Maratón Rio Boedo 2019

Aquest diumenge dia 18 tocava córrer una marató que tenia pendent de fa temps, d’aquelles que han de ser al currículum, i que al seu moment, un any que l’havia de córrer, al final no vaig poder.

Al poble de Bascones de Ojeda, a la província de Palència, es celebra des de fa 18 anys la marató del Rio Boedo, que travessa la localitat. Aqueta es disputa el diumenge al matí, mentre que el dissabte a la tarda es fa una mitja marató amb més de 40 edicions, la qual vaig córrer fa uns anys.

Organitzada per en Gabriel, veritable alma mater, i els seus col·laboradors, la prova és gratuïta, i tot que s’acaben fent classificacions segons la categoria, tothom rep els mateixos obsequis. Una samarreta aquest any, un trofeu igual per tots els participants, diploma i capsa de galetes de la població. A més a més, al finalitzar la marató hi ha un dinar popular i gratuït tant pels participants i acompanyants, com per la gent del poble, amb paella, truita i meló.

La zona de sortida i arribada, els punts quilomètrics.. tot és senzill però fet amb il·lusió, amb dedicació cap als participants. Amb avituallaments en diferents punts del circuit, on pots trobar aigua, beguda isotònica i fruita.

En quant a la participació, veritablement és una marató per amants d’aquesta distància, per veritables maratonians que gaudeixen de l’esforç que representa córrer els poc més de 42km. Amb una participació de 60/70 maratonians, si suméssim totes les maratons que hi ha a les cames, la xifra seria alta no, altíssima.  

En quant al circuit, l’any passat el van haver de modificar, després de molts anys fent part del recorregut per asfalt, en direcció als pobles propers, i la tornada per un camí rural, per tema de permisos es va haver de passar a fer tot el circuit per camins.

Una primera volta, d’anada i tornada de 12km, fins a Revilla de Collazos per creuar Bascones abans de tornar al camí i fer una segona volta, aquest cop de 15km, que passant també per Revilla de Collazos ens porta fins a Collados de Boedo, on 500 metres d’asfalt per dins la població ens porten de nou a un camí agrícola que ens porta fins a Revilla, tornant de nou cap a Bascones, abans de repetir de nou aquesta volta de 15km.

Aquest camí, sense desnivells significatius, però ple de pedres, pedretes i petits forats, fa que hagis de mantenir durant tota la marató la vista al terra, en un estat de tensió que acaba passant factura al final, igual que el fet de no trepitjar mai planer, que va deixant poc a poc totes les articulacions “tocades”.

La meteorologia, això si, ens ha acompanyat al llarg del matí. Amb una màxima que no ha superat els 22/23 graus, hi ha hagut moments en que el sol ha escalfat, però en moltes estones també ha estat tapat pels núvols.

En quant a la marató en si, els primers 20km, tot i els pocs participants, els he pogut córrer amb un petit grupet, a partir d’aquí ja les forces de tothom ha desfet el grup, però tot i així en cap moment estaves sol. Entre que les voltes d’anada i tornada et feien veure a tots els participants, i que sempre hi havia algú que venia per darrera, o al que tenies davant i anaves seguint, sempre acabava havent-t’hi un moment per parlar amb algú i fer noves amistats.

Al final un temps de 4h19’ per la marató 111, una marató complicada de córrer però que ara ja puc dir que esta al currículum.