domingo, 30 de marzo de 2008

15 MITJA MONTERNES



Avans de la Mitja, amb els porrons de vi a la mà, per anar escalfant motors......

Una altra al sac... i corrent amb amics. Després d'arribar aviat i aparcar a prop de la zona de sortida/arribada, hem anat a buscar els dorsals, sense cap embus, i afer el cafetó, per anar entrant en calor. Ens hem desplaçat en 2 cotxes, amb en Dani, en Lluis, en Llorenç, en Quim i en Francesc. Després del cafe, al cotxe a buscar la bossa i cap al pavelló, just al costat de la sortida, per canviar-nos i deixar la bossa al guardarropia. Hem anat trovant a diferents companys d'altres indrets de Catalunya, i anar petant la xerrada, ara amb un i ara amb l'altra.

I com diumenge toca la Marató de Paris, hem decidit de comú acord sortir junts a disfrutar-la, fins al 16é Kms junt amb en Dani, en Llorenç i en Quim, i partir d'aqui s'ens ha unit en Lluis, que venia pocs metres per darrera. I un cop pasada la pujada del 17, i el petit repetxó del pont entre el 19 i el 20, hem encarat la recta d'arribada tots 5, encarant la linea d'arribada agafats tots de les mans, com bon companys. Realment és una delicia correr així, sense gaire pressió i "disfrutant" i animant a la gent que anavem arreplegant. Total, al final 1h31'47", tot i que el temps era lo de menys.

I un cop arribats, a buscar la caixa d'obsequis, si, la caixa, perque tots els productes estaven aquest any dintre d'una caixa de cartró de la Henkel, precintada, per ser de més bon portar, inclosa la samarreta tecnica que es trobava dintre. Després una bona dutxa, i a menjar, com cada any, el plat de pasta que ens donen.... i a veure ví, i es que no en pernonem ni una.

I a les 2, juntament amb uns companys del Atletisme Girona, dels que anem a Paris, ens hem anat als Santuari dels Angels, amb l'excusa de la Marató (i és que per fer un apat, cualsevol excusa serveix) a dinar.

Grup del Atletisme Girona, després del dinar als Angels. Si estem apojats uns amb els altres, és per poder aguantar-nos..... després del dinar.
"La diferència entre 2 atletes pot ser, no tant en el seu potencial físic, sinó en el que ells creuen ésser físicament possible" J. Kenneth Dorethy

9 comentarios:

Sergi dijo...

Que vagi molt bé per París !!!!!!!
y com diuen els francesosos, alé alé Atletisme gironeeeeeeeeeee jajaja

Tr3sk dijo...

Así da gustoooo...acompañaros!! con ese hilo musical...joer, no callais!!y luego tenemos la fama las mujeres!!!

Molta sort a París!!!

tri-famili dijo...

El dinar als Angels bé?
Quan h'arrivat a casa, encara tenia ganes de parlar i parlar i l'explicat a la Gemma unes 40 vegades la festa que portavem en tota la cursa.......
SORT A PARIS, I RECORDS A LA CARLA BRUNI!!!!!!!

carless dijo...

Vagi be a paris ( ja veig que als angels nomes en cotxe i per dinar....).
No canviis, que els que corren amb tu ho agraeixen.
Adeu.

Ironxevi dijo...

Gracies, ja us faré una bona crónica dels menjars de Paris... vull dir de la Marató de Paris.

El dinar als Angels, de conya, el vi passava bé, i després de la festa de la mitja, era qüestió de continuar-la

Alé les blanc et rougeeeeee

robert mayoral dijo...

ara entenc el passeig que vàreu fer a Montornes...a Paris a triunfar! molta sort!

Quim dijo...

ei..! quin show de cursa , eh? feia temps que no ho passava tant bé en una cursa ....i tant relaxat!

Anónimo dijo...

Hola soy el de la camiseta......

Presi, me la podras firmar cuando nos volvamos a ver???????

Frank dijo...

ostres tu!! si semblo professional i tot, tanta foto amb esportistes d'èlit!! je je je