viernes, 14 de marzo de 2008

LA MUNTANYA MÀGICA


Bé, suposo que més o menys, tots tenim un lloc especial a on entrenar, sigui a peu o en bici, un recorregut a on ens agrada tornar una i altra vegada, ja sigui per el paisatge, la duresa, la comoditat d'arribar desde casa. Doncs bé, per mi aquest lloc tinc clarissim quin és, la Pujada als Angels en bici, i d'aqui el titol del escrit: la muntanya màgica. I ahir, després d'uns quants mesos sense pujar, concretament desde finals d'agost, vaig tornar a fer-ho, lo que també és senyal de que torno a agafar la bici, que ja tocava. I és que després de la Marató de BCN, ja he començar de forma una mica més regular a sortir en bici, tant en carretera con en BTT, i en aquest cas ha vingut acompanyat de canvi de bici, ja que la vella Scott ja tenia la pobre 13 anyets, per lo que li tocava la jubilació. I com la de carretera és una Conor WRC de carbó, la BTT també és de la mateixa marca, això si, d'alumini i prou, que per anar a fer tiradetes al carril bici en tinc de sobres.

La pujada d'ahir als Angels va servir a part, per practicar l'anglés. A l'alçada de Can Mascort es va ajuntar un alemany, que havia parat a fer alguna foto, i que resulta que també era triatleta, i havia corregut l'Ironman de Frankfurt i el de Klagenfurt. Ara està pasant uns dies a Peratalada. 2 anecdotes sobre les meves pujades als Angels, la primera, allà per l'any 89, elprimer cop que vaig intentar pujar, i vaig recular passat Can Mascort, perque estava fins els nasos... al dia següent vaig tornar i vaig arribar a dalt. I la segona, l'unic cop que m'han hagut de venir a buscar en cotxe, a principis del 94, preparant Lanzarote, vaig reventar pujant als Angels la roda de Mavic de 3 pals, amb tubular, i no va haver manera de canviar ni arreglar la roda.

Dir finalment que aquesta pujada ha sigut sempre el lloc del meu test definitiu avans de un IM, 3/4 setmanes avans, fent 3 pujadetes seguides.
A punt per fer kms. al carril bici, per preparar la temporada de Triatlons

Canviant de tema, aquesta setmana toca descans de curses, després de no parar desde mitjans de novembre, demà a correr uns 90', i diumenge a medir el circuit de la Cursa de Esports Parra amb la roda, per ja encarar a partir de dilluns la recta final de la preparació (és un dir) de la Marató de Paris.

I en quant a l'enquesta de quina era la vostra distància preferida, la guanyadora ha sigut la Mitja Marató, una distància sense el grau d'exigencia de la Marató, i molt més satisfactoria que un 10kms., que pot quedar curt. Tot i així, la meva distància preferida, com ja sabeu, és la Marató, trovo més relaxant intentar correr 42,2kms a 4'30"/4'40" que 21,1kms a 4', però com sabeu....aquesta és només la meva opinió.
"Estic segur que n'hi ha molts que podrien competir amb tant èxit com jo. Però potser la diferència està en que no m'hi tinc de pensar gaire per anar a entrenar-me 30km."
FRANK SHORTER



7 comentarios:

carless dijo...

Hola Xevi ( soc el pelucas ).
Per mi els angels tanbé es màgic, però pujant corrent.
No hi ha mes que no hi puji ( adalt o fins al banc i baixant per st.miquel)
Es moooolt relaxant, menys quan hi ha la cursa.
Adeu i mediu be la cursa de Parra ( si no arriba a 10 km , que passa ?).

tri-famili dijo...

Jo tinc amb bici 25:35, ja,ja,ja
i corrent 43:58

Anónimo dijo...

Jo com sempre aportaré una mica de bon rollo....

Encara m'en recordo l'any que si va calar foc!!!!!!! Fins i tot vaig anar a dalt a Palau per tenir una visió privilegiada.

Pujant en bici, fins a Can Mascort s'em fa pesadísim (ho tinc creuat) això sí la resta es un pim-pam...

robert mayoral dijo...

doncs jo soc dels de la mitja, la marató ja requereix un patiment que no estic a oferir cada dia, en canvi la mitja és molt més recomfortable, em deixa millor regust, encara que per mi la prova reina és L'IRONMAN!!!

tri-famili dijo...

Pues jo, el tall que s'em fa pesat és de Can Mascort fins can Max.

Anónimo dijo...

Pues Tri-family, hablando en términos ciclistas.... para mi este trozo es el que se me hace mas llevaderoooooooooo.

Queda anotat, el pròxim dia et foto el pal en aquest tram.... Això si et consegueixo aguantar fins a Can Mascort

Ironxevi dijo...

Robert, realment, el IM és el tot, no se si en caurà algun altra,però quan pases la linea de finisher,ets l'amo del mon.
Dani,Sergi, el dia que pugeu a "matar", aviseu, je, je.... que vinc amb el cotxe i filmo la peli,a veure qui dels 2 reventa primer.
Carless, com dius és super relaxat quan pugues per el teu conte, perque el dia de la pujada, és anar a reventar motors.