaràs agobiant i no val la pena.
Per cert del tema que vàrem parlar compta amb nosaltres, ja m'informaràs.
anim.