sábado, 14 de septiembre de 2019

STOCKHOLM HALF MARATHON 2019



Si a principis d’estiu ens diuen que el 7 de setembre estaríem fent la mitja marató de Stockholm, a Suècia, la veritat és que la cara de sorpresa hauria estat majúscula, doncs en aquell moment ni havia passat pel cap aquesta possibilitat.

Però molts cops, la vida ens presenta oportunitats de forma inesperada, en qualsevol àmbit. I així va ser aquest cop. Tot va començar quan ens vam assabentar que la Fabiola, amiga de la Lídia, estava treballant per un temps en aquesta ciutat. El següent pas va ser quan ella mateixa ens va dir que si volíem anar-hi algun cop, que l’aviséssim, inclús que depenen dels que fóssim teníem cabuda al pis en el que esta durant la seva estància.

I a mitjans de juliol, el cop d’efecte definitiu, va ser quan ens va dir que el dissabte 7 de setembre es celebrava la mitja marató a la ciutat sueca. No va ser gaire complicada la decisió quan vam estar mirant els vols d’anada i tornada. Definitivament, aniríem. Una ciutat i un país nou on no havia estat mai, compaginant vacances, turisme i esport.. més no podíem demanar.

I a més de la Lídia i jo, s’afegirien per un costat la Pilar i en Jaume amb els seus fills, la Laura i en Joan que ja estarien allà uns dies abans, i la Judith i en Faust que vindrien amb nosaltres i també estarien al pis de la Fabiola. A més a més també hi hauria en Xavier, el marit de la Fabiola. Un cap de setmana que a unes setmanes vista, ja prometia molt. Finalment qui no va poder venir per feina va ser en Faust, el que ens deixa oberta la porta a tornar-hi algun dia...

La mitja marató la correríem la Fabiola, la Lídia, la Pilar, la Judith, en Xavier i jo, i des del primer vam decidir que la faríem tots 6 junts. Amb l’estiu pel mig tampoc es prepararia massa, i el temps seria el de menys, l’important seria compartir tots els moments a Stockholm i gaudir del recorregut fent turisme.

Stockholm.. una ciutat que no deixa indiferent, formada per nombroses illes, amb una part de mar i una altra de llac, amb un punt on totes 2 parts marítimes s’uneixen. Ciutat agradable per caminar, un cop situat tant el centre com els llocs més emblemàtics no queden tant lluny, i sempre ben comunicats amb l’autobús i el metro.

Amb la sort de poder tenir dos guies com la Fabiola i en Xavier, coneixedors de la ciutat, var poder veure, a part d’alguns dels monuments de la ciutat, alguns indrets i miradors que difícilment haguéssim sigut conscients de que hi eren. I la sort de poder dormir al pis d’ells, va fer també que compartíssim grans moments durant els àpats que hi fèiem, amb converses que es podien allargar parlant de qualsevol tema.

I tot i que no era el més important del viatge, més bé era la excusa per realitzar-lo, el dissabte a la tarda corríem la mitja marató. Prop de 20.000 atletes en una sortida escalonada per calaixos, amb sortides cada 5 minuts. Un recorregut aprofitat per fer turisme, contemplats punts de la ciutat, que gràcies al córrer, hi transites.

Amb una bona organització, bandes de música i forces avituallaments, vam realitzar-la tots junts, sense deixar a ningú. Parant als avituallaments per beure amb tranquil·litat, aprofitant per fer-nos algunes fotos, a més de les que ens varen fer la família de la Pilar quan vam passar corrent davant d’ells, aconseguíem arribar a l’arc final, situat al mig d’un pont a prop del Palau Real, i a pocs metres també del punt des d’on havíem començar a córrer.

Rebíem la nostra medalla que ens acreditava com a finisher de la mitja marató, amb la satisfacció i alegria d’haver compartit 21km tots junts.

Podem dir que vam viure uns dies genials, amb molt bona companyia, i gaudint del que la ciutat ens oferia. La millor senyat de tot això és que tornarem o no, doncs hi ha moltes ciutats per descobrir encara, però Stockholm serà un gran record i una ciutat d’aquelles que si un dia s’hi ha d’anar de nou, no em sabria cap greu.































1 comentario:

Unknown dijo...

Fantàstica crònica..... fantàstica experiència!