Si a principis d’estiu ens
diuen que el 7 de setembre estaríem fent la mitja marató de Stockholm, a Suècia,
la veritat és que la cara de sorpresa hauria estat majúscula, doncs en aquell
moment ni havia passat pel cap aquesta possibilitat.
Però molts cops, la vida ens
presenta oportunitats de forma inesperada, en qualsevol àmbit. I així va ser
aquest cop. Tot va començar quan ens vam assabentar que la Fabiola, amiga de la
Lídia, estava treballant per un temps en aquesta ciutat. El següent pas va ser
quan ella mateixa ens va dir que si volíem anar-hi algun cop, que l’aviséssim,
inclús que depenen dels que fóssim teníem cabuda al pis en el que esta durant
la seva estància.
I a mitjans de juliol, el cop
d’efecte definitiu, va ser quan ens va dir que el dissabte 7 de setembre es
celebrava la mitja marató a la ciutat sueca. No va ser gaire complicada la decisió
quan vam estar mirant els vols d’anada i tornada. Definitivament, aniríem. Una ciutat
i un país nou on no havia estat mai, compaginant vacances, turisme i esport.. més
no podíem demanar.
I a més de la Lídia i jo, s’afegirien
per un costat la Pilar i en Jaume amb els seus fills, la Laura i en Joan que ja
estarien allà uns dies abans, i la Judith i en Faust que vindrien amb nosaltres
i també estarien al pis de la Fabiola. A més a més també hi hauria en Xavier,
el marit de la Fabiola. Un cap de setmana que a unes setmanes vista, ja
prometia molt. Finalment qui no va poder venir per feina va ser en Faust, el
que ens deixa oberta la porta a tornar-hi algun dia...
La mitja marató la correríem la
Fabiola, la Lídia, la Pilar, la Judith, en Xavier i jo, i des del primer vam decidir
que la faríem tots 6 junts. Amb l’estiu pel mig tampoc es prepararia massa, i
el temps seria el de menys, l’important seria compartir tots els moments a
Stockholm i gaudir del recorregut fent turisme.
Stockholm.. una ciutat que no
deixa indiferent, formada per nombroses illes, amb una part de mar i una altra
de llac, amb un punt on totes 2 parts marítimes s’uneixen. Ciutat agradable per
caminar, un cop situat tant el centre com els llocs més emblemàtics no queden
tant lluny, i sempre ben comunicats amb l’autobús i el metro.
Amb la sort de poder tenir dos
guies com la Fabiola i en Xavier, coneixedors de la ciutat, var poder veure, a
part d’alguns dels monuments de la ciutat, alguns indrets i miradors que difícilment
haguéssim sigut conscients de que hi eren. I la sort de poder dormir al pis d’ells,
va fer també que compartíssim grans moments durant els àpats que hi fèiem, amb
converses que es podien allargar parlant de qualsevol tema.
I tot i que no era el més
important del viatge, més bé era la excusa per realitzar-lo, el dissabte a la
tarda corríem la mitja marató. Prop de 20.000 atletes en una sortida escalonada
per calaixos, amb sortides cada 5 minuts. Un recorregut aprofitat per fer
turisme, contemplats punts de la ciutat, que gràcies al córrer, hi transites.
Amb una bona organització,
bandes de música i forces avituallaments, vam realitzar-la tots junts, sense
deixar a ningú. Parant als avituallaments per beure amb tranquil·litat, aprofitant
per fer-nos algunes fotos, a més de les que ens varen fer la família de la
Pilar quan vam passar corrent davant d’ells, aconseguíem arribar a l’arc final,
situat al mig d’un pont a prop del Palau Real, i a pocs metres també del punt
des d’on havíem començar a córrer.
Rebíem la nostra medalla que
ens acreditava com a finisher de la mitja marató, amb la satisfacció i alegria
d’haver compartit 21km tots junts.
Podem dir que vam viure uns
dies genials, amb molt bona companyia, i gaudint del que la ciutat ens oferia. La
millor senyat de tot això és que tornarem o no, doncs hi ha moltes ciutats per
descobrir encara, però Stockholm serà un gran record i una ciutat d’aquelles
que si un dia s’hi ha d’anar de nou, no em sabria cap greu.
1 comentario:
Fantàstica crònica..... fantàstica experiència!
Publicar un comentario